Mas tradueix el monòleg al LAPAO.
Per evitar problemes, el president Mas (Bruno Oro) decideix traudir el seu monòleg del català al LAPAO, amb l’ajuda de Duran i Lleida (Xavi Serrano).
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: LAPAOLa impulsora del LAPAO es reivindica «catalana, aragonesa i espanyola» | ElRipollès.info.
La ripollesa María Dolores Serrat va ser la responsable de desprotegir el català a la Franja
J.Palmer/EP | Actualitzat el 03/03/2015 a les 10:20h
La consellera aragonesa Dolores Serrat, en companyia de María de los Llanos de Luna Foto: Europa Press
La consellera aragonesa de Cultura, la ripollesa Dolores Serrat, impulsora de la Llei de llengües que va convertir el català en la “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, més coneguda per l’acrònim LAPAO, va voler reivindicar la seva catalanitat aquest dilluns a Barcelona, en el marc de l’acte de presentació del projecte cultural Corona de Aragón. Historia y Arte.
Acompanyada de la delegada espanyola a Catalunya, María de los Llanos de Luna, Serrat va visitar el palau del Lloctinent, seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó per donar a conèixer aquesta iniciativa de “diàleg entre territoris”, tot recordant que va néixer a Ripoll, fet pel que se sent “orgullosa de ser catalana, aragonesa i espanyola”, tot assegurant que “no és incompatible” mantenir aquesta triple identitat, fins i tot malgrat ser responsable d’una llei pensada per fer desaparèixer tot rastre legal del català a Aragó.
Serrat, que va disculpar l’absència de la presidenta del govern aragonès, Luisa Fernanda Rudi, “a causa de les dificultats que viu Aragó per les inundacions” provocades pel creixement del riu Ebre, va defensat que el projecte Corona de Aragón. Historia y Arte neix amb una “voluntat integradora per sobre de partidismes, personalismes i àmbits territorials” i va assegurar sentir-se emocionada per presentar el projecte cultural a la seva terra natal.
La invenció del LAPAO li va valdre, a banda de crítiques d’estaments polítics i acadèmics, el rebuig per part de ple de l’Ajuntament de Ripoll.
El Punt Avui – Notícia: La Lapao va néixer a Ripoll.
La Lapao va néixer a Ripoll
Per sort encara hi ha veritats immutables, tossudes i resistents a tots els embats polítics, geogràfics, culturals o administratius
No vull dir que la bruta operació de la “lengua aragonesa propia del área oriental”, hagi estat gestada a Ripoll, però sí que ho va ser, segons sembla, Dolores Serrat, consellera de Cultura del govern de l’Aragó, del PP of course, propulsora, defensora i impositora d’aquesta barbaritat, i que va néixer a Ripoll, l’any 1955, segons Google. La qual cosa la du a formar part de la llarga llista d’il·lustres que no són gens benvinguts ni a la seva pròpia terra. Això ve al cas perquè acabo d’arribar de fer una petita estada precisament al cor de la Ribagorça, allà on, justament ara, parlen Lapao. Amb la poca gent amb qui vaig tenir ocasió de parlar, aquesta denominació ni tan sols la coneixien. És a dir, que els més directament afectats ni tan sols eren conscients que els havien canviat el nom de la seva pròpia llengua. Es tractava, de fet, d’un dels llocs que em puc imaginar com dels més recòndits d’Europa. La seva ignorància vers les ximpleries contrastava amb la saviesa que conservava aquella gent per distingir els accents de cada poble, de cada lloc semiabandonat. “Naltros parlem com a Lleida, però a quinze quilòmetres d’ací hi ha un lloc que parlen com valtros, los gironins”, em va explicar un home vell i arrugat, vestit com un pagès. Afortunadament encara hi ha veritats immutables, tossudes i resistents a tots els embats polítics, geogràfics, culturals o administratius. I en aquell racó de la Franja de Ponent, n’hi havia, de veritats d’aquestes. Fa pocs dies he tornat a Campdevànol, on, Déu n’hi do també dels amagatalls que hi ha. La solitud és molt semblant a un lloc i l’altre, els llocs més remots estan completament abandonats o no hi ha joves ni vells tant en una punta com en l’altre del país, i ens entenem amb la mateixa llengua. Heus aquí, però, que en aquesta roda de la vida algú va pensar que li calia un eix innecessari i van fer servir, ni més ni menys, per a tan ingrata tasca, la ripollesa Dolores Serrat. I dic ingrata perquè no ha de ser còmode saber que formaràs part per sempre de la història de la infàmia científica aquella que prefereix la seva ignorant intolerància a les evidències, els de la ciència infusa, vaja. El cert és que els ribagorçans s’avergonyeixen de la Lapao, i els ripollesos de qui la va crear.
El Punt Avui – Notícia: Els atacs que rep el català a la Franja, al Parlament Europeu.
La Plataforma per la Llengua comença una campanya en contra de les decisions del PP
L’ofensiva que ha emprès el Partit Popular contra la llengua catalana –que es va accentuar el 2014 amb l’aprovació de prop d’un centenar de normatives a favor de l’ús del castellà a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears–, i en especial del govern aragonès a la Franja de Ponent, ha posat en peu d’alerta la Plataforma per la Llengua, organització que des del 1993 promou i defensa l’ús del català en tots els punts del seu domini lingüístic. De fet, l’entitat ha posat en marxa una campanya per rebre el màxim nombre d’adhesions de grups i particulars de tots els Països Catalans amb el propòsit de portar-les a la seu del Parlament Europeu d’Estrasburg, on la plataforma denunciarà “el greu ofec que pateix el català sobretot a Aragó, on es vol eliminar, fins i tot, de les aules escolars”, tal com afirmava ahir el seu director, Daniel Mundet. Per això, l’associació ja s’ha posat en contacte amb eurodiputats de parla catalana per rebre el seu suport, com ara Ramon Tremosa i Francesc Gambús, de CiU, o el valencià Jordi Sebastià, de Compromís.
L’acció inclou la posada en marxa del lloc web estimoelcatalà.cat, que permet omplir i trametre les mostres de suport i, a més, participar en un qüestionari interactiu que, “amb un certa ironia”, segons Mundet, demana traduir diverses paraules a la “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental” (Lapao), denominació adjudicada pel PP al català de la Franja ara fa dos anys.
L’Ajuntament de Lleida dóna suport i s’adhereix al Moviment Franjolí per la Llengua en Acord Municipal
A data de 27 de febrer de 2015, l’Ecxm. Ajuntament de Lleida va aprovar en Ple la moció presentada pel grup municipal de Convergència i Unió de suport al Moviment Franjolí per la Llengua.
L’acord municipal fou possible gràcies als 19 vots dels grups de CiU i PSC, mentre el grup del PP va votar en contra (5) i va haver-hi una abstenció d’un regidor no adscrit.
D’aquesta manera, La Paeria esdevé el primer estament públic que expressa el seu suport i s’adhereix al col·lectiu “Moviment Franjolí per la Llengua”.
Des del MFLL expressem la nostra satisfacció per aquest fet i remarquem la importància que un ens públic català tan pròxim a molts ciutadans de la Franja mostri el seu suport vers les accions en defensa de la llengua a les comarques catalanòfones a l’Aragó.
L’intent d’acabar amb el català a la Franja, a Europa!
Aquests són moments molt intensos per a la llengua catalana. D’una banda, són moments d’il•lusió i esperança davant la possibilitat, més real que mai, que el català disposi ben aviat d’uns instruments d’estat de prou dimensions que en permetin un desenvolupament normal. En paral•lel, però, també són moments complexos per al conjunt de l’àmbit lingüístic, pels intents de laminar l’escola catalana en llengua i continguts i pels nombrosos atacs que pateix el català a gairebé tots els territoris de parla catalana, des del Principat fins al País Valencià, passant per la Catalunya Nord, les Illes Balears o la Franja de Ponent.
Setge al català a la Franja
Entre els atacs que intenten anorrear la unitat de la llengua, trobem malauradament casos surrealistes com els de la Franja, que clivellen la cohesió social del dia a dia dels seus parlants i que destrossen el consens de la comunitat científica. Des de la Plataforma per la Llengua considerem inadmissible que a la Franja el català passi a anomenar-se Lengua Aragonesa Propia del Àrea Oriental (LAPAO), amb tot el que això suposa. Aquesta política de setge del català a la Franja té el seu principal camp de batalla a les escoles, on el Govern està substituint progressivament en els currículums la denominació de «llengua catalana» per la de «llengua oriental», amb l’objectiu gens dissimulat de fer desaparèixer el català de l’imaginari col•lectiu. Des de l’ONG del català, demanem, exigim i treballem perquè les dones i els homes dels pobles i ciutats de la Franja tinguin garantits els seus drets lingüístics i puguin viure plenament en català.
Denunciem la problemàtica a Europa!
Amb la voluntat d’internacionalitzar allò que està succeint amb el català a les comarques catalanoparlants d’Aragó i tenint en compte l’actitud clarament agressiva del Govern d’Aragó amb la nostra llengua, des de la Plataforma per la Llengua traslladarem a les institucions comunitàries la situació a la Franja i denunciarem el LAPAO al Parlament Europeu. Estem organitzant un acte conjunt amb europarlamentaris catalans per tal de fer sentir la veu de la Franja a Europa. Però no hi anirem sols. Volem anar-hi acompanyats de milers d’adhesions. Necessitem el teu suport!
LOMCE: preguntas frecuentes (Gobierno de Aragón)
8.- ¿Debemos hacer el marco curricular de lengua catalana en base a la LOE o a la LOMCE?
Respuesta. Con fecha 3 de julio de 2013 se firmó el Protocolo de Coordinación entre el Gobierno de Aragón y la Generalidad de Cataluña, para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación para la promoción de la enseñanza de la lengua catalana en el ámbito de la educación. Debido a la existencia de este Protocolo las enseñanzas de lengua catalana deben adaptarse al marco curricular establecido por la Generalidad de Cataluña, a través del Departamento de Enseñanza.
Normativa de referencia:
ORDEN de 3 de octubre de 2013, del Consejero de Presidencia y Justicia, por la que se dispone la publicación del protocolo de coordinación entre el Gobierno de Aragón y la Generalitat de Catalunya, para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación.
http://www.boa.aragon.es/cgi-bin/EBOA/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=BOLE&PIECE=BOLE&DOCS=1-29&DOCR=13&SEC=FIRMA&RNG=200&SEPARADOR=&&PUBL=20131024
Els socialcristians alemanys contra el català | Lo Finestró.
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 15 de febrer)
Avui, 8 de desembre del 2014, m’assabento per Arredol, diari de lectura molt recomanable, que la Plataforma per la Llengua convoca un premi per al mes gran enemic d’aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és la llengua catalana, pròpia i històrica de l’Aragó segons les nostres lleis prelapaistes. Tothom hi pot donar el seu vot escrivint a la web estimoelcatala.cat fins al 7 de gener vinent. Entre els candidats figura en primer lloc, amb tots els honors, la nostra presidenta Luisa Fernanda Rudi, i la segueixen, estalonant-la, els Wert, Bauzá, Fabra, Rajoy, Hollande, … . La darrera paraula, evidentment, la tenim nosaltres votants. I justament avui, quan semblava que la llista de candidats quedava tancada, els n’ha sortit un nou contricant amb totes les de guanyar. Es tracta del partit de la Unió Socialcristiana, Christlich Soziale Union (CSU) en alemany, partit germà del de Na Merkel amb el qual governa, juntament amb el PSOE alemany. La CSU acaba de publicar els punts que es tractaran dissabte al Congrés del partit a Nuremberg. I entre aquests n’hi ha un on declaren que s’ha d’instar —eufemisme per no dir “obligar”— a parlar alemany, tant en públic com en família, a tothom que tinga antecedents migracionals, (Migrationshintergründe) en alemany, i que vulga viure permanentment a Alemanya. Clar i alemany: que ja no podré enraonar en català amb els meus fills i amb la néta gran, ni amb els molts companys catalanòfons d’Alemanya com fins ara he fet. La CSU mereix que se la qualifique de la més gran enemiga del català d’enguany, perquè fins i tot la nostra presidenta, que mira si en fa de grosses contra nosaltres els aragonesos catalanòfons, no ens prohibeix d’enraonar català ni a casa ni en públic, mentre en diguem lapao i el parlem amb l’ortografia local, això sí. Quan al febrer es publicarà aquest cresol el lector ja sabrà qui haurà guanyat. Tot i que em sap greu que la nostra presidenta no guanye el premi de més gran enemiga del català, entendré que els votants no puguem evitar d’atorgar-lo a la Unió Socialcristiana.
Artur Quintana
Des del Seminari Aragonès de Sociolingüística hem redactat una reflexió pública sobre la supressió definitiva de les denominacions de català i aragonès a la legislació aragonesa, a partir de la supressió de l’article 4 de la Llei de Patrimoni Cultural, que estava vigent des de 1999.
Seminario Aragonés de Sociolingüística (Heraldo): Derechos lingüísticos bajo mínimos
Article original a l’Heraldo de Aragón (10/2/15)
Los derechos civiles de los hablantes de aragonés y catalán, bajo mínimos a partir del 1 de enero de 2015
Seminario Aragonés de Sociolingüística: Natxo Sorolla (URV), Chabier Gimeno (Unizar), Rosa Bercero (U. de Oxford), Ceci Lapresta (UdL), Antonio Eito (Unizar), Josep Espluga (UAB), Ánchel Reyes. Investigadores en las Lenguas de Aragón: Javier Giralt (Unizar), Maite Moret (Unizar).
La Ley aragonesa de Presupuestos, aprobada el pasado 30 de diciembre (Ley 14/2014), además de tratar los temas fiscales que le son propios, incorpora cambios legislativos en segundo plano que le son ajenos. Entre estos cambios se encuentra la supresión del catalán y el aragonés en la Ley de Patrimonio Cultural Aragonés (Ley 3/1999). Este tipo de maniobras habitualmente intenta ocultar temas espinosos de cara al debate público. Y la política lingüística, por más que debería tratarse desde un espíritu abierto, inclusivo y de protección del patrimonio, ha dado con importantes debates y polémicas, en las que el Gobierno se ha visto envuelto de forma innecesaria, como el ya famoso LAPAO. El origen histórico del catalán en Aragón es avalado por la Universidad de Zaragoza, la Real Academia Española de la lengua o el Consejo de Europa.
En el antiguo redactado de esta Ley de Patrimonio se afirmaba que “el aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración” (artículo 4). En 2013 se aprobó la segunda Ley de Lenguas de Aragón (Ley 3/2013), en la que de forma destacada, no se nombraba las lenguas que pretendía proteger. Aunque a lo largo de la ley se reiteraba el reconocimiento del uso, la protección y la promoción de las “lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”, estas no eran definidas, y tan sólo parecía especificarse que estas lenguas eran dos (y no más) en la definición de las “zonas de utilización” de “la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica” y de la “lengua aragonesa propia del área oriental”, y es por ello que calaron en la opinión pública los acrónimos de LAPAO y LAPAPYP.
La Ley de Patrimonio permitía resolver esta carencia, definiendo cuáles eran estas dos lenguas de acuerdo a los estudios filológicos. El articulado se aprobó el año 1999, cuando gobernaban los socios PP y PAR, como actualmente, y con el voto favorable de todos los partidos en la oposición. Las coincidencias hacen que Javier Callizo fuese consejero de Cultura en ese momento (PAR), y actualmente ocupe el cargo de Director General de Patrimonio Cultural.
El nuevo redactado elimina las denominaciones de catalán y aragonés de esta Ley, para apuntar que “además del castellano, Aragón tiene como propias, originales e históricas las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma”, liquidando por completo cualquier referencia a cuáles son las lenguas a proteger por la legislación lingüística en Aragón.
El único mecanismo posible por el que la Ley de Lenguas puede resolver esta indefinición de lo que se protege es la Academia Aragonesa de la Lengua. Pero esta institución inexistente no cuenta aún con sus Estatutos, que debían ser aprobados ocho meses después de la entrada en vigor de la Ley, por lo que lleva más de un año de retraso (diciembre de 2013).
Únicamente mediante el reconocimiento del catalán y el aragonés, objetos de protección y promoción por parte de la legislación aragonesa como lenguas propias de Aragón, es posible iniciar los mecanismos de estabilización de estas comunidades lingüísticas, además de la reversión de los procesos de sustitución de este patrimonio aragonés.
Article original a l’Heraldo de Aragón (10/2/15)
Los derechos civiles de los hablantes de aragonés y catalán, bajo mínimos a partir del 1 de enero de 2015
Seminario Aragonés de Sociolingüística: Natxo Sorolla (URV), Chabier Gimeno (Unizar), Rosa Bercero (U. de Oxford), Ceci Lapresta (UdL), Antonio Eito (Unizar), Josep Espluga (UAB), Ánchel Reyes. Investigadores en las Lenguas de Aragón: Javier Giralt (Unizar), Maite Moret (Unizar).
La Ley aragonesa de Presupuestos, aprobada el pasado 30 de diciembre (Ley 14/2014), además de tratar los temas fiscales que le son propios, incorpora cambios legislativos en segundo plano que le son ajenos. Entre estos cambios se encuentra la supresión del catalán y el aragonés en la Ley de Patrimonio Cultural Aragonés (Ley 3/1999). Este tipo de maniobras habitualmente intenta ocultar temas espinosos de cara al debate público. Y la política lingüística, por más que debería tratarse desde un espíritu abierto, inclusivo y de protección del patrimonio, ha dado con importantes debates y polémicas, en las que el Gobierno se ha visto envuelto de forma innecesaria, como el ya famoso LAPAO. El origen histórico del catalán en Aragón es avalado por la Universidad de Zaragoza, la Real Academia Española de la lengua o el Consejo de Europa.
En el antiguo redactado de esta Ley de Patrimonio se afirmaba que “el aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración” (artículo 4). En 2013 se aprobó la segunda Ley de Lenguas de Aragón (Ley 3/2013), en la que de forma destacada, no se nombraba las lenguas que pretendía proteger. Aunque a lo largo de la ley se reiteraba el reconocimiento del uso, la protección y la promoción de las “lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”, estas no eran definidas, y tan sólo parecía especificarse que estas lenguas eran dos (y no más) en la definición de las “zonas de utilización” de “la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica” y de la “lengua aragonesa propia del área oriental”, y es por ello que calaron en la opinión pública los acrónimos de LAPAO y LAPAPYP.
La Ley de Patrimonio permitía resolver esta carencia, definiendo cuáles eran estas dos lenguas de acuerdo a los estudios filológicos. El articulado se aprobó el año 1999, cuando gobernaban los socios PP y PAR, como actualmente, y con el voto favorable de todos los partidos en la oposición. Las coincidencias hacen que Javier Callizo fuese consejero de Cultura en ese momento (PAR), y actualmente ocupe el cargo de Director General de Patrimonio Cultural.
El nuevo redactado elimina las denominaciones de catalán y aragonés de esta Ley, para apuntar que “además del castellano, Aragón tiene como propias, originales e históricas las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma”, liquidando por completo cualquier referencia a cuáles son las lenguas a proteger por la legislación lingüística en Aragón.
El único mecanismo posible por el que la Ley de Lenguas puede resolver esta indefinición de lo que se protege es la Academia Aragonesa de la Lengua. Pero esta institución inexistente no cuenta aún con sus Estatutos, que debían ser aprobados ocho meses después de la entrada en vigor de la Ley, por lo que lleva más de un año de retraso (diciembre de 2013).
Únicamente mediante el reconocimiento del catalán y el aragonés, objetos de protección y promoción por parte de la legislación aragonesa como lenguas propias de Aragón, es posible iniciar los mecanismos de estabilización de estas comunidades lingüísticas, además de la reversión de los procesos de sustitución de este patrimonio aragonés.
El passat mes de gener es van convocar els premis literaris d’Aragó: “Premio de las Letras Aragonesas 2014”, “Premio Miguel Labordeta 2014” i “Premio Arnal Cavero-Guillem Micolau 2014”. Tal com va aprovar el govern PP-PAR el febrer del 2013, aquests tres premis són honorífics, això sí, als guanyadors se’ls lliurarà un magnífic diploma. Algú podria pensar que només amb estímuls crematístics es podia fomentar la creació literària? I per això es diu a la convocatòria “el premio és honorífico, entregándose un diploma acreditativo”; heus aquí la clau de l’èxit. No entenc com es van declarar deserts l’any passat. Tot i que, d’altra banda, el govern no es mostra pas del puny estret quan diu al decret que: “La obra premiada estará libre de derechos de edición para que pueda ser publicada”. Queda prou clar, doncs, que no vol perjudicar els autors apropiant-se dels seus drets. Amb aquest estímul no restarà de braços caiguts cap persona amb afició a l’escriptura; és més, empenyerà a escriure aquells aragonesos que no ho han fet mai, cercant el diploma honorífic i la llibertat de publicar les seues obres en qualsevol editorial, amb la qual, de ben segur, podran arribar a avantatjosos acords. Continuar llegint… Surrealistes premis literaris del govern d’Aragó | Lo Finestró.
El passat 13 de desembre es va celebrar a Fraga (Osca) l’acte de lliurament dels premis del “XIII Concúrs (sic) Literari en Aragonés (sic) Oriental ‘Roberto G.Bayod’ organitzat per la Federació d’Asociacions Culturals de l’Aragó Oriental (FACAO), format per un grapat de persones negacionistes de la existència del català a la Franja.
Entre els assistents es trobaven representants polítics del Partit Popular, Partit Aragonès, Rolde Choben, Compromís amb Aragó i Ciutadans.
Se suposa que els vells militants de la FACAO, que han treballat durant molts anys colze a colze amb l’ínclit alcalde de Bellmunt, desaparegut fa pocs anys, saben ben be de la seua trajectòria política franquista, ultradretana i violenta, especialment durant els primers anys de la transició democràtica. Una persona que es definia com defensor de les modalitats lingüístiques de la Franja en front del “català normatiu” i que el seus actes més significatius en defensa d’aquestes modalitats van ser batejar el seu poble (Bellmunt de Mesquí) del que va ser alcalde molts anys, com a Belmonte de San José, i canviar de nom tots els topònims del seu lloc, com ara el tradicional de La Vall Fosca per “El Valle Hondo”, etc. Continuar llegint … Sap Ciutadans qui era Roberto Bayod? | Mas de Bringuè.
ORDEN de 14 de enero de 2015, del Departamento de Educación, Universidad, Cultura Deporte, por la que se convoca el “Premio Arnal Cavero-Guillem Nicolau 2014”.
Mediante Decreto 22/2013, de 19 de febrero, del Gobierno de Aragón, se han regulado los premios a la creación literaria y al sector del libro de Aragón, entre ellos el “Premio Arnal Cavero-Guillem Nicolau”, dirigido a estimular la creación literaria en cualquiera de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón.
Bases del Premi (arxiu pdf)
Les “llengües aragoneses” optatives el pròxim curs a l’Aragó | Lo Finestró.
Aragóndigital ha publicat que a partir de setembre els centres educatius aragonesos aplicaran la LOMCE a 1r i 3r de l’ESO i 1r de Batxillerat. Quan parla de les assignatures no obligatòries, fa esment a la implantació de noves matèries optatives, dient que hi haurà la possibilitat de triar una assignatura específica de llengües pròpies, en la qual s’estudiaran [sic] els dialectes de la Comunitat. Encapçalant la notícia diu que els alumnes tindran l’opció d’estudiar les llengües aragoneses i la història d’Aragó. Em temo que tota la notícia sigui una pura transcripció d’una nota de la Conselleria, o més concretament del director d’Ordenació Acadèmica. Com veieu, del català i de l’aragonès no se’n parla ni per equivocació. Com és habitual, amb referència al tractament de les dues llengües pròpies minoritàries de l’Aragó sempre es pot trobar un “pitjor”, una negació o un nou menyspreu per part de la Conselleria d’Educació. En aquest cas està ben a la vista quan es diu: es podran estudiar optativament els dialectes de la Comunitat. Ni són català, ni aragonès, ni són llengües, ja només són dialectes. Es refereix també als dialectes del castellà? Tot és una absurditat, tot una bogeria. Mentre tant l’aragonès agonitza dia rere dia i el català, malgrat tants d’esforços per part d’institucions i persones que el defensem, es va diluint per tota la Franja. Guanya el PP, guanya el PAR i tots els que callen, perd la cultura, perd Aragó. I algú em preguntarà: qui o quins són Aragó?