El Departament de Cultura convoca les proves anuals per a l’obtenció de certificats de català
Aquests certificats de la Direcció General de Política Lingüística són títols oficials amb reconeixement internacional i validesa indefinida
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Franja, Catalunya, País Valencià
—Explicàveu un dia que hi ha molts de grans escriptors de les terres de l’Ebre que precisament paguen la llunyania respecte a la capital. Us atreviríeu a fer-nos un possible canon o si més no una llista extensa de recomanacions?
—Al sud som escriptors ebrencs. Autors de territoris que abracen des del pantà de Riba-roja fins al Delta, estenent-se cap a la Franja de Ponent, Matarranya, Terra Alta, els ports de Morella, Vinaròs… Tots tenim en comú un territori, una conca i una manera de parlar. Però atenció: no som escriptors locals. Els grans pioners van ser gent com Desideri Lombarte, a qui tinc una especial devoció; Jesus Moncada, imprescindible geni de la narrativa catalana que hem de redescobrir
Continuar llegint… Sílvia Mayans: ‘Les terres del sud són les grans desconegudes a la resta del país’ | VilaWeb
Quim Arrufat: “La independència de Catalunya no suposarà un tall de relacions afectives amb els nostres orígens”
Quim Arrufat és membre del Secretariat Nacional de la CUP, un dels tres primers diputats que va tenir la formació al Parlament de Catalunya i fill de la comarca del Matarranya. El seu pare és de Valljunquera i la seva mare d’Alcanyís, tot i que van emigrar cap a Catalunya com tantes altres famílies de la zona.
Marcel Pena
-Quina relació tens amb el Matarranya?
Queda molt poca gent de la família de Valljunquera perquè la majoria van emigrar, com va passar a tot el Matarranya. Durant la Guerra Civil, Valljunquera tenia 1.200 habitants, i ara en són 360. A més que és una població molt envellida.
-Segueixes l’actualitat política del Matarranya?
La segueixo, tot i que no hi passa gaire cosa. La gent jove té més vinculació amb les capitals properes com Tortosa, Barcelona o Saragossa. De cop es buida la vida intel·lectual i política de la comarca. El Matarranya no és el centre de res; està en mig d’Alcanyís i Tortosa, entre Saragossa, Barcelona i Castelló. Costa molt centrar esforços en una situació com aquesta
-El Matarranya és una mica com la Franja, però a petita escala: territori històric dividit en comarques i províncies que no respecten els límits culturals.
El procés de comarcalització de l’Aragó va voler imitar les comarques de Catalunya i el País Valencià, però ho va fer de tal manera per a que quedessin pobles catalanoparlants fora del Matarranya. D’aquesta manera van aïllar encara més la realitat cultural. Van considerar que la llengua no era un element determinant a l’hora de cohesionar una comarca per donar-li més entitat.
-Què falta a la Franja per enfortir la seva vinculació política amb el Principat?
Durant el franquisme és va construir una línia de ferrocarrils que anava de Tortosa a Alcanyís, i que passava pel costat de Valljunquera. Avui dia, en canvi, és una via verda preciosa. Aquest és un exemple de com de desconnectat ha quedat el Matarranya respecte al Principat, i que ha provocat l’èxode massiu que pateix.
Per altra banda, políticament hi ha un component de rebuig a Catalunya pel fet del xoc de nacionalismes que al Matarranya s’ha alimentat molt. És una comarca molt conservadora, on el marc de socialització nacional i cultural ha estat sempre enfocat cap a Espanya. Al ser terra de frontera, han volgut difondre el discurs de “a nosaltres ens va malament perquè als catalans els hi va bé”. No, el Matarranya no s’enfonsa per culpa dels catalans, sinó per la política franquista envers l’apropiació de terrer, per no tenir infraestructures comunicatives que la deixen enmig del no res… En canvi, aquell discurs ha quallat i dificulta molt l’enllaç popular i sociològic amb la resta de PPCC.
-Quin paper hi hauria de jugar l’Esquerra Independentista, com a moviment que té els Països Catalans com a referència, en aquesta recuperació?
Hi hauria de jugar un paper conjunt amb altres moviments culturals i lingüístics. Reivindicar la unitat de la llengua i defensar el mateix cos cultural, social i polític. Però l’Esquerra Independentista no pot practicar el mateix discurs a Gràcia que al Matarranya, perquè la realitat és molt més precària: hi viu molt poca gent, no hi ha futur per al jovent, pel xoc de cultures… A la Franja, el moviment socio-polític que intenti recuperar el territori econòmicament, cultural i educativa, és qui s’endurà els sectors progressistes de la comarca, que a la vegada és l’únic que pot reconstruir la idea dels Països Catalans a la Franja.
-També s’ha intentat fer des de Catalunya, però les iniciatives encetades mai han acabat d’assentar-se.
L’aterratge d’institucions culturals catalanistes a la Franja sempre s’ha fet pensat des d’una òptica catalana o valenciana, però no pas franjolina. En canvi, també hi ha hagut gent que ho ha fet des de la Franja. El meu pare va ser membre fundador de l’Ascuma, l’Associació Cultural del Matarranya, però se’n va sortir quan es van adherir al Instituto de Estudios Turolenses. Ell no reclamava que l’Ascuma formés part de les institucions catalanes, perquè era conscient de la realitat, però tampoc volia supeditar-se a estructures provincials espanyoles com la Diputació de Teruel. L’ideal seria mantenir una realitat autònoma, defensar un punt de vista propi per a la Franja.
-Però hi ha una mancança de noves organitzacions que defensin aquest punt de vista a la Franja.
Costa molt perquè no hi ha generacions juvenils que es quedin a la Franja. Un tipus d’iniciativa molt potent seria que els habitants de la Franja en l’exili, la emigració, fossin els grans promotors dels projectes culturals.
 |
| Estació de Valljunquera (Font) |
-La creació d’estructures supracomarcals seria eficient per articular el territori?
Tot el que té a veure amb la recuperació de la cultura i l’activació econòmica hauria de passar els límits comarcals per unificar poblacions catalanoparlants. Deixant de banda els Ajuntaments, que difícilment ho faran, s’ha d’establir un moviment ciutadà que reivindiqui la consciència de ser part de la Franja.
-A part de la llengua, què més uneix el Matarranya i les comarques veïnes?
El paisatge, sens dubte. Té un paisatge molt característic, com definia molt bé Desideri Lombarte en els seus poemes. Trobem un tipus d’agricultura molt típic d’allà, arrelat en la cultura àrab. El paisatge marca la identitat.
-Com a persona que ha participat en la vida parlamentaria, existeix realment la voluntat del Parlament aragonès de reconèixer el català com a llengua oficial?
El seu discurs a favor del català és retòrica. Els partits progressistes de l’Estat espanyol, quan parlen de plurinacionalitat en realitat es refereixen a una atenció democràtica a les demandes de diferents col·lectius, en aquest cas lingüístics i culturals. M’explico: ells no creuen que hi hagi d’haver plurinacionalitat, però com a demòcrates són més receptius a les demandes populars. Això no és plurinacionalitat. Si s’ho creguessin de veritat, defensarien la llengua i la cultura digui el que digui la gent. Si el compromís de plurinacionalitat existís, l’educació del Matarranya hauria de ser tota en català. En canvi, cada hora de classe en català que s’arrenca és una victòria dels pares i mares davant un Govern que pot ser més o menys receptiu a la demanda. Però això no és plurinacionalitat ni pluriculturalitat. Per tant, és un recurs discursiu.
-Però hi ha gent que reivindica que l’Aragó és trilingüe.
Això no té res a veure amb entendre l’Aragó com a multicultural. En realitat només pretenen cobrir els espais progressistes. Si realment fos cert, la DGA hauria de tenir una conselleria amb continguts propis en català, per exemple. Això només s’aconseguirà si es planta la pròpia gent de la Franja.
-És a dir, reivindiquen la cultura de la Franja només ideològicament?
Això és un problema que sobrepassa la Franja. A Espanya, els sectors progressistes es declaren plurinacionals, però tenen zero credibilitat perquè no reconeixen les sobiranies múltiples. Com a mínim, existeixen tres realitats històricament ratificades, que són Euskal Herria, Galícia i els Països Catalans, que han de tenir sobirania pròpia encara que les seves decisions vagin en contra de l’Estat espanyol. Això seria plurinacionalitat.
I pluricultural seria que allà on és parla èuscar, gallec o català, l’idioma vehicular fos aquest. Aragó és una plasmació d’aquesta negativa.
-Per què no hi ha assemblees locals de la CUP a la Franja?
No n’hi ha a la Franja ni pràcticament a la resta de Països Catalans llevat del Principat per una raó: l’acceleració del procés independentista. La construcció dels Països Catalans és un procés lent. Quan al Principat s’activa l’independentisme, activa una acceleració que deixa la resta de territoris políticament desubicats.
Tot i així, hi ha molta gent de la Franja que participa en l’Esquerra Independentista. En termes proporcionals, deu tenir un percentatge de representació més alt que cap altre territori dels Països Catalans.
-Llavors el procés ha fet més evident la separació política autonomista?
Ha fet evident la diferència quant a estructures econòmiques i oportunitat política. Les Illes i el País Valencià no tenen una burgesia que hagi intentat competir amb Madrid amb un projecte de país contrari, i que fruit de perdre la competència, s’hagi fet independentista. A les Illes i el País Valencià la burgesia local es va afiliar al PP, i ha col·laborat amb Madrid per destruir el territori. A Barcelona la burgesia ha intentat col·laborar amb Madrid durant diferents períodes històrics, però ha quedat al marge en els últims 40 anys on els han pres tot el poder econòmic, polític i legislatiu. Llavors decideix fer-se independentista. Aquesta és la diferenciació amb la resta de Països Catalans.
-Com es pot tornar a equiparar la situació política entre Catalunya i la resta dels Països Catalans?
Primer s’ha de superar l’actual situació: esdevenint independents o bé que perdi l’opció independentista i hi hagi una crisi sociopolítica que torni a anivellar tots els Països Catalans. Si s’assoleix la independència de Catalunya, Espanya en pot sortit renovada o, com ha passat en els últims 500 anys, que es tanqui encara més i es torni menys democràtica. Això provocaria que molta gent a les Illes i al País Valencià evidenciés les dues opcions que tindrien: romandre en aquesta Espanya o apropar-se al model de la República Catalana.
-Molta gent de la Franja pensa que amb una frontera estatal d’acabaran les relacions amb Catalunya.
El concepte clàssic de l’estat que territorialment agafa tot el poder i marca molt el canvi de frontera ja no existeix. Tenim l’exemple de l’Hospital de la Cerdanya, que atén pacients de la Catalunya Nord i de la del Sud.
A no ser que Espanya prohibeixi per als territoris catalanoparlants tot allò de la Catalunya independent, dubto molt que s’arribés a la situació que planteges.
A més, que Catalunya va acollir molta emigració aragonesa i franjolina. A qui se li acut que cap independència suposarà el tall de relacions a nivell afectiu amb els nostres orígens? No és concebible.
-El que sí que podria passar és que la independència de Catalunya sigui un factor positiu per a la llengua a la resta de territoris catalanoparlants.
En aquest cas, tindrem una situació molt curiosa: una República catalana amb només la meitat de la població catalanoparlant, construïda des de la pluralitat lingüística, rodejada de territoris amb alts percentatges de parlants. Aquí l’Estat espanyol pot tenir un dels principals problemes, perquè Catalunya tensarà positivament la resta de comunitats catalanoparlants.
-Com per exemple?
S’hauran de mantenir els drets que existeixen actualment. Barcelona és la capital universitària, econòmica i cultural no només del Principat, sinó també de la resta de territoris. Per a la Franja ho és bastant més que Saragossa. A la República catalana, Barcelona seguirà exercint aquest paper, i esperem que amb un millor sistema universitari, més drets socials que permetin l’accés als estudis, una qualitat de l’ensenyament més alta…
-Gràcies Quim, per aquesta conversa que hem mantingut #AlaFresca…
-Gràcies Quim, per aquesta conversa que hem mantingut #AlaFresca…
Comencem l'any visitant els sorprenents pobles i paisatges del #Matarranya. Nou DESCOBRIR al quiosc! https://t.co/cmbYjrWMth pic.twitter.com/gB1YrOqN47
— Descobrir.cat (@descobrircat) January 2, 2017
Mil-i-una nits de Mequinensa / Bitllets / L’opinió / 429 / L’Avenç / Revistes / Inici – L’Avenç
des. 28
Bitllets
DESEMBRE 2016429Pau Vidal
Mil-i-una nits de Mequinensa
En ocasió del 75è aniversari del naixement de Jesús Moncada, Pau Vidal lloa la seva figura, tant a nivell humà com literari. Malgrat que la seva obra evoqui el seu petit món local de la seva Mequinensa natal, el seu caràcter universal és innegable. Autor singular i perfeccionista fins a l’extrem, ha deixat una petjada inesborrable en la literatura catalana actual.
Origen: Mil-i-una nits de Mequinensa / Bitllets / L’opinió / 429 / L’Avenç / Revistes / Inici – L’Avenç
(Publicada a La Comarca el 16 de desembre del 2016) Espina dorsal del Baix Aragó Històric. Des de sempre, la millor solució per anar en direcció a la capital d’Aragó i el ric nord-oest peninsular; …
Les pintures de la Sala Capitular de Sixena: danys irremeiables del seu trasllat | Lo Finestró
des. 23Origen: Les pintures de la Sala Capitular de Sixena: danys irremeiables del seu trasllat | Lo Finestró
Posted on 23 Desembre, 2016 by graciaz
El MNAC ha presentat avui al Jutjat de 1ª Instància número 2 d’Osca l’informe de la doctora Simona Sajeva, directora de l’estudi d’enginyeria “Interfaces. Engineering applied to conservation”, amb seu a Palerm, sobre les pintures murals de Sixena. L’especialista adverteix dels riscos: “el trasllat resulta impossible de realitzar sense danyar irremeiablement i de manera objectiva les pintures”. Els suports de les pintures, realitzats expressament per a la seva instal·lació al MNAC, “fan impossible el trasllat”, ja que la separació d’aquests suports “infringiria greus danys a les pintures i suposaria la pèrdua total de les parts restituïdes, que tenen també valor patrimonial”. L’informe de Sajeva fa referència a les condicions de la Sala Capitular de Sixena a causa de “la presència de bacteris i sals minerals en les pedres dels murs que, durant decennis, fins que es va reconstruir la teulada en la dècada de 1990, han estat a la intempèrie. També assenyala la presència de ciments i de ciment armat, fruit d’anteriors restauracions del cenobi: “Avui és conegut que aquests materials són del tot incompatibles amb la conservació del patrimoni i encara menys amb la de pintures murals en un estat tan fràgil com les de Sixena “.
Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Declaració sobre el litigi dels béns de Sixena
Declaració sobre el litigi dels béns de Sixena
El recent conflicte entre Aragó i Catalunya sobre la ubicació i exposició de les obres d’art del monestir de Sixena (presents al museu MNAC de Barcelona i al de Lleida) és un nou episodi d’un vell enfrontament entre els dos territoris veïns, amb el patrimoni històric i cultural com a escenari, amb la Franja al bell mig. El govern aragonès és l’encarregat de reclamar per via judicial que les pintures murals i altres objectes de valor artístic procedents del monestir tornin a Sixena i acusa la Generalitat d’espoliar i retenir els seus béns, que són a Catalunya des de 1936 (en el cas de les pintures) i els objectes que hi arribaren com a resultes de les compres de 1983, 1992 i 1994.
Per tot plegat, fem notar les següents consideracions:
1. Atenent a l’antecedent històric, quan en un context d’enfrontament bèl·lic i forta conflictivitat social, marcat al nostre territori per l’anticlericalisme de les forces anarcosindicalistes, les autoritats republicanes de la Generalitat de Catalunya feren un esforç l’any 1936 per salvaguardar un patrimoni que s’incloïa dins dels límits eclesiàstics catalans, donant-li el valor històric i cultural que mereixia. Sense aquella actuació i la posterior restauració i preservació, les obres no haurien arribat als nostres dies en l’estat que mostren actualment.
2. Totes les parts implicades han de tenir el màxim interès en què les obres siguen exposades correctament, així com garantir el seu estat i conservació en les millors condicions.
3. L’actual situació és fruit de la segregació duta a terme a mitjans del anys 90, en intentar fer coincidir els límits eclesiàstics amb els polítics, obviant la influència cultural i social del bisbat de Lleida sobre el territori. L’actuació, feta amb urgència, no preveia les conseqüències immediates com l’emplaçament de les obres d’art.
4. Experts en la restauració i conservació d’obres d’art com Gianliugi Colalucci, Rosa Gasol, Pere Rovira o Olivier Poisson, entre altres, han alertat del perill que suposaria moure les obres, a la vegada que han lloat l’estat en que es troben als museus catalans.
5. Creiem que el Govern aragonès no es mou per raons culturals a l’hora de reclamar les obres, sinó que en el fons hi trobem una mostra més dels interessos que volen atiar el conflicte entre territoris veïns per interessos polítics que s’estan duent a terme els darrers anys.
Des del Moviment Franjolí per la Llengua considerem que més enllà d’interessos i conflictes polítics, l’interès ha de raure en el gaudi general d’unes obres de gran valor històric i cultural. Això s’ha de considerar des del punt que les fronteres administratives no coincideixen amb els límits cultural i històric. Per tant, segons el nostre parer, les obres que es troben al Museu de Lleida i al Museu Nacional d’Art de Catalunya han de romandre-hi, com un vestigi més dels lligams culturals, socials i econòmics que a dia d’avui encara uneixen Catalunya amb els territoris separats per un excés de cel autonomista.
A continuació afegim la llista de signants inicials:
Signants col·lectius:
CASAL JAUME I DE FRAGA – ACPV
CENTRE D’ESTUDIS COMARCALS DEL SEGRIÀ (CECS)
GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ A LA PAERIA DE LLEIDA
INTERSINDICAL-CSC
POBLE LLIURE
Signants individuals:
– Òscar Adamuz (activista cultural i membre del Moviment Franjolí). CATALUNYA
– Anna Arqué (Portaveu ICEC als PPCC). CATALUNYA
– Joan Baptista Vives Solervicens. CATALUNYA
– Carles Barrull (historiador). FRANJA
– Jacinto Bonales (historiador). CATALUNYA
– Albert Botran (diputat de la CUP al Parlament). CATALUNYA
– Mireia Boya (diputada de la CUP al Parlament per l’Aran, Pirineus, Franja i Ponent). ARAN
– Marta Canales (Presidenta del Casal Jaume I de Fraga). FRANJA
– Iris Carnicé Blanco (periodista). CATALUNYA
– Paco Cerdà i Esteve (regidor de CiU a la Paeria). CATALUNYA
– Jordi Creus (editor de la revista Sàpiens). CATALUNYA
– Carme Culleré i Llavoré (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA
– Paulí Fantoba (exregidor de Calaceit). FRANJA
– Marcel A. Farinelli (historiador). L’ALGUER
– Guillem Fuster (portaveu de Poble Lliure). CATALUNYA
– Francesc Gabarrell Guiu (regidor de la Crida-CUP Lleida a la Paeria). CATALUNYA
– Conxita Garcia Fontcuberta (Calaceit). FRANJA
– Quim Gibert (psicòleg i membre del Casal Jaume I de Fraga). FRANJA
– Marta Gispert i Rocasalbas (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA
– Montserrat Higueras (coordinadora nacional sectorial de dones ANC). CATALUNYA
– Pau Juvillà (regidor de la Crida-CUP Lleida a la Paeria). CATALUNYA
– Jordi Latorre i Sotus (alcalde de Torrefarrera i vicepres. de la Diputació Lleida).CATALUNYA
– Josep Mesalles (professor). FRANJA
– Joaquim Montclús i Esteban (historiador de Calaceit). FRANJA
– Joaquim Montclús Garcia (estudiant). FRANJA
– José Ramón Noguero (estudiant i membre del Moviment Franjolí). FRANJA
– Marcel Pena (periodista i membre del Moviment Franjolí). FRANJA
– Sergi Perelló (Vicesecretari general de la Intersindical-CSC). CATALUNYA
– Antoni Postius i Terrado (regidor de CiU a la Paeria). CATALUNYA
– Francesc Ricart (membre del Casal Jaume I de Fraga). FRANJA
– Rosa Maria Salmerón i Pallarés (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA
– Cristina Simó i Andreu (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA
– José Luis Soler (gestor de turisme i promotor cultural). CATALUNYA
– Joaquim Torrent (geògraf i membre del Moviment Franjolí). CATALUNYA
– Francesc Viadel (Periodista). PAÍS VALENCIÀ
– Josep A. Vilalta (militant de la CUP Torà). CATALUNYA
Origen: Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable | Lo Finestró
Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable
Posted on 19 Desembre, 2016 by graciaz
A 30 de novembre 2016 he decidit tancar provisionalment el treball Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable, esperant noves actuacions judicials i de les parts, que aniré incorporant en blocs, a mesura que es vagin produint, amb alguns afegitons meus. Mentre tant seguiré el relat en un altre document que denominaré “Seguiment de Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable” que aniré actualitzant
Podeu llegir el treball tancat, en format PDF en les-pintures-i-obres-dart-de-sixena-un-relat-interminable o en format ISSUU (tipus llibre ) en https://issuu.com/graciaz/docs/les_pintures_i_obres_d_art_de_sixen….. He obert també, com podeu veure, una pestanya (Sixena) al meu blog on he penjat també el treball, i on penjaré el “Seguiment de…, així com altres temes relacionats amb Sixena.
Desitjo que tot el treball, al qual he dedicat força temps, sigui del vostre interès. En qualsevol cas els vostres comentaris, observacions i crítiques seran molt ben rebudes.