Se me ocurren pocas relaciones donde el tren sea más competitivo que el tramo Caspe – Faió-La Pobla. https://t.co/FGDUBVXATG pic.twitter.com/jax8eVTDJZ
— Diego P.📍 (@sputnk) March 13, 2024
Bruselas, 31 ene (EFE).- El presidente del Gobierno de Aragón, Jorge Azcón, aseguró este miércoles que en su comunidad “no se habla catalán” y defendió los planes del Ejecutivo autonómico de retirar al aragonés y al catalán el reconocimiento oficial de lenguas propias de la región.
Azcón afirmó que los habitantes de la Franja, la zona oriental de Aragón que limita con Cataluña, no hablan catalán, sino “modalidades lingüísticas propias” y subrayó que “la gente que vive en Fraga (Huesca) habla fragatino”, dijo en declaraciones a la prensa durante su viaje oficial a Bruselas, tras reunirse con el vicepresidente de la Comisión Europea Margaritis Schinas.
El presidente aragonés remarcó que su Gobierno defenderá estas “modalidades lingüísticas propias”, que van “desde el cheso hasta el fragatino”, pero aseveró que no van a “normalizar” ni el aragonés ni el catalán, que “es una lengua que se habla en una comunidad autónoma vecina” y que, a su juicio, quieren “imponer” en Aragón.
“Si lo que alguien me pide a mí es que trague con lo que quieren los independentistas, no lo va a conseguir”, aseveró Azcón, cuyo Gobierno, formado en coalición con Vox, estudia eliminar el reconocimiento legal del que gozan el aragonés y el catalán en la región.
Contra la amnistía
Azcón, que entre hoy y mañana asistirá al pleno del Comité Europeo de las Regiones (CdR), también denunció los pactos del PSOE con Junts y la proposición de ley de amnistía, un tema que, según dijo a la prensa, habló con el vicepresidente Schinas durante su reunión de hoy en la sede de la Comisión Europea.
“En Europa también preocupa mucho lo que está ocurriendo en España. En Europa preocupa mucho que ahora los países de los que se duda de la calidad de la democracia sean Hungría y España, ya no lo es Polonia”, sostuvo el presidente aragonés.
En su opinión, el voto negativo que Junts emitió ayer contra el redactado actual de la ley de amnistía “fue una nueva humillación” y “un nuevo trágala” para el Gobierno de Pedro Sánchez.
Sobre el expresidente catalán y líder de Junts, Carles Puigdemont, Azcón advirtió de que “un chantajista nunca se conforma con un primer pago”, y por esta razón vaticinó que “habrá siguientes pagos”.
El presidente aragonés denunció que, con la actual correlación de fuerzas en el Congreso, hay “comunidades autónomas de primera y de segunda” e instó al PSOE de Aragón a “hacer una reflexión sobre hasta dónde están dispuestos a llegar y si merece la pena”. EFE
Source: Veïns de la Franja, sense conveni sanitari Catalunya-Aragó des de fa 4 anys: així els afecta
Un conveni de col·laboració entre Catalunya i Aragó regula des del 2005 l’atenció sanitària dels habitants d’una vuitantena de municipis limítrofs, 35 dels quals són a Catalunya i 46 a l’Aragó.
TV3 ha pogut saber que tant aquest com un altre conveni per atendre urgències i emergències a les zones limítrofes estan caducats.
Malgrat que l’atenció sanitària es manté i està garantida, les queixes es multipliquen a la Terreta, una subcomarca del Pallars Jussà on viuen 150 persones en vuit nuclis habitats.
Per proximitat, reben atenció primària, continuada i urgent, a l’EAP Benavarri, a l’Aragó, i els problemes sorgeixen quan s’han de desplaçar per rebre atenció especialitzada o als hospitals.
Salut assegura que les dues comunitats treballen en un nou conveni per al primer semestre d’aquest any, però el cas és que ara mateix els habitants de la Franja no tenen cap document que els empari.
En Miquel Bernaus té 72 anys i viu al Pont d’Orrit, un poble adscrit a Tremp, al Pallars Jussà, però a 500 metres d’Areny de Noguera, a la Ribagorça aragonesa.
El 8 de desembre va caure per les escales i es va trencar el maluc. La seva dona, Mari Carme Mur, explica que el metge aragonès que el va atendre li va dir:
“‘L’enviaré al nostre hospital de referència, que és el de Barbastre’, i va venir l’ambulància de Benavarri i ens van baixar fins a l’hospital de Barbastre.”
A Barbastre el van operar, però quan havia de tornar a casa, el transport sanitari d’Aragó se’n va desentendre, i, segons explica Mur, quan va trucar a Catalunya:
“Em van dir que el transport valia 245 euros, jo no entenc com un pacient que cobra el que cobra el meu home es pot pagar una ambulància quan ho té tot comptat per arribar a final de mes.”
Al final no van pagar els 245 euros de l’ambulància, perquè van tornar a casa amb el fill, que els va anar a buscar en cotxe.
Dos convenis regulen la coordinació de recursos entre Catalunya i Aragó per garantir l’atenció sanitària a la vuitantena de municipis limítrofs.
Aquesta queixa, i la presentada per una veïna de Sopeira, a la Ribagorça aragonesa, van ser claus per descobrir que els convenis estan caducats.
La infermera del consultori i alcaldessa d’Areny de Noguera, Mireia Codina, explica que aquesta veïna de Sopeira va escriure a Justícia d’Aragó, l’equivalent al síndic de greuges, i per això van saber que el conveni ja no era vigent:
“Aquest conveni que crèiem que estava vigent, ha deixat d’estar-ho, i ningú ens ha informat de res. Nosaltres, aquí, al consultori d’Areny de Noguera, seguim tractant la gent igual, però els hospitals ja no funcionen com abans.”
El gerent de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, Miquel Abrantes, ha confirmat a TV3 que el conveni marc està caducat des del 2020 malgrat que, a efectes pràctics, es continua aplicant.
Assegura que estan treballant amb la Conselleria d’Aragó per renovar-lo i actualitzar-lo “com més aviat millor“.
La Lídia Enbé viu amb la seva filla a Aulàs, un altre nucli de la Terreta. No han tingut mai metge ni pediatre de referència ni possibilitat d’escollir ambulatori.
Les han visitat a Tremp, a Benavarri i, fins i tot, a Tamarit de Llitera, a una hora i mitja de casa:
“Nosaltres pertanyem a Catalunya encara que estiguem aquí just a la Franja. El més proper i on més anem és al Pont de Suert, és Catalunya, allí hi ha un centre, per tant, el més lògic seria anar al Pont de Suert, però a mi mai m’ho han ofert, sempre he anat allà on m’han dit.”
Malgrat no tenir cap queixa formal sobre aquesta problemàtica, Miquel Abrantes diu:
“Si això passa i realment per proximitat tenen més a prop el Pont de Suert, haurem de reestructurar el flux, estem totalment oberts, i si és necessari ho farem, queda clar.”
Una altra assignatura pendent és que hospitals i professionals de tots dos costats comparteixin l’historial dels pacients de la Franja per evitar-los més maldecaps dels que ja tenen.
El Departament de Salut mostra total predisposició per trobar una solució malgrat que reconeix que això costarà més de solucionar, perquè els sistemes informàtics dels sistemes sanitaris de Catalunya i d’Aragó són diferents.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.