|
DIMARTS, 17/11/2009 – 06:00h
Llegiu el conte ‘Els genets’ que forma part de l’últim llibre de Francesc Serés, ‘Contes russos’ (Quaderns Crema)Al final es va imposar l’autor. Al final Francesc Serés va avenir-se a posar el nom al seu darrer llibre, ‘Contes russos’ (Quaderns Crema), una pretesa antologia de relats d’escriptors russos contemporanis. Us n’oferim un, d’aquests contes, ‘Els genets‘, de Iosif Bergxenko (Ternòpil, 1891- Stalingrad, 1942), l’autor més antic dels cinc que es presenten. ‘Els genets’ sorgeix d’un altre relat, ‘El desig de ser pell-roja’ de Franz Kafka. Diu Serés: ‘Utilitzar elements de la literatura forma part de la noblesa de la literatura.’ Dels altres contes, n’hi ha que es basen en arguments a l’estil de Jane Austen, hi ha la reelaboració d’un conte de Salinger, i un altre que neix de ‘Les ànimes mortes’ de Gògol… També explica que, després de la trilogia ‘De fems i de marbres‘ (formada per ‘Els ventres de la terra’, ‘L’arbre sense tronc’, ‘Una llengua de plom’, publicats a Quaderns Crema), de ‘La matèria primera’ (Empúries) i de ‘La força de la gravetat’ (Quaderns Crema), va començar a fer provatures, escrivint en estils diversos i escrivint textos a partir de textos d’uns altres autors, transformant arguments dels grans clàssics… ‘Eren exercicis d’estil per a trobar nous camins, per a no restar encaixonat ni estilísticament ni temàticament. I, sense esperar-m’ho, aquests treballs van agafar una volada que no m’imaginava. Forço el llenguatge, forço l’estil…’ L’editor, Jaume Vallcorba, que té fama d’home exigent, sentenciava: ‘És un llibre que m’ha deixat clavat a la cadira.’ Però, per què Rússia? Segons Serés, ‘tenim un concepte de Rússia bastant elàstic, tant en el marc físic com en el temporal. És un país amb una presència fluctuant (durant la Guerra Freda apareixia constantment a la televisió, ara hi té molta menys presència). A Rússia penses que tot podria ser. És un espai paradigmàtic. Podria haver triat Suècia, és clar, però l’èpica sueca no és l’èpica russa… Rússia m’oferia un camp enorme. És un terreny abonat per a la ficció.’ Vist pel Casal Jaume I de Fraga http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3656302 I sabent que al final un conte ha de funcionar per si sol, i que la versemblança no havia de ser un mèrit del llibre, Serés no va poder deixar de fer la prova per veure si era una lectura creïble: de primer va fer llegir l’antologia a uns amics, després a una gent de Belgrad i, finalment, a una persona d’Ucraïna i a una altra de Rússia. Resultat: prova superada. |
 Francesc Serés amb el seu editor Jaume Vallcorba.
+ Notícies anteriors: ‘Francesc Serés escriu teatre‘. |
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Literatura
Meli, la abeja del Matarraña
Presentación del Cuento : “Meli, la abeja del Matarraña”
Día : Jueves, 26 de noviembre
Autora : Pilar Hernandis.
Lugar : Ámbito Cultural El Corte Inglés. Independencia, 11. Zaragoza
Horario : 19.30
Intervendrán :
Alfredo Boné Pueyo (Consejero del Medio Ambiente del Gobierno de Aragón)
Fernando Gracia Guía (Presidente de la Asociación Aragonesa de Amigos del Libro)
Luis Javier Loras Salas (Profesor de Artes Plásticas y Diseño de la Escuela de Arte de Teruel)
La última de La Vanguardia
Ramón Mur
Como todos, al menos todos los que tenemos alguna relación con esto de la escritura, hemos de pasar necesariamente por la librería Serret de Valderrobres, allí conocí el sábado pasado a Víctor Amela.
Víctor Amela forma parte desde hace 12 años del triunvirato de entrevistadores que publican sus entrevistas en la última página o contra-portada del periódico La Vanguardia de Barcelona. Amela es un chico discreto, tímido al menos a la primera, que daba la gracias como sorprendido de mis elogios hacia sus entrevistas. Desciende de El Forcall y conoce bien el Matarranya y, por descontado, el sancta sanctorum librero de Serret.
Con Amela y unos amigos suyos paseé por Valderrobres y tuve el placer de dedicarle dos de mis libros, la reedición de ‘El porvenir de mi pueblo’ (1907) de Juan Pío Membrado Ejerique y ‘Huellas de herradura’. Resulta que Amela, partidario de entrevistar “a personas más que a personajes”, entrevistó hace poco a un escritor mallorquín ya octogenario, Cristóbal Serra, inquieto por la misma cuestión que me movió a escribir ‘Huellas de herradura’: la desaparición de las caballerías. Espero con interés llegar pronto a Serra a través de Amela.
Diumenge 25 d’octubre a les 20:00h. al SALÓ CULTURAL “R e c i t a l d e JAIME CROS” i lectura teatral de l’obra “LO POBRE LLOP” de DESIDERI LOMBARTE pel Grup “LA QUIQUERETA”, organitzat pel AJUNTAMENT DE PENA-ROJA
3. Notícies divendres, 23 de octubre de 2009 | Comentaris
AJUNTAMENT DE
PENA-ROJA
REGIDORIES DE
CULTURA I FESTES
DIUMENGE, 25 D’OCTUBRE DE 2009
20.00 hores
SALÓ CULTURAL
ORGANITZA COL.LABORA
R e c i t a l d e
JAIME CROS
i
lectura teatral de l’obra
“LO POBRE LLOP”
de
DESIDERI LOMBARTE
pel Grup
LA QUIQUERETA
Obertura de l’acte “recordança-homenatge” a Desideri
(Com he vist que el meu post sobre l’obertura de l’acte de commemoració del 25è aniversari de la Declaració de Mequinensa ha estat força visitat, he decit penjar també la meua intevenció en l’acte “recordaça-homenatge a Desideri Lombarte, vespre del dia 10 d’octubre)
“El dia 3 d’octubre de 1989 moria a Barcelona en Desideri, ara fa vint anys i una setmana. L’Associació Cultural del Matarranya li dedica la 19a Trobada Cultural en la seua vila de Pena-roja, amb aquests actes de “recordança i homenatge”
Gràcies a tots per assistir a aquests actes, els quals lliurarem com a present a la Rosalia i a la resta de la família del Desideri, especialment a les seues filles, totes tres aquí presentes. No em toca a mi dir gaires coses de la personalitat i obra del Desideri, per això tenim a Artur Quintana i Carles Sancho que ho faran molt millor que jo, perquè el van conèixer personalment, dominen la seua obra i els vesa la capacitat per fer-ho bé. Només vull dir que ha estat el millor poeta en llengua catalana d’Aragó, sense dubte, fins avui i segurament per molts any més. No cal dir que ha estat també el referent per a tots els que, des d’aquestes terres, gosem escriure allò que es diu poesia. El Desideri poeta i escriptor en general, ha deixat pas al personatge matarranyenc i aragonès, conegut i reconegut en altres àmbits socials. I es parla d’ell i se’l cita com a un gran home. I des d’aquesta categoria torna a entrar a la literatura, però com a personatge dins de la novel·la o de la història. Tenim un exemple força recent: el cap de setmana passat es va presentar a la Fira SinMUGA a Vall-d’algorfa la novel·la de Javier Aguirre, present entre nosaltres, La dama del Matarraña —que es traduirà al català en breu—, on el Desideri protagonitza el paper d’home de seny i bon coneixedor de les terres del Matarranya.
I per acabar permeteu-me que llegeixi uns versets en honor del Desideri, tal com ho vaig fer a l’agost del 2002, amb l’ocasió de presentar a Beseit l’Epistolari de Desideri Lombarte, a cura d’Artur Quintana. Com veureu els versets són més el producte de l’emoció, bona voluntat i plagi de la seua obra, que de la inspiració poètica:
Tastavineja l’Ebre i més el Matarranya
entre els cabals de sentiments i versos d’un poeta.
Borrimeja a l’ocàs per les viles i pobles
un plugim de soledats i versos d’un poeta.
Masmutegen les serres, tossals, cingles i roques
conquerint-hi el buit, de terra a cel, els versos d’un poeta.
Pena-rogegen setembres i els raïms
libant-hi dels sarments els versos d’un poeta.
Pena-roja és la vila,
Desideri el poeta.
És més roja la roella
en boca teua
i més groga la flor de l’argilaga.
Són més blanques les flors dels timonets
i les mans i els pits de l’esvelta molinera,
més verds
els aufalsos i el fenàs,
més dolç els brescam
de la mel,
més dolça la paraula,
els vers, tota la llengua
en boca teua.
El passat revolt amb el paisatge,
els sentiments dels arbres,
la música dels vents sonant per la Moleta,
el cor dels estris d’una mula roja,
els miracles i sentències,
els camins del temps i llur cadències,
són tot present
amb noms i precisió,
carícies i tendresa
d’una llengua
en boca teua.
Si jo fos esclau o senyor de les creències
ens podríem veure al cel.
Com sóc de la terra
i penso quedar-me, sempre, viu o mort,
per sobre d’ella… .
Serà que hauré creixcut en gosadia?
Serà el desig tant gran
d’escriure-li un poema al Desideri?
Seran els anys?
Serà l’instant?”
Obertura de l’acte “recordança-homenatge” a Desideri « Lo finestró del Gràcia.
L’Associació Cultural del Matarranya homenatja a Desideri Lombarte en la Trobada Cultural
________________________
comarquesnord.cat, pena-roja
dissabte, 10 d’octubre de 2009
Pena-roja ha estat el marc, durant aquest cap de setmana del pont del Pilar, de la Trobada Cultural de l’Associació Cultural del Matarranya en la que es commemora el 25é aniversari de la Declaració de Mequinensa i es fa un homenatge a Desideri Lombarte, mort fa vint anys.
En l’acte d’obertura han pres la paraula el viceconseller de Educació , Cultura i Esports del Govern d’Aragó, Juan José Vázquez, el exconseller del Cultura, José Bada, l’alcalde de Pena-roja, Francisco Esteve i el president de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), José Miguel Gràcia. En l’acte s’han retrobat alguns dels que en el seu moment fa signar la declaració i un nodrit grup de gent preocupada per la llengua.
L’exconseller José Bada critica la denominació “chapurriau”
L’alcalde de Pena-roja, Francisco Esteve, donava la benvinguda a tots els assistents i agraïa a l’Associació Cultural del Matarranya per haver escollit Pena-roja per tal de celebrar aquesta trobada. Tot seguit, prenia la paraula José Miguel Gràcia, president d’ASCUMA que ha llegit la declaració signada en 1 de febrer de 1984 a Mequinensa. En la declaració feta fa 25 anys estaven presents el Conseller de Cultura, José Bada, i diversos alcaldes aragonesos de les diferents zones de parla catalana. Entre els destaca l’alcalde de Bonansa per aquella època i actual president de Govern d’Aragó, Marceli Iglesias. Per la seva banda, Juan José Vázquez, viceconseller d’Educació, ha destacat la tasca realitzada durant 25 anys en favor de la llengua tant de les associacions com dels alcaldes i regidors. José Bada, conseller de Cultura en 1984, quant va ser firmada la declaració, ha parlat de la situació heretada qualificant d’infàmia que es denominés “chapurriau” a la llengua parlada en les zones orientals d’Aragó. El exconseller, ha afirmat que el PSOE va ser el primer partit en parlar de pluralisme lingüístic a Aragó i que al 6é Congrés del PSA-PSOE, celebrat a Terol en 1983, ja es parlava de mesures per la normalització de les llengües a Aragó. Parlant d’educació afirmava que l’alfabetització en la llengua materna és més important que qualsevol altre aprenentatge. Bada ha criticat a la dreta aragonesa, PP i PAR, per ficar pals a la roda per tal de parar l’avanç de la llengua, llengua que segons José Bada, per a la dreta no té nom o no es pot dir el seu nom. L’ex-conseller acabava la seva intervenció recordant la important llavor de Desideri Lombarte i dedicant un poema d’esperança als presents.
La llei de llengües d’Aragó, present en tots els parlaments
La Proposició de Llei d’ús, protecció i promoció de llengües pròpies d’Aragó presentada per Grup Parlamentari Socialista a la sessió plenària de les Corts d’Aragó del passat dijous 8 d’octubre, i que va ser aprovada per 35 vots a favor (PSOE, IU, CHA), 23 en contra (PP) i 8 abstencions (PAR), ha estat present en tots els parlaments i reflexions que s’han fet en l’acte. L’opinió majoritària és que la llei es que curta però és un punt de partida i reconeix el català com a llengua pròpia. El públic que ha tancat el acte exposant les seves reflexions, ha recalcat les possibles pressions polítiques per que al final desaparega el terme català al referir-se a la llengua parlada en un extens territori d’Aragó.
Els actes de la Trobada Cultural de l’Associació Cultural del Matarranya continuaven el diumenge amb una excursió pels espais i paisatges de Desideri que començavaa les 9 del matí a la plaça Major de Pena-roja. A més a més, durant els dos dies que dura la trobada de l’Associació Cultural del Matarranya s’han pogut visitar dues exposicions: “Desideri Lombarte: Ataülar el món des del Molinar” i “Plantes de Pena-roja i obra de Desideri Lombarte”.
L’Associació Cultural del Matarranya es troba aquest cap de setmana a Pena-roja
________________________
comarquesnord.cat, pena-roja
divendres, 9 d’octubre de 2009
Aquest dissabte, 10 d’octubre, l’Associació Cultural del Marratanya es reuneix a Pena-roja amb un ampli programa d’actes que s’enceta a les 11 del matí amb un acte de commemoració del 25é aniversari de la Declaració de Mequinensa, a la que està prevista l’assistència dels signants del manifest. Aquest acte, que tindrà lloc al Centre Polivalent, inclourà la lectura del manifest de 1984, i les intervencions de l’Alcalde de Pena-roja, del president d’ASCUMA, de l’exconseller de Cultura José Bada i on els assistens podran prendre la paraula per tal de debatir de la situació de la nostra llengua. Després de l’actuació del grup Temps al Temps tindrà lloc el dinar de germanor i a continuació es recordarà la figura de Desideri 
Lombarte amb un acte de recordança-homenatge quan es produeixen 20 anys de la seua desaparació. A més, es presentaran també tres audiovisuals, “Les roques del Masmut”, “Lo riu Tastavins” i “Sobre la mort” del realitzador Sigrid Schmidt. El dissabte s’acabarà amb una visita al Museu Etnològic “Lo Masmut” i amb un recital del grup Recapte.
El diumenge es reprenen les activitats amb una excursió pels espais i paisatges de Desideri que començarà a les 9 del matí a la plaça Major de Pena-roja. A més a més, durant els dos dies que dura la trobada de l’Associació Cultural del Matarranya es podran visitar dues exposicions: “Desideri Lombarte: Ataülar el món des del Molinar” i “Plantes de Pena-roja i obra de Desideri Lombarte”.
Vìctor Amela, ens convide a coneixer l’univers literari del Desideri Lombarte i Braulio foz, diumenge 2 d’agost a Fondespala
7. Trobada d’autors dijous, 30 de juliol de 2009 | Comentaris
Ponents, lletraferits, pasejants, curiosos, amics tots: Les terres del Matarranya irradien l’esplendor de una bellesa natural que transmuta la pedra en esperit, l’aigua en poesia, les mules velles en paraules, els boscos en contes, els cels en cançons, els solcs en memoria i els rius en històries que fecundan l’Ebre amb una mateixa llengua fa 800 anys. El Matarranya i les terres ebrencas destilen vida autèntica, expresada en els personatges que han modelat i en els literats que han inspirat. Veniu a conèixer uns i altres a la 4ª Trobada d’Autors Ebrencs, encimbellats a la ermita de Sant Miquel de Fondespala, a la Alta Ilercavònia dels nostros agüelos íbers, abraçats pels propiciatoris cels, aigües i terra del Matarranya.
Mos vorem allà (amb pernil de Pena-roja i vi de Queretes, confio…)!
Victor