Skip to content

Archive

Category: Literatura

Homes llop a l’alt Matarranya – VilaWeb.

Edicions de 1984 publica ‘Licantropia’, l’òpera prima de Carles Terès • Us n’oferim un avançament editorial

 

 

L’hivern del 1759, mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les terres desolades de la Pobla de Llobosa, a l’alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. Aquest és el context ambiental de la primera part de la novel·la ‘Licantropia’, òpera prima de Carles Terès, que publica Edicions de 1984 i que arribarà a final de setmana a les llibreries. Us n’oferim un avançament editorial (pdf).

Aquest primer capítol, inquietant, gairebé de terror, és protagonitzat pel mossèn i pels membres de la casa dels senyors de Torrent de Prats, que pateixen de licantropia (un deliri que els fa creure que són llops i comportar-se com si ho fossin). La primera part del llibre se situa al segle XVIII. En canvi, en la segona ens trobem amb un nou protagonista, Llorenç, un fotògraf d’ara que es passeja per les terres de Llobosa per retratar l’antic casalot dels Torrents de Prats, i que furga en els seus orígens familiars.

Carles Terès (Barcelona, 1962) fa més de vint anys que viu a la Franja, a Alcanyís, i és dissenyador gràfic. Amb aquesta novel·la va guanyar el premi Guillem Nicolau el 2011 i se’n va fer una edició de dos-cents exemplars, a un preu simbòlic. Per a Edicions de 1984, Terès ha revisat l’original i n’ofereix la versió definitiva.

L’editorial, que té molta confiança en aquesta obra, en destaca la genuïnitat de la llengua, i emparenta ‘Licantropia’ amb obres com ara ‘Primavera, estiu, etcètera’, de Marta Rojals, i ‘A butxacades’, de Joan Todó.

Homes llop al Matarranya « Lo finestró del Gràcia.

 

 

1358139600

Edicions de 1984 publica “Licantropia”, l’òpera prima de Carles Terès. Veieu la notícia a VilaWeb. Podreu veure també un avançament editorial. Es presentarà a Barcelona el pròxim 22 de gener.

Licantropia | 9788492440979 | Narrativa Catalana | Llibres.cat | Llibreria online en català | Proa Espais Barcelona.

Inici / Narrativa Catalana / Licantropia

Tornar

 

Narrativa Catalana

  • Licantropia

  • Terès Bellès, Carles
  • EDICIONS DE 1984
  • Col·lecció:

    Mirmanda

  • Enquadernació:

    Rústica amb solapes

  • Pàgines:

    252

  • EAN:

    9788492440979

  • Any d’edició:

    2013

Fotos de la cronologia.


Alegria! Des de les terres del Matarranya, acabat de sortir d’impremta, ens arriba «Licantropia»!! Aviat a la vostra llibreria de confiança. Felicitats, Carles Terès! Ha quedat de meravella!

CHA denuncia que a D.Ch.A. no ha convocau os premios literarios en as tres luengas | Arredol.

Os premios, que se daban dende 2001, premiaban obras literarias en aragonés, catalán y castellano

Os ganadors d'os premiosde 2011 chunto a Humberto Vadillo (Foto: Marc Martí)

Os ganadors d’os premios chunto a Humberto Vadillo (Foto: Marc Martí)

CHA ha criticau que o Gubierno no haiga convocau, en l’anyada 2012, os premios literarios “Miguel Labordeta”, en luenga castellana; “Arnal Carvero” en aragonés y “Guillém Nicolau en catalán”, galardons que reconoixeban a nuestra realidat trilingüe y que se veniban dando dende l’anyada 2001. En a zaguer edición os ganadors estioron  Óscar Latas Alegre, Carles Terrés Bellés yMaría Ángeles Morales Soriano.

Nieves Ibeas, portavoz de CHA en as Cortes, ha rechistrau bellas iniciativas parlamentarias ta conoixer os motivos ta no haber convocau istos premios de periodicidat anyal. A parlamentaria ha sinyalau que “o Gubierno de Rudi preba de convertir a nuestra riqueza patrimonial en un entrepuz. No convocar ixos premios fa vistero lo que ye t’o gubierno d’Aragón a nuestra riqueza lingüistica: un problema que preban d’esfer-se-ne dende fa anyadas”. En iste sentiu, a portavoz de CHA, ha sinyalau que “dende fa once anyadas istos premios reconoixeban a totz aquells creyadors que de traza libre s’expresan en una d’as tres luengas que se charran en o país nuestro y s’heban convertiu en un argüello, en estar os unicos que reconoixeban a nuestra realidat trillingüe”.

Ta Ibeas ista decisión se produz porque “ta beluns a variedat y realidat lingüistica d’un país ye un problema, quan ye tot lo contrario: ye riqueza, argüello y bella cosa que nos habría de fer sentir privilechiaus, ya que Aragón tien una realidat trilingüe que dengún no puet ni ha d’amagar”. Ibeas insta a lo Gubierno d’Aragón a replanteyar-se a suya decisión y tornar a convocar istos premios en as suyas tres modalidatz.

Iste partiu considera una error “encerrinar-se en negar a realidat. Aragón tien una realidat, una historia y un patrimonio, y parti alazetal de tot ixo ye a nuestra realidat trilingue” – sinyala Ibeas qui, antimás, ha remerau que “Aragón ye a unica Comunidat Autonoma con luenga propia que no tien resuelto iste afer en o suyo Estatuto de Autonomía y en a suya lechislación autonomica”. En iste sentiu ha remerau que “tanto a UNESCO como o Consello Europeu sobre luengas minorizatas advierten de que l’aragonés ye en as tres pedretas“, manimenos ha indicau que “isto a lo Gubierno d’Aragón no pareix que le preocupe”.

En a entrega de premios de l’anyada pasada, talment a zaguera, Humberto Vadillo reconoixió a importancia de mantener o patrimonio cultural y editorial y calificó a l’aragonés y o catalán, sin mencionar-los explicitament de “patrimonio milenario”. Antimás d’os tres premios en cadaguna d’as luengas, que ya teneban larga tradición, l’anyada pasada tamién se’n entregoron dos nuevos: t’o disenyo editorial y t’a trachectoria profesional.

Aragón celebra el día de Las Lenguas sin premios literarios.

Este certamen se convocaba desde el año 2001. Se trata de los premios “Miguel Labordeta”, en lengua castellana; “Arnal Cavero”, en lengua aragonesa, y “Guillem Nicolau”, en catalán. En la última edición recayeron en María Ángeles Morales Soriano, Óscar Latas Alegre y Carles Terès Bellés, respectivamente. Este último natural de Cretas y colaborador de La COMARCA.

 

CHA ha criticado duramente que el Gobierno de Aragón no haya convocado estos premios que “reconocían la realidad trilingüe de Aragón”. Nieves Ibeas, portavoz de CHA en las Cortes de Aragón, ha registrado varias iniciativas parlamentarias para conocer los motivos por los que no se han convocado estos tres premios a la creación literaria que están regulados por el Decreto 253/2001 de 23 de octubre con periodicidad anual.

Ibeas ha señalado que “el Gobierno de Rudi pretende convertir nuestra riqueza patrimonial en un lastre. No convocar estos premios da cuenta de lo que es para el Gobierno de Aragón nuestra riqueza lingüística: un problema del que intentan deshacerse desde hace años”. En este sentido, la portavoz de CHA, ha señalado que “desde hace once años estos premios reconocían a todos aquellos creadores que de forma libre se expresan en una de las tres lenguas que se hablan en nuestro país y se habían convertido en un orgullo al ser los únicos que reconocían nuestra realidad trilingüe”.

Para Nieves Ibeas esta decisión se produce porque “para algunos la variedad y realidad lingüística de un país es un problema o una merma, cuando es todo lo contrario: es riqueza, orgullo y algo que nos debería hacer sentir privilegiados, ya que Aragón tiene una realidad trilingüe que nadie puede ni debe ocultar”. Ibeas insta al Gobierno de Aragón a replantease su decisión y volver a convocar estos premios en sus tres modalidades lingüísticas. Desde CHA se han registrado iniciativas para conocer si el Gobierno de Aragón tiene intención de recuperar los premios y cuándo y si planteará su potenciación.

Presentació de “Licantropia” de Carles Terès a Barcelona « Lo finestró del Gràcia.

 

Anunci Licantropia RRJPG

 

A les 19 h del 22 de gener es presentarà a Barcelona, a la Llibreria LAIE, carrer Pau Clarís, 85, la novel·la Licantropia de Carles Terès i Bellès. La presentació d’aquesta nova edició estarà a càrrec del doctor en Filologia Romànica (Hispànica), Artur Quintana i Font,  membre de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica)

 

                                                                                                  Carles Terès a Saragossa

 

Anunci Licantropia RCarles Terès a Sargossa

About these ads

Fotos de la cronologia.

Angel Villalba – Olivera d’ Aragó – YouTube.

Angel Villalba – Lo darrer desti – YouTube.

Duo Recapte – l’ ONSO – YouTube.

Licantropia.

DiCCA-XV

Diccionario del castellano del siglo XV en la Corona de Aragón

Grup d’Història i Contacte de Llengües (GHCL) de la Facultat de Filologia de la UB.

Barcelona, 13 de desembre, sala de professors (aulari Josep Carner, 5a planta)

18.30 Germà Colón Domènech: “Relacions entre el català i l’aragonès”

19.30 Coloma Lleal Galceran: El DiCCA-XV: gènesi i resultats.

 

Publicat un llibre sobre l’Estudi de Filologia d’Aragó | Mas de Bringuè.

Ahir dimarts, 4 de desembre  a la  tarda, es presentà  a la biblioteca de la Diputació de Saragossa, al Palau de Sástago, el llibre El Estudio de Filología de Aragón en la Diputación de Zaragoza (1915-1941, publicat per Aladrada Edicions amb el suport de Prensas Universitarias de Zaragoza y la Diputació de Saragossa.

L’estudi i edició d’aquest llibre ha estat realitzat pe la doctora María Pilar Benítez Marco, filòloga especialitzada en l’aragonès i  professora d’Institut.

El treball indaga, amb profunditat  i rigor,  envers el diferents avatars que va passar aquest Estudi Filològic d’Aragó, dins i fora de la institució on es va crear, la Diputació saragossana.

 

“L’EFA va  ser un intent, seriós i perllongat, per crear un Institut d’Estudis Aragonesos, en la línia de l’ Institut d’Estudis Catalans, per a sistematitzar un recull de veus aragoneses en tot el nostre territori, impulsat per Juan Moneva Puyol, el qual va crear  i organitzar un important equip d’alumnes col·laboradors i secretaris que confeccionaven  fitxes, on es trobava, entre altres, la insigne filòloga Maria Moliner” – explicà Pilar Benítez durant l’acte de presentació del llibre.”

“Malgrat la seua visió conservadora del món i de la seua idea transversal de les parles aragoneses (“tot lo que es parla a l’Aragó és aragonès” – deia ell en català), Juan Moneva va tindre l’enorme mèrit de perseverar en la seua idea de fer un diccionari aragonès , i mantenir-la davant dels diferents esdeveniments polítics que va tindre que patir:  la dictadura de Primo de Rivera, la guerra civil, el  franquisme, etc., amb la visió de crear , a llarg termini,  un Centre d’Estudis Aragonesos que abastés altres disciplines com la història, la ciència, el dret, etc. “- afegí  Benítez-

LA FRANJA DE PONENT: MARY ZAPATER, UNA FRAGATINA IL·LUSTRE PREMIADA.

“Premi per a un fragatina il·lustre”

QUIM GIBERT

El número 87 de Fogaril i calaixera, aparegut aquesta tardor, és dedicat a la cançó d’autor i altres iniciatives musicals que en el decurs dels anys 80 es van gestar a la Franja de Ponent. La família Masagué i Zapater, promotors d’aquests quaderns de memòria, justifiquen el monogràfic perquè malgrat «el temps transcorregut, molts dels temes que tocaven en les seues cançons protesta continuen vigents».

En rigor, la revista trimestral fragatina destaca una de les primeres melodies de Tomàs Bosque, «Hauríem d’apartar de l’ample cial/ los núgols negres que no deixen veure clar./ Hauríem d’apartar del nostre pas/ les pedres gordes que mos fan entropessar.» I, en paral·lel, una altra de composta fa pocs anys per Àngel Villalba, un altre cantautors històrics del Matarranya, que diu: «Ja veus amic Desideri./ Per casa, tot com abans./ Una esquerra que fa figa/ i una dreta intolerant./» Villalba es refereix al malaguanyat Desideri Lombarte, un dels poetes més sòlids de la Franja.

Bosque, que darrerament ha tornat a agafar la guitarra, confessa que «fa quaranta que recorrem els pobles rescatant les contalles, refranys i paraules perdudes, anotant toponímia, escrivint cançonetes tradicionals, fent escrits preservant les formes de cada poble.»

Qui mai ha deixat de fer música des dels 18 anys ha estat l’Anton Abad, natural de Saidí (Baix Cinca), que aleshores es desplaçava a actuar de teloner «en autostop, la guitarra i una motxilleta en quatre coses de queviures (…) la mare i el pare, quan marxava estaven sempre preocupats.»

La distribució en els quioscos del darrer Fogaril i calaixera ha coincidit amb l’atorgament a Mary Zapater Labrador d’un dels sis premis Actuació Cívica, impulsats anyalment per la Fundació Carulla. L’acte es va fer dilluns passat, 12-11-12, ,en el Saló de Cent de l’ajuntament de Barcelona.

La interessant trajectòria de Mary Zapater es va començar a forjar els anys 70 a Ràdio Fraga, amb l’emissió de programes d’actualitat veïnal i de recuperació de la tradició autòctona (des de la cultura de la figa seca fins el vestit típic tradicional passant per personatges de la vida local, festes populars… ).

A partir dels anys 90, Zapater, junt amb el seu marit, emprén l’edició de Fogaril i calaixera, publicació a partir de la qual ha pogut plasmar les seves recerques i altres inquietuds, que l’han convertit en una persona culturament activa.

Un dels aspectes més rellevants d’aquesta fragatina de raça és la presència del català a tothora en la seva tasca creativa. L’ús predominant de la nostra llengua a Ràdio Fraga, Fogaril i calaixera i en altres treballs que ha realitzat, sempre ha tingut en compte els trets del parlar local, fet que ha permès que molts fragatins llegissin periòdicament en català.

L’enhorabona!

*Quim Gibert, psicòleg

La Franja