Skip to content

Archive

Category: Literatura

“LICANTROPIA”, CARLES TERÈS

El mite universal de l’home llop és el punt de partida de “Licantropia”, l’òpera prima de l’escriptor de la Franja de Ponent Carles Terès, que amb aquesta obra irromp amb força al panorama narratiu català.

El paisatge del Matarranya, al sut de la Franja, i un poble amagat és l’escenari de la novel.la situada entre finals del segle 18 i l’actualitat.
L’autor utilitza el mite de l’home llop com a metàfora dels instints que tots tenim i que poden convertir-nos en animals en qualsevol moment.
La novel.la va guanyar el premi Guillem Nicolau, que atorga el govern d’Aragó, i ara el recupera l’editorial “Edicions 1984” .
Val 16,50 euros.

mitjançant“LICANTROPIA”, CARLES TERÈS – iCat.cat.

Una molt bona entrevista a “Sentits” « L’esmolet.

 

Vaig passar una molt bona estona coversant amb l’Adolf Beltran, a Catalunya informació. La vull compartir amb vosatres.

Escoltar el programa “Sentits”

Sentits

 

Llibreria Serret participe a la BCNegra 2013: “assassinat o mort natural” L’inquietant futur de les llibreries…

Dijous 7 de febrer – 16 h
Facultat de Comunicació Blanquerna – URL. Carrer de Valldonzella, 12
Taula rodona

assassinat o mort natural

L’inquietant futur de les llibreries 7 de febrer a les 16:00

Pierpaolo Marchetti, periodista cultural italià, afirma que «quan una llibreria tanca els lectors perden la presumpció d’innocència». Les llibreries són al punt de mira d’un món cada vegada més electrònic, més impersonal. Avui, a la nostra taula, els llibreters prenen la paraula. Tindrem llibreries d’aquí a cinquanta anys? Com seran? I els llibreters?
Les seves recomanacions seguiran tenint el pes que tenen avui dia?

Participants: Octavi Serret (llibreria Serret), Josep Cots (llibreria Documenta) i Miquel Colomer (llibreria Catalònia)
Moderador: Antonio G. Iturbe.
www.bcn.cat/bcnegra/ca/programa/p7.html

 

Carles Terès presenta Licantropia a Barcelona « Lo finestró del Gràcia.

Carles Terès presenta Licantropia a Barcelona

 

 Licantropia 1

 

Licantropia 2A la llibreria Laie de Barcelona, carrer Pau Clarís, 85, el 22 de gener es va presentar la novel·la Licantropia, l’opera prima important de Carles Terès, editada per “Edicions de 1984”. L’espai era ple de gom a gom. Aquesta novel·la va rebre el Premi Guillem Nicolau 2011 del govern d’Aragó (tal vegada l’últim, per ara, atesa la decisió d’aquest govern de no convocar-lo). La primera edició de l’obra —només uns dos cent exemplars— va sortir el 2012 en “Literaturas de Aragón”, d’acord amb l’estipulat en la convocatòria del Premi. L’edició actual correspon a una revisió en profunditat de la primera, amb Licantropia 3algunes ampliacions que l’arrodoneixen. Pot ser que el lector de la primera edició, al llegir aquesta segona, notarà una major fluïdesa i lògica narrativa.

 

Artur Quintana, amb la seu mestria, va fer la presentació de l’obra i del autor. I ens parlà de la etimologia del mot “licantropia”, del seu tractament en la literatura universal i dels casos d’hòmens llop en la literatura popular del Matarranya. I va fer esment dels antics llobaters que impedien l’atac Licantropia 4dels llops als ramats, preguntant-se en acabar: en queden de llops al Matarranya? No goseu demostrar el contrari, es respongué. Amb la història de la Punta de la Samarreta, els paisatges de l’Alt Matarranya, realitat i mite, passat i present, Licantropia li bullir al cap d’en Carles Terès. Un aspecte força important de l’obra és la utilització que fa de la llengua, des del estàndard barceloní fins al català més matarranyenc, i així ho destacà Artur Quintana.

 

Licantropia 5Carles Terès ens va parlar de la seua íntima motivació de la novel·la, però no tancà cap camí al lector per a la interpretació personal de cadascú. Miquel Adam, representant de l’editora tancà l’acte.

 

El gran interès que van demostrar les persones que hi van assistir i la quantitat de les que van demanar la signatura de l’autor, ens fan preveure l’èxit de la novel·la per terres catalanes i més enllà. El nostre desig d’èxit és més que evident.

 

Síntesi de l’obra escrita a la contraportada

 

L’hivern de 1759, mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les desolades terres de la Pobla de Llobosa a l’Alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Són llobaters, com els seus senyors Torrent de Prats. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. La sensació d’anomalia, d’horror a penes esmussat que batega en tot el mas i els seus entorns li esdevé de mica en mica insuportable. Segles més tard, en Llorenç té la mateixa sensació que va apoderar-se de l’esperit d’aquell mossèn quan puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat. Ell encara no ho sap, però un vincle que s’enfonsa en les seves arrels el lliga a una nissaga i a un poble que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia.
Carles Terès neix el 1962 a Barcelona. Els seus orígens se situen a la Franja, on viu i treballa entre Torredarques (el Matarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó) des del 1993. L’esperit i el registre lingüístic d’aquestes terres de frontera són ben vius en aquest llibre. Dissenyador gràfic de formació i ofici, no ha deixat mai d’escriure, ja sigui publicant articles a La Comarca d’Alcanyís i a Temps de Franja, ja sigui publicant contes a Cavall Fort i Sorolla’t o participant en el recull Deu anys de «Viles i gents» (2007). Licantropia, guanyadora del premi Guillem Nicolau de l’any 2011, és la seva primera novel·la.

Carles Terès debuta amb ‘Licantropia’, una història que barreja fantasia, quotidianitat i llegendes populars.

A partir d’un capítol inicial ambientat al segle XVIII i carregat de picades d’ullet a la novel·la gòtica, l’autor situa l’acció en un petit poble del Matarranya on un personatge furga en les arrels familiars amb un neguit progressiu

Jack Nicholson, convertit en home-llop Jack Nicholson, convertit en home-llop

Dissenyador gràfic de professió, Carles Terès (Barcelona, 1962) sempre havia escrit textos breus. Fa un temps, però, i gràcies al fet que la seva família li va permetre “prescindir” d’ell durant un any i mig, va començar a escriure la seva primera novel·la, ‘Licantropia’, guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2011. Després d’una primera petita edició, ara Edicions de 1984 aposta per una novel·la que parteix d’una història antiga per acabar parlant de la quotidianitat actual: “Tracta de la inadaptació d’un personatge feliç en un entorn que no és tan idíl·lic com sembla”, ha dit l’autor. Nascut a Barcelona però amb arrels i assentat a la Franja, Terès es considera un “escriptor aragonès en llengua catalana”.

A ‘Licantropia’, Carles Terès parteix d’uns fets ficticis protagonitzats per mossèn Magí una nit d’hivern del 1759 per acabar centrant la història en “un personatge feliç” i un “entorn que no és tan idíl·lic com sembla”. “La meva obsessió era fer veure que d’una existència plàcida n’emergeix una part obscura, que no té perquè ser dolenta”, ha dit l’autor.

La història inicial del mossèn desemboca en la història del Llorenç, que puja a la serra de la Pobla a fotografiar un casalot abandonat. Tot i que el personatge no ho sap, un vincle profund el lliga a una nissaga, a un poble i a un secret: el deliri de la licantropia. Així, la novel·la voreja el gènere fantàstic, sense arribar a ser-ho, ha apuntat l’editor Josep Cots.

La riquesa de la llengua
Nascut el 1962 a Barcelona, els seus orígens se situen a la Franja, on viu i treballa entre Torredarques (el Matarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó) des del 1993. De fet, Terès ha assegurat que “no hauria pogut escriure” la novel·la estant a Barcelona, “hauria fet una cosa diferent”. La novel·la recull el registre lingüístic d’aquestes terres de frontera, tot i que l’escriptor ha reconegut que “és un problema” d’escriptors de la Franja, ja que aviat els acusen de voler catalanitzar la literatura si empren el català estàndard: “He fet un treball dialectal el més acurat possible, tampoc no volia caure en excessius castellanismes”, ha dit l’autor.

“No sóc gens nacionalista en el sentit que em sento de la meva llengua, no m’importa on estiguin les fronteres. Sóc un escriptor aragonès perquè els meus pares són d’allà, hi visc i hi treballo, els meus fills i la meva dona són d’allà, i en llengua, català”, ha conclòs Carles Terès.

EL ARNAL CAVERO Y EL GUILLÉN NICOLAU “SE VAN A FUSIONAR EN UN SOLO PREMIO”. – LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA.

EL ARNAL CAVERO Y EL GUILLÉN NICOLAU “SE VAN A FUSIONAR EN UN SOLO PREMIO”.

[….] El Ejecutivo autonómico asegura que está ultimando la convocatoria del Premio de las Letras Aragonesas, uno de los más jugosos de la comunidad por sus 12.000 euros, que otros años a estas alturas ya estaba en el Boletín Oficial de Aragón. Igual ocurre con los que llevan los nombres de Miguel Labordeta (poesía en castellano), Arnal Cavero en aragonés y Guillén Nicolau en catalán.

 

Desde la DGA se limitan a confirmar su continuidad. La única variación que avanzan es que el Arnal Cavero y el Guillén Nicolau «se van a fusionar en un solo premio, que será para obras escritas en cualquiera de las lenguas o modalidades lingüísticas de nuestra comunidad», apuntan fuentes del departamento de Educación y Cultura del Ejecutivo.
Una decisión que, sin duda, tendrá una lectura política controvertida. Chunta Aragonesista criticaba recientemente que no se supiera nada de ellos.«No convocar estos premios da cuenta de lo que es para el Gobierno de Aragón nuestra riqueza lingüística: un problema del que intentan deshacerse desde hace años». En este sentido CHA aseguraba que después de once años «se habían convertido en un orgullo al ser los únicos que reconocían nuestra realidad bilingüe». [….]

Fuente: Heraldo de Aragón (edición papel)

Os premios ta literatura en aragonés y catalán d’o gubierno se fusionarán en uno solo | Arredol.

 

O gubierno contina fendo tot lo posible ta no negar a realidat trilingüe d’Aragón

 

Os ganadors d'os premiosde 2011 chunto a Humberto Vadillo (Foto: Marc Martí)

Os ganadors d’os premios chunto a Humberto Vadillo (Foto: Marc Martí)

 

O gubierno d’Aragón tien a intención de fusionar os premios Arnal Cavero y Guillen Nicolau, t’a literatura en aragonés y catalán respectivament, en un solo premio, seguntes informa Heraldo de Aragón en a suya edición impresa. Iste premio “será ta obras escritas en qualsiquiera d’as luengas u modalidatz lingüisticas d’a nuestra comunidat”. L’articlo no i aclara si se bi incluye o castellano y as suyas modalidatz.

 

Istos premios yeran convocaus todas as anyadas ta obras escritas en as dos luengas propias d’Aragón. En a zaguer edición Carles Téres y Óscar Latas estioron os ganadors a qui les entregó o premio o director cheneral de cultura Humberto Vadillo. En o suyo discurso, o politico dició que caleba esfender un “patrimonio milenario”, encara que evitó nombrar a las luengas por o nombre suyo.

 

Fa bells diyas, Chunta Aragonesista ya s’alarmó de que no s’hese feito a convocatoria que, por un regular, yera feita en istas calendatas, y demandaba explicacions t’o gubierno. As suyas temors pareix que teneban razón y que o gubierno continará a politica lingüistica anti scientifica replegada en a lei de no luengas.

Mercè Ibarz, memòria viva – VilaWeb.

El món de la memòria familiar i personal es barreja amb l’imaginari i la ficció en el nou llibre que acaba de publicar, ‘Vine com estàs’ (Proa)

‘Vine com estàs’ és el títol d’una cançó de Nirvana i també és l’esperó que va ajudar Mercè Ibarz a escriure les pàgines d’un nou llibre. Aquesta banda sonora va prendre prou entitat com per atorgar-li la categoria de títol, que és així com s’anomena el volum. ‘Vine com estàs‘ és un llibre intens, literari, estrany, obert (perquè Ibarz ens proposa de llegir-lo per on es vulgui), que conté una hibridació de gèneres. Ho explica l’autora.

Mercè Ibarz, durant la conferència de premsa amb els mitjans, ho va explicar d’una manera diàfana: ‘És un llibre especial, elaborat amb la memòria ben viva, a flor de pell. Té una primera part, ‘La guerra vista des del mas’, que és la memòria familiar, o sigui, és la vida dels que m’han donat la vida. I la segona part, ‘Repertori de passions’, és la memòria personal, o sigui, la meva, de vida.’

La gènesi

‘Després de la darrera novel·la, ‘No parlis de mi quan me’n vagi’ (Empúries), fins i tot abans que fos publicada, em va passar un fet d’amistat, la mort d’un amic, que em va colpir. I vaig tenir la necessitat d’escriure una carta a una amiga explicant-li. Mentre l’escrivia escoltava una cançó de Nirvana, ‘Com as You Are’, interpretada per Caetano Veloso al disc ‘A Foreing Sound‘. I em vaig adonar que la música i la lletra d’aquella cançó m’ajudaven a escriure. També vaig pensar que potser cada vegada que escrius el que fas és narrar. Tot és narratiu. Tenia escrits deu folis, i vaig continuar escrivint. Pel mig vaig tenir un problema de salut. Un cop resolt vaig poder acabar el llibre.’

‘Després d’escriure “Repertori de passions”, que el formen deu peces que parlen de la meva vida, potser per protegir la meva intimitat, em va començar a sorgir la necessitat, les ganes, de fer un altre relat. Sabia que no havia de ser una novel·la. I sabia com s’havia de dir: “La guerra vista des del mas”, que ja incloïa la distància. És un relat on no es parla de res més que no passi al mas i al seu voltant més immediat.’

‘Tinc la sort de tenir la mare encara viva i tinc un oncle, que tan un com l’altre són uns memoriosos increïbles, i te’n pots refiar bastant. Li vaig demanar a la mare que m’expliqués coses del mas. És curiós que, al llarg de la vida, els pares i familiars m’han explicat moltes coses, a mi, com si em fessin dipositària dels fets familiars. Li vaig dir a la mare: “Parla’m del mas”. I després d’una estona, em va deixar anar: “Una espasa rovinyosa i una ploma sense tinter”. I aquí va començar tot el relat. I passa que si un prèn notes, l’altre encara xerra més. Primer no entenia del que em parlava, després vaig entendre que parlava d’un altre mas, del qual jo no en tenia coneixement, el mas de donya Malena.’

La memòria i la imaginació

Amb ‘Vine com estàs’, Mercè Ibarz s’ha mogut en el terreny del record, de la memòria, del que és però potser no ha estat mai. I en aquest terreny abonat, Ibarz té present el que deia Fellini, que inventava els seus records simplement pel plaer de narrar-los. En aquest sentit, explica: ‘La memòria és la memòria, la història és una altra cosa. Per a mi la memòria i la imaginació són germanes.’

Ibarz va acabar la conferència de premsa obrint un nou espai d’expectatives, quan va apuntar: ‘Aquest llibre és una porta, es troba en un llindar, té un altre tipus de respiració, diferent.’ L’autora comença una etapa nova, una nova manera de dir. I ja treballa en un nou recull de relats, que assegura que no serà tan desconcertant com és ‘Vine com estàs’.

Llibreria Laie

Presentació: Licantropia, de Carles Terès

 

 

Pau Claris
pau claris 85 08010 barcelona

 
Laie i Edicions de 1984 s conviden a la presentació del llibre

 

Licantropia

 

de Carles Terès

 

la presentació anirà a càrrec d’Artur Quintana i Font, membre de la Secció Filológica del Institut d’Estudis Catalans

 

Dimarts, 22 de gener a les 19:30 h, a la llibreria Laie Pau Claris (Pau Claris 85 Barcelona)

 

Tres anys després de la novel·la ‘No parlis de mi quan me’n vagi’ (Empúries), Mercè Ibarz publica ‘Vine com estàs’ (Proa), integrat per un relat sobre la guerra civil -viscuda des d’un mas de Saidí- i una col·lecció de contes amb la mateixa narradora

JORDI NOPCA 

| Actualitzada el 19/01/2013 00:00

“Les paraules vives t’escalfen els ossos i els ulls”, llegim en un dels capítols de Vine com estàs . El llibre és d’una sinceritat tan gran que, una vegada més, el lector es pregunta si fas distinció entre autobiografia i ficció.

No puc ni vull teoritzar sobre això. La segona i més extensa part de Vine com estàs és un repertori de passions que surt de la necessitat de relatar a una amiga un episodi d’amistat. Va començar sent una carta, però com que s’anava allargant em vaig proposar continuar explicant la memòria a flor de pell, sense maquillatges, com canta Kurt Cobain a Come as you are . La meva única pauta ha estat seleccionar el que volia explicar en deu capítols de deu pàgines cadascun.

La mort de Sofi et permet dedicar pàgines a familiars, amics, professors i mestres.

La memòria ens ajuda a viure: inventa, fabula, recorda… fa de tot. Comparteixo aquelles paraules que va dir Federico Fellini: “La meva memòria no està feta de records. Prefereix inventar-se’ls”. No és necessari que vulguem inventar records, la memòria ja està estructurada d’una manera que els recrea i representa contínuament.

La primera part, La guerra vista des del mas , arrenca amb la construcció del canal de reg de Saidí a finals del segle XIX.

El canal de reg va canviar completament la vida de la zona. Sense el canal, jo no estaria aquí: ho he dit altres vegades i pot sorprendre, però és així. Els efectes del canal ja són presents a La terra retirada (1994) i La palmera de blat (1995), però no ha estat fins ara que no m’he remuntat fins al moment que va ser construït. Després d’escriure el repertori de passions de la segona part vaig sentir la necessitat d’un pòrtic que em protegís de la intimitat tan gran que hi mostrava. Si havia treballat amb una memòria molt personal, llavors em vaig centrar en la memòria familiar.

El gruix de la narració se centra en els anys de la Guerra Civil.

I ho fa sense sortir d’un espai molt concret. Fa temps que tenia ganes d’escriure sobre les notícies i records que m’han anat explicant a casa. El punt de partida és una frase que em va dir la mare fa un parell d’anys, quan comparava dos pretendents amb “una espasa rovinyosa i una ploma sense tinter”.

El poble de Saidí viu la guerra des de posicions de vegades molt traumàtiques. Hi ha germans que lluiten en bàndols contraris.

Encara més: hi ha el cas d’un cosí que es queda a Fraga i que es fa anarquista. Fraga va tenir un paper molt important en la revolució paral·lela a la guerra que va esclatar el juliol del 1936, fins que al 1937 van traslladar la capitalitat a Casp. Vaig veure molt clar com s’havia de sentir un milicià l’any passat, en una exposició que el CCCB va dedicar a Brangulí. En una de les seves fotos es veia un noi que s’encaminava cap al front de l’Ebre sense pràcticament res al damunt. Al davant hi havia un rètol que li indicava cap a on havia d’anar: “Al frente”. Aquest pobre noi es devia sentir desesperat.

Llegint la narració, la derrota és omnipresent, tant per als perdedors com per als que es queden al poble un cop guanya Franco.

Guanyi qui guanyi, en una guerra civil hi ha una sensació de pèrdua molt forta. Em temo que hi ha hagut molt poques guerres civils que no hagin acabat en dictadura. Penseu que els “desafectes” al règim van estar fitxats fins al 1978. El llibre parteix d’una pregunta doble: quan acaba una guerra? I quan acaba una dictadura?

L’atmosfera del relat és boirosa.

És la de la zona. Hi ha climes als quals la gent no es pot acabar d’acostumar mai. La boira potser configura l’estructura interna de les persones, sobretot si forma part del seu món creatiu. A diferència de molts estudiosos que creuen que el paisatge és una distància, estic més d’acord amb aquells que pensen que en el clima i el paisatge t’hi retrobes.

Les teves arrels familiars protagonitzen La guerra vista des del mas . Repertori de passions reivindica el pes de les amistats a l’hora de construir-se a un mateix: “La conversa amb les amistats és sàvia. L’amistat coneix els gestos i el moviment del cos, en sap més que l’amor i fins que el sexe”.

La família són amics, i els amics que fas després són la família. Davant dels canvis constants del present, amb els quals amb prou feines podem relacionar-nos-hi, l’únic que podem fer és comportar-nos amb integritat. Vine com estàs parteix de la memòria però s’acaba adreçant a la vida i a com entomem la continuació. La meva proposta és que ho fem sense barallar-nos-hi, sense pistola, tal com canten els Nirvana. Per aconseguir-ho, el primer que hem d’aconseguir és una bona relació amb un mateix.

Entre els personatges del llibre sobresurt el d’una dona quasi centenària.

Té salut perquè és capaç d’adaptar-se als canvis. Al llibre no ho dic, però és Anna Murià, que va estar escrivint articles fins als 94 o 95 anys. Va ser una de les meves grans amigues, i també una gran mestra.

 

http://www.ara.cat/premium/llegim/memoria-ajuda-viure_0_850115123.html

Prova irrefutable que «La intrusa», d’Éric Faye i «Licantropia», de Carles Terès, estan a un pas de casa vostra | El blog d’Edicions de 1984 – La Franja.

Omnium Cultural de Sabadell organitza una presentació de Licantropia de Carles Terès i “El Matarranya, crònica de viatge” d’en Joaquim Monclús el dia 21 de Febrer a les 7 del vespre, dins les “Jornades del Matarranya a Sabadell” on també tindrem el plaer d’escoltar i veure l’actuació del Duo Recapte, del quartet Som Amorós , les exposicions Ataüllar el mont des del Molinar i “Quan erem emigrants”.

L’Associació Cultural del Matarranya ens explicarà la seva activitat incansable per les terres de la Franja. Tot aixó el dia 15 de febrer a partir de les 6 tarda, al Casal Pere Quart. Us hi esperem.

 

Prova irrefutable que «La intrusa», d’Éric Faye i «Licantropia», de Carles Terès, estan a un pas de casa vostra | El blog d’Edicions de 1984.

Bé, sembla que les novetats de gener van arribant a les llibreries del país! Serveixi aquesta foto com a prova irrefutable:*

novetats gener laie*Prova gràfica cedida per Laie CCCB

Homes llop a l’alt Matarranya – VilaWeb.

Edicions de 1984 publica ‘Licantropia’, l’òpera prima de Carles Terès • Us n’oferim un avançament editorial

 

 

L’hivern del 1759, mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les terres desolades de la Pobla de Llobosa, a l’alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. Aquest és el context ambiental de la primera part de la novel·la ‘Licantropia’, òpera prima de Carles Terès, que publica Edicions de 1984 i que arribarà a final de setmana a les llibreries. Us n’oferim un avançament editorial (pdf).

Aquest primer capítol, inquietant, gairebé de terror, és protagonitzat pel mossèn i pels membres de la casa dels senyors de Torrent de Prats, que pateixen de licantropia (un deliri que els fa creure que són llops i comportar-se com si ho fossin). La primera part del llibre se situa al segle XVIII. En canvi, en la segona ens trobem amb un nou protagonista, Llorenç, un fotògraf d’ara que es passeja per les terres de Llobosa per retratar l’antic casalot dels Torrents de Prats, i que furga en els seus orígens familiars.

Carles Terès (Barcelona, 1962) fa més de vint anys que viu a la Franja, a Alcanyís, i és dissenyador gràfic. Amb aquesta novel·la va guanyar el premi Guillem Nicolau el 2011 i se’n va fer una edició de dos-cents exemplars, a un preu simbòlic. Per a Edicions de 1984, Terès ha revisat l’original i n’ofereix la versió definitiva.

L’editorial, que té molta confiança en aquesta obra, en destaca la genuïnitat de la llengua, i emparenta ‘Licantropia’ amb obres com ara ‘Primavera, estiu, etcètera’, de Marta Rojals, i ‘A butxacades’, de Joan Todó.

Homes llop al Matarranya « Lo finestró del Gràcia.

 

 

1358139600

Edicions de 1984 publica “Licantropia”, l’òpera prima de Carles Terès. Veieu la notícia a VilaWeb. Podreu veure també un avançament editorial. Es presentarà a Barcelona el pròxim 22 de gener.

Licantropia | 9788492440979 | Narrativa Catalana | Llibres.cat | Llibreria online en català | Proa Espais Barcelona.

Inici / Narrativa Catalana / Licantropia

Tornar

 

Narrativa Catalana

  • Licantropia

  • Terès Bellès, Carles
  • EDICIONS DE 1984
  • Col·lecció:

    Mirmanda

  • Enquadernació:

    Rústica amb solapes

  • Pàgines:

    252

  • EAN:

    9788492440979

  • Any d’edició:

    2013

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja