Skip to content

Archive

Category: Literatura

Dante S.A., novel·la inèdita de Jesús Moncada? – VilaWeb.Jesús Moncada

  • L’escriptor Jesús Moncada.

Rosa M. Moncada, germana de l’escriptor, el filòleg Xavier Iglesias i l’actor Eduard Muntada han presentat a El Born Centre Cultural el material d’una novel·la inèdita –i inacabada– de l’escriptor de ‘Mequinensa’. Ens ho explica Xavier Marzal Domènech al Núvol

La presentació dels materials de Dante S.A., novel·la inacabada i pòstuma de Jesús Moncada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005), ens va posar una vegada més davant d’un problema moral clàssic de la història de la literatura: el de què fer amb les obres no publicades en vida pels seus autors. Rosa M. Moncada, germana del narrador, va explicar que Jesús –un gran perfeccionista– deixava sempre ben clar que no volia que es publiqués cap obra seva sense la seva plena autorització en vida; tant és així que va fer constar en el seu testament la voluntat que es cremessin els seus escrits inacabats.

Podem imaginar el dilema dels familiars en trobar, entre els papers i els documents deixats per l’escriptor, material d’una novel·la en curs en què treballava Moncada els anys previs a la seva mort. Capítols plenament redactats. Capítols inacabats. Plànols i croquis del projecte. Versions alternatives de fragments. Diferents estadis de gestació dels mateixos textos. Notes i comentaris. Buits. Tot això és el que va trobar la família; i tot això és el que ha estudiat el filòleg Xavier Iglesias, en una tasca sens dubte apassionant, per arribar a establir les línies mestres del projecte, ordenar el material i oferir una construcció que disposa de suficients fonaments, bastides i panys de mur per a mostrar l’aspecte i l’art d’una casa bastant avançada en la seva construcció, però que inevitablement sempre restarà incomprensible i palesarà la seva condició d’inacabada.

Llegiu l’article sencer, aquí. 

z1ataullar

En el marc de l’Any Desideri Lombarte,  l’Antena Cultural Tortosa de la URV, la seu territorial d’Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre i el Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l’Ebre organitzem l’exposició “Desideri Lombarte, Ataüllar el món des del Molinar”, creada per l’Associació Cultural del Matarranya.

Aquesta exposició la podreu visitar a Tortosa, del 5 al 31 de maig, al vestíbul del Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

CNL de les Terres de l’Ebre
Consorci per a la Normalització Lingüística
977 44 44 27

http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlterresebre/

 

Lo Duo Recapte porta l’Any “Desideri Lombarte” a Saragossa | Fundación Gaspar Torrente.

 

Cartel Teatro Mercado copia

Lo Duo Recapte porta l’Any “Desideri Lombarte” a Saragossa.

Lo duo Recapte, format per Antoni Bengochea (Calaceit) i Màrio Sasot (Saidí), duran el seu espectacle “Ataüllant el món des del Molinar”, dedicat íntegrament a la poesia d’en Desideri Lombarte, a la capital aragonesa, dins dels actes commemoratius del XXV é aniversari de la mort del poeta de Pena-roja de Tastavins (1937-1989).

El concert tindrà lloc lo dia 7 de maig al Teatre del Mercat de Saragossa.

Continguts del recital

L’espectacle “Ataúllant…” del Dúo Recapte, que ja ha estat representat a altres llocs anys enrere com La Freixneda, Sabadell, etc., i darrerament a dues poblacions dedl baix cinca, consta d’una breu introducció poètica i musical amb dos poemes: “Les belles paraules” i “La terra besaria”, que sintetitzen l’amor a la terra i a la seua llengua del poeta. Després, ve un primer bloc dedicat a La terra i la Natura amb la lectura dramatitzada de “La xica tornada serp”, “Tots los colors” i “Joc de paraules”. El segon bloc, titulat Existència i ironies de la vida conté poemes narratius com “L’home que no sabia trobar el castell”,” Xerraduries”, i altres més reflexius com “Sol·licitud”, “Llaurem rostolls daurats” i “Lluny de tu”. Un tercer bloc, Retorn a la terra, on el poeta ja sent molt prop la seua mort, inclou els poemes “Timó de flor menuda”, “Me n’aniré” i “Deixa’m posar-me davall”. Finalment, un breu epíleg obre una escletxa a l’esperança amb el poema “Quan no quedarà res”. La música (bandúrria i mandolina elèctrica) que acompanya els poemes segueix la línia eclèctica i variada habitual en els concerts d’aquest grup.     

Desideri Lombarte, sempre en la memòria

Desideri Lombarte nasqué un 7 de febrer de 1937 en el mas del Molinar de Pena-roja. Les dificultats d’aquells convulsos moments el van impulsar a abandonar la localitat als 19 anys per cercar un futur millor a Barcelona. Allí va cursar estudis com a delineant i va començar la seua carrera en un despatx d’arquitectura.

També es va casar amb una altra penarogina emigrada, Rosalia Gil, que encara hi viu.

Va ser una prematura malaltia la que el va fer retirar-se de la feina, marcant l’inici de la seua prolífica obra literària. Tot i residir en la capital catalana, Desideri mai oblidà els seus orígens, retornava amb freqüència a Pena-roja, i els costums, la llengua i els paisatges de la comarca prompte impregnaren totes les seues creacions.

En només nou anys, Desideri va treballar en multitud de poemes i recopilacions literàries que serien publicades al llarg de la dècada dels anys noranta i del 2000. A partir de 1991 i a títol pòstum veurien la llum A l’ombra de les roques del Masmut, Sentències comentades / Voldria ser, Romanços mai contats, Cartes a la molinera, La bona vida i la mala bava, Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses i també Ataüllar el món des del Molinar. També va publicar dos treballs d’investigació i una obra de teatre.

Any Desideri Lombarte | Viles i Gents.

(Publicat a La Comarca el 21 de març del 2014)

El Grup Parlamentari de la Chunta Aragonesista va presentar una pregunta per escrit al Govern d’Aragó sobre si tenia pensat commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la mort de Desideri Lombarte. La resposta de la consellera Serrat, claríssima, no pensen celebrar res, els reconeixements només els fan als personatges aragonesos amb una clara aportació nacional o internacional com en els casos de les commemoracioms dels centenaris de Joaquín Costa, Miguel Servet o Ramón y Cajal. Per tant, entenem, que l’Any Desideri no entra dins dels seus paràmetres. Només fa vint-i-cinc anys de la seua mort, n’haurien de passar setanta-cinc més i, a més, la seua obra està escrita en una modalitat lingüística aragonesa –pena-rogí- que només entenen a la vila –al poble de la vora parlen mont-rogí, una altra modalitat- i, per tant, no pot arribar mai a ser universal. Si haguera escrit en castellà seria diferent.

Quina diferència de l’actual govern aragonès al de altres èpoques passades? L’antic executiu va promoure una col·lecció en català <<Pa de Casa>>, on Lombarte va publicar ‘Pena-roja i Vallibona, pobles germans’(1987), ‘Romanços de racó de foc i poemes de vida i de mort’(1987) i ‘Romanços mai contats. Boires i borrims’(1994). El Govern d’Aragó també va col·laborar en l’edició de ‘Cartes a la molinera. La bona vida i la mala bava’(1995), ‘Pena-roja, una vila a la frontera’(1999) i ‘Epistolari de Desideri Lombarte (1981-1989)’(2002) a cura d’Artur Quintana. És a dir quasi la meitat de la bibliografia de l’escriptor matarranyenc apareix el logo del Govern d’Aragó. Ara han canviat les prioritats de l’executiu. No obstant això Any Desideri va endavant, des d’altres entitats més receptives, ja organitzarem convocatòries i actes per commemorar el nostre més destacat escriptor matarranyenc. En estos primers tres mesos ja se n’han fet un grapat. A final d’any farem un recompte dels actes i les entitats que s’hi han afegit i comprovaran l’èxit de la convocatòria. Quina llàstima,senyora Serrat, que no entenga el pena-rogí, la modalitat lingüística aragonesa pròpia de l’àrea oriental, en què s’expressa Lombarte!

Carles Sancho Meix

Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938). Calaceit: ASCUMA 2013. (L’Aladre. Història 1) | Viles i Gents.

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 29 de març del 2014)

Amb aquest títol s’acaba de publicar, i aquests dies es presenta, aquest llibre dels historiadors Encarnita i Renato Simoni, suïssa ella d’origen aragonès i llengua catalana, i suís ell de llengua italiana. Hi descriuen amb moltíssim detall, i amb tot l’alè vital, la col·lectivització de Queretes, al Matarranya, segons els pressupòsits del comunisme llibertari durant poc més d’un any, i al mateix temps la vida en una comunitat rural als anys trenta. L’obra es fonamenta en els comptats materials d’arxiu que els autors han trobat i sobretot en les riques fonts orals recollides en nombroses enquestes el 1976 de testimonis d’aquelles experiències. És ben sabut que en aquests tipus d’enquestes, i més si es tracta d’un tema tan tabuïzat al nostre país com el del comunisme llibertari, sovint no donen bons resultats. Aquest no és el cas del present llibre. Hi ha ajudat molt el fet que un dels historiadors fos nadiua de Queretes, i no poc que les enquestes es fessen a la gent en la seua llengua, majoritàriament, doncs, en català. Això obrí moltes portes als Simoni, i permeté que l’autocensura i temors es reduïssen considerablement. De l’obra existeixen dues edicions anteriors en castellà (1982) i en italià (2006). La que ara es publica és una nova versió actualitzada i millorada en moltíssims detalls, fruit tant de noves fonts com de revisió de les ja existents. Un punt que voldria destacar és que al llibre no se’ns escamoteja la qüestió lingüística, contràriament a la quasi totalitat d’obres que tracten de les col·lectivitzacions llibertàries sota el Consell d’Aragó, que la ignoren olímpicament. Els Simoni escriuen que El castellà era la llengua de “l’altre”, del perceptor d’impostos, de la guàrdia civil, de l’escola i de l’església; en general de l’autoritat i de “l’estranger”, que en la comunicació formalitzada, sovint negava al llaurador el dret d’expressar-se en la llengua que havia après en el seu entorn familiar, cosa que podia crear al camperol unes situacions incòmodes i fins i tot dramàtiques.

 Artur Quintana

Recercat X edició 2014 | Lo Finestró.

Recercat X edició 2014

Recercat

Jornada de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana

Aquest any tindrà lloc a Barcelona (la Rambla, 7, Santa Mònica) el 9, 10 i 11 de maig.

Les activitats començaran el diumenge dia 4, amb diverses visites i conferències, encara que els actes principals (llegiu el programa) seran els dies 9,10 i 11, com he dit abans.

Com a cosa personal permeteu-me que us comuniqui que el dia 9, després del lliurament dels Premis Recercat, al Palau de la Generalitat, tindré l’honor de presentar l’Any Desideri Lombarte i llegiré dos poemes seus i un meu escrit per a l’ocasió.

programa_recercat

La lectura de fragments de les obres finalistes al Premi Crexells marca la festa literària de.

 

La lectura de fragments de les obres finalistes al Premi Crexells marca la festa literària de l’Ateneu Barcelonès

 

Els escriptors Pep Coll, Joan-Lluís Lluís i Carles Terès opten al guardó, que es farà públic el 26 de juny

 

Badalona – Barcelonès N. | 23/04/2014 – 15:09h

 

ACN

 

 

Des de les 11 del matí fins a les 8 de la tarda les portes de l’Ateneu Barcelonès estaran obertes per a tots aquells interessats en visitar-lo. D’altra banda, l’entitat ofereix també l’oportunitat d’apadrinar un dels llibres de la biblioteca per col·laborar en la restauració d’aquests i així salvar part del patrimoni cultural. Una campanya que es reprèn amb l’objectiu de donar suport a les obres impreses o manuscrites de gran valor patrimonial, amb una nova selecció de tres obres, del segle XVI i XVII que cal restaurar i preservar.

Casassas ha recordat que un any més, totes les persones que es facin sòcies de l’Ateneu durant la setmana de Sant Jordi, del 22 al 30 d’abril, s’estalviaran la quota d’ingrés.

Desideri Lombarte, más vivo que nunca por San Jorge en el Matarraña.

Desideri Lombarte, más vivo que nunca por San Jorge en el Matarraña

  • Escrito por 

Cuenta en su libro ‘Les aventures del sastre Roc d’Arça‘ que un personaje un tanto mujeriego causó revuelo hace años en el medio rural. Y así, 25 años después del fallecimiento del autor de tan cautivadora lectura, cientos de vecinos del Matarraña rindieron tributo a un Desideri Lombarte más vivo que nunca gracias a los constantes homenajes durante este año en su pueblo natal, Peñarroya.

El último fue ayer durante la jornada de Sant Jordi. La lectura ininterrumpida que cada año organiza el departamento de Cultura de la Comarca del Matarraña se centró este año en evocar una de las obras más divertidas de este prolífico autor. Uno tras uno, los voluntarios se fueron sucediendo en la palestra para revivir los personajes del libro.

En el acto de homenaje no faltaron los músicos de la banda Peñarbés, que amenizó el acto celebrado en el santuario Virgen de la Fuente de Peñarroya. La jornada de ayer consolidó el éxito del ‘Quedaran les paraules’, la propuesta literaria que se puso en marcha hace ahora tres años para celebrar Sant Jordi en la comarca.

Aunque centró los actos principales, Peñarroya no fue el único pueblo que rindió tributo a la literatura. Asociaciones y vecinos de Arens de Lledó, Beceite, Calaceite, Cretas y Lledó vendieron libros y rosas en la calle durante toda la mañana en una jornada festiva que se caracterizó por el buen clima y el elevado número de visitantes en todo el Matarraña. También Monroyo ofreció una lectura pública de poemas seguida de una chocolatada por la tarde.

Photo by martagomezcat.

Llibreries actualitzades. #mataró #llibreviu#llibres#stjordimataro#lapao

Photo by martagomezcat

Ja teniu el ‪#‎TempsdeFranja‬ 121 a @Issuu: http://t.co/uA6zJXIh8Q. Els subscriptors ja el van rebre a principi d’abril a la bústia de casa

Temps de Franja

Avui ha eixit la notícia de la publicació del ‘Toca Manetes’ al diari El Matí Independent de Lleida! — amb ElMatí Lleida.

Fotos de la cronologia – Institut d’Estudis del BaixCinca.

(2) Associació Amics de Nonasp.

L’Institut Ramon Muntaner dona un ajut a l’Associació Amics de Nonasp per al projecte: “El museu parla: Inventari i recull de memòria oral de les col·leccions del “Museu Etnològic de Nonasp” (1a Fase)”.

Associació Amics de Nonasp

Any Desideri Lombarte ha compartit una foto de… – Any Desideri Lombarte.

 

Concert Duo Recapte sobre Desideri Lombarte.

  • · 22:30
    d’aquí a 2 dies
  • Sala d’actes de la Casa Ferrabrás de Torrent de Cinca
Lo duo Recapte, format per Antoni Bengochea (Calaceit) i Màrio Sasot (Saidí), presenten el seu espectacle “Ataüllant el món des del Molinar”, dedicat íntegrament a la poesia d’en Desideri Lombarte.

Quedaran les paraules…
III LECTURA CONTINUADA D’OBRES LITERÀRIES DEL MATARRANYA

PARTICIPA en la lectura ininterrompuda de l’obra Les aventures del sastre Roc d’Arça de Desideri Lombarte i Arrufat. Apunta’t i VINE A LLEGIR amb nosaltres el 23 d’abril a les 17:00 h al Santuari de la Mare de Déu de La Font de Pena-roja

Informació i inscripcions fins al 16 d’abril en:

Associació Cultural del Matarranya
C/Mayor, 4. Calaceite
Telf. 978 85 15 21— acmatarranya@gmail.com

Organitza: Comarca del Matarranya

Colabora:
Associació Cultural del Matarranya
Ajuntament de Pena-roja
Associació Cultural Tastavins
Associació Musical Peñarbés
Associació La Dona Penarrogina

Lectura Desideri

La Franja