Skip to content

Archive

Category: Literatura

Fabara acoge la presentación de un libro sobre la literatura oral de la zona.

E-mail Imprimir

Solé, consejero Cultura; Alastuey, presidente; Domenech, alcalde; y Oriol y Salas, autoras del libro. Cedida por Inés Llop

El Ayuntamiento de Fabara acogió el sábado la presentación de la reedición del libro ‘Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp’. La obra colectiva de Carme Oriol, Pere Navarro y Mònica Sales, profesores de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona recoge la rica cultura popular autóctona de las cuatro poblaciones catalanohablantes del Bajo Aragón Caspe. Se trata de una iniciativa comarcal que forma parte de la colección ‘Lo Trill’ de l’Associació Cultural del Matarranya (Ascuma).

 

El alcalde fabarol, Francisco Domènech, realizó una triple defensa de la «recuperación del pasado» con publicaciones como la presentada, «de la gente de frontera, acostumbrada a tratar con afecto a quienes llegan de todas procedencias geográficas y culturales y de su lengua catalana, en la actualidad amenazada por decisiones políticas».

Según las palabras del consejero de Cultura de la Comarca, Hipòlit Solé, el libro supone «subsanar una deuda moral de la comarca bajoaragonesa, que puede servir a los habitantes de los pueblos encuestados en la antología y sobre todo a los niños». La obra será distribuida en centros educativos y bibliotecas.

La presentación académica corrió a cargo de Carme Oriol, coordinadora del volumen, y Mònica Sales, la recopiladora de los materiales. Oriol destacó que el libro pretende dejar constancia escrita de «ese rico mundo» que circula oralmente y que permitía que las gentes se sintieran identificadas con su literatura tradicional, además de proporcionar valiosos documentos didácticos para los pequeños. Asimismo, la coordinadora subrayó la satisfacción del equipo por el método de investigación realizado, basado en el contacto directo con los depositarios de los textos orales.

Por último, el presidente comarcal, Carlos Alastuey, concluyó con unas breves palabras en catalán recordando su infancia en Barcelona. Asimismo, mencionó el abundante léxico catalán presente en el habla caspolina, «un nexo de unión al que resulta conveniente recurrir en momentos de diferencias de política lingüística».

Desideri Lombarte traduït al japonès (via Túrnez i Sesé) « L’esmolet.

 

Ara vindrà en japonès.

 

Desideri Lombarte traduït al japonès gràcies a la magnífica musica d’en Túrnez i Sesé. Potser el primer matarranyenc que ho aconsegueix? A veure si ho veu la nostra consellera de “cultura”. Aragonès oriental? No Arigatô.

 

http://blog.daum.net/yueun46/3546

Programa dels actes de la VII Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya (al final trobareu la info per a inscriure-us-hi) i de l’acte especial de la llibreria Serret el dia abans:

4 i 5 d’agost “Cap de setmana del Serret”

 

Dissabte 4 d’agost 2012:

 

Presentació de la llibreria Serret

com a llibreria acreditada de la Generalitat de Catalunya.

A càrrec de Jordi Miró, Director General de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Cataluny; Jordi Cabré, Director General de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat i Antoni Daura, President del Gremi de llibreters de Catalunya.

 

L’escriptor i presentador de ràdio i televisió Jordi Llavina,

firmarà exemplars dels seus llibres a partir de les 12:30!!!

Diumenge 5 d’agost

 

7aTROBADA D’AUTORS EBRENCS AL MATARRANYA

Homenatge a Jesús Moncada

 

VALL-DE-ROURES / ARNES

 

 

 

PROGRAMA:

7a TROBADA D’AUTORS EBRENCS AL MATARRANYA:

JESÚS MONCADA

5 d’agost 2012 – Vall-de-roures / Arnes

 

 

9 h     Concentració dels autors al restaurant d’acollida (la Fuente del Miro, Vall-de-roures) i esmorzar

 

9.30 h Gimcana de creació literària. Amb la col·laboració de Turispad

 

12 h Signatura de llibres a la llibreria Serret (Vall-de-roures)

 

14 h Dinar literari (Restaurant la Fuente del Miro, Vall-de-roures)

Muntatge aplicació I-pad gentilesa de Turispad.

 

15.30 h Salutació dels organitzadors i representants d’institucions:

Octavi Serret, llibreria Serret

Josep Ma Baró, president de l’Associació Cultural del Matarranya

Jordi Cabré, Director General de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

 

15.45 h Presentació del Premi de literatura catalana d’Aragó Guillem Nicolau 2011, Licantropia, a càrrec de José Miguel Gracia ì de l’autor, Carles Terés

 

16.15 h Presentació del premi Guillem Nicolau 2010: Ressò en l’obscuritat, de Merxe Llop

 

16.45 h Taula rodona: Jesús Moncada. Un univers polièdric

Conduïda per Pepa Nogués i amb la intervenció de:

Rosa Ma Moncada, germana de l’escriptor-artista

Hèctor Moret, filòleg, poeta mequinensà i crític literari especialista en l’obra de Jesús Moncada

Chusé Aragüés, editor del llibre Jesús Moncada. L’univers visual. Llapis, tinta i oli; de Prames.

Representant del llibre Dibuixos i caricatures de Jesús Moncada, de Pagès editors

Teresa i Neus Pallarès, amfitriones de la Jornada homenatge a Jesús Moncada i amigues personals seues.

Jordi Llavina, escriptor i presentador de ràdio i televisió i amic de Jesús Moncada.

Antón Castro, escriptor, periodista i gran coneixedor de la persona i l’obra de Jesús Moncada.

 

18.30 h Visita guiada a la població d’Arnes

 

19.30 h Recés literari Jesús Moncada, al Taller d’Artesania en Cera Verge Casa Pallarès (Arnes)

 

 

TIBAU LLEGEIX A MONCADA A CASA PALLARÈS

amb la actuació musical de Montse Castellà

 

Apertura de l’acte a càrrec de Xavier Pallarès, Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre i alcalde d’Arnes

Presentació dels llibres de l’obra artística de Jesús Moncada a càrrec de Rosa Ma Moncada, Teresa i Neus Pallarès i els editors.

Lectura de textos de Jesús Moncada a càrrec de Jesús Maria Tibau i actuació musical de la cantautora ebrenca Montse Castellà.

Tothom que s’animi podrà llegir el seu fragment favorit del Jesús Moncada.

 

En acabar, s’oferirà un pica-pica a la terrassa del Taller, amb cava fresquet.

INSCRIPCIONS abans del dijous dia 2 a: info@hotelfuentedelmiro.com (Hotel-Restaurant La Fuente del Miro, tel 978 890195).
Indiqueu telèfon i en quina modalitat us hi apunteu. Podeu venir tot el dia o el ratet que vullgueu:
Opció 1: DINAR+ESMORZAR: 18 euros
Opció 2: COMPLET: ESMORZAR+DINAR+ENTRADA RECÉS LITERARI JESÚS MONCADA: 20 euros
Opció 3: SOLS ACTES RESTAURANT: 3 euros
Opció 4: ENTRADA RECÉS LITERARI JESÚS MONCADA: 5 euros
Nota: Les places per al Recés literari Jesús Moncada són només 60 i es donaran per rigoròs ordre d’inscripció.

Organitza:
LLibreria Serret serretllibres (arrova) gmail.com   info@serretllibres.com
Associació Cultural del Matarranya: 978 851521administracio (arrova) ascuma.org
Coordinació: Pepa Nogués 676308021 info (arrova) guiesdelport.com

 


11:00    Centre de la Memòria Històrica
Inauguració de la 22a Trobada Cultural del Matarranya amb l’exposició Desideri Lombarte “Ataüllar el món des del Molinar”.
Romandrà obert tot el dia.

11:00 a 13:00 La Plaça
Activitat infantil: Gimcana  lúdica a càrrec del grup d’animació Guies del Port.

12:00  Saló de Plens de l’Ajuntament
Benvinguda i parlament de l’Alcalde de Valljunquera, Sr. Ismael Brenchat.
Presentació de l’ASCUMA per part del seu President, Sr. Josep Maria Baró.
Taula rodona sobre les relacions entre Catalunya, Aragó i València i les seves repercussions en la Franja en general i el Matarranya en particular.
Presenta, modera i coordina: Maria Dolores Gimeno.
Ponents:
Josep Maria Baró Pujés: Les relacions polítiques i institucionals a través de la història, en l’actualitat i amb una prospectiva de futur.
Carles Sancho Meix: Les relacions culturals a través de la història, en l’actualitat i amb una prospectiva de futur.
José Miguel Gràcia Zapater: Les relacions econòmiques través de la història, en l’actualitat i amb una prospectiva de futur.
Col·loqui final amb intervenció dels assistents moderat per Maria Dolores Gimeno.
14:00    Restaurant de les Piscines El Fartizo
Dinar de germanor. Preu del dinar: 15€. Reservar abans del dia 4 d’agost trucant al telèfon 978 85 15 21-628 69 77 51.
Acte seguit, entrega del 5è. Premi Franja, Cultura i Territori al Duo Recapte pel projecte d’animació a les escoles de la Franja, Jesús Moncada.

Centre Social (Piscines)
17:00    Presentació del llibre de José Miguel Gràcia, “Pasqual Andreu, Lo Florit. Lo Floro en vers”  a càrrec del Sr. Gaudioso Sánchez Brun, director l’Instituto de Estudios Turolenses, i de Carles Sancho Meix. L’autor llegirà uns poemes.
17:45    Presentació del nou treball d’Àngel Villalba, “Olivera d’Aragó”, pel seu autor, qui ens oferirà una mostra en directe d’un parell de les cançons del disc.
17:00    A l’entorn de les presentacions estarà l’estand de Comerç Just-Comercio Justo de Cáritas, que oferirà productes d’alimentació, artesania, etc.

Poliesportiu
18:00 a 19:00 Actuació d’animació infantil “Los Toyos”, Música per als xiquets i xiquetes del poble amb “Latón de la Tonero”.
19:00 a 19:45 Monòleg teatral “La crisi de la Lola”, escrit, interpretat i “dirigit” per la Dolors Montagut.
20:00    Actuació musical organitzada per l’Ajuntament de Valljunquera, a càrrec del grup Los Toyos, amb l’espectacle “Ver, oir y bailar”.

La Mañana – Francesc Serés lamenta que desde Zaragoza le digan en qué lengua habla y escribe.

Lleida – Francesc Guillaumet  2012-06-21

La propuesta del Gobierno de Aragón de cambiar el nombre del catalán que se habla en la Franja por el de “lengua aragonesa propia del área oriental” ha irritado no sólo a muchos hablantes, sino a personas representativas del mundo cultural y político de la Franja y Catalunya. Sin ir más lejos, el escritor de Saidí Francesc Serés, Premi de la Crítica Serra d’Or y Premi Nacional de Literatura, mostró ayer su estupor ante la propuesta y manifestó que no es lógico que “gente castellanoparlante de Zaragoza me diga a mi qué lengua hablo y en qué lengua escribo”.

Patronat de Turisme

Serés calificó de “despropósito, menosprecio y barbaridad” la pretensión de la consejera de Educación, Cultura y Deportes de Aragón, Dolores Serrat, de querer cambiar el nombre de la lengua y lamentó que a estas alturas aún se tenga que dedicar tiempo a parlar de estas cosas. Para Serés, autor de títulos como Contes russos, la medida que quiere impulsar el Gobierno de Aragón demuestra un “gran resentimiento político” y recordó que la cuestión de la unidad y el nombre de la lengua ya “están fuera de toda discusión. De hecho, el escritor de Saidí considera que aún hay gente que tiene “vergüenza” de admitir que en una parte de Aragón se habla en catalán. “Es como si fuese un demérito y tienen que buscar un eufemismo”.
Francesc Serés aseguró que los escritores de la Franja “tenemos muy claro” el nombre de la lengua y manifestó que quizás la propuesta del Gobierno de Aragón sirve para “tapar otras cosas”. El mismo adjetivo que Francesc Serés utilizó la escritora de la Franja Mercè Ibarz para referirse al cambio de nombre de la lengua. “Es una barbaridad”, dijo la también escritor de Saidí. Para Ibarz, la propuesta es “simplemente un aparato político que se pone en marcha por encima de cualquier razón”. La escritora también dijo que a pesar de las leyes, el catalán “va tirando en la Franja por el mismo peso de la realidad” y reclamó a las autoridades que “no se ataque más a la inteligencia ni se creen problemas falsos donde no los hay”.
Protesta del IEC
Quien también salió ayer en defensa de la unidad de la lengua y del nombre del idioma fue el Institut d’Estudis Catalans. La máxima autoridad lingüística del catalán (equivalente a la RAE española) recordó que la comunidad académica internacional sabe que el catalán es la lengua que se habla en Catalunya Nord, Andorra, Principat de Catalunya, la Franja, País Valencià, Baleares, el Carxe y l’Alguer. Dice también el IEC que la Carta Europea de les Llengües Regionals Minoritàries compromete a las autoridades a respetar el área geográfica de cada lengua y las relaciones entre los territorios en la que se habla. En este sentido recordó que el Comité de Ministros del Consell d’Europa recomendó al Estado que aplique reglas de protección para el catalán y el aragonés de Aragón usando estas mismas denominaciones. Por todas estas razones el IEC apoya la declaración e protesta impulsada por la Iniciativa Cultural de la Franja y declara que en ningún caso se puede considerar que el Institut d’Estudis Catalans sea una autoridad lingüística externa a Aragón, puesto que tiene atribuciones sobre el conjunto de los territorios de lengua catalana. Además, recuerda la máxima autoridad lingüística, el IEC cuenta entre sus miembros con representantes de la Franja.

El ministro Wert dice que ambos son la misma lengua

El ministro de Educación, Cultura y Deporte, José Ignacio Wert, afirmó ayer que, a su entender, el catalán y el aragonés oriental (la denominación con la que la nueva Ley de Lenguas que impulsa el Gobierno de Aragón impone al idioma) son la misma lengua.
En los pasillos del Congreso y expresándose en catalán, el ministro de Cultura dijo: “tengo la impresión, por la gente de la Franja que conozco, que es la misma lengua, pero no es más que una impresión”. El ministro hizo estas declaraciones en catalán, una lengua que aprendió gracias a las lecturas y a la conversación con amigos catalano-hablantes.
Mientras arrecia la polémica, la consejera de Educación, Cultura y Deportes de la Diputación General de Aragón, Dolores Serrat, evitó ayer pronunciarse al respecto. LA MAÑANA se puso en contacto con el departamento de Educación de Aragón para recabar la opinión de la consejera tras la polémica generada por su anuncio de que el catalán pasaría a denominarse “lengua aragonesa propia del área oriental” en la nueva Ley de Lenguas que prepara el Ejecutivo de Luisa Fernanda Rudi. Desde Educación, Cultura y Deporte explicaron que no habría declaraciones. Curiosamente, la consejera Dolores Serrat es natural de Ripoll y conoce a la perfección la lengua catalana y la realidad lingüística de Aragón.

#“Quan l’aragonès oriental sortia a la mar”…”

 Como ya ha ocurrido con otras polémicas, como el viaje del rey a Botsuana, las redes sociales iban llenas ayer de comentarios irónicos sobre la pretensión del Gobierno de Aragón de denominar “aragonés oriental” a la modalidad del catalán que se habla en la Franja.
Quim Monzó fue uno de los twitteros que se lo tomó con más humor y no dudó en cambiar la letra de una conocida habanera de Ortega Monasterio (El meu avi) para referirse a la cuestión: “Quan l’aragonès oriental sortia a la mar, els nois de Calella feien un cremat…”. Además de Quim Monzó muchas otras personas del mundo cultural, periodístico y social de Catalunya salieron al paso de la pretensiones aragonesas de cambiar el nombre de la lengua. El humorista Berto Romero escribió: “Hoy me he levantado sabiendo hablar aragonés oriental”, mientras que Polònia, el programa de sátira política de referencia de TV3 escribía a través de su twit: “Som tan moderns que aquesta setmana emetrem el Polònia en aragonés oriental. En subtítols, això sí”.
Otra de las personas que twitearon sobre la polémica fue la periodista leridana Txe Arana, que a través de su cuenta de Twitter dijo: “Insisteixo pk parlo també en aragonés oriental, perquè m’entengui tothom…”. Por su parte, el escritor Bienve Moya, dijo en Twitter: “Cada vez que paso por los Ports o por el Matarranya me parece entender y hablar el aragonés oriental. No lo hubiese dicho nunca!
También el líder de Unió, Josep Antoni Duran Lleida, denunció ayer la “ofensiva” de los gobiernos del PP en Baleares, Aragón y Valencia por negar la “unidad” del catalán.
En dos tweets, el también presidente y portavoz del grupo de CiU en el Congreso se refirió así al borrador de la nueva ley de lenguas de Aragón, según el cual los más de 50.000 aragoneses de las comarcas orientales a partir de ahora se considerarán que hablan “aragonés meridional” o “septentrional”, y no catalán. En uno de estos tweets, Duran denuncia la “ofensiva” de los gobiernos del PP en las Baleares, Aragón y Valencia por negar la “unidad” del catalán, “no contra criterios políticos, sino contra criterios científicos”. En otro de estos apuntes en las redes sociales, Duran se pregunta qué lengua utilizaba en su pueblo, “desde que comencé a hablar”, en alusión al hecho de que nació en la Franja de habla catalana.

La Trobada Cultural del Matarranya, enguany la 22na., que celebrarem a Valljunquera dintre de la Setmana Cultural del poble. Els actes que tenim organitzats els detallarem aviat: una gyncama infantil, una taula rodona sobre la història del territori, presentacions de treballs…

També ens complau comunicar-vos que en decurs de la jornada (desprès de dinar) farem entrega del 5è. Premi Franja, Cultura i Territori, el qual, com ja sabeu s’ha atorgat al Duo Recapte pel projecte d’animació a les escoles de la Franja “Jesús Moncada”.

Dintre de l’apartat de les presentacions tindrem el llibre de José Miguel Gràcia, Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers editat per l’Instituto de Estudios Turolenses dintre de la col·lecció Lo Trinquet, i el nou disc de l’Àngel Villalba, Olivera d’Aragó, que els socis podreu comprar al preu reduït de 10,00 €. (Estarà a la venda el mateix dia de la Trobada, però podeu realitzant una comanda per correu electrònic o  per telèfon, i us el farem arribar).

Associació Cultural del Matarranya

El Punt Avui – Notícia: Absolt l’escriptor satíric de la Franja.

 

Manel Riu havia escrit amb sorna d’un grup contrari al català a la Franja de Ponent

 

 

Manel Riu , en la presentació d’un llibre de Maria Mercè Marçal a Tremp. Foto: ARXIU.

La magistrada del jutjat penal d’Osca Ana María Iquácel ha absolt l’escriptor nascut a Benavarri (Ribagorça) Manel Riu, de l’acusació d’injúries que li havien fet l’associació Facao, dedicada a lluitar contra el reconeixement del català a les comarques catalanoparlants d’Aragó. L’absolució es deu a la prescripció del presumpte delicte, ja que la querella es va presentar inicialment el gener del 2006 contra Riu i dues persones més pel contingut d’un web crític amb la Facao durant el 2005 i el 2006, però els acusadors no van presentar l’acte de conciliació prèvia al procés judicial.

Van aconseguir que un segon jutge instructor volgués readmetre la denúncia però amb la forma d’una nova querella, formalitzada el gener del 2008 i incorporant-hi nous textos presumptament injuriosos de l’escriptor, entre els quals les acusacions de “fatxes” i “secta” i, aprofitant les sigles del grup, anomenant-los canviant-ne les sigles del grup, “Feixistes, Acientífics, Capallengües, Astralers i Odiadors”.

La jutgessa explica en la sentència que ha d’arxivar les noves injúries perquè no s’han sotmès a intent de conciliació, i que les primeres han prescrit, ja que són del 2005 i el 2006 i ha passat més d’un any entre aquests i la querella, el 2008.

Manel Riu, que és professor d’institut a Tremp, va mostrar ahir la seva satisfacció pel resultat, però va afegir que no ha canviat la seva opinió sobre l’associació Facao: “Ho torno a dir: són uns catalanòfobs, uns frikis i uns fatxes que han fet actes conjunts amb partits d’extrema dreta com ara Democracia Nacional.”

La sentència, datada el 29 de maig, s’ha conegut coincidint amb la polèmica sobre la denominació d’“aragonès oriental” amb què el govern d’Aragó vol amagar l’existència del català a la Franja. Ahir, ERC va anunciar que reclamarà les compareixences al Congrés del ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, i la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, perquè expliquin què pensa fer el PP davant de la nova llei de llengües que es prepara a Aragó. A part d’aquest front a Madrid, els republicans s’uneixen a ICV-EUiA i Solidaritat amb la intenció que el Parlament es defineixi a favor del català a la Franja. “És l’enèsim episodi de la incultura enciclopèdica del PP aragonès”, va subratllar el portaveu d’ERC al Congrés, Alfred Bosch.

Lo molinar. literatura popular catalana del matarranya y mequinesa:narrativa I teatre.

Acte de cloenda 2011-12 – Viquilletra.

 

Barcelona

Lliurament de premis i acte de cloenda de l’edició de Viquilletra per al curs 2011-2012 amb la intervenció de l’escriptor Francesc Serés (vegeu “Qui sóc i per què escric” a lletrA) .

L’acte tindrà lloc a la Biblioteca Jaume Fuster a Barcelona (Pl. Lesseps, 20-22 – 08023).

Humberto Vadillo no va fer menció alguna al català en els Premis Literaris 2011 | Comarques Nord.

20120612 Literatura HumbertoVadillo_660x

comarquesnord.cat . Saragossa . dilluns, 11 de juny de 2012 . | Deixa un comentari
Etiquetes: , ,

El passat divendres 8 de juny, l’antiga Capitania General de Saragossa va acollir l’acte d’entrega dels premis literaris del Govern d’Aragó 2011. D’aquesta manera, Carles Terès va rebre el guardó Guillem Nicolau en llengua catalana per la seua obra ‘Licantropia’. Óscar Latas, en el seu llibre ‘Chuegos florals’, va ser reconegut amb l’Arnal Cavero en obres en aragonès, i Angélica Morales va recollir el Miguel Labordeta de poesia per ‘Desmemoria’.

Durant l’acte també van ser premiats l’editorial Jekyll & Jill pel millor llibre editat a Aragó en l’últim any i l’editorial Acrabia per la seua trajectòria. L’acte presidit pel director general de Cultura del Govern d’Aragó, Humberto Vadillo, va comptar amb la presència de multitud de persones vinculades directament en la defensa del català i de l’aragonès com Artur Quintana, Mario Sasot, Antoni Bengochea, Francho Nagore o Chusé Aragüés, entre altres.

L’entrega dels premis, enguany envoltada per la polèmica posició que manté l’actual executiu aragonès respecte al català i l’aragonès, va ser aprofitada tant per Carles Terès com per Óscar Latas per a reivindicar la necessitat urgent de protegir i fomentar l’ús de les dos llengües. “Esperem que el nostre govern farà tot el possible perquè elles no pateixin també aquest vergonyós analfabetisme en la llengua materna, com ha passat amb les generacions que vam nàixer en altres temps, més hostils per a la cultura i la diversitat”, va defensar Terès.

A la vegada, l’escriptor va destacar que “si deixem perdre aquest patrimoni tan viu, tan ric, tan nostre que són el català i l’aragonès, no podrem anar a reclamar-lo a cap museu ni autoritat competent”. Terès també va agrair als seus pares que “em van transmetre aquest idioma, em van ensenyar a estimar-lo i a respectar-lo”. Per part del Govern, Vadillo va intervindre per apuntar la importància de mantindre el patrimoni lingüístic i editorial d’Aragó. Si bé, el director general no va mencionar en cap moment l’aragonès i el català.

Al finalitzar l’acte oficial, els diferents autors van atendre a totes aquelles persones que van voler emportar-se els diversos llibres signats pels autors.

Set anys sense Jesús Moncada (però la seua obra permaneix) | masdebringue.

Portada Moncada copia

El 13 de juny de 2005 va morir, als 64 anys,  l’escriptor mequinensà resident a Barcelona, Jesús Moncada i Estruga, quan un inoportú càncer de pulmó (quan no ho és?) va acabar amb una impecable i densa trajectòria literària en el seu moment de major maduresa creativa . La malaltia va impedir a Jesús acabar la primera novel·la que l’autor de “Camí de sirga” situava a la seva ciutat d’adopció, Barcelona, després d’haver recreat, com molt pocs escriptors ho han aconseguit en la literatura universal, el paradís perdut de la infància (Mequinensa, en el seu cas) i la ciutat on va anar a estudiar i realitzar el servei militar, la Saragossa grisa, obscurantista i autoritària dels anys 50 a “La galeria de les estàtues”  En la seua pòstuma novel·la inacabada, Moncada evocava, a manera de thriller, els temps en què va treballar, només arribat a la ciutat comtal, com a corrector de proves a l’editorial Montaner i Simon, de la mà d’escriptors arribats de l’exili com Pere Calders o l’ historiador mequinensà Edmon Vallès, que el van animar a escriure.

 

Demà, 13 de juny,  farà set anys de la seva mort. Sembla com, si aprofitant l’avinentesa editors, grups de teatre, amics iseguidors de l’autor de Camí de Sirga, s’haguessen posat d’acord per tirar endavant diversos projectes que continuen divulgant l’obra gràfica i literària d’aquest escriptor, demostrant que està més viva que mai i continua atraient a lectors i espectadors de totes les edats.
D’una banda, l’editorial saragossana PRAMES ha publicat, dins de la prestigiosa i acurada col·lecció “Les Tres Sorors”, un llibre que recull una part representativa de l’obra gràfica d’aquest autor. El llibre es diu: Jesús Moncada. L’univers visual. Llapis. tinta i oli. S’hi reprodueixen dibuixos gravats, olis i aquarel·les que el pintor i escriptor de Mequinensa va fer des de 1960 fins a 1980. El llibre es completa amb introduccions i notes crítiques, publicades en format bilingüe castellà i català a càrrec del crític i especialista en art saragossà Pedro Pablo Azpeitia. Aquest ha estructurat l’obra gràfica de Moncada en tres blocs: “Quaderns negres”, “Quaderns grisos” i “Quaderns eclèctics”.
En l’apartat dels “Quaderns Negres” es pot veure al Montcada pintor més academicista, rememorant temes tòpics de la pintura espanyola contemporània: tauromàquies, pallassos, etc. , On encara roman el pes del figurativisme amb un punt dramàtic. Els “Quaderns grisos”, que Azpeitia qualifica de “Ultrarrealitats”, recullen dibuixos a llapis de joventut, alguns d’ells, tenebrosos i esgarrifosos; pertanyents al món dels bestiaris i els monstres. També apareixen en aquesta etapa els primers fruits de l’observació de Moncada de personatges de l’entorn mequinensà: miners, camperols, tertulians de taverna, etc. La tercera i última part del llibre (“Pintures”) reprodueix les peces de petit format sobre oli o llenç, on predominen els paisatges i les “desfiguracions” de personatges, corals o individuals, on s’aprecien clares influències dalinianes, picassianes o de Francis Bacon, que van acabar conformant l’estil més personal i recognoscible del Montcada pintor.

Moncada va estudiar dibuix i pintura i va començar a dibuixar des de molt jove. Ja en la seva adolescència, quan estudiava el Batxillerat al Col·legi “Santo Tomás” de Saragossa, propietat de la família Labordeta, il·lustrava amb uns enigmàtics dibuixos uns poemes iniciàtics que reflectien una arma turmentada.

Posteriorment, quan va emigrar cap a Barcelona, als anys 60, es va dedicar professionalment a la pintura i treballà per a diverses galeries de la capital catalana.
Fotografies dels Moncada-
Però no es queda aquí el projecte de l’editorial PRAMES i del seu responsable d’edicions literàries, Chusé Aragüés, de rescatar de la memòria aspectes de la vida i l’obra de Moncada. El proper mes de novembre, sortirà un llibre, dins de la col·lecció “Enfocant el passat” amb col·laboració del CEC, de fotografies que va fer el pare de Jesús Moncada de gent del poble, l’escriptor de diverses escenes de la vila abans que el poble vell desaparegués. La selecció i els comentaris de les fotos d’aquest llibre, titulat “Mequinensa, poble i gent” va a càrrec d’Héctor Moret. Finalment, PRAMES prepara també una edició il · lustrada de “estremida Memòria” amb dibuixos dels personatges fets pel mateix Moncada mentre escrivia la novel·la·la.

Mentrestant, el TNC continua representant, a la Sala Petita del carrer de l’Art de Barcelona, amb notable èxit, fins al pròxim 17 de juny, l’obra “Mequinensa”, basada en textos de Moncada i, fa unes setmanes, el grup de teatre aficionat” Garbinada “de Mequinensa va portar a Saragossa, l’adaptació dramàtica de diversos contes de Moncada  sota el títol “D’un temps, d’un poble” en la seva versió original en català.

Temps de Franja digital.4.

Sumari
2 Cartes dels lectors
3 Editorial
4 Matarranya
7 Baix Cinca
10 Entrevista: Duo Recapte
12 Llitera
13 Cultura
14 Tema del mes
16 Aragó
17 Ribagorça
18 Països Catalans
19 Opinió: El front d’Osca al
setmanari La Flèche de Paris

Premios Arnal Cavero y Guillem Nicolau 2011 – YouTube.

Os premios Arnal Cavero y Guillem Nicolau ya tienen nuevos destinatarios. En un acto presidiu por o director cheneral de Cultura, Humberto Vadillo, Óscar Latas y Carles Terés recibioron istos premios por as suyas obras en aragonés y catalán. L’antiga capitania cheneral de Zaragoza, an que se fació l’acto, estió a rebutir de chent, entre las que se reconoixeba a chent d’o mundo de l’aragonés y d’o catalán.

«Licantropia» ja és al carrer « L’esmolet.

«Licantropia» imprès

Primer exemplar de “Licantropia” imprès, entre els molts quaderns que vaig haver d’omplir per a no perdre’m.

Se n’ha fet una edició curtíssima (per a la venda en quedaran uns 100). O sigui que, si el voleu, aquestes són les dades:
Títol: Licantropia
Autor: Carles Terès Bellès
Colección Literaturas de Aragón. Serie en lengua catalana. Gobierno de Aragón. Dep. de Educación, Universidad, Cultura y Deporte. Zaragoza 2012
ISBN: 978-84-8380-307-3

Carles Terès rep el Guillem Nicolau « Lo finestró del Gràcia.

 

El divendres passat van ser lliurats els premis literaris del Govern d’Aragó. Des d’aquest bloc havia informat que assistiria la consellera de Cultura a l’acte de lliurament, cosa que em semblava d’allò més normal. Em vaig equivocar, la consellera no va fer acte de presència. Va ser el director General de Cultura, Humberto Vadillo l’encarregat de fer els corresponents lliuraments. Com tots sabem, entre els guardonats estava en Carles Terès amb l’obra “Licantropia”. De les seues paraules d’agraïment va passar a les de reivindicació de la nostra llengua: “Gràcies primer al Govern d’Aragó per haver convocat aquest premi en català, una de les dues llengües patrimonials que tenim a l’Aragó. Vull agrair també al Jurat per considerar la novel·la Licantropia mereixedora del Guillem Nicolau. Novel·la que ha estat possible gràcies a Artur Quintana, que em va animar a escriure-la, i sobretot a la Cèlia, que m’ha regalat tot el temps que he necessitat i el paisatge de Torredarques, potser el personatge principal de Licantropia…) Seguiu llegint tot el text a “L’esmolet”

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja