Skip to content

Archive

Category: Literatura

Crònica d’un segrest (Genís Sinca).

RACONS: VALL-DE-ROURES

Crònica d’un segrest

Aneu a can Serret i deixeu-vos segrestar per la força humana del Matarranya

“La Llibreria Serret celebra 30 anys i has de venir”. Ras i curt, un tal Octavi Serret, matarranyenc propietari de la llibreria homònima, m’escrivia el missatge via Twitter i algú ja m’havia advertit que era impossible dir-li que no. Vaig acceptar de seguida, però més que per vendre llibres i celebrar el 30è aniversari de la Llibreria Serret (1983), el que em feia gràcia era visitar Vall-de-roures i passar l’estona, induït per la màgia que havia llegit de l’Espinàs i el seu A peu pel Matarranya, dedicat a aquesta comarca insòlita de la Franja de Ponent, l’Aragó català, que en diuen, i el paisatge extremadament atractiu i agrest. Pràcticament no vaig veure res. Tot just arribar a Vall-de-roures vaig quedar segrestat. Aquesta és la crònica d’un segrest i d’un gran llibreter.

Era dissabte, i l’altre autor convidat era la Laura Borràs, directora de l’Institut de les Lletres Catalanes, nivellàs, que també va quedar sorpresa per les dimensions reduïdes de la Llibreria Serret i pel que ens va passar aquell matí. Ens van rebre com reis, però el que va succeir només s’explica per l’obstinació i la força d’Octavi Serret Guàrdia (Vall-de-roures, 1965), un llibreter que semblava que es multiplicava. Tot just arribar, ens vam adonar que allí hi havia molta feina i que de passejar tranquil·lament pel Matarranya res de res. Vam quedar encaixonats a la Serret i per l’allau de lectors que havia convocat el llibreter; amb comptagotes i un rere l’altre va començar a passar gent pel local. Dues hores d’infart sense parar de signar llibres. Arribaven veïns, amics, coneguts, lectors d’altres pobles, de tot el Matarranya i també de Tortosa. D’on sortien?, com els havia convocat Serret? Tots els lectors compraven el teu llibre, te’l feien signar; religiosament passaven per caixa i acte seguit se n’anaven. Va ser un no parar. Amb la Borràs ens miràvem, signàvem. D’on surt tanta gent? ¿Som a Vall-de-roures o al passeig de Gràcia?

Serret, a més de la crida comarcal, mentre anava d’una banda a l’altra de la llibreria recomanava llibres, saludava, rebia, presentava, feia tuits, fotografies, penjava coses al Facebook, et feia firmar, aconseguia col·locar algun altre llibre i cobrava. Alguns lectors et venien amb el volum adquirit del dia abans: Octavi Serret passava la veu que s’acabaven… i no s’equivocava. Al voltant de la una del migdia, l’acumulació a la llibreria va arribar al punt culminant. El llibreter i la seva dona eren màquines de vendre llibres. Vaig quedar bocabadat. Crec que la Borràs també. Estic segur que tants altres autors podran corroborar el fet: el 2013, Serret celebrava el 30è aniversari del local i el personatge havia decidit tirar la casa per la finestra. Serret s’havia inaugurat el 1983, al centre de Vall-de-roures (a l’Avenida Hispanidad), i ens va explicar que hi treballava des dels setze anys. S’hi havia deixat l’ànima de manera continuada; entaforat en el petit establiment, aquest home era el James Bond dels llibreters.

Quan la sessió es va acabar, Serret va treure tres desenes més de llibres, amb tot de noms i paperets; eren per a amics i veïns que no havien pogut venir. Però encara va ser més sorprenent que nosaltres mateixos, els convidats, sortíssim del local carregats. Serret em va vendre quasi tots els volums publicats per la Borràs, i a ella li va encolomar els meus, que no sé pas d’on els havia tret. Vaig haver de tirar de targeta de crèdit i encara no puc entendre que m’hi gastés tants calés. Només sé que havíem estat segrestats -positivament, esclar-, i que allò algun dia s’hauria d’explicar. Abans de marxar a dinar, l’Octavi ens va fer dedicar encara més llibres… els que vendria per Sant Jordi. Increïble!

Ens havíem passejat pel Matarranya més obstinat i persistent, pel paisatge humà d’aquest lloc fronterer, igual d’atractiu i agrest que el riu i les muntanyes. Vaig descobrir que Serret havia estat Premi Nacional a la projecció de la llengua catalana 2009; ara, segueixo astorat pel bombardeig de missatges, presentacions, concursos, a vegades fundats per ell mateix. Aneu a can Serret i deixeu-vos segrestar per la força humana del Matarranya.

La gran festa literària i cultural us espera al Matarranya, Terra Alta i Morella! « Editorial Barcino.

Els Premis Llibreria Serret de Literatura Rural tenen com a objectiu promoure la creació literària relacionada amb el territori. S’atorguen en quatre modalitats: Literatura Rural en català, Literatura Rural en castellà, Literatura Rural en aragonès i millor Àlbum Il·lustrat Infantil Rural en català, castellà o anglès. Editorial Barcino publicarà la modalitat en català en la seva col·lecció Museu de la Vida Rural.

Amb motiu de l’acte de lliurament dels premis a Vall-de-roures el dia 30 d’agost, hi ha preparat un ampli programa d’activitats culturals i de lleure que us permetran fer un viatge per la cultura, la història i la tradició de tres territoris de frontera que, a banda i banda del Tossal dels Tres Regnes, comparteixen molt més que llengua i cultura

Els 3 Territoris són l’espai geogràfic i cultural format per la confluència dels antics regnes d‘Aragó, València i Catalunya en les comarques de la Terra Alta, el Matarranya i Morella. Unes terres on les relacions humanes, socials i econòmiques han configurat uns estrets lligams que lluny de separar han enfortit les relacions culturals. Aquests 3 Territoris gaudeixen d’una increïble riquesa cultural, històrica, natural i gastronòmica, ideals per oferir als turistes i als visitants de qualsevol lloc del món una experiència memorable i enriquidora.

Un gran programa d’activitats!

Visites guiades exclusives, itineraris poètics, visites a caves i maridatges de vins. Espectacles literaris i concerts musicals. Tertúlies, dinars i sopars col·loqui  per trobar-se lectors, escriptors, poetes i editors. Un ampli i generós programa d’activitats per gaudir d’una gran festa literària i cultural entre els dies 27 i 31 d’agost.

Consulteu el programa aquí.

Ofertes especials d’allotjament!

Per poder gaudir, amb tota comoditat, d’aquesta gran festa i descobrir la màgia de la cultura, la història i la tradició de 3 Territoris, la Llibreria Serret, les institucions locals i diverses empreses han col·laborat per oferir-vos un ample ventall d’ofertes i serveis d’allotjaments amb uns preus molt especials.

Trieu el lloc i els dies que més us convinguin aquí.

Túrnez & Sesé a Sants | Lo Finestró.

Túrnez i Sesè Barnasants 2014 (dos)

Dins de la programació de les ‘Nits poètiques de juliol’ del local musical Koitton Club de Sants, on la poesía és la protagonista, el divendres 18 de juliol a les 10 de la nit, Túrnez & Sesé van recordar a Desideri Lombarte evocant en seu primer treball Quedarà la paraula(2002). Els musics s’adherien així a l’Any Desideri 2014 en la commemoració dels 25 anys del seu traspàs. Koitton Club és un bar, però també és una sala de concerts i també és una  cooperativa de treball associat  que  neix amb l’objectiu de servir de plataforma per al desenvolupament i la promoció d’activitats musicals i culturals al barri de Sants. L’acollidor espai va reunir una trentena d’espectadors i, des del primer tema, es va comprovar una molt bona connexió entre els assistents i grup. El lloc petit però molt entranyable ajudava la interacció musical. Entre el públic assistent es trobava Jesús Vidal, antic membre del grup i director de la rondalla del Centre Aragonès de Goya i Quim Arrufat parlamentari de la CUP, matarranyenc per part de pare i que sempre ha mostrat un especial interès pel territori. Els músics, molt a gust per la distància reduïda entre escenari i públic, van anar desgranant pràcticament tots els temes del poeta pena-rogí en la primera part de la seua actuació: ‘Els maquis’, ‘Mil d’amorets’, ‘Les bruixes’, ‘Els timorets’, ‘Lluny de tu’, ‘La fortuna’, ‘Vull un trosset de terra’… Després un repàs a tots els seus treballs i als poetes més significats: Espriu, Màrius Torres, Jordi Pàmies, Josep Carné… Implicació rítmica d’acompanyament del públic en el tema d’Ovidi Montllor. Reconeixien els músics que mai havien vist ballar a la manera tradicional els seus temes com es va fer en aquella molt especial actuació. Se’ns va fer molt curt el concert i van haver de fer un parell de temes de propina a petició d’un públic totalment entregat. Un bon refresc per una nit calorosa de juliol a Sants.

Carles Sancho

Conveni de col·laboració entre el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans per a l’elaboració del llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics

Continuar llegint

Obsolet (?) | L’ esmolet.

Obsolet (?)

Sóc dels que, 10 anys després del seu “assassinat”, continua treballant principalment amb un programa de dibuix vectorial anomenat Freehand (FH) —és a dir, ‘mà lliure’. No sóc l’únic que ho fa, però això no deixa de ser motiu d’escarni per part de les generacions més joves i, sobretot, dels informàtics. El problema gran al qual ens enfrontem els “FH lovers” és que, per a poder treballar-hi en els equips actuals, hem de fer mil giragonses. Si haig de ser sincer, a banda d’algun petit detall amb el qual ja he après a conviure, no hi trobo a faltar res, en aquest programa. Tot el que vull fer, m’ho fa de manera ràpida i eficient. Jo que vinc del disseny pre-digital, encara em meravello d’aquestes eines tan potents. Lletrasets, rotrings i paral·lexos dormen el son dels justos en calaixos que mai no em cal obrir. De fet, si els hagués de tornar a utilitzar, hauria de fer un curs de reciclatge.

El tema de l’obsolescència em porta de cap —igual que a molta gent, pel que vaig veient. M’ha llevat la il·lusió d’adquirir nous equips, tant si són per a la feina com per a ús domèstic. Teles, cotxes, telèfons, tablets o el que hi vulgueu afegir. Per nous i fantàstics que pareguen als catàlegs o quan te’ls ensenya el venedor, saps que al cap de poc hauran quedat superats. I en no gaire temps més, obsolets. Són matrimonis de curta durada: mentre pronuncies ‘sí, vull’, ja saps que aviat hauràs de buscar-te’n una altra.

Miro les eines de treballar la terra que tenim al poble. Algunes, quan les colpeges, canten. “Bon acer”, em deia mon pare a l’obrador d’esmolar. En un racó d’armari hi tinc també una ampliadora Durst, petita però de qualitat, a la que vaig comprar un nou i lluminós objectiu Comparon (Schneider Kreuznach) per aconseguir uns millors resultats. (Mai no acabaria.) Un dia o altre en farem un museu, a Torredarques. Em pregunto, però, que els quedarà a les nostres filles quan tinguen la nostra edat. Tot és tan virtual, es consumeix tan de pressa, que potser només hi haurà imatges mentals transferides de cervell a cervell. En fi.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 122 juliol-agost 2014

L'autor a la "Mili", encarregat del "gabinete fotográfico" de la caserna

Allibereu el Freehand per l'amor de déu!

Any Desideri Lombarte ha afegit una nova foto:… – Any Desideri Lombarte.

Any Desideri Lombarte ha afegit una nova foto: “Túrnez i Sesè Nit poètica. Dijous 17 de…”


Túrnez i Sesè Nit poètica.
Dijous 17 de juliol a las 22:00
Koitton Club
Rossend Arús 9 Sants
Metro: Plaça de Sants

Convocatòria del Consejo Científico de l’IET | Lo Finestró.

 

IET

El Consejo Científico del Instituto de Estudios Turolenses va convocar una reunió per concedir els Ajuts a la Investigació 2014 que, després d’escoltar les diferents opinions dels consellers sobre la quantia de les beques atenent a criteris de penúria econòmica cultural, finalment en van ser deu les atorgades per l’entitat. A més, Juan Félix Royo va llegir l’informe de la Direcció sobre les activitats de l’últim any i es van comentar les propostes presentades pels consellers científics per dur a terme a través de l’entitat. Es va destacar la publicació del número 3 de la revista Turolenses, on apareix un article en català d’Hèctor Moret sobre el discurs del fornolenc Brauli Foz als Jocs Florals de Barcelona de 1863 i els reculls fotogràfics publicats setmanalment pel Diario de Teruel Crónica visual de un siglo, on hi participa l’IET, dissenyats per Carles Terès on ixen instantànies històriques de les nostres viles. Carles Sancho va ser el representant de l’Associació Cultural del Matarranya que va participar en la convocatòria en substitució del president de l’entitat Josep Maria Baró. La col·lecció en català “Lo Trinquet”, promoguda per l’IET, amb consell editor i president a càrrec de membres d’ASCUMA, continuarà endavant amb la publicació d’un nou volum de Susana Antolí Senderes de gebre, una novel·la històrica sobre Beseit.

Miquel Meix

El filólogo Javier Giralt defiende que las lenguas de la Franja son catalán – Sociedad – El Periódico de Aragón.

El profesor de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza confía en la supervivencia de las variedades de la lengua catalana en estas zonas de Aragón.

EFE 09/07/2014

El profesor de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza, Javier Giralt, ha defendido el uso del catalán en la Franja del Aragón Oriental, que ha suscitado polémica debido a que algunos sectores las califican de variedades propias similares a la lengua aragonesa hablada en los valles pirenaicos.

Así, Giralt ha manifestado que estos sectores “rehuyen” que tanto el aragonés como el catalán fueron las lenguas utilizadas por la cancillería de la Corona de Aragón durante toda la Edad Media, llegando a la uniformización en los siglos XIV y XV, cuando son desplazadas por el castellano. Por otro lado, ha confiado en la supervivencia de estas variedades catalanas propias de estas zonas de Aragón. “Si ha resistido hasta ahora, resistirá”, ha dicho, aunque ha matizado que “donde se ha perdido toda la esperanza es en la zona de transición” -entre las áreas catalano y castellanoparlantes-, así como en los núcleos más pequeños de la Ribagorza.

Sin embargo, el filólogo se ha mostrado optimista de que “si la gente sigue hablando catalán en la calle” y se enseña en la escuela y hay “más voluntad” de mantenerlo “pervivirá”.

Estas declaraciones se enmarcan en la conferencia que ha ofrecido hoy Giralt en la Facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo de la Universidad de Zaragoza, dentro de un ciclo sobre la diversidad lingüística en Aragón y, concretamente, en una charla sobre “el catalán en los documentos históricos aragoneses”. Para apoyar su tesis de la catalanidad de las lenguas habladas en el Aragón Oriental, ha usado un texto del escritor y humanista tortosino Cristòfor Despuig, quien ya en el siglo XVI decía que en esta zona ya no quedaban rastros del aragonés y que el habla del pueblo era catalana.

Según ha relatado el profesor, la inmersión lingüística del catalán en Aragón comenzó en la Alta Ribagorza por influencia del vecino condado de Urgell. Allí la romanización fue más profunda y propició la supervivencia del latín vulgar hasta el siglo XII, lo que dio lugar a un mayor cruce entre las lenguas catalana y aragonesa, de ahí ciertas influencias y rasgos propios en las variedades ribagorzanas. En el resto de la Franja oscense y zaragozana, que incluye zonas de la Baja Ribagorza, La Litera, el Bajo Cinca, el Bajo Aragón zaragozano o la comarca del Matarraña, en Teruel, esta introducción de la lengua habría venido dada por la reconquista y la repoblación posterior, en un primer momento íntegramente por catalanes y posteriormente también por aragoneses, muchos de ellos ribagorzanos, por lo que estas hablas tienen muchas similitudes con las más septentrionales.

En cuanto a los primeros testimonios escritos en catalán en la zona de la Franja, estos aparecieron en la Alta Ribagorza y continuaron surgiendo textos en todo el Aragón Oriental hasta el siglo XVII, en una lengua que aún era “muy uniforme”, así que no se podría hablar todavía de “variedades dialectales”, en palabras de Giralt.

Otros testimonios de esta presencia de la lengua catalana en la zona vendrían ejemplificados por el Libro de Privilegio de Fraga y sus aldeas (siglos XIII y XIV), íntegramente en catalán, o como algunos pleitos están transcritos de forma bilingüe -aragonés y catalán- o, directamente, introduciendo gran cantidad de palabras propias aragonesas en el texto en catalán. Con la llegada de los siglos XV y XVI se impone el castellano en la administración en todo el territorio que comprendía el Reino de Aragón y empieza a “arrinconar” a ambas lenguas, lo que también “hace mella en la uniformidad”, lo que podría propiciar ya la aparición de más rasgos dialectales, según el profesor Giralt.

Dos conferencias en la UZ sobre la diversidad lingüística de Aragón.

Universidad de Zaragoza

Dos conferencias en la UZ sobre la diversidad lingüística de Aragón

 

Europa Press. Zaragoza| Actualizada 08/07/2014 a las 17:21     0 Comentarios

 

Se enmarcan en el curso titulado “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón”.

La Universidad de Zaragoza organiza esta semana dos conferencias, abiertas al público, sobre la diversidad lingüística de Aragón, a iniciativa del Departamento de Psicología y Sociología de la Facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo.

Estas conferencias se enmarcan en el curso titulado “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón” y se impartirán en la Facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo de la Universidad de Zaragoza.

La primera de las conferencias la impartirá este miércoles, 9 de julio, profesor titular de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza, Javier Giralt, quien desde las 9.00 horas disertará sobre “El catalán en los documentos históricos aragoneses”.

Esta conferencia será de acceso libre a todo el público interesado al igual que la programada para el viernes, 11 de julio, a las 18.00 horas, en la que el profesor en la Universidad de Zaragoza y director del curso, Chabier Gimeno, hablará sobre “Lenguas e identidad en Aragón: aportaciones desde las ciencias sociales a un debate urgente”.

En esta primera edición colaboran profesores de diversas universidades (Zaragoza, Toulouse, Lleida y Barcelona), así como profesionales de reconocido valor, han indicado desde la organización.

Curs de formació permanent

Gestionar la diversidad lingüística de Aragón

Del 9 a l’11 de juliol, Saragossa.

 

CONFERÈNCIES OBERTES AL PÚBLIC.

Dimecres 9 de juliol, a la Facultat de Ciències Socials i del Treball (carrer Violante de Hungría, 23), s’inaugurarà el curs “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón”, organitzat pel Departament de Psicologia i Sociologia.

Javier Giralt, professor titular de Filologia Catalana a la Universitat de Saragossa, dissertarà des de les 9’00 h. sobre “El catalán en los documentos históricos aragoneses”. Aquesta conferència serà d’accés lliure per al públic interessat.

També serà d’accés lliure la conferència de Chabier Gimeno, professor a la Universitat de Saragossa i director del curs, amb el títol “Lenguas e identidad en Aragón: aportaciones desde las ciencias sociales a un debate urgente” que tindrà lloc el divendres 11 de juliol, a las 18’00 h.

Tota la informació està disponible a http://riesgo.unizar.es/?p=1327 Encara t’hi pots inscriure!

El curs està promogut pel Departamento de Psicología y Sociología de la Universidad de Zaragoza. En aquesta primera edició col·laboren professors de diverses universitats  i professionals de reconegut valor.

Chabier Gimeno

Dpto. de Psicología y Sociología. Universidad de Zaragoza

Natxo Sorolla

Universitat de Barcelona

Actuacions del Duo Recapte a Albelda, Alcampell i Torre d’Arques | Lo Finestró.

 

Duo Recapte

El duo Recapte portarà en plena canícula d’agost l’espectacle “Ataüllant el món des del Molinar”, dedicat a la poesia de Desideri Lombarte, per terres lliteranes després d’haver-ho fet en dues localitats del Baix Cinca i a Saragossa a l’abril i al maig, dins dels actes d’homenatge al poeta de Pena-roja de Tastavins promoguts per ASCUMA i ICF amb motiu del XXVè aniversari de la seua mort.

El divendres 8 d’agost, el grup poètic musical format per Antoni Bengochea (veu) i Màrio Sasot (bandúrria i mandolina elèctrica) actuaran a la sala d’actes de la casa de Cultura d’Albelda a les 10, 30 hores de la nit.

El dia següent, dissabte, 9 d’agost a la mateixa hora i dins de les ja famoses activitats culturals de les Nits a la Fresca, Recapte portarà la poesia i la trajectòria vital de Desideri Lombarte a la Plaça Major del Campell.

Ambdues activitats han estat organitzades amb el suport dels Ajuntaments, biblioteques i associacions culturals d’aquestes localitats.

Després d’aquesta mini gira lliterana, el dúo Recapte participarà, el 19 d’agost, a les 7,30 de la tarda en l’apertura de la vespra de les festes majors de Torre d’Arques, al Matarranya, invitats per la Comissió de Festes.

Ataüllar el món026

II CAMPUS DE MÚSICA I BALL POPULARS DE LES TERRES DE L’EBRE, MATARRANYA I NORD VALENCIÀ
Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), 16 al 20 de juliol de 2014

17 tallers d’instruments (guitarra, guitarró, tiple, bandúrria, llaüt, pandero quadrat català, pandereta, castanyetes…) cant (gèneres improvisats, peninsular, de l’Ebre i Matarranya) i balls tradicionals (jota, fandango, bolero i balls de plaça) de l’Ebre, Matarranya, els Ports i el Maestrat.

A càrrec dels millors especialistes de la matèria (Eliseo Parra, Ángel Vergara, María José “Toche”, germans Flores Abat, Emilio del Carmelo Tomás, Mateu Xurí, Josemi Sánchez, Montserrat Garrich, Sofia Morales, Joan Vidal…)

Reconegut pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (certificat 30 hores)

Matrícula oberta fins 15 de juliol (modalitats: completa 150 euros; per dies i/o tallers consulteu preus)

Possibilitat d’allotjament gratuït, dinars/sopars (6 euros), entrada gratuïta a la piscina a tots els inscrits, i activitats vespertines i nocturnes obertes al públic (conferències, rondes, vetlada de poetes improvisadors, i ballades populars).

https://www.facebook.com/Campusebre

Actuacions del Duo Recapte a Albelda, Alcampell i Torre d’Arques | Mas de Bringuè.

 

Actuacions del Duo Recapte a Albelda, Alcampell i Torre d’Arques

DSC_6936
El duo Recapte portarà en plena canícula d’agost l’espectacle “Ataüllant el món des del Molinar”, dedicat a la poesia de Desideri Lombarte, per terres lliteranes després d’haver-ho fet en dues localitats del Baix Cinca i a Saragossa a l’abril i al maig, dins dels actes d’homenatge al poeta de Pena-roja de Tastavins promoguts per ASCUMA i ICF amb motiu del XXV é aniversari de la seua mort.
El divendres 8 d’agost, el grup poètic musical format per Antoni Bengochea (veu) i Màrio Sasot (bandúrria i mandolina elèctrica) actuaran a la sala d’actes de la casa de Cultura d’Albelda a les 10, 30 hores de la nit.
El dia següent, dissabte, 9 d’agost a la mateixa hora i dins de les ja famoses activitats culturals de les Nits a la Fresca, Recapte portarà la poesia i la trajectòria vital de Desideri Lombarte a la Plaça Major del Campell.
Ambdues activitats han estat organitzades amb el suport dels Ajuntaments, biblioteques i associacions culturals d’aquestes localitats.
Després d’aquesta mini gira lliterana, el dúo Recapte participarà, el 19 d’agost, a les 7 de la tarda en l’apertura de la vespra de les festes majors de Torre d’Arques, al Matarranya, invitats per la Comissió de Festes.
hY3cbjsnx1vebKNcFQFJaqkxg81QecSaTiLxYWf9cNY

Pena-roja celebra la 24ena Trobada Cultural del Matarranya | Comarques Nord.

 

“També va tenir lloc el festival musical Franja Rock 2014″ segons apunta nord · la televisió comarcal

 

Revetlla literària de proclamació del premi Crexells – VilaWeb.

Revetlla literària de proclamació del premi Crexells

Els tres finalistes són Joan-Lluís Lluís, Pep Coll i Carles Terès

Avui serà proclamat el guanyador del XLIII premi Crexells a la revetlla literària de l’Ateneu Barcelonès. Les novel·les ‘Dos taüts negres i dos de blancs’ de Pep Coll, ‘Les cròniques del déu coix’ de Joan-Lluís Lluís i ‘Licantropia’ de Carles Terès en són les finalistes. Tots tres títols han estat qualificats de ‘literatura de frontera’, car en són autors tres escriptors del Pirineu, Catalunya Nord i la Franja.

El jurat, compost per Pilar Argudo, Carme Arnau, Xavier Pla, Ricard Ruiz, Ramon Pla i Arxé, secretari, i Lluís Reales, president, ha seleccionat aquestes tres obres com les millors novel·les en català publicades durant el 2013.

D’any en any, l’acte del lliurament es va convertint en una fita literària de l’estiu, que pren forma de revetlla a l’Ateneu Barcelonès. A part de proclamar l’obra guanyadora hi haurà l’actuació musical del grup App Trio, format íntegrament per destacats estudiants de l’Escola Superior d’Estudis Musicals del Taller de Músics, que oferirà un recorregut pel millor jazz de tots els temps.

Un premi diferent

El premi Crexells és el premi novel·lístic més antic en llengua catalana. És atorgat per una institució independent, l’Ateneu Barcelonès, allunyada dels interessos editorials i de l’element comercial. Destinat a la millor obra publicada que selecciona un jurat especialitzat. I escollit pels socis de l’Ateneu, els participants als clubs de lectura de la Xarxa de Biblioteques de Catalunya i el Consorci de Biblioteques de Barcelona.

Va néixer l’any 1928 i s’organitza en record de Joan Crexells, un dels representants més significatius de l’anomenada segona generació noucentista.

La Franja