Educación, Cultura y Deporte |miércoles, 25 de mayo de 2016 a las 16:26
Mayte Pérez recuerda la figura de Desideri Lombarte con los alumnos y profesores del Matarraña
La consejera de Educación, Cultura y Deporte ha participado en Peñarroya de Tastavins en las rutas literarias, dentro de la programación del Día de la Lengua Materna, con lecturas sobre Desideri Lombarte
La actividad se enmarca en una línea de actuaciones que el Departamento ha diseñado para poner en valor a los autores aragoneses en las lenguas minoritarias: el aragonés y el catalán de Aragón
Pérez ha visitado también el Ayuntamiento de Monroyo y las instalaciones de la Escuela InfantilLa consejera de Educación, Cultura y Deporte, Mayte Pérez, y el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, han participado hoy en las rutas literarias ‘Pels Camins de la Memòria’ sobre Desideri Lombarte. El acto está dentro del programa de actividades del Día de la Lengua Materna y se ha celebrado en Peñarroya de Tastavins (Teruel). En él, alumnos del CRA Tastavins -al que pertenecen La Cerollera, Fuentespalda, Monroyo y Peñaroya- han leído textos en castellano (un texto de Cervantes), catalán (de Desideri Lombarte) y en árabe. Los alumnos han participado también en talleres literarios y de manualidades que se han desarrollado por la localidad. En cada uno de ellos, se les entregaba unas piezas de un puzzle, que después han formado y en el que se representaba una imagen de Lombarte en la casa del escritor. En el encuentro ha participado también Nuria Lombarte, hija del autor.
Este proyecto se enmarca en una línea de actuaciones que el Departamento ha diseñado para poner en valor a los autores aragoneses en las lenguas minoritarias, el aragonés y el catalán de Aragón: Pedro Arnal Cavero, Guillem Nicolau, Luzía Dueso, Rosario Ustáriz, Jesús Moncada o Chuana Coscujuela. Y entre ellos, Desideri Lombarte, del que la consejera ha dicho “fue un gran soñador muy mediterráneo, de la Barcelona marinera a la Peñarroya del Matarraña, a las que amó mucho”. “Es un gran honor presentar este proyecto de convivencia de las lenguas maternas del CRA: “Pels camins de la memòria” precisamente en la tierra de Desideri Lombarte, desde la ventana de su memoria en su evocador universo del ‘Mas del molinar’, ‘Masía del Molinar’ desde donde oteaba el mundo pena-rogí, de Peñarroya”, ha explicado.
Visita a Monroyo
La consejera de Educación se ha desplazado a continuación la localidad de Monroyo. Primero ha acudido al Ayuntamiento y, después, ha visitado la Escuela Infantil de la localidad.*Se adjunta audio de la consejera y galería de fotos.
Fotos:
Podcasts y Audios relacionados:
La consejera Mayte Pérez habla sobre las rutas literarias Desideri Lombarte, en Peñarroya de Tastavins 1 MB
Mayte Pérez habla sobre las rutas literarias Desideri Lombarte
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Literatura
Organitzen les Rutes literàries i els Premis Desideri Lombarte (26 de maig i 11 de setembre)
maig 18
Dijous, 26 de maig de 2016
09:30 Arribada dels alumnes i professorat del CRA “Tastavins” al municipi
11:00 Recepció dels participants a la casa de Desideri Lombarte. Lectures literàries en: àrab, castellà i català
11:40 Gimcana del Desideri al carrer per als escolars
13:00 Elaboració del puzle del retrat del Desideri. Foto de família del CRA
14:00 Dinar
15:00 Taller i actuació del grup de batucada “BORUMBAIA”
18:30 Cloenda de la convivència
Diumenge, 11 de setembre de 2016
Lliurament Premi “Desideri Lombarte”
18:00 Concert literari de l’obra de Desideri Lombarte
19:00 Lliurament del Premi “Desideri Lombarte” amb acompanyament musical
20:00 Cloenda
Lloc: Santuari de la Mare de Déu de la Font
Organitzen:
Ajuntament de Pena-roja
Comarca del Matarranya
Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó
Més informació: TRÍPTIC LOMBARTE
Origen: Exaltació del llibre i la lectura a Saidí | Mas de Bringuè
D’esquerra a dreta: La presidenta de l’associació El Branquil, l’alcalde de Saidí, l’escriptora Luz Gavás i la directora del col·legi Sant Joan Baptista.
El passat dissabte, 7 de maig, va tindre lloc a Saidí la VI Trobada anual del programa “Llegir Junts”, un projecte d’animació a la lectura als centres escolars i biblioteques locals que organitza el Departament d’Ensenyament, Cultura i Esports del Govern d’Aragó.
Després de l’obertura de l’acte a càrrec de les autoritats, entre les que eren presents l’alcalde de Saidí, Marco Ibarz; la seua regidora de Cultura, Isabel Jordán, el cap la Unitat de Programes del servei provincial d’Ensenyament a Osca, Luis Cavero i la directora general d’Innovació, Equitat i Innovació, Isabel Ayala Sender, intervingué l’escriptora aragonesa Luz Gavàs.
L’autora de “Palmeras en la nieve” i “Regreso a tu `piel” , mantingué un àgil i interessant diàleg amb el públic que omplia el Cinema Avinguda, conduit amb gran habilitat i afecte per Elena Ariño, secretària del Col·legi Públic “Sant Joan Baptista” de Saidí i cosina de Gavàs.
L’escriptora alt aragonesa, nascuda a Monsó i actualment resident a Ancils (La vall de Benasc), va deixar des de l’inici de la seua intervenció que per a ella un escriptor “és una persona que se sent com a tal i que té una història que contar , independentment de l’èxit editorial o de públic que eixes històries tinguen”, després de fer un tast de les opinions que sobre aquest tema tenien autors com Rosa Montero, Dickens, Samuel Beckett, Harper Lee, Allan Poe, les germanes Brontë, etc..
Sobre la seua novel·la “Palmeras en la nieve” digué que va tindre especial interès en aportar la visió “negra” del colonialisme espanyol a Guinea, i que va ser aquesta visió la que li va més esforços de documentació i reescritura li va costar, “perquè la part ‘blanca’ de la història la tenia més a prop, en el sí de la meua mateixa família: el pare, l’avi, etc”.
Luz Gavàs, que ens confessà que a la tardor sortirà una nova novel·la seua, “la tercera d’aquesta trilogia on es mescla la Història amb el romanticisme” va voler remarcar la importància en el procés creatiu del paper del lector, “eixa ànima sempre oberta a rebre els missatges de l’escriptor” i preveu que mai es cansarà d’escriure històries perquè “la vida no gasta”.
Després de la intervenció de l’escriptora invitada i un cop els assistents vam prendre cafè amb un pastís decorat amb palmeres nevades, va començar una taula rodona amb diferents responsables del programa “Llegir Junts” , membres de grups de lectura a les escoles, bibliotecàries municipals i l’escriptora saidinenca de literatura infantil i juvenil, Laia Longan. Les avantatges i desavantatges de llegir en paper o en diferents pantalles; la pèrdua de l’ús social (préstecs) i lúdic (construccions) dels llibres de paper si aquests desapareixen, les diferents estratègies per a incitar als xiquets a la lectura, l’edat més convenient per a començar a aprendre a llegir van ser alguns dels temes que es van tocar en aquest intens i atractiu debat.
Després del dinar col·lectiu al poliesportiu de la vila, on hi van acudir més de dues centes persones, allà mateix s’organitzà un cafè tertúlia on els grups de lectura assistents van comentar algunes de les obres llegides durant aquest curs.
La jornada acabà amb un concert de l’Associació Musical “Oliver Soler Casabón” de Mequinensa.
Origen: Els premis “Guillem Nicolau” i “Arnal Cavero” | Lo Finestró
(Publicat el dissabte el 30 d’abril del 2016 al Diario de Teruel)
Per notícies que m’arriben sembla que el Govern tornarà a convocar els premis literaris “Arnal Cavero” en aragonès, i “Guillem Nicolau” en català, suprimits per l’anterior Govern. Les notícies no precisen si serà un digne retorn a l’status quo ante, vull dir abans del govern PP-PAR, o sia: freqüència anual de convocatòria per a cada llengua, premi en efectiu i publicació de l’obra premiada, que pot versar sobre qualsevol gènere literari, i, per a l’aragonès obert a qualsevol autor, mentre que per al català obert només a autors aragonesos o relacionats amb el nostre país. Confiem que les bases seran aquestes o unes de molt semblants, i que no ens calga sentir allòde l’avara povertà degli Aragonesi –cito de memòria, que, com sabeu no sempre és fidel. El primer premi “Guillem Nicolau” fou convocat el 1986 per la Comissió Territorial de l’Aragó del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Uns anys més tard l’assumí el Govern i creà en paral·lel l”Arnal Cavero” en aragonès. A empentes i rodolons s’han anat migmantenint. En ambdós casos calia batejar-los amb el nom d’algun gran escriptor de la respectiva llengua. La nòmina d’autors aragonesos en català no era especialment nodrida l’any 1986, els grans autors que ara hi ha, tot just començaven. Els de la Comissió abans citada devien haver llegit l’article Literatura en catalán en Aragón de la GEA, on es parlava de mosén Guillem Nicolau, rector de Maella, que tradujo al catalán comentándolas, las Heroídas de Ovidio. I ho encertaren perquè en Nicolau ha resultat ser un dels primers i interessants humanistes aragonesos. Per a l’aragonès, encara va ser més difícil de trobar grans escriptors per a donar nom al premi. N`hi havia dos però ja figuraven en altres premis: al “Veremundo Méndez” i al “Ana Abarca de Bolea”. Finalment es trià “Arnal Cavero”, assagista que havia recollit molta literatura popular i fraseologia en aragonès. Juan Fernández de Heredia, el gran humanista traductor del grec i el llatí a l’aragonès, malauradament fou rebutjat, imagino, per considerar que el seu aragonès no era prou genuí.
Artur Quintana
Origen: Institut d’Estudis del Baix Cinca
Per celebrar el Sant Jordi, l’extensió de Fraga de l’Escola Oficial d’Idiomes Ignacio Luzán ha preparat la visita de l’escriptor Carles Terès, que parlarà sobre el seu llibre ‘Licantropia’.
La trobada serà el dimecres 27 d’abril una mica abans de les 20h a l’Institut Ramon J. Sender.
L’entrada és lliure!
Organiza: Dictricte Ciutat Vella (Ajuntament de Barcelona)
Entalto Aragón!!
Origen: La DGA fa oficial la creació del Premi Desideri Lombarte | Comarques Nord
El Govern d’Aragó ha confirmat la creació del Premi Desideri Lombarte. Es tractarà d’un premi de caràcter bianual que tindrà com a finalitat el reconeixement a una labor continuada o d’especial notorietat i d’importància, en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, artístics, econòmics… que suposen un destacat benefici pel català d’Aragó. Una distinció que anirà acompanyada de la seua modalitat en aragonès, i que rebrà el nom de Chuana Coscujuela. Els candidats a estos premis podran ser persones nascudes o residents a l’Aragó o amb especials vincles a la regió. Estos premis seran de caràcter bianual i s’entregaran de forma alterna, exceptuant esta primera edició, que es donaran els dos. Les candidatures als premis Desideri Lombarte iChuana Coscujuela del Govern d’Aragó seran proposades per qualsevol institució acadèmica, científica o cultural, o bé com a proposta popular. El jurat designat comptarà amb personalitats d’un reconeixement destacat en el món acadèmic.
A través d’este decret, el Govern d’Aragó destaque que Desideri Lombarte, nascut a la vila de Pena-roja l’any 1937, “va ser un dels escriptors contemporanis més importants” en el català d’Aragó que va destacar per “la seua obra poètica, amb antologies com ara Ataüllar el món des del Molinar, encara que també va practicar altres gèneres com la novel·la o el teatre”. De fet, fa cosa de dos anys, i coincidint amb la celebració dels 25 anys de la mort de Desideri Lombarte, es va publicarLes aventures del sastre Roc d’Arça, novel·la que inclús va tindre la seua lectura continuada durant la celebració del Sant Jordi al Matarranya. Desideri Lombarte també va treballar el teatre. Des de la seua Pena-roja natal, l’any 2007 es va fer la primera representació teatral dels Comanadors de l’Ordre de Calatrava, festa que es viu cada 3 anys a Pena-roja. Desideri Lombarte va ser un important impulsor cultural al Matarranya i pare, com molts altres veïns de la nostra terra, de l’Associació Cultural del Matarranya.
Des de Pena-roja, des de fa 12 anys, també se celebren els Premis Desideri Lombarte. Si les distincions del Govern d’Aragó parlaran de personalitats destacades, els premis de Pena-roja han destacat per la pintura.
Origen: Artur Quintana, nova Creu de Sant Jordi | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 9 d’abril del 2016)
La Creu de Sant Jordi destaca entre els reconeixements que atorga anualment la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats pels seus mèrits o serveis cívics o culturals. Acaba de ser concedida a Artur Quintana i Font, filòleg format a les Universitats de Barcelona i Colònia, que ha exercit una llarga carrera professional a les ciutats alemanyes de Spira i Heidelberg. Bona part de les seues investigacions s’han centrat en la llengua i la cultura autòctones de la Franja aragonesa, des de la seua tesi doctoral sobre el parlar de la Codonyera. Entre les seues nombroses publicacions estan la mateixa tesi (2012); La nostra llengua. Gramàtica de llengua catalana (1984), única gramàtica publicada del català d’Aragó; les recopilacions col·lectives Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa (1995) i Bllat colrat! Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça (1997); l’edició de l’Epistolari de Desideri Lombarte (1981-1989) (2002); i l’antologia de poesia en català del Baix Aragó Roda la mola (2010). També ha estudiat l’aragonès i l’occità, i ha feit traduccions sobretot de l’alemany.
Coordina lo suplement literari Styli locus de la revista Temps de Franja i la col·lecció en català “Lo Trinquet” de l’IET, i és col·laborador d’esta columna i de la revista Turolenses. És president d’honor de l’Associació Cultural del Matarranya, president d’Iniciativa Cultural de la Franja i membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i pertany al Comité d’Honor del Rolde de Estudios Aragoneses, al Consello d’a Fabla Aragonesa i a l’Academia d’a Luenga Aragonesa. Lo premi, continuador dels de la Fundació Lluís Carulla i Lo Grifonet rebuts el 2015, reconeix esta trajectòria infatigable, entre Spira, la Barcelona natal i la Codonyera. Mos va la va contar fa uns anys a les esplèndides memòries La Vall de Balat: memòria de l’Aragó 1948-2003 (2003): “I tanmateix continuo fent camí, dia rere dia, per aquest laberint aragonès […] envers un Aragó, no pas utòpic, com ens volen fer creure, ans ben real, on puguen conviure en igualtat de drets les seues tres llengües”.
María Dolores Gimeno
ARAGÓN.-Zaragoza.- El Gobierno aragonés reconoce “el legado y la memoria” del escritor Jesús Moncada
abr. 15Origen: ARAGÓN.-Zaragoza.- El Gobierno aragonés reconoce “el legado y la memoria” del escritor Jesús Moncada
- La consejera de Educación y Cultura del Gobierno de Aragón, Mayte Pérez, ha manifestado este miércoles su reconocimiento “del legado y la memoria” del escritor mequinenzano Jesús Moncada, de quien ha destacado “la fidelidad a su tierra y a su lengua materna”. Ha visitado hoy la localidad zaragozana de Mequinenza.
MEQUINENZA (ZARAGOZA), 13 (EUROPA PRESS)
La consejera de Educación y Cultura del Gobierno de Aragón, Mayte Pérez, ha manifestado este miércoles su reconocimiento “del legado y la memoria” del escritor mequinenzano Jesús Moncada, de quien ha destacado “la fidelidad a su tierra y a su lengua materna”. Ha visitado hoy la localidad zaragozana de Mequinenza.
Pérez se ha dirigido a los mequinenzanos para agradecerles que continúen recordando a Moncada “y cultivando una de las tres lenguas que nos identifican como aragoneses”.
La consejera y el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, han participado en las rutas literarias ‘Pels Camins de la Memòria’, dedicadas a Jesús Moncada.
El acto está dentro del programa de actividades del Día de la Lengua Materna. Pérez ha destacado la satisfacción del Departamento por iniciar un nuevo proyecto en la tierra del mequinenzano más universal “desde la ventana de su memoria en su evocador universo del ‘poble vell’, el pueblo que se inundó con todos sus recuerdos de la infancia”, ha dicho Pérez.
Este proyecto se enmarca en una línea de actuaciones que el Departamento ha diseñado para poner en valor a los autores aragoneses en las lenguas minoritarias, el aragonés y el catalán de Aragón, ha informado el Gobierno de Aragón en una nota de prensa. Son Pedro Arnal Cavero, Guillem Nicolau, Luzía Dueso, Rosario Ustáriz, Desideri Lombarte o Chuana Coscujuela. Y por supuesto Jesús Moncada.
“Autores para los que su fuente de inspiración siempre ha sido la oralidad, la memoria: aquello que nuestros mayores contaban en las memorables tertulias familiares en el cálido fuego del hogar”, ha explicado la consejera.
La ruta literaria ‘Pels camins de la memòria’ comienza con los textos de Jesús Moncada, fruto del trabajo realizado por los centros educativos del Programa ARCE del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, y se continuará con Desideri Lombarte, Josep Galán y otros autores aragoneses que han escrito o escriben en su lengua materna, en este caso el catalán hablado en Aragón, con sus acentos y sus peculiaridades propias.
LECTURAS
El acto ha comenzado con una visita al Ayuntamiento de Mequinenza y las lecturas han corrido a cargo de los alumnos de Secundaria y de la asociación ‘La Dona’ de la localidad. Los actos han continuado por la tarde con una obra de teatro a cargo de la compañía ‘Mea Culpa’, que ha representado la obra ‘El Cafè de la Granota’ en la Sala Goya.
En el acto han participado el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, la alcaldesa de Mequinenza, Magda Godía, y Rosa Moncada, hermana del autor, junto con vecinos y alumnos de Mequinenza, entre otros.
Origen: Declaracions de la consellera de Cultura d’Aragó a TV3 | Lo Finestró
El català continuarà impartint-se dins l’horari lectiu a les escoles de la Franja de Ponent, com una assignatura optativa dins el currículum. Així ho ha confirmat en declaracions a TV3 reproduïdes per Catalunya Ràdio Lleida la consellera de Cultura d’Aragó, Mayte Pérez, en una visita a Mequinensa. (seguiu llegint Vilaweb)
Aquí tenim les activitats de la Comarca del Matarranya de la segona quinzena d’abril. Veureu moltes activitats interessants, però volem destacar la V Lectura Quedaran les paraules a Torredarques. Animeu-vos a participar,
ASCUMA
ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilitat Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521
Facebook: Associació ASCUMA
Web: ascuma.org
Al següent enllaç us adjuntem la informació referent a l’agenda d’activitats corresponent a la segona quinzena del mes d’abril. http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/2ABRIL16.pdf
Per a estos dies destaquem la fira de l’oli i de l’oliver a Calaceit i els actes organitzats amb motiu del dia de Sant Jordi.
També des d’este Departament de Cultura us volem convidar als actes programats amb motiu del Dia del Teatre de la Comarca del Matarraña/Matarranya que tindrà lloc el diumenge 17 d’abril en La Portellada.
I animar-vos a participar en la lectura de fragments del llibre Licantropia que tindrà lloc amb motiu del Dia de Sant Jordi a Torredarques.
Origen: Immortals | L’ esmolet
Flors artificials definitivament mortes (©Carles Terès, fossar d’Estopanyà, setembre 2015 )
He treballat una mica el tema de la immortalitat —concepte potser impossible, atès que diuen que fins i tot l’univers té un principi (el big bang) i tindrà un final. L’he treballat perquè en acabar Licantropia, tot aprofitant l’embranzida grafòmana, vaig iniciar un altre projecte que donava alguna volta al concepte. Com que no sóc immortal ni tampoc ho és la família, vaig haver de desar-lo en forma embrionària de conte per seguir amb la feina que ens dóna per a viure una mica més.
Una de les coses que vaig llegir és que els animals són immortals perquè no saben que es moriran. És una bona definició, que es podria aplicar també als conductors que m’avancen rabents malgrat la línia contínua de la carretera: se senten immunes a la mort —o pitjor encara, no els importa si els altres morim (o quedem tetraplègics) per culpa d’ells.
Però hi ha una altra concepció, la de la memòria. Per això els de poble tendeixen més a la immortalitat que els de ciutat. És allò que diuen que no morim del tot fins que no se’ns oblida. Quan, per exemple, es troben dos individus del mateix poble —no cal que es coneguin gaire— pels carrers d’una ciutat estranya, és fàcil que comencin a rememorar fets i persones que es remunten diverses generacions enrere. Els difunts tornen a la vida, encara que sigui en base a uns pocs fragments de la memòria arreplegats de fonts poc fiables. Una cosa semblant passa a Solaris (Stanislav Lem, 1961), on un oceà intel·ligent crea físicament persones a partir dels records que en guarden els habitants de l’estació d’observació establerta al planeta.
A ciutat, en canvi, la gent hi mor definitivament, es dilueix en la multitud de defuncions que cada dia s’hi escauen. Perduren estrictament en el record de la gent més propera; família, amics, companys. Després es fonen. Cap desconegut els anomenarà si, anys a venir, es creua amb un conciutadà en un indret llunyà. Ni tan sols l’oceà de Solaris els podrà reconstruir.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja 129, abril 2016
Se trata de una de las pocas publicaciones actuales de este tipo que se dedican en exclusiva a un sólo autor. Sólo el primer volumen de los tres previstos recoge 500 frases hechas no documentadas
Presentat a Lleida un libre sobre el llegat de Moncada a la fraseología catalana | Mas de Bringuè
abr. 5Presentat a Lleida un libre sobre el llegat de Moncada a la fraseología catalana | Mas de Bringuè
Los autors i presentadors de l’acte amb l’alcaldesa de Mequinensa i Rosa Mª Moncada. (Foto: Sisco Castany)
L’Aula Magna de l’ Institut d’Estudis Ilerdencs a la capital del Segre va acollir el passat 30 de març la presentació del primer volum del llibre “Aportacions de Jesús Moncada a la fraseologia catalana”. Es tracta d’un projecte de gran envergadura que es va iniciar el 1989 en el qual va començar a col·laborar l’escriptor de Mequinensa i que té per objectiu la redacció d’un diccionari fraseològic que reunirà en tres volums i en una base de dades informatitzada el conjunt de fraseologies i frases fetes utilitzades en la totalitat de l’obra de Jesús Moncada.
Aquesta primera part d’aquest diccionari que edita Pagès Editors recull cinc-centes frases fetes no documentades pels diccionaris catalans més importants, una quantitat que representa més del 20% de tot el material reunit dels 7 llibres publicats de Jesús Moncada. Una edició excepcional ja que, tal com apuntava el filòleg hongarès Károly Morvay, “és l’únic autor de llengua catalana de totes les èpoques del que s’ha buidat i analitzat la fraseologia de tota la seua obra completa”, un fet que posa de manifest la riquesa de la prosa d’aquest escriptor aragonès universal.
A la presentació, la directora de l’ Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida, Montserrat Macià, es va referir a la figura de l’escriptor de Mequinensa del qual ha dit “ocupa un lloc destacadíssim en les lletres catalanes”. Magda Godia, l’alcaldessa de la localitat natal de Jesús Moncada, va destacar la importància del llegat de l’escriptor també en matèria lingüística “aportant els girs de la nostra parla a la llengua catalana i això afegeix a la nostra llengua una dignitat més gran”.
Els articles d’aquest diccionari precisen la forma de les unitats d’aquestes frases, defineixen el significat, il·lustrant-lo amb un exemple, i informa si l’expressió figura o no en les obres lexicogràfiques catalanes publicades dins ara, Segons indicà l’editora de l’obra, Eulàlia Pagès, “totes les frases van acompanyades d’un fragment contextualitzat de l’obre de Moncada on aquesta apareix. Per a Mercè Biosca, professora de Català de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida i coordinadora del projecte, “l’estudi de la fraseologia de Moncada, a més de la importància lingüística que té dóna molta informació sobre la manera de ser d’un poble i dels seus costums”.
La professora de la Universitat de Lleida Maria-Pau Cornadó, coautora també d’aquest projecte, explicà que “les frases moncadianes, moltes originals i inèdites en la literatura catalana o emprades amb un significat diferent a altres autors, “tan les referides a persones, institucions com situacions sorprenent” tenen una funció desdramatitzadora dins la narració i converteix aquestes situacions, institucions i personatges en més humanes”
Jesús Moncada
Jesús Moncada va néixer a Mequinensa l’u de desembre de 1941 i va morir a Barcelona el 13 de juny de 2005. La seva obra, tal com es pot comprovar al ‘Racó Moncada’ del Museu de la Història de Mequinensa, va més enllà de la narrativa i explora disciplines com la pintura i la fotografia, una àrea, que juntament amb l’escriptura, li va permetre salvaguardar la memòria de la desapareguda Mequinensa vella d’abans del pantà. Moncada, autor d’obres com ‘Cafè de la Granota’, ‘Camí de Sirga’ o ‘La Galeria de les estàtues’, va rebre, entre altres premis, la Creu de Sant Jordi, que atorga la Generalitat de Catalunya, el 2001 i el Premi de les Lletres Aragoneses el 2004, guardó que va recollir poc abans de la seva mort.
