Conveni de col·laboració entre el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans per a l’elaboració del llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics
Conveni de col·laboració entre el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans per a l’elaboració del llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics
Sóc dels que, 10 anys després del seu “assassinat”, continua treballant principalment amb un programa de dibuix vectorial anomenat Freehand (FH) —és a dir, ‘mà lliure’. No sóc l’únic que ho fa, però això no deixa de ser motiu d’escarni per part de les generacions més joves i, sobretot, dels informàtics. El problema gran al qual ens enfrontem els “FH lovers” és que, per a poder treballar-hi en els equips actuals, hem de fer mil giragonses. Si haig de ser sincer, a banda d’algun petit detall amb el qual ja he après a conviure, no hi trobo a faltar res, en aquest programa. Tot el que vull fer, m’ho fa de manera ràpida i eficient. Jo que vinc del disseny pre-digital, encara em meravello d’aquestes eines tan potents. Lletrasets, rotrings i paral·lexos dormen el son dels justos en calaixos que mai no em cal obrir. De fet, si els hagués de tornar a utilitzar, hauria de fer un curs de reciclatge.
El tema de l’obsolescència em porta de cap —igual que a molta gent, pel que vaig veient. M’ha llevat la il·lusió d’adquirir nous equips, tant si són per a la feina com per a ús domèstic. Teles, cotxes, telèfons, tablets o el que hi vulgueu afegir. Per nous i fantàstics que pareguen als catàlegs o quan te’ls ensenya el venedor, saps que al cap de poc hauran quedat superats. I en no gaire temps més, obsolets. Són matrimonis de curta durada: mentre pronuncies ‘sí, vull’, ja saps que aviat hauràs de buscar-te’n una altra.
Miro les eines de treballar la terra que tenim al poble. Algunes, quan les colpeges, canten. “Bon acer”, em deia mon pare a l’obrador d’esmolar. En un racó d’armari hi tinc també una ampliadora Durst, petita però de qualitat, a la que vaig comprar un nou i lluminós objectiu Comparon (Schneider Kreuznach) per aconseguir uns millors resultats. (Mai no acabaria.) Un dia o altre en farem un museu, a Torredarques. Em pregunto, però, que els quedarà a les nostres filles quan tinguen la nostra edat. Tot és tan virtual, es consumeix tan de pressa, que potser només hi haurà imatges mentals transferides de cervell a cervell. En fi.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja 122 juliol-agost 2014
Any Desideri Lombarte ha afegit una nova foto:… – Any Desideri Lombarte.
Túrnez i Sesè Nit poètica.
Dijous 17 de juliol a las 22:00
Koitton Club
Rossend Arús 9 Sants
Metro: Plaça de Sants
Convocatòria del Consejo Científico de l’IET | Lo Finestró.
El Consejo Científico del Instituto de Estudios Turolenses va convocar una reunió per concedir els Ajuts a la Investigació 2014 que, després d’escoltar les diferents opinions dels consellers sobre la quantia de les beques atenent a criteris de penúria econòmica cultural, finalment en van ser deu les atorgades per l’entitat. A més, Juan Félix Royo va llegir l’informe de la Direcció sobre les activitats de l’últim any i es van comentar les propostes presentades pels consellers científics per dur a terme a través de l’entitat. Es va destacar la publicació del número 3 de la revista Turolenses, on apareix un article en català d’Hèctor Moret sobre el discurs del fornolenc Brauli Foz als Jocs Florals de Barcelona de 1863 i els reculls fotogràfics publicats setmanalment pel Diario de Teruel Crónica visual de un siglo, on hi participa l’IET, dissenyats per Carles Terès on ixen instantànies històriques de les nostres viles. Carles Sancho va ser el representant de l’Associació Cultural del Matarranya que va participar en la convocatòria en substitució del president de l’entitat Josep Maria Baró. La col·lecció en català “Lo Trinquet”, promoguda per l’IET, amb consell editor i president a càrrec de membres d’ASCUMA, continuarà endavant amb la publicació d’un nou volum de Susana Antolí Senderes de gebre, una novel·la històrica sobre Beseit.
Miquel Meix
EFE 09/07/2014
El profesor de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza, Javier Giralt, ha defendido el uso del catalán en la Franja del Aragón Oriental, que ha suscitado polémica debido a que algunos sectores las califican de variedades propias similares a la lengua aragonesa hablada en los valles pirenaicos.
Así, Giralt ha manifestado que estos sectores “rehuyen” que tanto el aragonés como el catalán fueron las lenguas utilizadas por la cancillería de la Corona de Aragón durante toda la Edad Media, llegando a la uniformización en los siglos XIV y XV, cuando son desplazadas por el castellano. Por otro lado, ha confiado en la supervivencia de estas variedades catalanas propias de estas zonas de Aragón. “Si ha resistido hasta ahora, resistirá”, ha dicho, aunque ha matizado que “donde se ha perdido toda la esperanza es en la zona de transición” -entre las áreas catalano y castellanoparlantes-, así como en los núcleos más pequeños de la Ribagorza.
Sin embargo, el filólogo se ha mostrado optimista de que “si la gente sigue hablando catalán en la calle” y se enseña en la escuela y hay “más voluntad” de mantenerlo “pervivirá”.
Estas declaraciones se enmarcan en la conferencia que ha ofrecido hoy Giralt en la Facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo de la Universidad de Zaragoza, dentro de un ciclo sobre la diversidad lingüística en Aragón y, concretamente, en una charla sobre “el catalán en los documentos históricos aragoneses”. Para apoyar su tesis de la catalanidad de las lenguas habladas en el Aragón Oriental, ha usado un texto del escritor y humanista tortosino Cristòfor Despuig, quien ya en el siglo XVI decía que en esta zona ya no quedaban rastros del aragonés y que el habla del pueblo era catalana.
Según ha relatado el profesor, la inmersión lingüística del catalán en Aragón comenzó en la Alta Ribagorza por influencia del vecino condado de Urgell. Allí la romanización fue más profunda y propició la supervivencia del latín vulgar hasta el siglo XII, lo que dio lugar a un mayor cruce entre las lenguas catalana y aragonesa, de ahí ciertas influencias y rasgos propios en las variedades ribagorzanas. En el resto de la Franja oscense y zaragozana, que incluye zonas de la Baja Ribagorza, La Litera, el Bajo Cinca, el Bajo Aragón zaragozano o la comarca del Matarraña, en Teruel, esta introducción de la lengua habría venido dada por la reconquista y la repoblación posterior, en un primer momento íntegramente por catalanes y posteriormente también por aragoneses, muchos de ellos ribagorzanos, por lo que estas hablas tienen muchas similitudes con las más septentrionales.
En cuanto a los primeros testimonios escritos en catalán en la zona de la Franja, estos aparecieron en la Alta Ribagorza y continuaron surgiendo textos en todo el Aragón Oriental hasta el siglo XVII, en una lengua que aún era “muy uniforme”, así que no se podría hablar todavía de “variedades dialectales”, en palabras de Giralt.
Otros testimonios de esta presencia de la lengua catalana en la zona vendrían ejemplificados por el Libro de Privilegio de Fraga y sus aldeas (siglos XIII y XIV), íntegramente en catalán, o como algunos pleitos están transcritos de forma bilingüe -aragonés y catalán- o, directamente, introduciendo gran cantidad de palabras propias aragonesas en el texto en catalán. Con la llegada de los siglos XV y XVI se impone el castellano en la administración en todo el territorio que comprendía el Reino de Aragón y empieza a “arrinconar” a ambas lenguas, lo que también “hace mella en la uniformidad”, lo que podría propiciar ya la aparición de más rasgos dialectales, según el profesor Giralt.
Dos conferencias en la UZ sobre la diversidad lingüística de Aragón.
Universidad de Zaragoza
La Universidad de Zaragoza organiza esta semana dos conferencias, abiertas al público, sobre la diversidad lingüística de Aragón, a iniciativa del Departamento de Psicología y Sociología de la Facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo.
Estas conferencias se enmarcan en el curso titulado “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón” y se impartirán en la Facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo de la Universidad de Zaragoza.
La primera de las conferencias la impartirá este miércoles, 9 de julio, profesor titular de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza, Javier Giralt, quien desde las 9.00 horas disertará sobre “El catalán en los documentos históricos aragoneses”.
Esta conferencia será de acceso libre a todo el público interesado al igual que la programada para el viernes, 11 de julio, a las 18.00 horas, en la que el profesor en la Universidad de Zaragoza y director del curso, Chabier Gimeno, hablará sobre “Lenguas e identidad en Aragón: aportaciones desde las ciencias sociales a un debate urgente”.
En esta primera edición colaboran profesores de diversas universidades (Zaragoza, Toulouse, Lleida y Barcelona), así como profesionales de reconocido valor, han indicado desde la organización.
Curs de formació permanent
“Gestionar la diversidad lingüística de Aragón“
Del 9 a l’11 de juliol, Saragossa.
CONFERÈNCIES OBERTES AL PÚBLIC.
Dimecres 9 de juliol, a la Facultat de Ciències Socials i del Treball (carrer Violante de Hungría, 23), s’inaugurarà el curs “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón”, organitzat pel Departament de Psicologia i Sociologia.
Javier Giralt, professor titular de Filologia Catalana a la Universitat de Saragossa, dissertarà des de les 9’00 h. sobre “El catalán en los documentos históricos aragoneses”. Aquesta conferència serà d’accés lliure per al públic interessat.
També serà d’accés lliure la conferència de Chabier Gimeno, professor a la Universitat de Saragossa i director del curs, amb el títol “Lenguas e identidad en Aragón: aportaciones desde las ciencias sociales a un debate urgente” que tindrà lloc el divendres 11 de juliol, a las 18’00 h.
Tota la informació està disponible a http://riesgo.unizar.es/?p=1327 Encara t’hi pots inscriure!
El curs està promogut pel Departamento de Psicología y Sociología de la Universidad de Zaragoza. En aquesta primera edició col·laboren professors de diverses universitats i professionals de reconegut valor.
Chabier Gimeno
Dpto. de Psicología y Sociología. Universidad de Zaragoza
Natxo Sorolla
Universitat de Barcelona
Actuacions del Duo Recapte a Albelda, Alcampell i Torre d’Arques | Lo Finestró.
El duo Recapte portarà en plena canícula d’agost l’espectacle “Ataüllant el món des del Molinar”, dedicat a la poesia de Desideri Lombarte, per terres lliteranes després d’haver-ho fet en dues localitats del Baix Cinca i a Saragossa a l’abril i al maig, dins dels actes d’homenatge al poeta de Pena-roja de Tastavins promoguts per ASCUMA i ICF amb motiu del XXVè aniversari de la seua mort.
El divendres 8 d’agost, el grup poètic musical format per Antoni Bengochea (veu) i Màrio Sasot (bandúrria i mandolina elèctrica) actuaran a la sala d’actes de la casa de Cultura d’Albelda a les 10, 30 hores de la nit.
El dia següent, dissabte, 9 d’agost a la mateixa hora i dins de les ja famoses activitats culturals de les Nits a la Fresca, Recapte portarà la poesia i la trajectòria vital de Desideri Lombarte a la Plaça Major del Campell.
Ambdues activitats han estat organitzades amb el suport dels Ajuntaments, biblioteques i associacions culturals d’aquestes localitats.
Després d’aquesta mini gira lliterana, el dúo Recapte participarà, el 19 d’agost, a les 7,30 de la tarda en l’apertura de la vespra de les festes majors de Torre d’Arques, al Matarranya, invitats per la Comissió de Festes.
II CAMPUS DE MÚSICA I BALL POPULARS DE LES TERRES DE L’EBRE, MATARRANYA I NORD VALENCIÀ
Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), 16 al 20 de juliol de 2014
17 tallers d’instruments (guitarra, guitarró, tiple, bandúrria, llaüt, pandero quadrat català, pandereta, castanyetes…) cant (gèneres improvisats, peninsular, de l’Ebre i Matarranya) i balls tradicionals (jota, fandango, bolero i balls de plaça) de l’Ebre, Matarranya, els Ports i el Maestrat.
A càrrec dels millors especialistes de la matèria (Eliseo Parra, Ángel Vergara, María José “Toche”, germans Flores Abat, Emilio del Carmelo Tomás, Mateu Xurí, Josemi Sánchez, Montserrat Garrich, Sofia Morales, Joan Vidal…)
Reconegut pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (certificat 30 hores)
Matrícula oberta fins 15 de juliol (modalitats: completa 150 euros; per dies i/o tallers consulteu preus)
Possibilitat d’allotjament gratuït, dinars/sopars (6 euros), entrada gratuïta a la piscina a tots els inscrits, i activitats vespertines i nocturnes obertes al públic (conferències, rondes, vetlada de poetes improvisadors, i ballades populars).
Actuacions del Duo Recapte a Albelda, Alcampell i Torre d’Arques | Mas de Bringuè.

El duo Recapte portarà en plena canícula d’agost l’espectacle “Ataüllant el món des del Molinar”, dedicat a la poesia de Desideri Lombarte, per terres lliteranes després d’haver-ho fet en dues localitats del Baix Cinca i a Saragossa a l’abril i al maig, dins dels actes d’homenatge al poeta de Pena-roja de Tastavins promoguts per ASCUMA i ICF amb motiu del XXV é aniversari de la seua mort.
El divendres 8 d’agost, el grup poètic musical format per Antoni Bengochea (veu) i Màrio Sasot (bandúrria i mandolina elèctrica) actuaran a la sala d’actes de la casa de Cultura d’Albelda a les 10, 30 hores de la nit.
El dia següent, dissabte, 9 d’agost a la mateixa hora i dins de les ja famoses activitats culturals de les Nits a la Fresca, Recapte portarà la poesia i la trajectòria vital de Desideri Lombarte a la Plaça Major del Campell.
Ambdues activitats han estat organitzades amb el suport dels Ajuntaments, biblioteques i associacions culturals d’aquestes localitats.
Després d’aquesta mini gira lliterana, el dúo Recapte participarà, el 19 d’agost, a les 7 de la tarda en l’apertura de la vespra de les festes majors de Torre d’Arques, al Matarranya, invitats per la Comissió de Festes.

Revetlla literària de proclamació del premi Crexells – VilaWeb.
Els tres finalistes són Joan-Lluís Lluís, Pep Coll i Carles Terès
Avui serà proclamat el guanyador del XLIII premi Crexells a la revetlla literària de l’Ateneu Barcelonès. Les novel·les ‘Dos taüts negres i dos de blancs’ de Pep Coll, ‘Les cròniques del déu coix’ de Joan-Lluís Lluís i ‘Licantropia’ de Carles Terès en són les finalistes. Tots tres títols han estat qualificats de ‘literatura de frontera’, car en són autors tres escriptors del Pirineu, Catalunya Nord i la Franja.
El jurat, compost per Pilar Argudo, Carme Arnau, Xavier Pla, Ricard Ruiz, Ramon Pla i Arxé, secretari, i Lluís Reales, president, ha seleccionat aquestes tres obres com les millors novel·les en català publicades durant el 2013.
D’any en any, l’acte del lliurament es va convertint en una fita literària de l’estiu, que pren forma de revetlla a l’Ateneu Barcelonès. A part de proclamar l’obra guanyadora hi haurà l’actuació musical del grup App Trio, format íntegrament per destacats estudiants de l’Escola Superior d’Estudis Musicals del Taller de Músics, que oferirà un recorregut pel millor jazz de tots els temps.
Un premi diferent
El premi Crexells és el premi novel·lístic més antic en llengua catalana. És atorgat per una institució independent, l’Ateneu Barcelonès, allunyada dels interessos editorials i de l’element comercial. Destinat a la millor obra publicada que selecciona un jurat especialitzat. I escollit pels socis de l’Ateneu, els participants als clubs de lectura de la Xarxa de Biblioteques de Catalunya i el Consorci de Biblioteques de Barcelona.
Va néixer l’any 1928 i s’organitza en record de Joan Crexells, un dels representants més significatius de l’anomenada segona generació noucentista.
CURSO “GESTIONAR LA DIVERSIDAD LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN” | La Sociedad del Riesgo.
CURSO
ORGANIZADO POR:
(UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA)
Reconocido como curso de formación permanente de la Universidad de Zaragoza,
con dos créditos ECTS (28 mayo 2014).
Descarga aquí toda la información en formato pdf:
diptico_curso_linguistica_PA_IMPRENTAR
OBJETIVOS:
1.- Reflexionar sobre la actual situación de la pluralidad lingüística de Aragón, su origen y la posible evolución de ésta.
2.- Conocer la diversidad de variedades de cada lengua de Aragón, tanto social como lingüísticamente.
3.- Adquirir competencias adecuadas en el uso de técnicas de investigación sociolingüística.
4.- Introducirse en la didáctica y las nuevas tecnologías en torno a las lenguas de Aragón.
DESTINATARIOS Y REQUISITOS:
Tendrán preferencia los titulados universitarios, pudiendo inscribirse profesionales relacionados con la materia en general.
Todos los inscritos sin titulación universitaria deberán presentar un breve Curriculum Vitae que justifique su interés por el curso.
PROGRAMA:
MIÉRCOLES 9 JULIO (área: sociolingüística)
|
9’00 h. Título: Conferencia inaugural, abierta al público: “El catalán en los documentos históricos aragoneses”. Ponente: Javier Giralt. Profesor Titular de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza.
10,30 h. Título: “Situación demolingüística de Aragón (lengua catalana y lenguaaragonesa)”. Ponente: Natxo Sorolla, investigador de la Universitat de Barcelona.
12,30 h. Título: “Los usos actuales del occitano. Del idioma de la intimidad a la lengua como patrimonio”. Ponente: Dominique Blanc. Doctor en Antropología. Investigador de la Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales, EHESS-LISST, Toulouse (Francia).
16,30 h.Título: “Taller práctico de realización de encuestas y de trabajo de campo (I)”. Ponente: Natxo Sorolla, investigador de la Universitat de Barcelona.
18,00 h.Título: “Taller práctico de realización de encuestas y de trabajo de campo (II)”. Ponente: Natxo Sorolla, investigador de la Universitat de Barcelona.
|
JUEVES 10 DE JULIO (área: nuevas tecnologías y comunicación)
|
9,00 h.Título: “El espacio mediático, la literatura y la producción editorial en catalán”. Ponente: Carles Terés (coordinador de “Temps de Franja” y escritor).
10,30 h. . Título: “Medios de comunicación en aragonés y nuevas tecnologías”. Ponente: Rubén Ramos. Periodista y profesor de la Universidad de Zaragoza.
16,30 h. . Título: “Taller práctico de nuevas tecnologías y lenguas de Aragón (I)”. Ponentes: Juan Pablo Martínez. Profesor de la Universidad de Zaragoza. Santiago Paricio. Lingüista e investigador.
18,00 h. . Título: “Taller práctico de nuevas tecnologías y lenguas de Aragón (II)”. Ponentes: Juan Pablo Martínez. Santiago Paricio.
|
VIERNES 11 DE JULIO (área: situación de las lenguas y variedades)
9,00 h. Título: “Las variedades extremas de catalán: frontera versus transición”.
Ponente: Ramon Sistac. Profesor de la Universitat de Lleida.
10,30 h.Título: “Para una revisión de la lengua benasquesa en su preciso contexto histórico”.
Ponente: José Antonio Saura. Profesor de la Universidad de Zaragoza.
16,00 h.Título: “Taller práctico sobre el Archivo Audiovisual Aragonés: grabación y digitalización de materiales en aragonés, desde el Valle de Ansó hasta la Ribagorza”.
Ponente:Fernando Romanos. (Investigador y coordinador en el Gobierno de Aragón del Programa Luzía Dueso de difusión del aragonés en centros educativos).
18,00 h.Título: Conferencia de clausura, abierta al público. “Lenguas e identidad en Aragón: aportaciones desde las ciencias sociales a un debate urgente”.
Ponente:Chabier Gimeno, profesor de la Universidad de Zaragoza.
LUGAR DE REALIZACIÓN:
Universidad de Zaragoza.
Facultad Ciencias Sociales y del Trabajo
calle Violante de Hungría, 23. Zaragoza.
INFORMACIÓN Y PREINSCRIPCIONES:
Dr. Chabier Gimeno: chabierg@unizar.es
INSCRIPCIONES:
Fundación Empresa Universidad Zaragoza
cursos@feuz.es
PRECIO:
100 €.
Incluye materiales.
El alumnado interesado en solicitar beca debe contactar con el director del curso.
Plazas limitadas.
COLABORAN:
Grupo de Investigación “Estudios de la Sociedad del Riesgo”.
Asociación Aragonesa de Sociología.
Fundación Empresa Universidad Zaragoza.
PROFESORADO:
UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA
OTRAS UNIVERSIDADES Y CENTROS DE INVESTIGACIÓN:
PROFESIONALES, EMPRESAS PRIVADAS E INSTITUCIONES PÚBLICAS:
Adéu a Francesc Vallverdú (Ko Tazawa).
La nostra relació ha continuat des de llavors. És a dir, que s’ha perllongat durant 17 anys! Ens vèiem cada cop que veníem a Catalunya. Quan la meva dona traduïa Camí de sirga, de Jesús Moncada, ens van portar d’excursió per l’Ebre, on està ambientada la novel·la.
Pena-roja commemora ‘Any Desideri’ amb una samarreta dels masos de la vila | Comarques Nord.
En el marc de l’Any Desideri Lombarte, l’Associació de Jóvens de Pena-roja ha volgut recordar la figura de l’escriptor pena-rogí amb una samarreta on apareixen els 77
masos històrics repartits pel seu terme municipal. La samarreta, de color gris fosc i lletres mostassa, és un homenatge a la figura de’n Desideri Lombarte i al seu important paper de recopilació i recuperació de la toponímia local, una de les moltes vessants que va fer durant la seua vida. Els 77 masos, repartits pels Vila-Sants, l’Escresola, la Canal d’en Pavia, la Vall Maria, els Prats i la Mare de Déu, envolten el nom de Pena-roja. Dins la O apareix Any Desideri Lombarte i l’any vigent. Enguany es commemoren els 25 anys de la mort de’n Desideri Lombarte, l’escriptor en català més important del Matarranya i un dels més prestigiosos de la Franja i l’Aragó. El disseny de la samarreta ha estat obra de Nebulosa Gràfica.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.