Els estudiants de 1er de la ESO continuaran, per ara, fent català | Comarques Nord.

Els estudiants de 1er de la ESO continuaran, per ara, fent català

Els alumnes de 1er de la ESO que van demanar estudiar català continuaran fent classes en horari escolar. L’inspector en cap del Departament d’Educació va presidir dilluns a la tarde una reunió al IES Matarranya centrada en l’assignatura de català. A la reunió van ser convocats els pares i mares d’estudiants de 1er de la ESO per avaluar el futur d’esta assignatura. I és que degut a un problema legal, l’ensenyament de l’idioma estava contra les cordes. El català s’ofereix com alternativa al francès, situació que va ser denunciada per la cap de Departament de Francès del IES Matarranya perquè “el francès no pot ser optatiu”. Inspecció li va donar la raó, cosa que obligava als alumnes de primer de català a fer francès, deixant l’ensenyament de català sense hores disponibles. Esta situació va generar molta preocupació entre els estudiants i pares que volen formació de la llengua. Els afectats inclús van arribar a fer una recollida de firmes dins del centre educatiu.

Finalment, i degut a la pressió social i la sensibilitat existent al Matarranya en matèria lingüística, l’inspector en cap va entendre la preocupació dels pares. De moment, els alumnes de 1er de la ESO seguiran fent classes de català en horari escolar. Esta setmana ho han fet així, però Educació buscarà una solució perquè fer català en horari de francès no és legal. També ho és eliminar l’assignatura de català. Des de l’associació Clarió, en declaracions a Ràdio Matarranya, van recordar unes hores abans de la reunió que “és il·legal no oferir català en horari lectiu. La nova Llei de Llengües desprèn que tots els alumnes tenen dret a conèixer i saber la seua llengua. Això s’ha intentat tapar amb una il·legalitat”, perquè francès no pot ser una assignatura optativa. Però evidentment, això podia cometre “una altra il·legalitat, que seria eliminar l’assignatura de català”. Un total de 24 alumnes d’uns 60 de 1er de ESO van demanar estudiar català al IES Matarranya.

Fins a nova ordre, els estudiants de català de 1er de la ESO seguiran rebent les classes a l’hora de francès. Passarà el mateix amb els alumnes de 2on i 3er de la ESO. Això no estava del tot clar. Des de la comunitat educativa del IES Matarranya van explicar a comarquesnord.cat que el plantejament d’Educació era passar als alumnes de 2on i 3er de català a 2on i 3er, respectivament, de francès. Una cosa “que no té sentit”, perquè “és impossible que es posen al nivell de la resta de companys de francès”. Però inspecció va canviar de discurs a la reunió, després de conèixer la preocupació dels pares i mares dels alumnes de català. Inspecció haurà de buscar una solució, perquè donar català en hores lectives de francès és il·legal. Però també ho és prohibir l’ensenyament de català. Com a solució s’ha plantejat donar les classes per la tarde. Una carambola molt complexa que necessitaria de partida econòmica.

Fa tres cursos, Inspecció va donar el consentiment al IES Matarranya de donar català en horaris de francès. Ara, per contra, diu que és il·legal. Amb l’aplicació de la LOMCE a secundària, que serà a partir del curs escolar 2015/16, estos conflictes desapareixeran perquè el català serà assignatura optativa. La problemàtica del pròxim curs podria ser la definició de la llengua. Serà català? Serà lapao? A saber.

Educación obliga a alumnos de 1º de ESO del IES de Valderrobres que eligieron Catalán a estudiar Francés – Diario de Teruel.

Educación obliga a alumnos de 1º de ESO del IES de Valderrobres que eligieron Catalán a estudiar Francés

Vota

 Resultado

7 votos

La enseñanza del catalán en 1º de ESO como materia optativa en el Instituto de Educación Secundaria (IES) “Matarraña” de Valderrobres podrá continuar impartiéndose siempre que esta lengua se enseñe fuera del horario escolar, esto es, en lo que se denomina “la séptima hora”, o como proyecto multilingüe dentro del horario lectivo, para lo que el centro tendrá que reorganizar los tiempos de clase.

Esa es la última palabra del departamento de Educación del Gobierno de Aragón, después de la polémica suscitada esta semana, cuando dos inspectores de Educación comunicaron que los alumnos de 1º de ESO no podían elegir entre Catalán o Francés durante este curso escolar, ya que la segunda es asignatura obligatoria en el currículo aragonés y la primera no.

La queja presentada por parte de una profesora de Francés del Instituto de Valderrobres a la dirección provincial de Educación alertando de que había estudiantes de 1º de ESO que en lugar de Francés (idioma obligatorio en ese tramo) cursaban Catalán ha motivado que el servicio provincial recule ahora considerando “ilegal” lo que hace tres años autorizó e incluso propuso como solución, tras dejar de sufragar el comedor y el transporte a los alumnos que se quedaban en el IES por la tarde para asistir, durante dos días a la semana, a las clases de la Catalán.

El pasado lunes, la dirección provincial de Educación ordenó que los alumnos de 1º de ESO matriculados en la asignatura de Catalán (un total de 24) debían pasar a cursar el resto del curso la asignatura de Francés, que es obligatoria y que forma parte del currículo aprobado por el departamento de Educación, lo cual no ocurre con el Catalán. En cuanto a los alumnos de esta asignatura de 2º y 3º de ESO, podrán continuar con los estudios, según informó el Gobierno de Aragón, debido a que no dieron Francés en 1º de ESO.

Esta decisión fue comunicada a los alumnos y a sus padres, que este lunes por la tarde tuvieron una reunión con el Inspector Jefe del departamento de Educación y con el Inspector de Zona, a los que manifestaron su rechazo a la medida decretada por la dirección provincial. Los padres defendieron ante los dos inspectores el derecho de sus hijos (24 cursan la asignatura en 1º de ESO y 48 lo hacen en todo el instituto) de estudiar y conocer su lengua materna, al tiempo que mostraron su oposición a que los niños acudan al centro por la tarde si no está subvencionado el transporte o el comedor. Este sistema fue el que se utilizó en el centro durante mucho tiempo hasta que, hace ahora tres años, Educación dejó de garantizar el comedor y el transporte escolar de manera gratuita por las tardes.. Como consecuencia de aquel recorte, la misma dirección provincial de Educación, que entonces estaba encabezada por Begoña Lahoz, propuso como alternativa que los niños eligieran, en horario lectivo, entre las asignaturas de catalán y francés.

Desde el Gobierno de Aragón señalaron que no están dispuestos a contemplar esta alternativa,alegando que no se sufraga el transporte escolar por las tardes en ningún otro municipio de la Comunidad.

Los estudiantes del IES Matarraña que superan la asignatura de Catalán entre 1º y 3º de ESO tienen reconocido el Nivel B de esta lengua.

El lunes, los padres de los alumnos solicitaron a los dos inspectores que mantengan las cosas tal y como están este curso escolar para que los niños de 1º puedan continuar con la asignatura en la que se han matriculado. Según argumentan, la realización de un proyecto educativo ahora, cuando ya está hecho el horario, es algo complicado.?Además, recuerdan que el año que vienen tiene que cambiar el sistema por completo, ya que entra en vigor la Lomce para 1º de ESO.

“Queremos que nuestros hijos estudien catalán, porque es su idioma materno, y porque así se cumple la Ley de Lenguas de Aragón”, afirmó Teresa María Balaguer, madre de un estudiante, quien explicó que “los inspectores nos hablaron de varios modelos que están en marcha en Aragón para compaginar la enseñanza del catalán, pero a nosotros lo que nos interesa al final es que nuestros hijos estudien su lengua y que si hay que hacer un proyecto multilingüe que se haga, pero el año que viene, no ahora”.

Lo que antes sí, ahora no

Balaguer considera “contradictorio” que “el mismo inspector que firmó que nuestros hijos podían elegir entre la asignatura de Catalán o la de Francés hace tres años, afirma ahora que eso es ilegal y que hay que estudiar francés sí o sí”. Esta madre dijo que incorporar una hora de catalán dos días a la semana en el centro en horario de mañanas “no es complicado” y que como sistema “ya se propuso en una ocasión anterior sacar cinco minutos de cada materia y juntarlos todos al final del día para poder dar una hora de catalán”.

La asociación Clarió pide garantías para aprender la lengua materna

La asociación Clarió (Padres del Matarraña en defensa del catalán) ha solicitado que no se suspendan las clases de catalán en horario lectivo mientras no se encuentre un modelo que mejore la oferta educativa de la asignatura. Asimismo, han pedido a Educación que se busque una solución para que todos los alumnos del centro puedan cursar la asignatura en horario lectivo para evitar que estos estudiantes sean “analfabetos en su lengua materna”. Clarió ha reclamado la creación del departamento de Catalán en el IES para “poder integrar plenamente la asignatura en la comunidad educativa.

La asociación de padres recuerda que en esta comarca el catalán es lengua materna de la mayor parte de sus habitantes desde hace 850 años y que fue lengua oficial y lengua de escritura hasta que en 1707 los Decretos de Nueva Planta abolieron los Fueros de Aragón.

Al mismo tiempo, la asociación recordó que “las Comunidades Autónomas tienen que velar por las lenguas utilizadas en su territorio, además del castellano, y garantizar su conservación”, pues así lo señala la Constitución. También que en Educación Primaria “entre el 75 y el 100% de los padres elige que sus hijos estudien esta lengua, que se oferta como optativa” y que “en otros IES de la zona catalanohablante se oferta la asignatura en horario lectivo”. A juicio de la asociación de padres, no hacerlo en horario escolar constituiría una “situación de ilegalidad”.

L’IES Matarranya es rebel·la contra la supressió del català | Xarxes socials i llengües.

Seguint l’estela de la introducció del LAPAO com a assignatura i la persecució de l’ús institucional del LAPAPYP, la persecució del català i l’aragonès a Aragó continuava amb tot allò que feia pensar que la Direcció Provincial suprimiria l’assignatura de català de l’IES Matarranya. El conflicte s’imposava per l’optativitat del català i del francès, i tot apuntava que la Direcció Provincial l’aprofitaria per a liquidar el català de les aules. Però el conflicte es manté obert, davant la pressió i resistència d’alumnes, professors, pares i representants polítics, que aposten per matenir, almenys, l’optativitat del català al centre. Altres blocs ja van mostrar el patiment local (Finestró, Mas de’n Bringuè) i la premsa se’n va fer ressò (Núvol, Vilaweb).

Més d’un centenar d’alumnes s’han mobilitzat amb un manifest en què declaren que “creemos de sentido común poder hablar y escribir nuestra lengua materna; una lengua que nuestros ancestros ya hablaban”, pel fet que “el año pasado, en una reunión con la Directora provincial de Educación de Teruel se dijo que la enseñanza de nuestra lengua materna seguiría como había seguido hasta entonces, o sea, que seguiríamos estudiando la ortografía y gramática catalana en horario lectivo”. Manifesten un conflicte normatiu amb la implantació del LAPAO: “La Ley de Lenguas Aragonesa reconoce el derecho al estudio de la gramática de la lengua propia de nuestra región, pero como bien usted sabrá, el LAPAO carece de normas gramaticales, por lo que el sentido común nos dice que lo más correcto es recurrir a la gramática de la lengua catalana para poder saber escribir nuestra lengua, como se ha hecho hasta ahora”. Finalitza dient que “apreciamos que haya empleado su tiempo en nosotros y piense por una vez en el bien de los alumnos y no sólo en el interés egoísta de algunos profesores. Atentamente, los alumnos partidarios de estudiar su lengua materna.”

Els pares s’han preocupat cridant a l’Institut i s’han mobilitzat mitjançant l’Associació de Pares Clarió i han fet arribar una carta a l’Inspector en Cap. Alcaldes de diferents poblacions com Pena-roja, Beseit i Mont-roig es van apropar a l’Institut per a informar-se sobre la notícia, perquè la Direcció Provincial no rebia les seues cridades telefòniques.

En la reunió que va tenir lloc el 23 de setembre (19.30h) hi van assistir més pares dels convocats (alumnes de 1r i 2n matriculats a català), a més d’alumnes i professors. L’inspector, s’esforçà en utilitzar un català poc fluid, exposant de manera confusa qüestions de legalitat, projectes bilingües, conflicte, solució de problemes, diàleg, però una mare li va fer veure que encara no s’havia informat del problema que es pretenia solucionar. Els alumnes van llegir la seua carta i van ser aplaudits. L’Inspector remarcà que la decisió depenia de Carmen Calvo, directora provincial, i especialment de la seua voluntat política. Per tant, el conflicte continua obert.

Prohibit ensenyar català | Núvol.

Si l’any 2013 l’aprovació de la nova Llei de Llengües d’Aragó pronosticava un futur fosc per a la llengua catalana en el mapa lingüístic d’Aragó, l’inici del curs 2014-2015 n’és la prova definitiva. I és que, tal com informaven alguns diaris i blogs de la Franja, l’IES Matarranya de Vall-de-roures ha rebut aquest dilluns la visita de l’inspector en cap de Terol i l’inspector de la zona per debatre i buscar possibles solucions sobre la prohibició de l’assignatura optativa de català en aquest institut.

Segons el diari comarquesnord.cat, ha estat la professora de francès de l’escola qui s’ha posat en contacte amb la direcció provincial d’Educació i ha denunciat la situació, perquè considera que el català no pot ser ofert com una alternativa a la llengua francesa en els cursos de primer i segon d’ESO, en què els alumnes escullen si volen fer l’assignatura Taller de lengua o bé Segunda lengua extranjera – francés. L’associació de pares Clarió, una entitat de defensa de l’ensenyament de la llengua catalana a les escoles, s’ha mostrat consternada davant de la notícia i té por que la situació amb què quedi la matèria sigui desfavorable per a la llengua, i per això alguns alumnes de l’institut i pares s’han mobilitzat a favor de l’assignatura i de continuar mantenint les coses tal com estan fins ara. Segons informacions de la mateixa associació, els alumnes que han estat presents a la reunió i que han rebut el suport del professor de català i dels seus pares han llegit a l’inspector una carta que ells mateixos han escrit tot reivindicant els seus drets i la seva voluntat de continuar aprenent català tal com fins ara. A més a més, l’entitat considera que, si l’assignatura de llengua catalana desaparegués del pla docent, el govern estaria incomplint la Llei de Llengües, en la qual es garanteix l’ús, la protecció i la promoció de les llengües del territori. No obstant això, l’inspector s’ha limitat a comunicar-los que la decisió final depèn exclusivament de la directora provincial Carmen Calvo Villar.

Algunes personalitats del món polític i sociocultural ja han denunciat l’eradicació del català com a assignatura de les escoles de la Franja. Alguns apunten que la substitució del terme català per l’acrònim LAPAO és una excusa que serveix per esborrar qualsevol rastre de catalanitat de la zona. Tot aquest panorama educatiu desfavorable es veu contrastat en el VII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2013), que recentment ha presentat l’Observatori de la Llengua (Xarxa CRUSCAT – IEC), en el qual es demostra que el sector educatiu és un dels principals perjudicats amb les noves polítiques incentivades pels governs del PP en alguns dels territoris catalanoparlants (País Valencià, Illes Balears i la Franja). No obstant això, tota aquesta situació ha contribuït a la creació d’associacions a favor de la defensa del català a l’escola, com és el cas de l’Associació de pares Clarió, els quals han iniciat diverses campanyes amb la intenció de reforçar l’ensenyament del català en les escoles de la zona.

Protegir el LAPAPYP prohibint lo seu ús públic | Xarxes socials i llengües.

Protegir el LAPAPYP prohibint lo seu ús públic

Prohibir l’ús de llengües, i sobretot si es tracta de l’aragonès a Aragó, queda mal. I per això, a pesar que l’objectiu de la Llei de llengües de 2013 és eradicar qualsevol opció de reconeixement i normalització del català a la Franja i de l’aragonès, no queda bé dir-ho. D’aquí que la Dolores Serrat, Consellera d’Educació d’Aragó, deia que “la Ley de Lenguas de Aragón habla de la protección y defensa de las lenguas y modalidades lingüísticas que se hablan en el Aragón septentrional y en el oriental”. Com protegixen eixe patrimoni? Quan el que es fa és simplement usar l’aragonès d’una manera simbòlica i protocol·lària a l’Ajuntament d’Osca (territori històric de l’aragonès), es despleguen tots els mecanismes de control de la legislació aragonesa per a que no torne a passar.

La part més interessant és que en la guerra anticatalanista del LAPAO, l’Heraldo diu per enèsima vegada que que a la Franja es parlen “variantes locales del catalán”. Pancatalanistes!

Caldria preguntar-se què n’opina Bueñuel de tot això. Dona per a un guió? ¡Cómo esperas que te quiera si esto no da más de sí! Les intervencions dels alcaldes també són dignes d’anàlisi de les actituds diglòssiques. Però, malauradament, en els temps obscurs que corren, lo tema principal  no és eixe!

Dos trampes de l’alternativa al LAPAO | Xarxes socials i llengües.

Dos trampes de l’alternativa al LAPAO 16 setembre 16UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: ascens social, català, catalunya, ensenyament, Franja, lapao, modernització
trackback , edit post

Novetats:

• Article a El Punt Avui que amplia la informació
• Article al Blog de la Revista Llengua i Dret que ho cita
• Article a El Finestró de Gràcia

En l’inici de curs ha arribat una carta a pares de la Franja informant que es modifica la històrica assignatura de català i la seua alternativa. L’assignatura de català passa a denominar-se Lengua aragonesa propia del Aragón Oriental, popularitzada amb les sigles de LAPAO. I com a optativa, la seua alternativa serà Trabajo de competencia lingüística. A l’alternativa, a part de mancar-li l’article determinat, pareix que siga repàs de llengua (només) castellana, que és l’únic nom de llengua digne d’obviar-se quan es parla de competència lingüística. Així, aprendre català, encara que siga amb la nova denominació, serà a costa de no tenir classes de repàs de l’única llengua vehicular de l’escola. I per tant, de l’única llengua útil per a desenvolupar-se a l’escola i a la vida. Oferir com a alternatives al LAPAO lo repàs de castellà té trampes importants.

La Llei de llengües (2013) diu a l’article 12:

Se reconoce el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario. El Gobierno de Aragón, a través del departamento competente en materia de educación, garantizará este derecho mediante una oferta adecuada en los centros educativos.

No sorprendrem a ningú si descobrim que a la Franja es pot viure en normalitat lo monolingüisme. Però només lo monolingüisme de desconèixer el català. Del desconeixement del castellà no se’n parle, perquè els últims reductes de monolingües catalanoparlants van desaparèixer fa anys. Eixa societat que es desenvolupava només en català va anar morint, al ritme que moria la societat autosuficient. Ham vist morir els últims monolingües catalanoparlants, ocupant les capes socials més baixes. La modernització va ser tutelada per l’Estat-nació , i per tant, només va tindre privilegis per a la llengua de l’Estat, expulsant la llengua local de qualsevol idea de modernitat. Ben al contrari, en l’actualitat trobem multitud d’exemples de població de la Franja que pot desenvolupar la seua activitat quotidiana, en tots los nivells, sense ser bilingüe, sabent només castellà. I no sofreix cap tipus de privació ni discriminació. Ben al contrari, desconèixer la llengua majoritària de la població local no només és possible per a portar una vida normal, si no que també permet ocupar les capes més altes a nivell local. La llengua catalana no no va lligada a l’ascens social. Però sí que hi va la llengua castellana. Perquè  es pot ocupar les posicions més altes desenvolupant-se en un pulcre monolingüisme castellà. I aquí resideix la primera trampa de l’alternativa LAPAO/Repàs. Les normes socials que han anat lligades al desenvolupament de l’Estat-nació i al procés de modernització han apartat la llengua del poble a la solidaritat local. És ben sabut que un catalanoparlant convergeix sistemàticament a un castellanoparlant. I és per això que el coneixement del català/LAPAO no aporta cap valor social als crios: la pretesa alternativa és una trampa. La privació d’ascens social lligat a la llengua local és la que han promogut contínuament les administracions aragoneses i estatals.  Ni han potenciat ni han exigit lo bilingüisme als seus funcionaris, encara que això apropara el servei als ciutadans. Saber català a la Franja no done cap mèrit per a ser mestre, doctor o funcionari de Correus. Mentre que redactar correctament en castellà obre tot un món de possibilitats de futur. Com les obre aprendre anglès. Trampa. L’administració ha creat lo sistema per a que una de les alternatives tingue valor i l’altra no.

La segona trampa de l’alternativa resideix en lo canvi de personalitat de la pròpia llengua. Sempre es deia que molts pares triaven català perquè, si bé a la Franja no el necessitaven laboralment, si algun dia anaven a estudiar a Catalunya el necessitarien.  Esta utilitat de l’assignatura és major al Baix Cinca o a la Llitera (històricament vinculats a Lleida) que no al Matarranya (més vinculat les 3 últimes dècades a Alcanyís). Però en tot cas, si abans podia ser útil aprendre a escriure correctament la pròpia llengua per a estudiar i treballar a Catalunya, quina utilitat té estudiar una nova Lengua aragonesa propia del Aragón Oriental, que a tot estirar té 50.000 parlants, que no té ortografia, que no té literatura, que no té mitjans de comunicació, que no té cap valor en el mercat laboral, i que per no tindre, no té ni nom?

Així és com l’administració aragonesa compleix el text del seu propi Estatut:

1. Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón constituyen una de las manifestaciones más destacadas del patrimonio histórico y cultural aragonés y un valor social de respeto, convivencia y entendimiento.

2. Una ley de Cortes de Aragón establecerá las zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón, regulará el régimen jurídico, los derechos de utilización de los hablantes de esos territorios, promoverá la protección, recuperación, enseñanza, promoción y difusión del patrimonio lingüístico de Aragón, y favorecerá, en las zonas de utilización predominante, el uso de las lenguas propias en las relaciones de los ciudadanos con las Administraciones Públicas aragonesas.

3. Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua.»

PS: Lo text que ha arribat als pares atribueix erròniament la modificació del català pel LAPAO a la LOMCE. En este cas, per més que estranye a la comunitat educativa, Wert no té res a veure en lo LAPAO.  En tot cas, lo document denomina erròniament lo LAPAO, perquè enlloc es diu Lengua aragonesa propia del Aragón Oriental, si no que la Llei de llengües (2013) només la denomina una vegada, i és com Lengua aragonesa propia del área oriental (de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas).

L’assignatura de català, en risc de desaparèixer de l’IES Matarranya | Comarques Nord.

L’assignatura de català està en risc de desaparèixer de l’IES Matarranya. Un problema legal està al darrere d’una realitat que pot afectar el futur formatiu de la llengua pròpia en el centre de secundària. Fins fa res, l’assignatura de català s’oferia com alternativa al francès, cosa que ha estat denunciada per la directora del Departament de Francès, qui considera que “el francès no pot ser optatiu”. Des de Terol, Inspecció li ha donat la raó. Esta mateixa tarde hi ha una reunió prevista a l’IES Matarranya presidida per l’inspector en cap i l’inspector de zona, on s’exposarà la problemàtica i les possibles opcions perquè la formació en català no desaparega del centre. Una de les alternatives seria tornar a les classes de català per la tarde. Alguns cursos s’ha fet així. Esta opció, però, precisa d’una aportació econòmica important per tornar els alumnes del centre als seus corresponents pobles. Faltaria saber si Educació està disposat a sufragar-ho. Si els pares hagueren de pagar el transport com s’ha especulat, l’assignatura de català podria desaparèixer del tot.

Pendents del contingut d’esta reunió, el perill de que desaparega l’assignatura de català ha aixecat molta preocupació entre el col·lectiu de mares i pares sensibles a la formació en la llengua pròpia. Pepa Nogués, de l’Associació Clarió, va detallar que “estem molt alarmats perquè la poca cosa que hem anat aconseguint entre professors, pares, societat, polítics i tots, avui perilla. Avui arriba l’inspector en cap d’Educació amb el de zona per suprimir les classes de català de l’institut. No sabem si només als alumnes de primer o a tots els alumnes”. Nogués va afegir que “sabem que s’oferirà la possibilitat de donar-la per la tarde. Però considerem que ha de ser en horari lectiu i ha de tindre la mateixa dignitat que la resta d’assignatures”. Des de Clarió van recordar que “es va trobar una solució aprovada per Claustre i Inspecció. Els alumnes que no requereixen fer taller de reforç de mates o de llengua, poden escollir entre francès i català”. Però això pot caure avui mateix.

Nogués va anar més enllà. “Exposem que és il·legal no oferir català en horari lectiu. La nova Llei de Llengües desprèn que tots els alumnes tenen dret a conèixer i saber la seua llengua. Això es vol tapar amb una il·legalitat”, com seria que no es pot donar català en optativa de francès. Però evidentment això pot cometre “una altra il·legalitat, que seria eliminar l’assignatura de català”. Pel que fa a la resposta dels pares, des de Clarió van recordar que “tot això ha passat molt ràpid. En només dos dies. No ha donat temps a que els pares puguen reaccionar i avui tindran esta primera reunió. Ens preocupa que es faci tot tan ràpidament”. La nova Llei de Llengües, que ha esborrat el català com a llengua parlada a l’Aragó, està ofegant la formació de la llengua pròpia a les aules. “No s’entén com el Govern d’Aragó incompleix la seua pròpia Llei de Llengües”, va dir Nogués, qui va considerar que “com a pares hem de defensar el que hem aconseguit” en matèria de llengua “i anar més enllà perquè aquí al Matarranya no tenim garantit que els nostres xiquets siguen competents amb la seua llengua”.

Kiosko y Más.

• 6 sep. 2014
• Heraldo de Aragón
• J. ALONSO

El TSJA suspende la inclusión del aragonés en el currículo de Primaria

ALDI DEMANA PERDÓ PER ETIQUETAR EN CATALA. : Noticies de la terreta.

Irritació a l’Aragó perquè troben botifarra etiquetada en català.

La Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán denuncia que ALDI vende en Barbastro productos etiquetados exclusivamente en catalán.

Bandeja de ALDI con etiquetado exclusivo en catalán. Heraldo

La Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán (PANHC) denuncia, en nombre de varios ciudadanos barbastrenses, que el establecimiento ALDI en Barbastro comercializa varios productos que están etiquetados exclusivamente en catalán.La plataforma ha recibido diversas quejas de vecinos de Barbastro que, ante su sorpresa, se han encontrado con productos alimenticios en los que la información de los ingredientes, caducidad, etc. aparecen exclusivamente en catalán, “lo cual es ilegal pues el catalán no es lengua propia de Aragón y la Ley exige que los productos puestos a la venta tienen que estar, como mínimo, etiquetados en la lengua oficial del lugar, en este caso, en español”, afirma la plataforma en una nota. “Si aparte de estar en catalán estuviera en aragonés, a los vecinos que les han hecho llegar sus quejas ya les parecería bien”, añaden.En concreto, Chorche F. y Ana D. denuncian que, tras adquirir un paquete de butifarra envasada al vacío en la sección frigorífica y, tras llegar a su casa, se encontraron con la sorpresa de que el etiquetado estaba solo en catalán. En palabras de Chorche G., “esto es una vergüenza. Estamos pensando en recoger firmas entre los clientes de ALDI y entregarlas en el supermercado para exigir una rectificación o cambiaremos de comercio”.

Ana D. afirma que “todo esto no es una casualidad. Es una campaña diseñada para ir catalanizando Aragón. Vamos a exigir a ALDI Barbastro que los productos que comercialice en Aragón estén, por lo menos, en español o en aragonés”.

Por su parte, Chabier G., otro vecino de la capital del Somontano, denuncia que, recientemente, compró un paquete de salchichas en ALDI Barbastro y, posteriormente, ya en casa, se dio cuenta de que el etiquetado estaba solamente en catalán.

ALDI es una empresa alemana cuya sede central en España se encuentra en Cataluña. La PANHC va a ponerse en contacto con la central alemana para pedir explicaciones así como para pedir una rectificación y que los productos que se comercialicen en Aragón, además de en catalán, estén etiquetados en español o en aragonés.

Respuesta escrita a la Pregunta núm. 651/14, relativa a la constitución de la Academia de la Lengua Aragonesa.

Boletín Oficial de las Cortes de Aragón n°:246 (VIII Legislatura)

L’Heraldo tan anticatanalista com sempre | Lo Finestró.

L’Heraldo d’ahir publicava una gran i estranya notícia —segons aquest diari, és clar— sota el següent titular: “Un filólogo de la UZ defiende que las lenguas del Aragón Oriental son catalàn”. També deien: “El profesor de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza, Javier Giralt, ha defendido el uso del catalán en el Aragón Oriental, que ha suscitado polémica debido a que algunos sectores las califican de variedades propias similares a la lengua aragonesa hablada en los valles pirenaicos”.

Senyors de l’Heraldo, per què són vostès tan poc objectius i tan tergiversadors? Un filòleg només ho defensa? Quants filòlegs coneixen vostès que demostrin que allò que es parla a la Franja no és català? Qui els ha prohibit d’utilitzar la denominació la Franja? L’Aragó Oriental no és més que una gran inconcreció, perquè a una part d’aquest no es parlà català com tothom sap. El que passa és que els produeix urticària la paraula Franja i més encara la paraula català. El seu anticatanalisme és permanent i irracional en tractar de nodrir la ignorància o la catalanofòbia seculars envers la veina Catalunya i els seus habitants.

No han estat els filòlegs, ni els científics, ni els escriptors, ni la raó, ni el sentit comú, els que han suscitat la polèmica. Aquests, que vostès denominen “algunos sectores” jo els diré qui són: són vostès, el govern, el PP, el PAR —tal vegada encara més que el PP—, els anticatanalistes aragonesos i una gran massa d’ignorància, si més no de “cazurrismo” disfressat de nacionalisme aragonès. No vull oblidar-me de les persones de bona fe que creuen tenir raó, perquè sempre ha estat així, diuen. Tot i que el “sempre” d’ells és de volada curta. Esperem que el temps que camina inexorablement vagi canviant polítics i idees. Ara per ara tinc el sentiment de donar-me cops contra una gran roca. L’esperança: fins i tot les roques mes dures es fan pols atacades pels vents, sol i pluges. La meua temença en forma de pregunta: quan trigaran tants i tants aragonesos en canviar d’idees i comportament amb relació a les llengües pròpies?

Per acabar, fixi-s’hi el lector en la diferència amb els titulars d’El Períódico de Aragón d’avui: “El filólogo Giralt confirma por qué se habla catalán en Aragón. El profesor universitario explica el uso de este idioma en la Franja aragonesa. Considera que la supervivencia de esta lengua propia está garantizada”

El filólogo Javier Giralt defiende que las lenguas de la Franja son catalán – Sociedad – El Periódico de Aragón.

Dos conferencias en la UZ sobre la diversidad lingüística de Aragón.

Universidad de Zaragoza

Dos conferencias en la UZ sobre la diversidad lingüística de Aragón

Se enmarcan en el curso titulado “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón”.

La Universidad de Zaragoza organiza esta semana dos conferencias, abiertas al público, sobre la diversidad lingüística de Aragón, a iniciativa del Departamento de Psicología y Sociología de la Facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo.

Estas conferencias se enmarcan en el curso titulado “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón” y se impartirán en la Facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo de la Universidad de Zaragoza.

La primera de las conferencias la impartirá este miércoles, 9 de julio, profesor titular de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza, Javier Giralt, quien desde las 9.00 horas disertará sobre “El catalán en los documentos históricos aragoneses”.

Esta conferencia será de acceso libre a todo el público interesado al igual que la programada para el viernes, 11 de julio, a las 18.00 horas, en la que el profesor en la Universidad de Zaragoza y director del curso, Chabier Gimeno, hablará sobre “Lenguas e identidad en Aragón: aportaciones desde las ciencias sociales a un debate urgente”.

En esta primera edición colaboran profesores de diversas universidades (Zaragoza, Toulouse, Lleida y Barcelona), así como profesionales de reconocido valor, han indicado desde la organización.