Institut Ramon Muntaner.

Queretes: La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938)

Autors SIMONI, Encarnita; SIMONI, RenatoEditorial AC MatarranyaAny 2013Localització CalaceitISBN/ISSN 978-84-88477-63-7PreuEstat de publicació DisponibleCentre Associació Cultural del Matarranya ContacteSumari
La col·lecció L’Aladre. 7

Pròleg. El valor dels pioners. 9

Acrònims. 12

Introducció. 14

I.- LA REPÚBLICA (1931-1936). 21

1.- La situació econòmica i social a l’Espanya republicana. 22

2.- La CNT: un sindicat anarcosindicalista potent. 26
– La força. 26
– Les idees. 28

3.- Aragó als primers decennis del segle XX: cap a la polarització interna. 34

4.- Terol: una de les províncies més pobres de la Península. 36
– El relleu, el clima i l’estructura agrícola. 37
– La conjuntura. 39
– L’estructura de la propietat. 40
– La població. 42
– Les comunicacions. 46
– El moviment polític i social. 48

5.- Queretes, una vila immòbil? 62
– Una fortalesa en un paisatge de turons. 62
– Terra d’oliveres. 64
– Les estretes relacions amb la veïna Catalunya. 66
– Una mobilitat limitada. 68
– La llengua. 69
– L’estudi de la propietat. Problemes metodològics. 70
– Rics i pobres. 72
– L’evolució demogràfica. 79
– La vida política: cap a una dinàmica entre dreta i esquerra. 87
– Els poders públics. 99
– La família. 106
– La casa. 110
– L’alimentació. 112
– La roba. 114
– La feina: els cicles de la natura. 115
– La sociabilitat a la vida quotidiana. 119
– La cultura escrita. 120
– La instrucció pública. 124
– Superstició i medicina. 137
– La religiositat. 139
– Festes, tradicions i cerimònies. 142
– La situació política a la primavera de 1936.146

6.- Un primer balanç. 151

II.- LA GUERRA CIVIL I LA COL·LECTIVITZACIÓ (1936-1938). 153

1.- La derrota de la rebel·lió. 154
– El cop de mà de la dreta. 154
– La resposta de les milícies antifeixistes: la batalla de Calaceit. 156
– “Tabula rasa”: la lluita contra les persones i els símbols. 160

2.- L’autogestió de l’economia. 170
– La formació de la col·lectivitat. 170
– Una nova geografia d’Aragó. 174
– L’evolució de la producció agrícola. 176
– L’organització de treball: “de cadascú segons les seves capacitats”. 177
– La distribució dels béns: “a cadascú segons les seves necessitats”. 180

3.- Autogovern al poble i a la comarca. 183

4.- El poder a la regió aragonesa: representar el poble o el govern central? 192
– El Consell de Defensa d’Aragó (CdA). 192
– La Federació Regional de Col·lectivitats (FRC). 195
– El suport del Consell d’Aragó a les col·lectivitats. 198
– Les delicades relacions entre els òrgans de poder a la regió. 202

5.- La vida social a la col·lectivitat de Queretes. 205
– Col·lectivistes i individualistes. 205
– La relació amb el front. 211
– La difusió dels nous principis: les Joventuts Llibertàries i l’escola. 213
– L’estat de salut de la població. 224

6.- Guerra i revolució. 226
– El “Grup de Batiste”. 226
– L’atac polític a les col·lectivitats. 230
– La fi del Consell d’Aragó. 231
– El poder als republicans moderats. 234

7.- L’arribada dels franquistes. 239
– La batalla d’Aragó. 239
– El nou ordre al poble. 241
– Judicis sumaris, empresonaments i condemnes. 246

8.- Conclusió. 252

III.- ANNEXOS. 259

77 anys del naixement de Desideri Lombarte, i comença l’Any Desideri | Xarxes socials i llengües.

Avui, 7 de febrer, faria 77 anys Desideri Lombarte. I comença l’Any Desideri Lombarte (2014), que commemora els 25 anys de la seua mort, l’any 1989. L’any està ple d’actes, i els que es gestaran. Fa goig veure tot un poble, i tota una comarca, treballant per commemorar una persona que va dedicar els seus últims anys de vida a recuperar la memòria del nostre poble, i sobretot, a dignificar-la. En motiu de l’Any Desideri Lombarte s’han obert 3 canals d’informació: un bloc, que s’inaugura també avui, un Facebook, i un Twitter. Al bloc ja hi podeu llegir la biografia, l’explicació de l’‘Any Desideri Lombarte’ i un post sobre el seu naixement als Molinars. I lafranja.net ha obert la categoria Desideri Lombarte des de la que pots recuperar tot el referent a Desideri.

I per a celebrar el dia, el Lluny de tu de Desideri, tocat a Japó pels Mallacan!

2014 és ‘Any Desideri Lombarte’ | Celebrem l’Any Desideri Lombarte.

Quan no quedarà res,
quan morts els rius blanquejaran les gleres,
eixuts ullals, seques les fenasseres.
Ofegat el caliu
a les dures entranyes de la terra,
quan no plourà ni nevarà a la serra.
Quan ni un arbre hi haurà,
ni cap garba de blat per les garberes,
ni creixerà cap xop per les riberes.
Quan no quedarà res,
només ermes les terres, sec el mar,
quedarà la paraula. Quedarà.

Quedarà la paraula. Quedarà. Quedarà l’estima per la terra. Quedarà l’amor per la llengua. Per les paraules de casa. Aquelles que s’arreceren a la vora del foc.

2014 és ‘Any Desideri Lombarte‘. El pròxim 3 d’octubre de 2014 es commemoraran 25 anys de la desaparició d’en Desideri Lombarte, l’autor més emblemàtic i prolífic que ha vist nàixer el Matarranya i un dels més importants que ha tingut la literatura catalana a la Franja. 2014 és ‘Any Desideri Lombarte’. I el Matarranya ha volgut retre homenatge a una de les seues figures culturals més rellevants.

Del 7 de febrer al 3 d’octubre de 2014, Pena-roja acollirà diverses propostes culturals i d’oci que giraran al voltant de la figura d’en Desideri. Un Any Desideri Lombarte organitzat per l’Associació de Jóvens de Pena-roja, l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) i l’Ajuntament de Pena-roja, en col·laboració amb Comarca del Matarranya, Associació Cultural Tastavins i altres entitats culturals i associatives del territori.

Estigues al corrent d’este bloc. La proposta s’ho val. La cultura s’ho mereix.

VI Jornada de Lectura a Bellmunt | Lo Finestró.

Amb referència a la VI lectura pública de Bellmunt la havia anunciada aquí al blog, però no havia fet cap crònica de la jornada, malgrat que han passat uns quans dies. Aprofito la nota que ha publicat a “Entre páginas” en Ramón Mur i la publico aquí traduïda al català:

“L’última trobada de lectors de la VI Jornada de Lectura Pública a Bellmunt va ser un èxit sense precedents amb relació a les edicions anteriors. Més de 60 persones van acudir a aquesta cita anual de lectura pública, que van llegir fragments de l’obra en català Licantropia de Carles Terés i de la publicada fa uns anys en castellà pel Centro de Estudios Bajoaragoneses (CESBA), Cüestiones bajoaragonesas  de José Ignacio Micolau Adell .

L’acte va començar a les 10 del matí. Gloria Izquierdo va presentar a Carles Terés, l’autor de Licantropia, que va venir a Bellmunt amb la seua família i diversos amics, i va llegir diverses pàgines de la seua primera novel·la, distingida amb el Premi Guillem Nicolau l’any 2011 . Unes dues hores més tard, Raúl Boix va presentar a José Ignacio Micolau, autor de la segona obra escollida per aquesta jornada de 2013, el qual no va poder assistir-hi per trobar-se a Madrid aquell dia.

En molts llibres s’hi inclou, al final o al principi, un espai dedicat als agraïments a les persones que, d’una manera o d’altra, han contribuït a la publicació de l’obra. De la mateixa manera, vull aquí assenyalar les persones que van voler participar a la jornada de lectura. La de més edat va ser Juan Mompel Gascón, de Bellmunt, que ja havia participat en les edicions anteriors i compta ja 88 anys de vida. Cultiva tres horts al dia —un a primera hora, un altre el repassa al final del matí i el tercer, al capvespre, i es troba en perfecte estat de salut física i mental . La de menys edat va ser una lectora de 9 anys, Maria Rey Tafalla, que va llegir amb la seua mare, a la qual ja havia acompanyat en aquesta mateixa circumstància altres anys, encara que no en qualitat de lectora . En aquesta ocasió, va debutar com a lectora de llibres escrits per baixaragonesos.

Els lectors de 2013, per ordre d’aparició , i sense perjudici que pugui cometre algun error involuntari en el registre, van ser els següents, i a tots ells vull reiterar-los el meu agraïment en nom de l’“Associación Cultural, Turística y Deportiva, Amigos del Mesquín” :

Gloria Izquierdo, Carles Terès, Tuabech Terès, Lluis Sánchez, Ángel Izquierdo, Daniel Sesé, Manel Ollé, Montse Gort, María Dolors Gimeno, Carmina ?, Angels Guimerá, José Inglada, Josep Fargas, Raúl Boix, Angel Izquierdo Rius, María Isabel Bayod, Conchita Bayod, Juan Antonio Pérez i Tomás Bosque leyeron los fragmentos de Licantropía en catalán. Las páginas de Cuestiones Bajoaragonesas en castellano fueron leídas por Tomás Bosque, Lluis Sánchez, Juan García, Gloria Cros, Chon Figuerola, María Isabel Bayod, Conchita Bayod, Raúl Boix, Lorenzo Gascón, Matilde García, Josep Fargas, Enric Morales, Alberto Bayod, Mari Carmen Bayod, Ángel Izquierdo, Angels Guimerá, José Inglada, Susi Manjón, Marta Giménez, Samir Samham, Daniel Plana, Ignacio Celma, Ramón Morales, Miriam García, Daniel Palacios, Marco Rey, Meli Tafalla, María Rey, Ignacio Rey, Jaime Jarque, Jorge Celma, Concha Lázaro, Toño Celma, Conchita Martín, Jaime Antonio Marqués, Manuel Capilla, Isabel Antolín, Francisco Argente, Laura Jáuregui, Juan Mompel, Abilio Manjón y Margarita Barbero.

                                                                                                Ramón Mur”

Any Desideri Lombarte.

Presentació autors Any 2014

Any Desideri Lombarte

“Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré” | Lo Finestró.

El dissabte 24 de gener a la tarda es va inaugurar a la sala de plens de l’Ajuntament de Tremp l’exposició “Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré”. Una mostra que exposa referències en llengua catalana anteriors a les homilies d’Organyà i que els seus orígens es troben a cavall entre el Pallars Jussà i la comarca de la Ribagorça aragonesa.

Van intervenir en la presentació el president de l’Institut d’Estudis Catalanas i Ramón Sistac, delegat de l’IEC a les terres de Lleida. En paraules de Sistac ”el català és una de les llengües fundacionals d’Aragó. Abans de néixer Aragó ja s’hi parlava català per l’Aragó”

Pirineus TV

Més informació a La Franja

He estat un dels 31 afortunats sacrílegs a qui els lletraferits de Paper de vidre han encomanat d’allargar el final d’una narració. No m’he pogut estar d’agafar Un habitant de Carcosa, del genial Ambrose Bierce, i ficar-hi la meua cullerada. Si us ve de gust llegir-ho, ho podeu fer aquí.

La resta de participants són: continueu llegint a He comés un sacrilegi (però ben acompanyat) | L’ esmolet.

Dipòsit Digital de la UB: El punt de vista narratiu a Estremida memòria, de Jesús Moncada: estratègies discursives.

Recomana aquest document

Estadístiques d’aquest document

Aquest document està subjecte a una Llicència Creative Commons

L’Associació Cultural del Matarranya enviael primer llibre de la nova col·lecció d’història i art, L’Aladre, que és: QUERETES. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938), resultat de la investigació d’Encarnita i Renato Simoní sobre aquest període històric, i que aplega la incorporació de documentació inèdita recollida pels autors. A més a més i gràcies a l’esforç de destacats membres de la nostra associació, l’Instituto de Estudios Turolenses, ha editat la novel·la de Desideri Lombarte, Les aventures del sastre Roc d’Arça, que ASCUMA es farà arribar justament enguany, en el 25è. aniversari de la seva mort.

“Licantropia” al blog “El món s’acaba…” | L’ esmolet.

Aquest any 2014 es complirà el 25è aniversari de la seua mort, motiu per el qual la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya va acordar portar a terme una sèrie d’actes commemorant l’aniversari, en el transcurs d’aquest any 2014.

A tall de resum tot seguit fem referència als esmentats actes commemoratius:

a)      La revista Temps de Franja, editada per Iniciativa Cultural de la Franja, dedicarà els dos suplements literaris Styli locus de l’any a la figura de Desideri Lombarte, incloent-hi diverses aportacions de poesia i prosa inèdites de diferents autors.

b)      Es presentarà la novel·la Les aventures del sastre Roc d’Arça  a diferents llocs de la Franja i més enllà.

c)      L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) celebrarà la Trobada Cultural a la vila nadiua de Desideri Lombarte amb diferents actes en col·laboració  amb l’Ajuntament i l’associació de joves.

d)     Hi ha previstes també actuacions musicals.

e)      La tradicional lectura poètica de la diada de Sant Jordi al Matarranya es dedicarà a l’obra del poeta. El 15 d’agost a Bellmunt, dins de la tradicional jornada de lectura que organitza Ramón Mur, es llegiran Les aventures del sastre Roc d’Arça i A ti no te conozco, publicat al Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses.

f)       Si l’ASCUMA troba aportacions econòmiques suficients, es reeditarà el llibre Ataüllar el món des del Molinar, exhaurit de fa mol de temps, i s’actualitzarà l’exposició del mateix nom.

g)      Hi ha en estudi una possible presentació itinerant del poeta per algunes escoles de la Franja.

I com esta llista no és exhaustiva, poden sorgir nous actes.

De tots aquests actes es farà la màxima publicitat, tractant d’implicar les institucions públiques aragoneses i d’altres terres de parla catalana, per fer-los arribar a un públic ampli.

Desideri Lombarte i Arrufat va néixer a Pena-roja de Tastavins (Mas del Molinar) a l’Alt Matarranya el 7 de febrer de l’any 1937. Als onze anys va anar a estudiar el batxillerat a les Escoles Pies d’Alcanyís, tot i que als 15 anys va deixar els estudis per anar a treballar la terra a casa. Després, als 19 anys deixà la vila i marxà a Barcelona a treballar i on estudiaria delineació. Al 21 anys començà un nou treball com aprenent al despatx de l’arquitecte Enrique Rovira i als 23 entrà a l’Escola d’Aparelladors. L’any 1961 es va casar amb la pena-rogina Rosalia Gil, i va fixar el seu domicili al barri d’Horta de Barcelona, un barri tranquil on romandria moltes estones dibuixant, escrivint, conversant i descansant.

Malauradament a finals del 70 va haver de deixar el treball per motius de salut, la qual cosa va obrir una nova etapa en la seua vida: d’ençà del 1980 disposà de temps per pensar i dedicar-se a allò que l’agradava de debò, que no era altra cosa que escriure. Tot i que va viure força temps a Barcelona, on mai es va sentir estrany, pràcticament tota la seua obra la situa a la seua vila i al Matarranya, i en la seua llengua: el català pena-rogí. Tan sols en 9 anys va escriure una extensa obra que, sense dubte, el situa com a l’escriptor més prolífic del Matarranya i de més qualitat literària.

El 3 d’octubre de 1989 a Barcelona, el feble cor del poeta, activista cultural, coofundador de l’Associació Cultural del Matarranya i entusiasta i il·lusionat en els seus treballs literaris i d’investigació, va perdre el batec definitivament.

Els primers escrits d’en Desideri van aparèixer els anys 80 a les revistes Andalán, Rolde, Gaceta del Matarranya, Desperta ferro!, Sorolla’t, La Comarca, Butlletí Interior d’Onomàstica i Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses. El 1987 va publicar a la Col·lecció Pa de Casa de la Diputació General d’Aragó dues obres, Pena-roja i Vallibona, pobles germans (teatre) i Romanços de racó de foc i Poemes de vida i mort (poesia). Cap obra més es publicaria en vida del poeta pena-rogí. Anys més tard, l’Associació Cultural del Matarranya —dins de la Col·lecció Lo Trull— i aquesta mateixa associació juntament amb l’Institut d’Estudis del Baix Cinca —a les col·leccions Quaderns de la Glera i Quaderns del Cingle—  publicaren la majoria de les seues obres.

Obra poètica

1991: A l’ombra de les roques del Masmut, Col·lecció Quaderns de la Glera.

1993: Sentències comentades i Voldria ser, Col·lecció Lo Trull.

1994: Romanços mai contats/Boires i borrim, Col·lecció Pa de Casa.

1995: Cartes a la Molinera i La bona vida i la mala bava, Col·lecció Lo Trull.

1999: Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses, Col·lecció Lo Trull.

2000: Ataüllar el món des del Molinar (antologia), Col·lecció Lo Trull.

Teatre

1992: Teatre Inèdit, Col·lecció Quaderns de la Glera.

Narrativa

1997: Memòries d’una desmemoriada mula vella. La 2ª edició a la Col·lecció Quaderns del Cingle, 2008.

2010: Les aventures del sastre Roc d’Arça, Col·lecció Lo Trinquet (Instituto de Estudios Turolenses)

Investigació

1990: 600 Anys de Toponímia a la Vila de Pena-roja, Col·lecció Llibres de Ponent III.

1999: Pena-roja. Una vila de frontera, Associació Cultural de Pena-roja.

Sobre l’autor s’han publicat: Epistolari (2002, a cura d’Artur Quintana, Col·lecció Lo Trill); el CD Quedarà la paraula (2002), poemes musicats i cantats per Túrnez i Sesé; i  el CD de gravació col·lectiva Una Roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte (2002).  El Duo Recapte ha actuat en multitud d’indrets i ocasions recitant, amb acompanyament musical, els poemes d’en Desideri, i alguns grups i cantants també han posat música i han cantat poemes del pena-rogí.

                                                                              Associació Cultural del Matarranya

Serret presenta su certamen de narrativa rural en Barcelona.

Preparan un homenaje al poeta Desideri Lombarte en el 25 aniversario de su muerte – Diario de Teruel.

Vota

 Resultado

0 votos

La Asociación Cultural del Matarraña (Ascuma) celebrará en 2014 el “Año Desideri Lombarte 1989-2014″, al cumplirse 25 años de la muerte del poeta de lengua catalana nacido en Peñarroya de Tastavins. La organización ha preparado distintos actos culturales en Aragón en homenaje al poeta, entre otras, la presentación de novelas, un encuentro cultural, presentaciones en escuelas de las tierras aragonesas de habla catalana y también actuaciones musicales.

La revista Temps de Franja, editada por Iniciativa Cultural de la Franja, le dedicará los dos suplementos literarios Styli locus que sacará a la luz este año. También se presentará la novela Les aventures del sastre Roc d”Arça (Las aventuras del sastre Roc d”Arça”).

El alcalde de Peñarroya de Tastavins, Francisco Esteve, también presidente de la Comarca del Matarraña, explicó que el Ayuntamiento tiene previsto sumarse al homenaje al poeta, al que el consistorio ya le dedicó los premios de pintura municipales que llevan su nombre y que se entregaron el lunes de esta semana. El alcalde valoró la figura del poeta nacido en Peñarroya, del que dijo es “un referente para nuestro pueblo, ya que fue el impulsor de muchas actividades y una personas que fomentó que los pueblos tuvieran interés por recuperar su historia y muchos aspectos culturales y patrimoniales.

Por otra parte, Ascuma informó de otro de los proyectos previstos para el Año Lombarte: “si conseguimos aportaciones económicas suficientes”, esta asociación podría plantearse la reedición del libro Ataüllar el món des del Molinar (Divisar el mundo desde el Molinar, agotado hace años y que también incorpora una exposición que Ascuma se compromete a renovar.

Un autor que generó poesía narrativa e investigación

Desideri Lombarte nació en febrero de 1937, estudió Bachillerato en los Escolapios de Alcañiz. Se formó como delineante y trabajó en el despacho de arquitectura Enrique Rovira de Barcelona. A finales de los años 70 dejó de trabajar por motivos de salud, lo que le otorgó mucho más tiempo libre para poder dedicarse a su actividad literaria.

Prácticamente toda su obra se centra en Peñarroya de Tastavins y en la Comarca del Matarraña y está escrita en catalán, su lengua materna. Es autor de diversas obras de poesía y de una obra de teatro, además de dos obras de narrativa. Asimismo, realizó diversas investigaciones relacionadas con su localidad y con la toponimia local de Peñarroya de Tastavins, un trabajo que dio sus frutos con dos obras más editadas en 1990 y en 1999, ambas póstumas.

Desideri Lombarte fue cofundador de la Asociación Cultural del Matarraña (Ascuma). Falleció el 3 de octubre de 1989 en Barcelona. De él se han publicado diversos trabajos y CDs que han quedado recogidos en algunas de las colecciones editadas por Ascuma.

La Llibreria Serret institueix uns premis de literatura rural destinats a obres en català, aragonès i castellà.

Sobre la meua entrevista a Radio Nacional d’Andorra | Lo Finestró.

“L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) se sent menystinguda pel Govern d’Aragó. Li ha deixat a “zero” totes les subvencions i li fa el buit quan convida representants del govern de Catalunya als actes, de cultura i llengua, que organitza. Ho ha explicat el José Miguel Gràcia al programa Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, que contextualitza els fets en la situació econòmica i el procés polític obert Catalunya…” Continueu llegit

Per escoltar l’entrevista entreu aqui