Alegria! Des de les terres del Matarranya, acabat de sortir d’impremta, ens arriba «Licantropia»!! Aviat a la vostra llibreria de confiança. Felicitats, Carles Terès! Ha quedat de meravella!
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: LiteraturaCHA denuncia que a D.Ch.A. no ha convocau os premios literarios en as tres luengas | Arredol.
Os premios, que se daban dende 2001, premiaban obras literarias en aragonés, catalán y castellano
Os ganadors d’os premios chunto a Humberto Vadillo (Foto: Marc Martí)
CHA ha criticau que o Gubierno no haiga convocau, en l’anyada 2012, os premios literarios “Miguel Labordeta”, en luenga castellana; “Arnal Carvero” en aragonés y “Guillém Nicolau en catalán”, galardons que reconoixeban a nuestra realidat trilingüe y que se veniban dando dende l’anyada 2001. En a zaguer edición os ganadors estioron Óscar Latas Alegre, Carles Terrés Bellés yMaría Ángeles Morales Soriano.
Nieves Ibeas, portavoz de CHA en as Cortes, ha rechistrau bellas iniciativas parlamentarias ta conoixer os motivos ta no haber convocau istos premios de periodicidat anyal. A parlamentaria ha sinyalau que “o Gubierno de Rudi preba de convertir a nuestra riqueza patrimonial en un entrepuz. No convocar ixos premios fa vistero lo que ye t’o gubierno d’Aragón a nuestra riqueza lingüistica: un problema que preban d’esfer-se-ne dende fa anyadas”. En iste sentiu, a portavoz de CHA, ha sinyalau que “dende fa once anyadas istos premios reconoixeban a totz aquells creyadors que de traza libre s’expresan en una d’as tres luengas que se charran en o país nuestro y s’heban convertiu en un argüello, en estar os unicos que reconoixeban a nuestra realidat trillingüe”.
Ta Ibeas ista decisión se produz porque “ta beluns a variedat y realidat lingüistica d’un país ye un problema, quan ye tot lo contrario: ye riqueza, argüello y bella cosa que nos habría de fer sentir privilechiaus, ya que Aragón tien una realidat trilingüe que dengún no puet ni ha d’amagar”. Ibeas insta a lo Gubierno d’Aragón a replanteyar-se a suya decisión y tornar a convocar istos premios en as suyas tres modalidatz.
Iste partiu considera una error “encerrinar-se en negar a realidat. Aragón tien una realidat, una historia y un patrimonio, y parti alazetal de tot ixo ye a nuestra realidat trilingue” – sinyala Ibeas qui, antimás, ha remerau que “Aragón ye a unica Comunidat Autonoma con luenga propia que no tien resuelto iste afer en o suyo Estatuto de Autonomía y en a suya lechislación autonomica”. En iste sentiu ha remerau que “tanto a UNESCO como o Consello Europeu sobre luengas minorizatas advierten de que l’aragonés ye en as tres pedretas“, manimenos ha indicau que “isto a lo Gubierno d’Aragón no pareix que le preocupe”.
En a entrega de premios de l’anyada pasada, talment a zaguera, Humberto Vadillo reconoixió a importancia de mantener o patrimonio cultural y editorial y calificó a l’aragonés y o catalán, sin mencionar-los explicitament de “patrimonio milenario”. Antimás d’os tres premios en cadaguna d’as luengas, que ya teneban larga tradición, l’anyada pasada tamién se’n entregoron dos nuevos: t’o disenyo editorial y t’a trachectoria profesional.
Aragón celebra el día de Las Lenguas sin premios literarios.
Este certamen se convocaba desde el año 2001. Se trata de los premios “Miguel Labordeta”, en lengua castellana; “Arnal Cavero”, en lengua aragonesa, y “Guillem Nicolau”, en catalán. En la última edición recayeron en María Ángeles Morales Soriano, Óscar Latas Alegre y Carles Terès Bellés, respectivamente. Este último natural de Cretas y colaborador de La COMARCA.
CHA ha criticado duramente que el Gobierno de Aragón no haya convocado estos premios que “reconocían la realidad trilingüe de Aragón”. Nieves Ibeas, portavoz de CHA en las Cortes de Aragón, ha registrado varias iniciativas parlamentarias para conocer los motivos por los que no se han convocado estos tres premios a la creación literaria que están regulados por el Decreto 253/2001 de 23 de octubre con periodicidad anual.
Ibeas ha señalado que “el Gobierno de Rudi pretende convertir nuestra riqueza patrimonial en un lastre. No convocar estos premios da cuenta de lo que es para el Gobierno de Aragón nuestra riqueza lingüística: un problema del que intentan deshacerse desde hace años”. En este sentido, la portavoz de CHA, ha señalado que “desde hace once años estos premios reconocían a todos aquellos creadores que de forma libre se expresan en una de las tres lenguas que se hablan en nuestro país y se habían convertido en un orgullo al ser los únicos que reconocían nuestra realidad trilingüe”.
Para Nieves Ibeas esta decisión se produce porque “para algunos la variedad y realidad lingüística de un país es un problema o una merma, cuando es todo lo contrario: es riqueza, orgullo y algo que nos debería hacer sentir privilegiados, ya que Aragón tiene una realidad trilingüe que nadie puede ni debe ocultar”. Ibeas insta al Gobierno de Aragón a replantease su decisión y volver a convocar estos premios en sus tres modalidades lingüísticas. Desde CHA se han registrado iniciativas para conocer si el Gobierno de Aragón tiene intención de recuperar los premios y cuándo y si planteará su potenciación.
Presentació de “Licantropia” de Carles Terès a Barcelona « Lo finestró del Gràcia.
A les 19 h del 22 de gener es presentarà a Barcelona, a la Llibreria LAIE, carrer Pau Clarís, 85, la novel·la Licantropia de Carles Terès i Bellès. La presentació d’aquesta nova edició estarà a càrrec del doctor en Filologia Romànica (Hispànica), Artur Quintana i Font, membre de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica)
Carles Terès a Saragossa
Un camí de la Pobla de Llobosa il·lustra la nova coberta, obra del mestre Enric Satué.
El 22 de gener, a les 19h, presentació a Llibreria Laie (Carrer Pau Claris, 85, 08010 Barcelona).
El 22 de gener, a les 19h, presentació a Llibreria Laie (Carrer Pau Claris, 85, 08010 Barcelona).
DiCCA-XV
Diccionario del castellano del siglo XV en la Corona de Aragón
Grup d’Història i Contacte de Llengües (GHCL) de la Facultat de Filologia de la UB.
Barcelona, 13 de desembre, sala de professors (aulari Josep Carner, 5a planta)
18.30 Germà Colón Domènech: “Relacions entre el català i l’aragonès”
19.30 Coloma Lleal Galceran: El DiCCA-XV: gènesi i resultats.
Publicat un llibre sobre l’Estudi de Filologia d’Aragó | Mas de Bringuè.
Ahir dimarts, 4 de desembre a la tarda, es presentà a la biblioteca de la Diputació de Saragossa, al Palau de Sástago, el llibre El Estudio de Filología de Aragón en la Diputación de Zaragoza (1915-1941, publicat per Aladrada Edicions amb el suport de Prensas Universitarias de Zaragoza y la Diputació de Saragossa.
L’estudi i edició d’aquest llibre ha estat realitzat pe la doctora María Pilar Benítez Marco, filòloga especialitzada en l’aragonès i professora d’Institut.
El treball indaga, amb profunditat i rigor, envers el diferents avatars que va passar aquest Estudi Filològic d’Aragó, dins i fora de la institució on es va crear, la Diputació saragossana.
“L’EFA va ser un intent, seriós i perllongat, per crear un Institut d’Estudis Aragonesos, en la línia de l’ Institut d’Estudis Catalans, per a sistematitzar un recull de veus aragoneses en tot el nostre territori, impulsat per Juan Moneva Puyol, el qual va crear i organitzar un important equip d’alumnes col·laboradors i secretaris que confeccionaven fitxes, on es trobava, entre altres, la insigne filòloga Maria Moliner” – explicà Pilar Benítez durant l’acte de presentació del llibre.”
“Malgrat la seua visió conservadora del món i de la seua idea transversal de les parles aragoneses (“tot lo que es parla a l’Aragó és aragonès” – deia ell en català), Juan Moneva va tindre l’enorme mèrit de perseverar en la seua idea de fer un diccionari aragonès , i mantenir-la davant dels diferents esdeveniments polítics que va tindre que patir: la dictadura de Primo de Rivera, la guerra civil, el franquisme, etc., amb la visió de crear , a llarg termini, un Centre d’Estudis Aragonesos que abastés altres disciplines com la història, la ciència, el dret, etc. “- afegí Benítez-
LA FRANJA DE PONENT: MARY ZAPATER, UNA FRAGATINA IL·LUSTRE PREMIADA.
“Premi per a un fragatina il·lustre”
QUIM GIBERT
El número 87 de Fogaril i calaixera, aparegut aquesta tardor, és dedicat a la cançó d’autor i altres iniciatives musicals que en el decurs dels anys 80 es van gestar a la Franja de Ponent. La família Masagué i Zapater, promotors d’aquests quaderns de memòria, justifiquen el monogràfic perquè malgrat «el temps transcorregut, molts dels temes que tocaven en les seues cançons protesta continuen vigents».
En rigor, la revista trimestral fragatina destaca una de les primeres melodies de Tomàs Bosque, «Hauríem d’apartar de l’ample cial/ los núgols negres que no deixen veure clar./ Hauríem d’apartar del nostre pas/ les pedres gordes que mos fan entropessar.» I, en paral·lel, una altra de composta fa pocs anys per Àngel Villalba, un altre cantautors històrics del Matarranya, que diu: «Ja veus amic Desideri./ Per casa, tot com abans./ Una esquerra que fa figa/ i una dreta intolerant./» Villalba es refereix al malaguanyat Desideri Lombarte, un dels poetes més sòlids de la Franja.
Bosque, que darrerament ha tornat a agafar la guitarra, confessa que «fa quaranta que recorrem els pobles rescatant les contalles, refranys i paraules perdudes, anotant toponímia, escrivint cançonetes tradicionals, fent escrits preservant les formes de cada poble.»
Qui mai ha deixat de fer música des dels 18 anys ha estat l’Anton Abad, natural de Saidí (Baix Cinca), que aleshores es desplaçava a actuar de teloner «en autostop, la guitarra i una motxilleta en quatre coses de queviures (…) la mare i el pare, quan marxava estaven sempre preocupats.»
La distribució en els quioscos del darrer Fogaril i calaixera ha coincidit amb l’atorgament a Mary Zapater Labrador d’un dels sis premis Actuació Cívica, impulsats anyalment per la Fundació Carulla. L’acte es va fer dilluns passat, 12-11-12, ,en el Saló de Cent de l’ajuntament de Barcelona.
La interessant trajectòria de Mary Zapater es va començar a forjar els anys 70 a Ràdio Fraga, amb l’emissió de programes d’actualitat veïnal i de recuperació de la tradició autòctona (des de la cultura de la figa seca fins el vestit típic tradicional passant per personatges de la vida local, festes populars… ).
A partir dels anys 90, Zapater, junt amb el seu marit, emprén l’edició de Fogaril i calaixera, publicació a partir de la qual ha pogut plasmar les seves recerques i altres inquietuds, que l’han convertit en una persona culturament activa.
Un dels aspectes més rellevants d’aquesta fragatina de raça és la presència del català a tothora en la seva tasca creativa. L’ús predominant de la nostra llengua a Ràdio Fraga, Fogaril i calaixera i en altres treballs que ha realitzat, sempre ha tingut en compte els trets del parlar local, fet que ha permès que molts fragatins llegissin periòdicament en català.
L’enhorabona!
*Quim Gibert, psicòleg
Comiat del cantautor Àngel Villalba a Favara « Lo finestró del Gràcia.
(Crònica de Carles Sancho)
El passat dissabte 17 de novembre l’Àngel Villalba va dir adéu definitivament a les actuacions en directe, encara que no renuncia a entrar novament a un estudi de gravació per enregistrar vells i nous temes. El concert de comiat i de presentació del seu últim treball Olivera d’Aragó va tindre lloc al Teatre Municipal de Favara que es va omplir de veïns, coneguts i amics del cantautor que era acompanyat dels músics que van enregistrar el seu últim CD i dels companys del Duo Recapte, Antoni Bengochea, veu, i Màrio Sasot bandúrria, que van interpretar, entre altres, dos poemes nous del cantautor. El nonaspí Florencio Roc, guitarra, llaüt i veu, Jean-Pierre Guitard, tècnic de so, Eugenio Arnao, percussió, i Alberto Navas, violí, de seguida van agafar el compromís de fer un recital molt especial dedicat al favarol. Precisament en este mateix marc l’Àngel va fer la seua primera actuació en directe fa quaranta anys acompanyant al cantant Pi de la Serra. El recital que va durar més de dos hores va ser altament emotiu i on l’intèrpret va connectar ràpidament amb l’auditori amb les cançons i els ocurrents comentaris. En la part final de l’acte, el públic, que va participar molt activament en el concert, va cantar a cor ‘L’havanera de l’Algars’, interpretada en esta ocasió per Florencio Roc, un dels primers temes més celebrats del músic favarol. Un comiat molt merescut per a l’entranyable cantautor matarranyenc.
Recital de comiat d’Àngel Villalba a Favara | Mas de Bringuè.
Recital de comiat d’Àngel Villalba a Favara
Lo cantautor favarol farà un recital a la seua vila natal per a presentar lo seu nou disc “Olivera d’Aragó” coincidint amb el seu 67é aniversari i per acomiadar-se del seu públic matarranyenc. L’acte tindrà lloc el proper dissabte, 17 de novembre al cinema de Favara, a les 10 de la nit.
L’acompanyaran els músics: Florencio Roc ( guitarra, llaüt i veu), Eugenio Arnao ( percussió ), Alberto Navas ( violí ), i Màrio Sasot ( bandúrria).
També intervendrà el Duo Recapte (M. Sasot i A. Bengochea) interpretant alguns poemes de l’Àngel i algun altre del repertori tradicional del duo.
Us faig arribar el Programa del concert:
Repertori de l’actuació del Duo Recapte i Àngel Villalba a Favara el 17-11-2012:
Duo Recapte
A- “Hem vingut a cantar” (A.Villalba). Música “Saturnino” d’Anton Abad-
B- “Joc de Paraules” (D.Lombarte) Música M. Sasot.
Ángel Villalba (I Bloc)
1º Olivera d’Aragó……….Llaüt, bandúrria ,percussió i violí
2º Carmen…………………2ª Guitarra, percussió i violí
3º Lo joieret de pell………2ª Guitarra, percussió i violí
4º Este mon és un mercat…Llaüt, percussió, violí
5º La General……………. 2ª Guitarra, percussió, violí
Duo Recapte
C- L’Onso (A. Villalba) Música: “Vienen los gitanos”
Ángel Villalba (II Bloc)
6º Un bocinet d’ amor……2ª Guitarra, Percussió, violí
7º Lo darrer destí…………Violí, Timple, percussió (p. d’aigua)
8º Amic Desideri…………2ª Guitarra, percussió, violí
9º La Teresa Rius………… Violí- ( Timple )
10ºRonda pa tu…………….Llaüt, bandúrria, percussió
Duo Recapte
D- “Cançó de comiat” (H- Moret) Música “Lo ruqueti el llantaïm ” d’Anton Abad
Àngel Villalba (III Bloc)
11ºEn nom de la llibertat….2ª Guitarra, percussió
12ºLa lluna del finestral….. Llaüt, bandúrria, violí, percussió
13ºLa paellà……………… Percussió (bombo i campanilla)
14ºHavanera del riu Algars 2ª Guitarra, violí, percussió
15ºCobles de ronda……….Llaüt, bandúrria, violí, percussió