Alfredo Sancho: ‘Si li dic català, munten un Cristo. Són la caverna absoluta’ – VilaWeb.
El batlle de Benavarri parla en aquesta entrevista amb VilaWeb de l’agressió al català del govern d’Aragó, i de com hi planta cara
Alfredo Sancho (PSOE), el batlle de Benavarri (Ribagorça), és castellanoparlant. I expressa en espanyol la seva indignació per la voluntat del govern d’Aragó de liquidar el català de la Franja de Ponent. Malda per mantenir el català en la normalitat, però topa, cada vegada més, amb ‘la caverna absoluta’. Dimarts es va reunir amb els batlles de Bonansa, Montanui, Areny de Noguera, Sopeira, Viacam i Lliterà i Tolva per fer front comú contra l’avantprojecte de llei de llengües del govern de Rudi, i per demanar que es mantingui l’ensenyament del català a l’institut de Graus. Sancho en parla en aquesta entrevista amb VilaWeb.
– La llei de llengües crea un problema on no n’hi havia. N’ha parlat amb la consellera Serrat?
– En vaig parlar dilluns. Em va dir que havia tingut molts problemes amb això a Ripoll, d’on és originària. I em va dir que la llei de llengües no era un tema filològic. Ah, si el problema no és filològic, ja ho entenc tot perfectament. Doncs és un invent, això, li vaig dir.
– Què li va respondre?
– Que no l’havia entès bé, que volia dir que no volia obrir un debat filològic. Doncs si no és filològic, què és? Urbanístic?
– El veig enfadat.
– M’enfilo per les parets, i ja veus que parles amb un castellanoparlant, que entén que això és la normalitat. Em sembla una barbaritat que ens vulguin imposar això, quan mai no hi ha hagut cap problema, i que es vulguin carregar el català. El que no poden fer de cara, ho fan de facto. Tots els que defensen que això s’ha de dir d’una altra manera, perquè els sona malament que es digui català, no fan res per al manteniment de la llengua; cap activitat, res. Si la iniciativa és en castellà no hi posen cap problema. Però si ho vols fer en català… Diguem-ne benavarrès. Si li dic benavarrès, tampoc no fan res, i hi posen pegues. I si li dic català, munten un Cristo. Són la caverna absoluta.
– Neguen el nom a la llengua. Això és més que una anècdota.
– És que no li han posat ni nom. L’avantprojecte diu que a l’Aragó es parla un idioma pirinenc i pre-pirinenc amb les seves modalitats i un aragonès septentrional amb les seves modalitats, que se suposa que és el català. I diu coses tan bèsties com que dues terceres parts d’un ajuntament poden decidir què és allò que es parla en el poble. No hi ha nom, no hi ha projecte curricular, no té cap rigor científic, no es diu quina acreditació ni capacitció ha de tenir el professorat ni tampoc se sap quina acreditació tindrà l’alumnat quan acabi aquestes modalitats. Perquè ara acaben català, i el poden convalidar amb el nivell B. Però a partir d’ara, en comptes de català en direm benavarrès? Com l’homologarem?
– I ara us trobeu amb el problema que els estudiants no podran continuar el català a secundària. Com us vau assabentar que l’institut de Graus deixarà de fer català?
– Ho vam saber a través del centre, perquè va desaparèixer l’optativa de català en les preinscripcions.
– Com pot ser?
– Cada any la direcció provincial d’ensenyament truca per demanar si es vol continuar fent l’optativa de català. El claustre de professors va ratificar que es continués l’ensenyament del català, i la comissió de coordinació pedagògica també. Però el director provincial va cridar el director de l’institut, el va fer anar a Osca i li va dir que res de català, que no s’impartiria. Que com a projecte lingüístic dins de l’organització sí, però com a optativa com fins ara, no.
– Heu parlat amb el director?
– M’hi vaig entrevistar i m’hi va posar traves, dient que havia estat una il·legalitat durant quinze anys. Vaig parlar amb el director provincial, i em va dir el mateix. Veig que el que volen fer és carregar-se’l per raó ideològica principalment i, de manera secundària, per una raó econòmica.
– La direcció de l’institut al·lega motius econòmics.
– Si és per un tema econòmic, li ofereixo al director de corresponsabilitzar-m’hi. I parlaré amb tothom, perquè siguin conscients de la fragilitat en què es troba el català, i perquè no els costi diners; els dies que hagin de fer les dues hores de català els pagaríem el menjador sense problema. I el transport no els costa diners. Només haurien de pagar les quatre hores de la professora de català.
– Quants estudiants de Benavarri demanen de fer català a secundària?
– El 99% dels alumnes del poble. Si l’institut estigués a Benavarri estaria clar: es faria el projecte lingüístic, es faria vehicular i cap problema. Però a Graus, que no és zona d’influència del català, és impossible de fer-ho així. Cal dir que a l’optativa de català la meitat dels inscrits eren de Benavarri i, la resta, de la zona de Graus; també els interessa, perquè van a Lleida, a Barcelona…
– Què hi diuen les associacions de mares i pares i els professors?
– Sé que les AMPEs, en el claustre i en el consell escolar, i alguns professors van dir a la direcció provincial que, ja que era il·legal l’ensenyament de català, dimitís en bloc tot l’equip d’inspecció escolar a Osca, perquè durant quinze anys ha estat informant d’horaris de català i als butlletins hi ha la nota de català, que serveix també per fer un certificat homologat amb el nivell B de la Generalitat. Tot això és il·legal? I fins ara ha funcionat?
