Origen: Situen en l’any 1.555 el primer aval del català a la Franja | Xarxes socials i llengües
Un recent article de l’historiador Guillermo Tomás situa el primer testimoni sobre el català a la Franja l’any 1.555 en lletra d’Hernando de Aragón, arquebisbe de Saragossa i virrei. La troballa se situa 2 anys abans de l’al·lusió que se’n fa a Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Podeu revisar a lafranja.net altres múltiples testimonis sobre la llengua a la Franja i la concepció que en tenen propis i estranys al llarg dels segles:
Al final del fragmento el autor retomó la cuestión del catalán, en esta ocasión para negar el vínculo entre Tarragona y Aragón que había apreciado Antonio de Nebrija. El razonamiento del arzobispo era el siguiente: nadie en Cataluña hablaba aragonés, ergo era imposible que esa ciudad hubiese pertenecido a Aragón, ergo era inconcebible que un lugar hubiese tomado el nombre del otro. Para reforzar tan débil argumento recurrió de nuevo a un hecho lingüístico contrastable: frente a la ausencia de locutores de aragonés en Cataluña, el idioma catalán —también llamado lemosín— propio de Cataluña y Valencia había penetrado en una extensa zona de Aragón que se precisa: Monzón y su tierra, Fraga, Fabara, Maella, Torre del Conde, La Fresneda, Valderrobres, Beceite, Fuentespalda, Monroyo, Aguaviva y algunos pueblos turolenses colindantes con Valencia. El territorio catalanohablante que dibuja ese listado se ajusta prácticamente a la situación actual, salvo por algunos detalles: Monzón perdió su lengua autóctona a favor del castellano —tal vez en el transcurso de la guerra de Secesión del siglo XVII—; Ribagorza —en coherencia con lo que se había afirmado antes— se dejó fuera para incluirla íntegramente en el dominio aragonés; y en los pueblos fronterizos de la Comunidad de Teruel —que no se citan, lo cual es significativo— el idioma vecino debía de usarse para las constantes interacciones con Valencia, pero no era vehicular como en los otros lugares. Cabe destacar que se trata de la mención explícita conocida más antigua al uso popular del catalán en Aragón, que precede en dos años a la alusión que se hace en Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.
Tomás Faci, G. (2016). Las lenguas de Aragón en el siglo XVI según el arzobispo Hernando. Alazet, (28). http://revistas.iea.es/index.php/ALZ
L’any 1996, vuit pobles de la Franja van contemplar la incorporació a Catalunya
Origen: El precedent de Batea: Vuit municipis aragonesos van voler ser catalans

La veïna de Vall-de-roures, Rocío Zapater va rebre, el passat 21 de juny, el premi especial de la Federació Catalana de Futbol a la Delegació de les Terres de l’Ebre. El guardó, que va ser tota una sorpresa per Zapater, és un reconeixement a la llarga trajectòria, primer com a jugadora i, posteriorment, com a entrenadora i delegada de futbol femení a ‘Terres de l’Ebre’, de la veïna de Valderrobres. “No m’ho esperava. Va ser tota una sorpresa”, va dir Zapater, que va afegir que “encara que no sóc molt amiga dels premis, la veritat és que és una satisfacció que reconeguin la feina feta”.
Diversos productors agroalimentaris entren una instància a l’Ajuntament demanant al batlle de la Terra Alta que rectifiqui una postura que consideren no s’adequa al sentiment de la població i els comporta efectes negatius
Origen: L’amenaça de l’alcalde de marxar a l’Aragó surt cara als empresaris de Batea | NacióDigital
Este pueblo tendría que acogerse al artículo 141 de la Constitución, al artículo 10 del Estatuto de Autonomía de Aragón y al 17 del Estatuto de Autonomía de Cataluña.
Origen: Los pasos que debe seguir Batea si quiere pertenecer a Aragón | Noticias de Nacional en Heraldo.es
Origen: Castellot | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
Ja ben entrada la primavera passada vam pujar a Castellot, que feia un muntó d’anys que no hi havíem estat. Només eixir del túnel i aparcar a la plaça, vam enfilar dret costera amunt cap al Castell. El vam trobar prou restaurat dels mals de la darrera esparterada, i ben endreçat. El gran llenç de muralla que ja de lluny s’anuncia al visitant ha quedat molt ben renovat, només el drenatge no deu haver anat bé del tot perquè ja s’hi fan de mal veure unes grans taques d’humitat. I és llàstima gran que no hagen restaurat plenament el torreó, vull dir tancant-lo i posant-hi tellat. Tal com l’han deixat s’anirà esfondrant sense remei. No hauria costat pas tant de posar-n’hi. Des de dalt de la fortalesa Castellot recorda prou Morella: dues viles allargassades, contornejant a Morella i que no cal a Castellot, amb carreres paral·leles ajocades al peu del castell, i ambdues amb les corresponents grans esglésies i places de bous. Una diferència: quan es contempla la clotada, i en part atossalada, que aquestes viles tenen al davant – migjorn en el cas de Castellot- la quantitat de bancals en permanent i desolat guareit és molt més alta a Morella. Fins i tot gosaria dir que a Castellot he vist bancals treballats que quan hi vaig venir la darrera vegada, fa anys dic, eren del tot deixats de la mà de Déu. I això no passa a Morella, on l’activitat agrícola sembla haver-se abandonat completament, o poc se’n falta. Guaitant cap al nord, a baix del tot de l’espadat, al peu mateix de la cinglera a l’altre cantó del barranc, sorgeix l’ermitatge del Llovedor amb uns degotalls més aviat magres –la forta sequera d’enguany ens han dit uns joves de la vila que ens hem topat ja de camí de tornada. Abans l’Àuria Picuda ens havia acomiadat del Castell amb la cançó:
Jo en volia una parrina,
i ella no em volie a mi.
I de tant que la volia
penso que n’hai de morir.
Només he tingut temps d’escriure’n la lletra i guardar-ne la música en la memòria.

PROGRAMA:
-Mos trobem a les 12:30 a la llibreria, on prepare en un estand al carrer amb les novetats de les editorials i autors que decidiu vindre. Entre les que presentarem, hi serà “L’Ebre, un riu literari” en format paper, la novetat que fa de nexe d’unió i del perquè d’aquesta Trobada mes dos novetats importants eixides del forn, el nou poemari “Terra d’Aigua” de Blanca Deusdat que publica Arola Editors pel 1 d’agost i “Contes del Penedes”de Bienve Moya, que també lo tindrem fresquet pel 5 d’agost.
-A les 14:00 dinarem tots junts, per celebrar la trobada a La Font del Miro a Vall-de-roures http://www.hotelfuentedelmiro.com/?lang=ca un dinar amenitzat per Tomàs de los Santos que mos deleitarà en fragments de lo seu últim disc: “Segona Mà” https://mesdemil.bandcamp.com/album/tom-s-de-los-santos-segona-m
Per després de dinar, Bienve Moya, Premi Nacional de Cultura Popular 2009, mos farà un tastet de l’audiovisual de Festes dels països catalans (Berga, la Patum; Barcelona la Mercè; Vilafranca i Valls, els castells; Ciutadella, el Sant Joan, Mallorca, el Cant de la Sibil·la; Algemesí, les festes de la Marededéu; Elx, el Misteri,) i mos presentarà lo llibre, ‘Olerdulae, els contes del Penedès (de la mar a terra endins), novetat de “El Cep i la nansa” acabat d’eixir del forn http://lafurapenedes.cat/bienve-moya-recopila-48-contes-tradicionals-penedes/ i els Poetes del Nord i els poetes de l’Ebre “Poemes al vent” recitaran de ‘Terra d’aigua’ el nou poemari de Blanca Deusdad prologat per Àlex Susanna i editat per Arola Editors.
-Ja serà lo dissabte al tard quan presentem a Arnes, “L’Ebre, un riu literari”, una antologia d’autors del territori que referma l’imaginari literari ebrenc un llibre fet online i publicat per la URV http://publicacions.urv.cat/cataleg/universitat-rovira-i-virgili/31-universitat-rovira-i-virgili/653-l-ebre,-un-riu-literari, i amb la colaboració de l’Ajuntament d’Arnes que a les 19:30h. mos preparà la sala de baix del Casal, on podrem visualitzar la presentació del llibre a càrrec de Josep-Sebastià Cid, Catedràtic de llengua catalana i literatura que va ser l’encarregat de seleccionar els textos que apareixen al llibre http://diaridigital.urv.cat/lebre-un-riu-literari-una-antologia-dautors-del-territori-que-referma-limaginari-ebrenc/ per després, disfrutar del Concert de Montse Castellà fet en fragments del llibre “L’Ebre un riu literari”.
Us podreu apuntar al dinar contestant al mateix mail:serretllibres@gmail.com
Gràcies t@ts per la vostra implicació.
Octavi Serret – llibreria Serret – Camins
URV Universitat Rovira i VirComunicació Campus Terres de l’Ebre
Tortosa, 2 de juny del 2017
Informacions URV
Publicacions URV edita “L’Ebre, un riu literari”, una antologia d’autors del territori que referma l’imaginari literari ebrenc
L’obra es va presentar ahir dijous al campus Terres de l’Ebre de la URV amb la presència d’alguns dels dinou escriptors que han aportat fragments de la seua obra i l’actuació de la cantautora Montse Castellà. L’Ebre, un riu literari és una antologia editada per Publicacions URV dins la col·lecció Terres de l’Ebre, que dirigeix Núria Gil, des de l’Antena Cultural Tortosa de la URV. La selecció dels textos ha anat a càrrec del professor Josep Sebastià Cid i entre els escriptors que hi apareixen hi ha Jesús Moncada, Artur Bladé, Sebastià Juan Arbó, Manolo Pérez Bonfill, Zoraida Burgos, Gerard Vergés o Albert Roig, per citar-ne uns exemples. Per reforçar la presentació del llibre al vestíbul del campus ebrenc hi ha una instal·lació d’URVIART, d’art col·lectiu, amb retrats d’escriptors ebrencs fets amb gomets.
Comunicació campus Terres de l’Ebre
A/e: cte.comunicacio@urv.cat
Roser Royo: 686 676 421
Universitat Rovira i Virgili
Gabinet de Comunicació i Relacions Externes.
Rectorat. C./ de l’Escorxador, s/n. 43003 Tarragona
http://www.urv.cat
Origen: La Franja del nord | Viles i Gents
(Publicada a La Comarca el 28 de juliol del 2017)
Mon pare tornave cap a Vall-de-roures l’any 1957 després d’haver passat un any tallant pins als boscos de la Champanya, la del vi escumós, quan va haver de passar uns dies a Perpinyà per un problema burocràtic que li impedie creuar la frontera. Em va contar que, durant aquella curta estada a la capital del Rosselló, s’entenie amb la gent que es trobave pel carrer perfectament, perquè “parlaven com al poble”. D’això en fa poc més de mig segle. Havie marxat de la seua vila de tota la vida obligat per la catastròfica gelada de les oliveres de febrer de 1956, que va deixar sense mitjans de vida a tota la comarca.
Com és que tan lluny de Vall-de-roures es podie entendre amb els naturals del país parlant com a casa? No hi ha miracles ni singularitats lingüístiques ni retorçudes circumstàncies històriques per explicar el fenomen. És molt més senzill. A Perpinyà parlaven llavors la mateixa llengua que a Vall-de-roures. Digueu-li com vulgueu: català, llemosí, xapurriau o guatxi-guatxi.
Acabo de tornar de Perpinyà. Ningú parle català pel carrer. O, com em deia un expert en sociolingüística coneixedor de la situació, “el català està en coma”. Irreversible, diria jo. El debat sobre si és o no la mateixa llengua que a Vall-de-roures, València, Mallorca i Catalunya està resolt. Al Rosselló, la Franja del nord, el francès se l’ha emportat per devant. Estem en primera línia en la defensa de la nostra llengua.
Lluís Rajadell
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.