La ley de lenguas que niega la realidad trilingüe sigue adelante – Aragón – El Periódico de Aragón.

A. IBÁÑEZ 14/12/2012

La consejera Serrat defendió u Foto: CHUS MARCHADOR

La nueva Ley de Lenguas continúa su tramitación tras rechazo de las enmiendas.

La oposición ha coincidido en que “no tiene un soporte filológico”, no protege ni normaliza el uso del aragonés, parte del patrimonio cultural de la Comunidad.

Rechazadas las enmiendas a la ley de uso y protección de las lenguas de Aragón – Aragón – El Periódico de Aragón.

EUROPA PRESS 13/12/2012

Les Corts d’Aragó debaten sobre la derogació de la Llei de llengües « Xarxes socials i llengües.

Lo PP d’Aragó i el PAR derogaran la Llei de llengües de 2009 (aprovada per PSOE i CHA). Van presentar lo seu Avantprojecte de Llei lo mes de setembre de 2012, i actualment es troba en el tràmit parlamentari previ al seu redactat final. IU, CHA i PSOE han presentat diferents esmenes, que són les que avui s’estan discutint.

Quina és la situació actual? La proposta del PP i del PAR esborra tot reconeixement al català i l’àragonès, per a denominar-les Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental i Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica. Pretén crear una nova institució normativa única que ha d’estandarditzar el català i l’aragonès (?), i suprimeix lo Consell Superior de les Llengües d’Aragó, que és una institució híbrida de polítics i acadèmics per a definir les polítiques lingüístiques. Tal com podeu imaginar, si la llei del PSOE i CHA no assegurava l’alfabetització en català de la població de la Franja, la del PP i PAR tampoc.

En la posició dels partits, IU ha estat la més valenta en general, seguida de CHA. PSOE bàsicament ha defensat la feblesa de la llei de 2009. 

Ensenyament

Cal dir que tota política lingüística per a conservar el català a la Franja passa per assegurar que tota la població sap parlar català. I este futur s’assegura des de l’ensenyament. La llei encara vigent no assegurava això (totes les negretes dels textos legislatius són nostres):

 Se garantiza el derecho a la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario.

La proposta del PP-PAR no fa cap canvi essencial a este apartat:

Se reconoce el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante,cuyo aprendizaje será voluntario.

I els partits de l’oposició quina posició prenen? Lo PSOE no canvia l’esperit essencial de la Llei. Però IU fa una importantíssima aportació: garanteix l’ensenyament en llengua catalana, l’alfabetització de tota la població i el seu ús curricular:

Se garantiza el derecho a la enseñanza de y en las lenguas propias de Aragón en las zonas determinadas en el artículo 6, con criterios de gradualidadobligatoria y progresividad.

CHA es queda curta, en la línia de la Llei aprovada el 2009, perquè garantitza el dret de rebre ensenyament del català, però no assegura l’alfabetització de tota la població. A més, estén els drets de l’aragonès a tot Aragó, també a la Franja, i reclou lo català només a la Franja.

Se garantiza el derecho a la enseñanza del aragonés y del castellano en todo Aragón y del catalán en la zona catalanoparlante. […] En cualquier caso corresponderá a los progenitores y tutores legales de los menores de edad la
elección de la lengua de escolarización de los mismos.

Oficialitat

Pel que fa a l’oficialitat de les llengües també hi ha divergències importants. PP i PAR només consideren oficial la llengua castellana.

Novament, IU és el partit que posa un nivell més elevat per al català i l’aragonès, fent-les cooficials:

El aragonés y el catalán son las lenguas propias, originales e históricas, que gozan de la condición de lenguas cooficiales en la Comunidad Autónoma de Aragón

Amb tot, en el redactat posterior (esmena a l’article 5) les considera oficials només a la zona on són llengua pròpia.

Per contra, CHA aquí sí que fa un moviment estrany, en considerar cooficials lo castellà i l’aragonès a tot Aragó, i per tant, també a la Franja. Per contra, lo català és només cooficial a la Franja:

El modelo lingüístico que defiende el Grupo Parlamentario Chunta Aragonesista (CHA) es aquel que opta por la cooficialidad del aragonés y el castellano en todo Aragón y del catalán en aquella zona en la que se ya se utiliza de manera habitual y cotidiana.

Consell Superior de les Llengües i Acadèmies

Si bé PP i PAR suprimeixen el Consell Superior de Llengües d’Aragó, tots tres partits de l’oposició el mantenen en les seues propostes.

Pel que fa a la normativa de la llengua, PP-PAR proposen una institució única que ha d’estandarditzar les dues llengües. Un fet insòlit a la resta del món.

Se crea la Academia Aragonesa de la Lengua como institución científica oficial en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias. […] Corresponde a la Academia Aragonesa de la Lengua: a) Establecer las normas referidas al uso correcto de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

La resta de propostes d’IU, CHA i PSOE mantenen les dues acadèmies lingüístiques com en l’actual llei, una per al català i l’altra per a l’aragonès. Però cap partit ha proposat suprimir l’acadèmia del català, del tot innecessària quan la llengua catalana ja té una normativa reconeguda, i és encara més innecessària en moments de retallades econòmiques.

Finalment, algunes notes menors. Per exemple, la proposta de municipis catalanoparlants d’IU no incorpora Nonasp, molt possiblement per una errada.  També IU ha presentat l’exposició de motius en català, aragonès i castellà, i així es publiquen al BOA.

Per si és necessari, cal recordar els avals internacionals per a la denominació de “català”, i que la negació del català va esclatar a les mans del PP i el PAR al propi territori.

Esmenes al projecte de Llei de Llengües « Lo finestró del Gràcia.

A la sessió plenària de les Corts d’Aragó d’avui s’estudiaran i votaran les esmenes al projecte de Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, presentades per CHA i IU, de devolució i amb text alternatiu respectivament.

Publicat un llibre sobre l’Estudi de Filologia d’Aragó | Mas de Bringuè.

Ahir dimarts, 4 de desembre  a la  tarda, es presentà  a la biblioteca de la Diputació de Saragossa, al Palau de Sástago, el llibre El Estudio de Filología de Aragón en la Diputación de Zaragoza (1915-1941, publicat per Aladrada Edicions amb el suport de Prensas Universitarias de Zaragoza y la Diputació de Saragossa.

L’estudi i edició d’aquest llibre ha estat realitzat pe la doctora María Pilar Benítez Marco, filòloga especialitzada en l’aragonès i  professora d’Institut.

El treball indaga, amb profunditat  i rigor,  envers el diferents avatars que va passar aquest Estudi Filològic d’Aragó, dins i fora de la institució on es va crear, la Diputació saragossana.

“L’EFA va  ser un intent, seriós i perllongat, per crear un Institut d’Estudis Aragonesos, en la línia de l’ Institut d’Estudis Catalans, per a sistematitzar un recull de veus aragoneses en tot el nostre territori, impulsat per Juan Moneva Puyol, el qual va crear  i organitzar un important equip d’alumnes col·laboradors i secretaris que confeccionaven  fitxes, on es trobava, entre altres, la insigne filòloga Maria Moliner” – explicà Pilar Benítez durant l’acte de presentació del llibre.”

“Malgrat la seua visió conservadora del món i de la seua idea transversal de les parles aragoneses (“tot lo que es parla a l’Aragó és aragonès” – deia ell en català), Juan Moneva va tindre l’enorme mèrit de perseverar en la seua idea de fer un diccionari aragonès , i mantenir-la davant dels diferents esdeveniments polítics que va tindre que patir:  la dictadura de Primo de Rivera, la guerra civil, el  franquisme, etc., amb la visió de crear , a llarg termini,  un Centre d’Estudis Aragonesos que abastés altres disciplines com la història, la ciència, el dret, etc. “- afegí  Benítez-

El PSOE quiere que Aragón dedique fondos públicos para traducir películas al catalán – ABC.es.

f. simón

Javier Lambán, líder de los socialistas aragoneses

Humberto Vadillo, Director General de Cultura: “La cultura se ha democratizado”.

V.C.- Centrándonos en la ley de lenguas promovida por el anterior gobierno socialista. ¿Cuál es la situación ahora?

H.V.- Hay un proyecto que está en las Cortes cuyo objetivo es evitar la imposición de ninguna lengua. Creo que las lenguas no pueden imponerse porque ello no queda dentro de las atribuciones de ningún gobierno, sino de la familia. Cuando se han intentado imponer ha habido fracasos. Va a haber una ley que salvaguarde las variaciones lingüísticas de Aragón pero no va a imponer nada. 

Yuste

Chesús Yuste, diputado de CHA por la Izquierda de Aragón, ha pedido la comparecencia del Ministro de Educación y Cultura con el objetivo de informar sobre la protección de las lenguas habladas en Aragón que les otorga la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias
http://www.chunta.org/

El Consell d’Europa recomana mantenir el català i l’aragonès a la Llei de llengües « Xarxes socials i llengües.

L’Estat espanyol va signar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, per la qual es comprometia a preservar les llengües minoritàries. Aquest acord se signava en el sí del Consell d’Europa (que no és el mateix que la Unió Europea). Els Informes sobre el compliment de la Carta han criticat reiteradament l’incompliment dels compromisos de l’Estat, i s’ha fixat moltes vegades en l‘incompliment que el Govern d’Aragó en fa respecte el català i l’aragonès. Fa pocs dies s’ha fet públic l’últim informe, en el qual recrimina que el Govern d’Aragó (PP-PAR) vol excloure el català i l’aragonès de la Llei de llengües.

Bàsicament, destaca que l’Estatut d’Autonomia aragonès reconeix l’existència de les modalitats lingüístiques, que evidentment són el català i l’aragonès. Xifra el nombre de parlants de català en 30.000, mentre que les estimacions que més ajustades situen el nombre total de parlants a la Franja en 42.000. S’apunta que la despoblació està afectant la situació de la llengua.

Pel que fa a les recomanacions, considera que el marc legal ha estat adoptat a travès de l’Estatut, que salvaguarda les llengües i modalitats lingüístiques, i la Llei de llengües de 2009, de la que destaca les referències als mateixos acords de l’Estat amb la Carta de les Llengües i els drets dels parlants amb les autoritats i l’ensenyament. Amb tot, expliquen que el Comitè d’Experts és informat durant la seua visita al territori que al llarg de la campanya electoral el partit guanya les eleccions va anunciar l’abolició d’aquesta Llei de llengües, i ho ratifica posteriorment. És per això que textualment es diu “en vista de la informació rebuda sobre els plans de modificació de la Llei de Llengües d’Aragó, el Comitè d’Experts insta les autoritats a mantenir l’actual nivell legal de protecció de l’aragonès i el català, almenys“. Finalment s’informa que el Comitè d’Experts espera amb interès rebre informació sobre el desenvolupament de la política lingüística en el proper informe periòdic.

La repercussió d’este Informe en la premsa aragonesa ha estat nul, si exceptuem Arredol. Ni l’Heraldo ni El Periódico de Aragón n’han fet menció alguna (vegeu els resultats a Google News). La realitat que no apareix a la premsa no és tanta realitat. A Aragó ni la premsa progressista ni la conservadora tenen cap interès pel futur de les llengües, si no va lligada amb polèmiques i conflicte. En tot cas, l’ABC és capaç de tergiversar els experts per a dir que el Consell ha felicitat l’Estat pel seu tracte de les llengües. I fins i tot es capaç de negar que el català es parla a Aragó, o culpabilitzant els catalans que el Ministeri de Foment citare pobles de Franja com a lleidatans.

En tot cas, la notícia positiva de la setmana és que l’Ajuntament de Saragossa ha aprovat una moció favorable al català i l’aragonès.

Les cites textuals del Consell d’Europa respecte el català a la Franja i l’aragonès són les següents:

7. As regards Part II of the Charter, Spain declared that the languages protected by the Statutes of Autonomy in the territories where they are traditionally spoken are also considered as regional or minority languages. The Committee of Experts interprets this declaration as presently covering the following languages: Galician in Castile and León and Extremadura, Aragonese and Catalan in Aragon, Asturian and Asturian-Galician in Asturias, and Leonese in Castile and León.

Aragonese and Catalan in Aragon

59. According to the third periodical report (pages 53 – 54), the most favourable estimates for Aragonese lie at 10 000 speakers inhabiting various parts of Aragon. Representatives of the speakers during the on-the-spot visit however estimated that there are 25 000 speakers.

60. As for Catalan, no updated figures are available. According to estimations based on two surveys carried out in 2004, approximately 30 000 people speak Catalan in Aragon, located in the eastern fringe of Aragon. Depopulation is affecting the language.

Recommendation no. 5:

“Take steps to adopt a specific legal framework for protecting and promoting Aragonese and Catalan in Aragon.”

102. The legal framework for the protection and promotion of Aragonese and Catalan in Aragon has been adopted through the Organic Law 5/2007 of 20 April on the Statute of Autonomy of Aragon regarding native languages and linguistic modalities and Law 10/2009 of 22 December on the use, protection and promotion of Aragon’s native languages.

103. The Law stipulates that Aragonese- and Catalan-speakers have the right to use their languages in those territories where they have been predominant historically especially in relation to public authorities (Article 2) and in education (Article 23).

Aragonese and Catalan in Aragon

115. Article 7 of Organic Law 5/2007 of 20 April on the Statute of Autonomy of Aragon regarding native languages and linguistic modalities declares that:

“1. The languages and linguistic modalities native to Aragon constitute one of the most outstanding expressions of Aragonese cultural and historical heritage and a social value of respect, coexistence and understanding.

2. A law from the Legislature of Aragon shall establish predominant use of the languages and modalities native to Aragon, regulate the legal framework, the usage rights of the speakers from those territories, promote the protection, recovery, teaching, promotion and dissemination of Aragon’s linguistic heritage and encourage in the areas of predominant usage the use of the native languages in citizens’ relations with the Aragonese public administrations.

3. No-one can be discriminated against on grounds of language”.

116. Accordingly, the Aragonese Parliament adopted Law 10/2009 of 22 December on the use, protection and promotion of Aragon’s native languages. While commending the authorities for strengthening the legal framework for Aragonese and Catalan, the Committee of Experts was informed during the on-the-spot visit by representatives of the speakers that during the election campaign the party which later won the elections had announced the abolishment of this Language Act. Shortly after the visit the Committee of Experts was informed that the newly elected Government declared that only some aspects of the Law would be amended.

117. As it stood at the time of the on-the-spot visit, the preamble to the Law on Languages in Aragon makes reference to the Charter and the Law itself incorporates the wording of several undertakings from Articles under Part III of the Charter. The Law stipulates that Aragonese- and Catalan-speakers have the right to use their language in those territories where they have been predominant historically, especially in relation to public authorities (Article 2) and in education (Article 23). Article 9 states that the procedure for declaring which municipalities belong to the predominant areas of historical use of native languages will be determined by the Government of Aragon on the basis of a report by the Superior Council of Languages of Aragon (see paragraph 246 below), and according to sociolinguistic and historical criteria.

118. In the light of the information received of plans to amend the Law on Languages in Aragon, the Committee of Experts urges the authorities to at least maintain the current legal level of protection afforded to Aragonese and Catalan.

Aragonese and Catalan in Aragon

133. In the second evaluation report (paragraph 118), the Committee of Experts urged the competent authorities to accelerate the adoption of a specific legal framework for protecting and promoting Aragonese and Catalan in Aragon, and to take relevant measures to protect and promote Aragonese and Catalan in Aragon.

134. As mentioned in paragraphs 115-118 above, the legal framework for the protection and promotion of Aragonese and Catalan in Aragon has been adopted. In accordance with Article 3 of the Act, the Superior Council of the Languages of Aragon was set up and held its first meeting in December 2010. The task of this advisory body, composed of 15 members proposed by the Aragonese Government, the Aragonese Parliament and the University of Zaragoza, is to develop a language policy.

135. The Committee of Experts looks forward to receiving information on the development of the language policy in the next periodical report.

Belloch exige que la lengua catalana tenga derechos por ley en Aragón – ABC.es.

El alcalde de Zaragoza apoya una iniciativa nacionalista para que el catalán sea «lengua propia» en esta región

f. simón

Juan Alberto Belloch, alcalde de Zaragoza

Europa avisa que l’ensenyament en català al País Valencià és insuficient – VilaWeb.

Europa avisa que l’ensenyament en català al País Valencià és insuficient

• Xarxes socials
• Envia l’article
• Imprimeix l’article
• Converteix a PDF

El Consell d’Europa sobre les llengües regionals i minoritàries adverteix en un tercer informe elaborat pel comitè d’experts que l’oferta d’ensenyament en català al País Valencià és insuficient a secundària i en la formació professional. A més, recorda les crítiques de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i les Universitats públiques al projecte de plurilingüisme del govern i constata, després de parlar amb entitats com la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes, que ‘poques vegades un alumne ha estudiat en valencià durant tota l’etapa escolar’.

El comitè considera que la normativa actual és insuficient perquè no hi ha una oferta predominant en català al nivell mitjà de l’educació i, per tant, hi ha alumnes que no poden estudiar en la llengua tot i voler-ho. Per això demana a les autoritats informació ‘sobre les mesures previstes per atendre la demanda de català a l’educació mitjana en el futur’ i els insta a prendre les mesures pertinents perquè la introducció del model trilingüe obligatori no afecti el català.

Avisa que l’ensenyament professional en català ha de millorar i que la major part de l’ensenyament secundari hauria de garantir que tots els estudiants que ho vulguin, puguin estudiar en català.

Per tot plegat, insta el govern valencià a establir un model educatiu essencialment en català per a l’educació secundària i professional a tot el territori, preveure un ensenyament universitari i altres de superiors en les llengües minoritàries, i preveure l’estudi d’aquestes llengües a la universitat i centres d’educació superior. ‘No sembla que la situació del valencià a la universitat hagi canviat gaire des de la visita anterior’, diu l’informe, que recorda l’estudi publicat l’any passat per experts ‘Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes‘ (pdf).

El català a la justícia

El Consell d’Europa també demana a l’estat espanyol que modifiqui la llei per garantir que qualsevol judici a Catalunya es pugui desenvolupar en català. En el seu informe aquesta organització que vetlla pel compliment de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries proposa a l’estat que canviï ‘el marc legal per deixar clar que les autoritats judicials criminals, civils i administratives a les comunitats autònomes conduiran els procediments en les llengües co-oficials si ho demana una de les parts’. A més, també recomana que es prenguin ‘totes les mesures legals i pràctiques necessàries’ per garantir que una ‘proporció adequada’ del personal judicial a Catalunya tingui coneixement del català.

Protecció del català a l’Aragó

L’informe constata que hi ha no pas menys de 30.000 parlants del català a la Franja i que cal fer ‘els passos necessaris per a protegir legalment i promoure’l a la comunitat autònoma de l’Aragó.

El comitè d’experts del Consell d’Europa va demanar al govern aragonès que promogués l’ensenyament del català a secundària. I diu que les autoritats aragoneses els van informar que en l’any acadèmic 2009-2010 el català s’ensenyava entre un i tres hores a la setmana en vint-i-set escoles, amb un total de quaranta-cinc professors que l’ensenyen. ‘Això també vol dir que hi ha una escassetat de mestres, que no tenen l’incentiu per ensenyar a tan poques hores a la setmana’

Committee of Ministers – European Charter for Regional or Minority Languages – Third report of the Committee of Experts in respect of Spain [1149 meeting].