Skip to content

Archive

Category: FACAO

Augmenta el rebuig al projecte de Llei de Llengües del PP-PAR « Lo finestró del Gràcia.

L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), reunida ahir a la Facultat de Filologia de Salamanca, amb motiu del XVI Col·loqui Internacional, ha decidit adherir-se al manifest de la Universitat de Saragossa (Departament de Filologia) en contra del projecte de Llei de Llengües del PP-PAR. Així mateix l’AILLC ha acordat adherir-se també a la crida del Rolde de Estudios Aragoneses.

Es tenen notícies que tots els departaments de Filologia de la Universitat de Lleida s’adheriran en breu al manifest de la Universitat de Saragossa.

La bestiesa i l’estupidesa del Govern PP-PAR ha estat immenses, per això la gran taca d’oli de rebuig de la comunitat científica s’estén per tot arreu. Si el PP i el PAR tinguessin un gram de vergonya retirarien el projecte immediatament. Si no ho fan, passaran a la història dels malencerts acientífics. La mofa a la consellera de Cultura és incommensurable.

El president de la Diputació de Lleida emviarà un escrit de protesta.

Avals internacionals per a la denominació de “català” a la llengua de la Franja « Xarxes socials i llengües.

 

Fa temps que vaig començar a recopilar els avals de tot tipus que té la denominació de català a la Franja. Les últimes propostes que amenacen en traure-li fins i tot lo nom a la legislació aragonesa fan necessari reviscolar tots estos avals per al nom de la llengua, i renovar-los en la incorporació d’alguns de nous. Destaquen lo Manifiest de la comunitat científica internacional del REA, Camilo José Cela l’any 1965 (via Pep Espluga) i la comunitat de wikipedistes de les principals llengües.

 

Avals lingüístics i acadèmics

  • Universitat de Saragossa:
    • Martín Zorraquino, María Ángeles, Fort Cañellas, María Rosa, Arnal Purroy, María Luisa i Giralt Latorre, Javier (1995). Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón. Zaragoza: Departamento de Educación y Ciencia. Universidad de Zaragoza.
      • Text que avala la denominació
    • Javier Giralt Latorre, professor titular de Filologia Catalana a la Universitat de Saragossa:
    • Rosa M. Castañer Martín, M. Pilar González Olivera, Javier Simón CasasAproximación al estudio de la entonación aragonesa.
      • “Se comienza con unas explicaciones preliminares acerca del grupo investigador aragonés en el proyecto AMPER y se ofrece un panorama general de la situación lingüística de una región en la que, además del castellano, lengua materna de la mayor parte de sus habitantes, se hablan otras variedades lingüísticas aragonesas y catalanas, cuestión que deberá ser tenida en cuenta en el desarrollo de las investigaciones.”
  • Institut d’Estudis Catalans
  • Acadèmia Valenciana de la Llengua: Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià
    • “D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals).”
  • Real Academia de la Lengua Española (RAE): La lengua de los valencianos(1975):
    • Que el valenciano es una variante dialectal del catalán. Es decir, del idioma hablado en las islas Baleares, en la Cataluña francesa y española, en la franja de Aragón, en la mayor parte del País Valenciano, en el Principado de Andorra y en la ciudad sarda de Alguer.
    • Aval de Camilo José Cela (1965) al nom de la llengua a la Franja
  • Manifiesto de la comunidad científica internacional a favor del reconocimiento y dignificación de las lenguas minoritarias de Aragón (Rolde de Estudios Aragoneses). Més de 100 signatures de científics.

Avals legislatius i polítics

  • Ensenyament en català a la Franja:

    • Alcover, Carme; Quintana, Artur (2004) “L’ensenyament de la llengua catalana a l’Aragó”. Serra d’Or, número 530. Febrer de 2004.
    • Alcover, Carme; Quintana, Artur (?) Plans reguladors d’Ensenyament de l’Aragonès i el Català a l’Aragó. Saragossa: ROLDE – Gobierno de Aragón.
    • Llarga història de docència de l’assignatura de llengua catalana les escoles de la Franja i experiències d’ensenyament bilingüe (castellà – català) a escoles i Instituts de Fraga i Tamarit.
  • Llei de patrimoni cultural (Aragó)
    • El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración.
      • Vots a favor: PAR, PSOE, CHA y IU. En aquell moment governava l’Autonomia la coalició PP – PAR. El PAR es va desentendre del vot d’abstenció del PP i va votar a favor de la Llei.
  • Llei de llengües d’Aragó (2009)
    • Artículo1. 2. El aragonés y el catalán son lenguas propias originales e históricas de nuestra Comunidad Autónoma.
  • Altres lleis:
  • Comarques i Ajuntaments:
    • Comarca del Baix Aragó – Casp: LENGUA Por unanimidad de la toda la comunidad científica, entre la que podemos destacar a la Real Academia Española de la Lengua y a la Universidad de Zaragoza, la lengua que se habla en los pueblos del Baix Matarranya de la Comarca (Faió/Fayón,  Nonasp/Nonaspe, Favara/Fabara y Maella) forma parte del catalán noroccidental, más concretamente del conjunto de hablas tortosinas, bastante heterogéneas, que constituyen una zona de transición hacia el valenciano.
    • Ajuntament de Fondespatla: En la parte oriental de la comunidad autónoma de Aragón en la que se incluye Fuentespalda, se localiza una franja territorial, denominada Franja oriental de Aragón, en la cual se emplean variedades y modalidades lingüísticas de la lengua catalana.
    • Comarca del Matarranya: El ciclo festivo en el Matarraña, Usos y Costumbres Sus costumbres y simbología se comparte en todas aquellas tierras y comarcas pertenecientes al dominio lingüístico catalán.

      • Además, el vicepresidente también destacó que “el catalán es una lengua aragonesa” y que “esperamos que esta iniciativa que hoy comenzamos pueda ir consolidándose a lo largo de los años como una de las actividades propias de ‘Sant Jordi’ en el Matarraña”. (enllaç)
    • Alcaldes i regidors del PAR al Matarranya.
    • Comarca del Baix Aragó: La Ginebrosa. Su topónimo procede del término “ginebre”, enebro en catalán, en referencia a la abundancia de este arbusto en la zona.
    • Comarca del Baix Cinca: El Justicia recibió en la sede de la Comarca del Bajo/Baix Cinca a los ciudadanos. Problemas derivados de(l) (…) uso del catalán en las instituciones.
    • Comarca de la Llitera: nuestra riqueza idiomática sonde se convive diariamente y sin tensiones entre el castellano y el catalán.

Avals socials

  • Recerca elaborada pel Instituto Aragonés de Estadística sobre la situació sociolingüística del català a Aragó, actualizant les recerques dels anys 90.
    • Lo 86,9% de la població de la Franja està d’acord en l’afirmació “El parlar de les Illes Balears, el de Catalunya, el de la Comunitat Valenciana, el d’Andorra i el de les Comarques Orientals d’Aragó són maneres diferents de parlar la mateixa llengua.” Pocs dubtes hi ha a la Franja sobre la identitat popular del català amb el català dels altres territoris.
  • Viquipèdia en català:
    • El català és una llengua romànica parlada per més d’onze milions de persones a Catalunya, al País Valencià (tret d’algunes comarques de l’interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l’Aragó), la ciutat de l’Alguer (a l’illa de Sardenya), la Catalunya del Nord i el Carxe, un petit territori de Múrcia poblat per immigrants valencians.
  • Wikipedia en castellà:
    • Se habla en algunos territorios de España: Cataluña, zonas orientales de la Comunidad Valenciana (donde también recibe la denominación de valenciano), Islas Baleares, Franja Oriental de Aragón y en el sector oriental de la sierra o paraje del Carche, perteneciente a la Región de Murcia; Francia (Rosellón) e Italia (ciudad de Alguer); así como en Andorra, donde es la lengua oficial.
  • Wikipedia en anglès:
    • It is the co-official language not only of Catalonia but also of two other Spanish autonomous communities, the Balearic Islands and Valencia (where it is known as Valencian (valencià, IPA: [valensiˈa])). It also is a co-offical language of the Spanish city of Alghero. Outside Spain, it is the only official language of the nation of Andorra, and it is one of the official languages of the Italian island of Sardinia. It is also spoken, with no official recognition, in the Spanish autonomous communities of Aragon (in La Franja) and Murcia (in Carche), and in the historic Roussillon region of southern France, roughly equivalent to the current département of the Pyrénées-Orientales (Northern Catalonia).
  • Wikipedia en aragonès:
    • Distribución cheografica: (…) En Aragón oriental (Francha de Levant), as comarcas de A Litera y o Matarranya, en torno a lo cinquanta por ciento d’a Ribagorza, Baixo Cinca y Baixo Aragón-Casp, an no ye oficial, anque dende 1990 ha ganau cierto reconoiximiento en a lechislación autonomica.
  • Wikipedia en francès:
    • Le catalan (en catalan : català) est une langue romane2 parlée par environ 10 000 000 de personnesN 1 dans d’anciens territoires de la couronne d’Aragon : en Catalogne, dans la Communauté valencienne (où on le nomme traditionnellement valencien, valencià), aux Îles Baléares, dans une petite partie de l’Aragon (la Franja de Ponent), en Andorre, dans la majeure partie des Pyrénées-Orientales et à Alghero en Sardaigne.
  • Wikipedia en alemany:
    • Gesprochen in: Spanien (in Katalonien, Valencia, auf den Balearischen Inseln, in der Franja de Ponent und im Carxe), Andorra, Italien (in Alghero auf Sardinien), Frankreich (in Nordkatalonien)

Avals per la denominació toponímica de “La Franja”

  • Denominació utlitzada pel món cultural de la Franja
  • Denominació utilitzada en àmbits acadèmics:
    • Martín Zorraquino, María Ángeles, Fort Cañellas, María Rosa, Arnal Purroy, María Luisa i Giralt Latorre, Javier (1995) Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón. Zaragoza: Departamento de Educación y Ciencia. Universidad de Zaragoza.
  • Denominació utilitzada per la Real Academia de la Lengua Española: de la franja de Aragón

La denominació legal del català als altres territoris de llengua catalana

  • Catalunya (Estatut): La llengua pròpia de Catalunya és el català.
  • Illes Balears (Estatut): La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
  • Catalunya del Nord (Loi Deixonne, 1951): Elle autorise l’enseignement facultatif de certaines langues régionales : le basque, le breton, le catalan et l’occitan.
  • Andorra (Constitució): La llengua oficial de l’Estat és el català.
  • L’Alguer (Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna): La medesima valenza attribuita alla cultura ed alla lingua sarda è riconosciuta con riferimento al territorio interessato, alla cultura ed alla lingua catalana di Alghero, al tabarchino delle isole del Sulcis, al dialetto sassarese e a quello gallurese.
  • País Valencià:
    • Estatut d’Autonomia: La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
    • AVL: D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals).

 

La Mañana – Francesc Serés lamenta que desde Zaragoza le digan en qué lengua habla y escribe.

Lleida – Francesc Guillaumet  2012-06-21

La propuesta del Gobierno de Aragón de cambiar el nombre del catalán que se habla en la Franja por el de “lengua aragonesa propia del área oriental” ha irritado no sólo a muchos hablantes, sino a personas representativas del mundo cultural y político de la Franja y Catalunya. Sin ir más lejos, el escritor de Saidí Francesc Serés, Premi de la Crítica Serra d’Or y Premi Nacional de Literatura, mostró ayer su estupor ante la propuesta y manifestó que no es lógico que “gente castellanoparlante de Zaragoza me diga a mi qué lengua hablo y en qué lengua escribo”.

Patronat de Turisme

Serés calificó de “despropósito, menosprecio y barbaridad” la pretensión de la consejera de Educación, Cultura y Deportes de Aragón, Dolores Serrat, de querer cambiar el nombre de la lengua y lamentó que a estas alturas aún se tenga que dedicar tiempo a parlar de estas cosas. Para Serés, autor de títulos como Contes russos, la medida que quiere impulsar el Gobierno de Aragón demuestra un “gran resentimiento político” y recordó que la cuestión de la unidad y el nombre de la lengua ya “están fuera de toda discusión. De hecho, el escritor de Saidí considera que aún hay gente que tiene “vergüenza” de admitir que en una parte de Aragón se habla en catalán. “Es como si fuese un demérito y tienen que buscar un eufemismo”.
Francesc Serés aseguró que los escritores de la Franja “tenemos muy claro” el nombre de la lengua y manifestó que quizás la propuesta del Gobierno de Aragón sirve para “tapar otras cosas”. El mismo adjetivo que Francesc Serés utilizó la escritora de la Franja Mercè Ibarz para referirse al cambio de nombre de la lengua. “Es una barbaridad”, dijo la también escritor de Saidí. Para Ibarz, la propuesta es “simplemente un aparato político que se pone en marcha por encima de cualquier razón”. La escritora también dijo que a pesar de las leyes, el catalán “va tirando en la Franja por el mismo peso de la realidad” y reclamó a las autoridades que “no se ataque más a la inteligencia ni se creen problemas falsos donde no los hay”.
Protesta del IEC
Quien también salió ayer en defensa de la unidad de la lengua y del nombre del idioma fue el Institut d’Estudis Catalans. La máxima autoridad lingüística del catalán (equivalente a la RAE española) recordó que la comunidad académica internacional sabe que el catalán es la lengua que se habla en Catalunya Nord, Andorra, Principat de Catalunya, la Franja, País Valencià, Baleares, el Carxe y l’Alguer. Dice también el IEC que la Carta Europea de les Llengües Regionals Minoritàries compromete a las autoridades a respetar el área geográfica de cada lengua y las relaciones entre los territorios en la que se habla. En este sentido recordó que el Comité de Ministros del Consell d’Europa recomendó al Estado que aplique reglas de protección para el catalán y el aragonés de Aragón usando estas mismas denominaciones. Por todas estas razones el IEC apoya la declaración e protesta impulsada por la Iniciativa Cultural de la Franja y declara que en ningún caso se puede considerar que el Institut d’Estudis Catalans sea una autoridad lingüística externa a Aragón, puesto que tiene atribuciones sobre el conjunto de los territorios de lengua catalana. Además, recuerda la máxima autoridad lingüística, el IEC cuenta entre sus miembros con representantes de la Franja.

El ministro Wert dice que ambos son la misma lengua

El ministro de Educación, Cultura y Deporte, José Ignacio Wert, afirmó ayer que, a su entender, el catalán y el aragonés oriental (la denominación con la que la nueva Ley de Lenguas que impulsa el Gobierno de Aragón impone al idioma) son la misma lengua.
En los pasillos del Congreso y expresándose en catalán, el ministro de Cultura dijo: “tengo la impresión, por la gente de la Franja que conozco, que es la misma lengua, pero no es más que una impresión”. El ministro hizo estas declaraciones en catalán, una lengua que aprendió gracias a las lecturas y a la conversación con amigos catalano-hablantes.
Mientras arrecia la polémica, la consejera de Educación, Cultura y Deportes de la Diputación General de Aragón, Dolores Serrat, evitó ayer pronunciarse al respecto. LA MAÑANA se puso en contacto con el departamento de Educación de Aragón para recabar la opinión de la consejera tras la polémica generada por su anuncio de que el catalán pasaría a denominarse “lengua aragonesa propia del área oriental” en la nueva Ley de Lenguas que prepara el Ejecutivo de Luisa Fernanda Rudi. Desde Educación, Cultura y Deporte explicaron que no habría declaraciones. Curiosamente, la consejera Dolores Serrat es natural de Ripoll y conoce a la perfección la lengua catalana y la realidad lingüística de Aragón.

#“Quan l’aragonès oriental sortia a la mar”…”

 Como ya ha ocurrido con otras polémicas, como el viaje del rey a Botsuana, las redes sociales iban llenas ayer de comentarios irónicos sobre la pretensión del Gobierno de Aragón de denominar “aragonés oriental” a la modalidad del catalán que se habla en la Franja.
Quim Monzó fue uno de los twitteros que se lo tomó con más humor y no dudó en cambiar la letra de una conocida habanera de Ortega Monasterio (El meu avi) para referirse a la cuestión: “Quan l’aragonès oriental sortia a la mar, els nois de Calella feien un cremat…”. Además de Quim Monzó muchas otras personas del mundo cultural, periodístico y social de Catalunya salieron al paso de la pretensiones aragonesas de cambiar el nombre de la lengua. El humorista Berto Romero escribió: “Hoy me he levantado sabiendo hablar aragonés oriental”, mientras que Polònia, el programa de sátira política de referencia de TV3 escribía a través de su twit: “Som tan moderns que aquesta setmana emetrem el Polònia en aragonés oriental. En subtítols, això sí”.
Otra de las personas que twitearon sobre la polémica fue la periodista leridana Txe Arana, que a través de su cuenta de Twitter dijo: “Insisteixo pk parlo també en aragonés oriental, perquè m’entengui tothom…”. Por su parte, el escritor Bienve Moya, dijo en Twitter: “Cada vez que paso por los Ports o por el Matarranya me parece entender y hablar el aragonés oriental. No lo hubiese dicho nunca!
También el líder de Unió, Josep Antoni Duran Lleida, denunció ayer la “ofensiva” de los gobiernos del PP en Baleares, Aragón y Valencia por negar la “unidad” del catalán.
En dos tweets, el también presidente y portavoz del grupo de CiU en el Congreso se refirió así al borrador de la nueva ley de lenguas de Aragón, según el cual los más de 50.000 aragoneses de las comarcas orientales a partir de ahora se considerarán que hablan “aragonés meridional” o “septentrional”, y no catalán. En uno de estos tweets, Duran denuncia la “ofensiva” de los gobiernos del PP en las Baleares, Aragón y Valencia por negar la “unidad” del catalán, “no contra criterios políticos, sino contra criterios científicos”. En otro de estos apuntes en las redes sociales, Duran se pregunta qué lengua utilizaba en su pueblo, “desde que comencé a hablar”, en alusión al hecho de que nació en la Franja de habla catalana.

Dimarts vinent presento “Sobre la Llei de Llengües a Aragó. Català vs. aragonès oriental” « Xarxes socials i llengües.

Dimarts vinent m’han convidat a Lleida per a debatre sobre la situació sociolingüística a la Franja: “Sobre la Llei de Llengües a Aragó. Català vs. aragonès oriental”. És profitós compartir reflexions sobre estos temes. Espero que mos veigam.  Més informació.

Acte en suport de la immersió després de la darrera sentència
Taula rodona sobre les agressions al català

Davant les constants agressions que està patint el català arreu del territori, les organitzacions de l’Esquerra Independentista, representades a Lleida per la CUP, Arran, SEPC i Casal Independentista l’Ocell Negre, es plauen en convidar a la ciutadania a una jornada de reflexió.

En concret, el dilluns 9 de Juliol es durà a terme una taula rodona que sota el títol “Ja n’hi ha prou! El català a l’escola i a la Franja, ara i sempre!” provarà de posar llum sobre les diferents agressions que a dia d’avui està patint la llengua.

Així, comptarem amb la presència de Natxo Sorolla, sociòleg, Jordi Solé i Camardons, sociolingüista i Josep Jaumejuan, mestre i exdirector de les Escoles Alba. Igualment, convidem a participar-hi a totes aquelles persones interessades en el tema o que considerin que tenen reflexions interessants per aportar.

Taula Rodona:
“Ja n’hi ha prou! El català a l’escola i a la Franja, ara i sempre!”

Ponents:

-Natxo Sorolla (sociòleg)
Títol de la intervenció: “Sobre la Llei de Llengües a Aragó. Català vs. aragonès oriental”

-Jordi Solé i Camardons (sociolingüista)
Títol de la intervenció: “Ens volen liquidar!”

-Josep Jaumejuan (mestre i ex-director de les Escoles Alba)
Títol de la intervenció: “L’Escola Catalana: Un model d’immersió lingüística”

Moderador: Cecília Gaspà (filòloga).

Lloc: Sala de Juntes del Rectorat.
Hora: 19.30h
Data: dilluns 9 de juliol

Convoquen: Casal Independentista l’Ocell Negre, Sepc, CUP i Arran

Sinceritat « Lo finestró del Gràcia.

(Artur Quintana m’ha enviat aquest article per a puiblicar-lo)

“He observat que del PP i del PAR em podrem dir moltes, i cap de bona: que són uns grans tergiversadors, que estan enderiats en destruir aquest patrimoni aragonès que són les llengües minoritzades, que sempre se’n pensen de més recargolades i absurdes sempre que vagen, sobretot, contra el català d’Aragó, i en general, etc. etc., però mai no podrem dir que no siguen sincers. La prova és que quan la votació de la Llei de Llengües van dir, clar i castellà, que la Llei només duraria sis mesos, just el temps que els faltava per a guanyar les eleccions. Quan tindrien el poder el primer que farien seria el genocidi del català —i de passada de l’aragonès, només que això ho van dir de forma més velada, quan declaraven que deformarien a favor del castellà la Llei de Llengües del PSOE tan paupèrrima. El genocidi del català el van proclamar en veu ben alta, especialment la diputada calandrina del PAR, María Herrero, que s’esgargamellava amb allò que a l’Aragó no es parla català, ni mai s’hi ha parlat ni s’hi parlarà. Tothom ho sabia el que farien, i, és clar que això els va ajudar molt en obtenir la victòria. “A por ellos [és a dir: a por natres]!”, publicaven,  i molts van estar encantats de votar-los. Van fer el mateix que els nacionalsocialistes alemanys que ja abans de tenir el poder proclamaven que en tenir-lo procedirien al genocidi dels jueus. Naturalment molts per això mateix els van votar. I els nacionalsocialistes no van defraudar gens els votants. Com el duet Rudi-Serrat tampoc no ho farà. No cal encaparrar-s’hi.

I demà per celebrar-ho me’n vaig a Madrid per a dur-los la bona nova que aviat ja no se sentirà parlar català a l’Aragó, i per poc malament que ho facen els partits, a tota la Península i part de l’estranger.”

Que no mos furten la llengua, astí en català.

El tercer dilluns de juny la consellera d’Educació, Universitat i Cultura d’Aragó Dolores Serrat del  Partit Popular i el cap de patrimoni d’Aragó Javier Callizo del Partit Aragonès Regionalista van presentar un avantprojecte de llei que amb tota seguretat derogarà l’actual llei de llengües de l’estatut d’Aragó. Aquests dos partits que governen actualment l’Aragó tenen tota la intenció de tramitar aquesta nova llei el més aviat possible per posar-la en funcionament el curs vinent.

Una croada que fa anys que existeix, però que la dreta espanyola té subtilment a la reserva per imposar-la en moments de feblesa, en contextos de confusió social, de crisi ètica i econòmica, com darrerament ha demostrat a les Illes Balears i ara a l’Aragó. La finalitat és clara, intentar d’acabar de nou amb la noció de Països Catalans, amb l’ús públic de la llengua catalana i acontentar els sectors de la dreta més retrògrada.

 

L’avantprojecte de llei diu que s’afavorirà la voluntarietat i dóna “llibertat” als ciutadans de la franja per expressar-se com vulguin, però sense garantir l’alfabetització.  Això és com si a una persona assedegada li diuen que té permís per beure aigua enmig del desert i li prenen la darrera ampolla.  Fins ara els catalanoparlants de l’Aragó ens hem sentit com ciutadans de segona, i ara ni tan sols ens permeten sentir-nos així.  Preferim despertar indiferència, que ens ignorin, que ens apartin, que ens rebutgin… qualsevol actitud de les que han tingut fins ara, abans que aquest imperiós desig que se’ls ha despertat per “ajudar-nos”.

 

La Franja de Ponent té uns 60.000 habitants, dels quals un 64% tenim el català com llengua d’ús principal. Un 98% d’habitants l’entenen sense problemes i un 88% és capaç de parlar la llengua. Però tot i això els aragonesos i els espanyols ens han insultat tant que ens hem cregut els seus insults, quan ens han dit que érem uns ignorants que parlàvem un chapurreau, un aiguabarreig dels qui no saben parlar. Aquest és el principal problema dels habitants de la Franja, desconeixem els nostres orígens i hem escoltat tants cops discursos espanyolistes i aragonessistes per part de l’administració, que hem acabat avergonyint-nos de qui som en realitat.

 

Cal exigir l’ensenyament de la llengua i en la llengua, garantint els mitjans pressupostaris i els recursos humans necessaris als centres educatius.  I sobre tot, cal assegurar que el català sigui la llengua vehicular en el currículum educatiu.  La Franja necessita oficialitat de la llengua per poder aplicar una política lingüística que permeti la seva supervivència.

 

Després d’anys de marginació cultural i econòmica del territori catalanoparlant, degut a la ineptitud local de més d’un dirigent polític i amb la voluntat d’afavorir altres zones més castisses, després de l’aprovació d’un estatut ridícul en quant a normalització lingüística es refereix per por a ser excessivament criticats pels qui no accepten la realitat sociolingüística de la Franja, després d’aconseguir que les anomenades escoles trilingües de l’Aragó utilitzessin el català en un 30% de les matèries, desprès de tot aquesta misèria, començarem des de zero amb més força que mai.

Berta Menén Ortín  i Josep Mesalles Vilanova, Fraga. Carta tramesa a l’Accent

Las lenguas de Aragón « Zaragoza Lingüística.

Tras la derogación por parte del Gobierno de Aragón de la anterior Ley de Lenguas (no implementada) y la presentación del borrador de la nueva ley, las reacciones por parte del ámbito de la cultura y la universidad no se han hecho esperar. En primer lugar, los propios compañeros del área de catalán, explicando el flaco favor que se hace a los hablantes y a las lenguas de Aragón con esta normativa acientífica y confusa:

http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fwp.me%2Fp2qmiP-3C&h=0AQFmWbDb

Desde un estilo distinto, Daniel Gascón, escritor y antiguo alumno de la casa, lo explicaba también de forma clara:

http://www.heraldo.es/noticias/cultura/2012/06/27/la_neolengua_193414_308.html

Y ayer mismo nuestro compañero el Dr. Aliaga, secretario de nuestro Departamento de Lingüística General e Hispánica, publicaba también una colaboración en el Heraldo:

http://www.unizar.es/prensa/noticias/1207/120704_z0_menosprecio.pdf

Desde este foro quiero manifestar yo misma mi estupefacción por la forma en que se están haciendo las cosas en este ámbito. Las lenguas maternas son una de las cosas más íntimas e importantes de una persona. Legislar sobre ellas,obviamente, es complejo, porque toca un tema muy sensible. Es urgente que los legisladores, por lo tanto, se dejen asesorar por los investigadores.

Alfredo Sancho: ‘Si li dic català, munten un Cristo. Són la caverna absoluta’ – VilaWeb.

El batlle de Benavarri parla en aquesta entrevista amb VilaWeb de l’agressió al català del govern d’Aragó, i de com hi planta cara

 

 

Alfredo Sancho (PSOE), el batlle de Benavarri (Ribagorça), és castellanoparlant. I expressa en espanyol la seva indignació per la voluntat del govern d’Aragó de liquidar el català de la Franja de Ponent. Malda per mantenir el català en la normalitat, però topa, cada vegada més, amb ‘la caverna absoluta’. Dimarts es va reunir amb els batlles de Bonansa, Montanui, Areny de Noguera, Sopeira, Viacam i Lliterà i Tolva per fer front comú contra l’avantprojecte de llei de llengües del govern de Rudi, i per demanar que es mantingui l’ensenyament del català a l’institut de Graus. Sancho en parla en aquesta entrevista amb VilaWeb.

– La llei de llengües crea un problema on no n’hi havia. N’ha parlat amb la consellera Serrat?
– En vaig parlar dilluns. Em va dir que havia tingut molts problemes amb això a Ripoll, d’on és originària. I em va dir que la llei de llengües no era un tema filològic. Ah, si el problema no és filològic, ja ho entenc tot perfectament. Doncs és un invent, això, li vaig dir.

– Què li va respondre?
– Que no l’havia entès bé, que volia dir que no volia obrir un debat filològic. Doncs si no és filològic, què és? Urbanístic?

– El veig enfadat.
– M’enfilo per les parets, i ja veus que parles amb un castellanoparlant, que entén que això és la normalitat. Em sembla una barbaritat que ens vulguin imposar això, quan mai no hi ha hagut cap problema, i que es vulguin carregar el català. El que no poden fer de cara, ho fan de facto. Tots els que defensen que això s’ha de dir d’una altra manera, perquè els sona malament que es digui català, no fan res per al manteniment de la llengua; cap activitat, res. Si la iniciativa és en castellà no hi posen cap problema. Però si ho vols fer en català… Diguem-ne benavarrès. Si li dic benavarrès, tampoc no fan res, i hi posen pegues. I si li dic català, munten un Cristo. Són la caverna absoluta.

– Neguen el nom a la llengua. Això és més que una anècdota.
– És que no li han posat ni nom. L’avantprojecte diu que a l’Aragó es parla un idioma pirinenc i pre-pirinenc amb les seves modalitats i un aragonès septentrional amb les seves modalitats, que se suposa que és el català. I diu coses tan bèsties com que dues terceres parts d’un ajuntament poden decidir què és allò que es parla en el poble. No hi ha nom, no hi ha projecte curricular, no té cap rigor científic, no es diu quina acreditació ni capacitció ha de tenir el professorat ni tampoc se sap quina acreditació tindrà l’alumnat quan acabi aquestes modalitats. Perquè ara acaben català, i el poden convalidar amb el nivell B. Però a partir d’ara, en comptes de català en direm benavarrès? Com l’homologarem?

– I ara us trobeu amb el problema que els estudiants no podran continuar el català a secundària. Com us vau assabentar que l’institut de Graus deixarà de fer català?
– Ho vam saber a través del centre, perquè va desaparèixer l’optativa de català en les preinscripcions.

– Com pot ser?
– Cada any la direcció provincial d’ensenyament truca per demanar si es vol continuar fent l’optativa de català. El claustre de professors va ratificar que es continués l’ensenyament del català, i la comissió de coordinació pedagògica també. Però el director provincial va cridar el director de l’institut, el va fer anar a Osca i li va dir que res de català, que no s’impartiria. Que com a projecte lingüístic dins de l’organització sí, però com a optativa com fins ara, no.

– Heu parlat amb el director?
– M’hi vaig entrevistar i m’hi va posar traves, dient que havia estat una il·legalitat durant quinze anys. Vaig parlar amb el director provincial, i em va dir el mateix. Veig que el que volen fer és carregar-se’l per raó ideològica principalment i, de manera secundària, per una raó econòmica.

– La direcció de l’institut al·lega motius econòmics.
– Si és per un tema econòmic, li ofereixo al director de corresponsabilitzar-m’hi. I parlaré amb tothom, perquè siguin conscients de la fragilitat en què es troba el català, i perquè no els costi diners; els dies que hagin de fer les dues hores de català els pagaríem el menjador sense problema. I el transport no els costa diners. Només haurien de pagar les quatre hores de la professora de català.

– Quants estudiants de Benavarri demanen de fer català a secundària?
– El 99% dels alumnes del poble. Si l’institut estigués a Benavarri estaria clar: es faria el projecte lingüístic, es faria vehicular i cap problema. Però a Graus, que no és zona d’influència del català, és impossible de fer-ho així. Cal dir que a l’optativa de català la meitat dels inscrits eren de Benavarri i, la resta, de la zona de Graus; també els interessa, perquè van a Lleida, a Barcelona…

– Què hi diuen les associacions de mares i pares i els professors?
– Sé que les AMPEs, en el claustre i en el consell escolar, i alguns professors van dir a la direcció provincial que, ja que era il·legal l’ensenyament de català, dimitís en bloc tot l’equip d’inspecció escolar a Osca, perquè durant quinze anys ha estat informant d’horaris de català i als butlletins hi ha la nota de català, que serveix també per fer un certificat homologat amb el nivell B de la Generalitat. Tot això és il·legal? I fins ara ha funcionat?

Els alcaldes de la Franja s’uneixen en contra de la denominació “aragonès oriental”.

Redacció Actualitzat a les 08:54 h   04/07/2012

Els ajuntaments de la Ribagorça s’han unit en defensa del català i presentaran una moció contra l’avantprojecte de la nova llei de llengües de l’Aragó. Els alcaldes s’oposen a la modificació que planeja el text, que elimina “català” per referir-se a la llengua que es parla a la Franja i opta per la denominació “aragonès oriental”.

Els alcaldes van prendre la decisió de presentar una moció en contra en una reunió ahir al vespre a Benavarri, amb representants de set consitoris d’aquesta zona de la Franja. A la reunió, la primera que els ajuntaments han fet per analitzar la modificació de la llei, també hi van participar representants dels professors de català i de pares d’alumnes.

Mantenir l’ensenyament optatiu del català

La trobada ha servit, al mateix temps, per reivindicar la continuïtat de l’ensenyament optatiu del català a l’Institut de Graus, que el govern de l’Aragó ha anunciat que se suprimirà. Segons els afectats, Educació els ha anunciat que l’any vinent es deixarà d’impartir català en aquest centre.

Català o aragonès oriental?

La denominació “aragonès oriental” va sorgir durant la presentació que va fer el govern de l’Aragó de l’esborrany de l’avantprojecte de la nova “llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de la comunitat”.

L’executiu de la popular Luisa Fernández Rudi es va treure de la màniga aquesta nova denominació per esquivar el terme “català”, i alhora indicava que un dels objectius del text era evitar que cap modalitat lingüística aragonesa “pugui estar subjecta a organismes reguladors aliens a la nostra comunitat autònoma”.

Aleshores, la consellera d’Educació va indicar que la llei posava èmfasi en la protecció i que se suprimiria el “caràcter impositiu”.

El nou text considera el castellà llengua oficial de la comunitat i estableix que té dues llengües més que considera com a pròpies: la “llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca”, és a dir, l’aragonès, i la “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, que no és altra que el català de la Franja.

La nova llei era un compromís electoral i suposa un retrocés respecte a la que havia aprovat l’anterior govern, del PSOE, amb el suport de la Chunta Aragonesista.

Joan Puigcercós – Els blocs d’esquerra – Sota la crosta.

L’has de conèixer, és de Ripoll com tu!, em deia tothom. Però no, la senyora Dolores Serrat, filla de Ripoll i actualment Consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esport del Govern aragonès és més gran que jo. Ella és nascuda el 3 de desembre de 1955 i jo el 2 de desembre del 1966. Els que hem hagut de deixar enrere el nostre poble solem conèixer i recordar millor tots aquells que són més grans que nosaltres i molt menys els que venen al darrera, perquè ja no els hem vist créixer. Però de la senyora en qüestió no recordava el nom ni la cara. De la senyora que ha estampat la seva rúbrica en un decret que elimina la denominació de llengua catalana al català que es parla a la Franja no en sabia res. Però sempre hi ha recursos a mà i vaig apel•lar a una generació més gran que la meva: la meva germana Francesca.

– Hola Francesca, tu te’n recordes de la Dolors Serrat, que va marxar de Ripoll als 18 anys?– el no per resposta va ser sec i ràpid. – Doncs aleshores busca a la xarxa la noticia que surt avui del Govern aragonès contra el català– li vaig dir.

– Renoi, Joan, si vivia davant de casa nostra, finestra per finestra!

– Caram! Vivia damunt de Cal Matalasser i de Can Rudé?– vaig preguntar.

– I tant!– va respondre ma germana – no te’n recordes d’ella?– va afegir.

– No, perquè quan ella va marxar a estudiar a Saragossa jo tenia set anys.

Casualitats de la vida, la Consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esport vivia davant de casa meva i anava a la mateixa escola i compartia pati i jocs de carrers amb els de la meva família. Es veu que la deixaven sortir poc al carrer però quan ho feia jugava amb els meus germans. Segurament quan va marxar cap a Saragossa no tenia cap implicació política però sembla que estudiar allí, casar-s’hi, treballar-hi i viure-hi, en definitiva, l’ha marcat. Perquè aquesta senyora pot renunciar a la seva catalanitat, hi té tot el dret perquè legítimament ha triat una opció i ha decidit ser espanyola i renunciar als seus orígens. Recordeu que sempre des d’ERC hem dit que els nous catalans tenen tot el dret a mantenir i preservar la cultura, la llengua i les tradicions del país que l’ha vist néixer. Però també és lícit renunciar-hi. Conec molts catalans que han assumit la seva catalanitat i han renunciat a la cultura dels seus pares i del país que els ha vist néixer. Per tant, si la senyora en qüestió vol renunciar a la seva catalanitat i vol ser espanyola, ningú té res a dir-hi. Ara bé, allò a què la senyora Consellera no pot renunciar és al seu coneixement de la llengua catalana. Les llengües no ocupen lloc i si el va parlar fins als 18 anys, com a mínim, no pot al•legar desconeixement quan afirma que la llengua que es parla a la Franja és una variant de l’aragonès.

I aquí comença el problema i la vergonya de tot plegat. No és ignorància, perquè la senyora Serrat sap perfectament que la llengua amb la qual parlava a Ripoll és la mateixa que es parla a Fraga, a Calaceit, a Vallderoures o a Bonansa. Per tant, és mala fe! La senyora Consellera, independentment dels seus orígens, és un peça més de la màquina genocida que vol acabar amb qualsevol rastre de la llengua i la cultura catalana. De la mateixa manera que ho fa la senyora Sánchez Camacho a Catalunya, el senyor Alberto Fabra al País Valencià o el senyor Bauçà a les Illes Balears. No són les persones, són les idees.

La idea d’Espanya que té el PP passa per l’eliminació de tot allò que no sigui llengua, cultura i nació castellana. Tot allò altre que no creixi en el seu monocultiu cultural ha de ser extirpat. Algú dirà que el PSOE és igual però jo no hi estic d’acord. És cert que l’esquerra espanyola ha acabat sempre cedint a l’hegemonia cultural de la dreta espanyola. Ja a la II República espanyola els catalans vam tenir problemes, i amb l’actual esquerra espanyola igual. Però de la indiferència al genocidi hi ha un bon tros, i ara el govern espanyol i els seus peons en els diferents territoris de l’imperi han premut l’accelerador.

En temps de debat sobre l’espoli fiscal i d’augment de la població que vol la independència per raons econòmiques no és mai sobrer recordar que la independència és també necessària per preservar la nostra llengua i la nostra cultura.

Amb actituds com les del PP és impossible conviure a l’Estat. L’única relació possible és la d’Estat a Estat, i quan passi això estic segur que el nacionalisme espanyol seguirà perseguint el català en aquells àmbits i territoris en els quals tingui jurisdicció, però com a mínim podrem defensar-la legislant i sense perdre temps.

Alguns vilatans de Ripoll em demanen si no pensàvem declarar, a la vila de Ripoll, persona non grata la Consellera d’Educació aragonesa, i jo els he contestat que no. Que no cal perdre el temps en coses com aquesta. El que hem de fer és esmerçar totes les nostres energies en conscienciar el màxim de catalans i catalanes que la independència és possible i necessària. En tot cas, a la senyora Serrat l’haurien d’expulsar de la universitat i retirar-li els títols acadèmics, perquè ha demostrat ser una analfabeta en qüestions filològiques, i encara que la seva especialitat sigui la medicina i el dret, no està de menys tenir una mica de cultura.

Continúa la polémica por la nueva la Ley de Lenguas.

 


Fontoba (en el centro) durante una rueda de prensa en Tortosa con sus compañeros de ERC

El Consejo Escolar de Aragón rechazó el jueves el borrador de la nueva Ley de Lenguas, en la que se elimina la palabra “catalán” y se sustituye por “aragonés oriental”. El rechazo se produjo contra todas las previsiones del Departamento de Educación y Cultura. Es la primera vez que el Consejo se opone a un proyecto que proceda del ejecutivo autonómico. 18 miembros votaron en contra y 15 a favor. El rechazo no es vincuante, pero pone de manifiesto lo polémico del cambio en la legislación.

 

También se han mostrado contrarios al cambio de la Ley los profesores del área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, María Rosa Fort, Javier Giralt y María Teresa Moret, que emitieron un comunicado en el que manifiestan su rechazo al texto. En el documento , los profesores destacan que el catalán forma parte del patrimonio lingüístico y cultural de la Comunidad Autónoma y que la comunidad científica reconoce el catalán como lengua hablada en la Franja de Aragón, «que es la misma que se habla en el Principado de Andorra, en Cataluña, la Comunidad Valenciana, en Baleares, en el Carxe, en Alguer (Italia) y en el Rosellón (Francia)». Manifiestan lo siguiente.

  • 1. La comunidad científica reconoce el catalán como lengua hablada en la Franja de Aragón (que abarca zonas de las comarcas de La Ribagorza, La Litera, Bajo Cinca, Bajo Aragón-Caspe, Matarraña y Bajo Aragón), la misma que se utiliza en el Principado de Andorra, en Cataluña, en la Comunidad Valenciana, en las Islas Baleares, en el Carxe, en Alguer (Italia) y en el Rosellón (Francia).
  • 2. El catalán forma parte del patrimonio lingüístico y cultural de la Comunidad Autónoma de Aragón.
  • 3. Las investigaciones que se han realizado hasta ahora en la Universidad de Zaragoza sobre el catalán en Aragón, ratifican que en la Franja de Aragón se habló y se habla catalán.
  • 4. Es ilógico pretender legislar sobre una lengua sin nombre, que se presenta en el Anteproyecto de Ley con el circunloquio “lengua aragonesa hablada en el área oriental de la Comunidad Autónoma”.
  • 5. Lamentan profundamente que el Gobierno de Aragón no dé crédito alguno al trabajo serio y riguroso desarrollado por los profesores del área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, quienes, además, siempre han colaborado y asesorado en materia lingüística a las instituciones autonómicas, comarcales y locales que así se lo han requerido.
  • 6. Con esta nueva ley, el catalán carece del reconocimiento mínimamente exigible para su protección, promoción y difusión, y que su enseñanza es la única medida inmediata para asegurar su normalización.

En el territorio, las quejas tampoco se han hecho esperar. «Del mismo modo que nadie se plantea que en Venezuela se habla venezolano o en Colombia, colombiano, no deberían plantearse que en Aragón no se habla catalán. Es un ataque a nuestra cultura». Así de contundente se mostró el teniente de alcalde de Calaceite y regidor de L’Entesa Per Calaceit (ERC), Paulí Fontoba, con respecto al borrador de la nueva Ley de Lenguas que ha elaborado el Gobierno de Aragón para modificar la existente. Dicha modificación consiste en sustituir la palabra «catalán» por «modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la comunidad aragonesa».

«Están intentando anular nuestros derechos culturales y sociales», afirmó Fontoba, que acusó al Gobierno de Aragón de intentar «promover la división» en el territorio y de no dedicarse a solucionar los problemas ecónomicos. «Nos dicen que hablamos chapurreau, una palabra que significa: lo que dice un niño cuando está aprendiendo a hablar», explicó.

El teniente de alcalde presentó ayer en el ayuntamiento de Calaceite una moción para defender la cultura catalana en la franja que se debatirá en el próximo pleno. El texto lo llevará también a la Comarca del Matarraña.

Por otra parte y con respecto al pacto que L’Entesa tiene con el Partido Popular en el consistorio Calaceitano, Fotnoba aseguró que no se va a romper. «Se trata de un pacto municipal por el bien de una localidad que no corre ningún peligro», concluyó.

La presidenta del Parlamento de Cataluña, Nuria De Gispert, reivindicó ayer en Caspe la unidad de la lengua catalana. «No se puede negar una evidencia, cotidiana y científica: que el idioma que se habla, por ejemplo, en Mequinenza o en Alcampell es el mismo que se habla en Ripoll, Barcelona, Vinaròs o Ciutadella», declaró la presidenta. Precisamente mencionó Ripoll, la localidad natal de la Consejera de Educación de la DGA, Dolores Serrat.

Universidad de Zaragoza
No sólo ERC se ha manifestado en contra del borrador de la nueva Ley.

 


Por otra parte, el viernes, el portavoz de CiU en el Congreso, Josep Antoni Duran Lleida, originario de Alcampell, un pueblo de la franja catalanohablante de Aragón, ironizó sobre la nueva ley de lenguas de Aragón: “Yo ya hace tiempo que hablo el aragonés oriental”.

En su carta web semanal, Duran se refiere al polémico borrador de la nueva ley de lenguas de Aragón, según el cual los más de 50.000 aragoneses de las comarcas orientales a partir de ahora se considerará que hablan “aragonés oriental” o “septentrional”.

Dirigiéndose a los militantes de su partido, Unió Democràtica de Catalunya, Duran comentó: “Estáis de suerte: a partir de ahora, habláis una lengua más: el aragonés oriental o septentrional. Aquí os llevo ventaja: yo ya hace tiempo que lo hablo”.

Duran constató que esta “ofensiva del PP” en Aragón y en Baleares “contra el catalán y su unidad proclamada a los cuatro vientos por los científicos” conicidió con la sentencia del Tribunal Supremo sobre la inmersión lingüística en Cataluña.

Aunque recalcó que las sentencias deben respetarse, puntualizó que en este caso “la doctrina constitucional y la legislación catalana, más allá de los tres artículos del decreto recurrido, permiten seguir aplicando el sistema de inmersión”.

“Es lo que hemos de hacer. Sólo esto: continuar defendiendo el catalán. Desgraciadamente, continúa siendo, y de lejos, la lengua que es necesario proteger, incluso en las escuelas. Sólo hay que escuchar las conversaciones en los patios para ser consciente de ello”, remarcó.

La lengua como valor cultural de consenso.

La lengua como valor cultural de consenso

E-mail Imprimir

Poner en valor las lenguas propias de Aragón debería ser motivo de consenso, en lugar de dividir y enfrentar a pueblos enteros. La Ley de Lenguas ha sido polémica desde su nacimiento.
Como ya ocurriera con el texto aprobado en 2009 por el ejecutivo de Marcelino Iglesias, el anteproyecto de la nueva ley de Lenguas cuenta en poco tiempo con tantos adeptos como detractores. Lejos de ser la mejor herramienta para establecer lazos entre territorios y acercar a las personas, la lengua se ha convertido, una vez más, en un instrumento de división dentro de nuestra propia comunidad. Y todo por no encontrar las palabras adecuadas para denominar las lenguas que hablamos en Aragón. Si la anterior consideración de ‘catalán’ resultó indigesta para ciertos sectores sociales, el actual ‘aragonés oriental’ nace como una definición forzada, que ya ha sido objeto de debate y mofa fuera de Aragón. El Consejo Escolar y profesores del área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza se han mostrado contrarios al borrador. En Caspe, la presidenta del parlamento catalán criticó el jueves que se “niegue la evidencia” de lo que se habla en Aragón, poniendo en una incómoda situación a la consejera de Cultura.  El portavoz de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, también dijo la semana pasada en tono irónico que él habla “aragonés oriental desde hace tiempo” y la periodista Pilar Rahola tildó a la consejera Serrat de “botiflera del año”. Los ‘botiflers’ fueron aquellos que dieron su apoyo al rey Felipe V para aniquilar los fueros de la Corona de Aragón y prohibir las singularidades del territorio tales como la lengua. Trescientos años después de la Guerra de Sucesión, ni unos ni otros responsables políticos trabajan en un sentido contrario al de estos ‘botiflers’, tensionando a las sociedades de los territorios bilingües. Los hablantes de estas zonas no necesitan una ley que les diga en qué idioma hablan. Urge un adecuado sistema de aprendizaje que les permita saber escribir en su lengua materna. En términos lingüísticos, Aragón es la comunidad más rica de todo el país. El uso y puesta en valor de sus tres idiomas debería impulsar un trabajo consensuado entre la administración y la comunidad académica. Y más que un pretexto para enfrentar, esta riqueza debería hacernos sentir orgullosos.

Buscar feina en “aragonès oriental” – Televisió de Catalunya.

 

El Punt Avui – Notícia: Absolt l’escriptor satíric de la Franja.

 

Manel Riu havia escrit amb sorna d’un grup contrari al català a la Franja de Ponent

 

 

Manel Riu , en la presentació d’un llibre de Maria Mercè Marçal a Tremp. Foto: ARXIU.

La magistrada del jutjat penal d’Osca Ana María Iquácel ha absolt l’escriptor nascut a Benavarri (Ribagorça) Manel Riu, de l’acusació d’injúries que li havien fet l’associació Facao, dedicada a lluitar contra el reconeixement del català a les comarques catalanoparlants d’Aragó. L’absolució es deu a la prescripció del presumpte delicte, ja que la querella es va presentar inicialment el gener del 2006 contra Riu i dues persones més pel contingut d’un web crític amb la Facao durant el 2005 i el 2006, però els acusadors no van presentar l’acte de conciliació prèvia al procés judicial.

Van aconseguir que un segon jutge instructor volgués readmetre la denúncia però amb la forma d’una nova querella, formalitzada el gener del 2008 i incorporant-hi nous textos presumptament injuriosos de l’escriptor, entre els quals les acusacions de “fatxes” i “secta” i, aprofitant les sigles del grup, anomenant-los canviant-ne les sigles del grup, “Feixistes, Acientífics, Capallengües, Astralers i Odiadors”.

La jutgessa explica en la sentència que ha d’arxivar les noves injúries perquè no s’han sotmès a intent de conciliació, i que les primeres han prescrit, ja que són del 2005 i el 2006 i ha passat més d’un any entre aquests i la querella, el 2008.

Manel Riu, que és professor d’institut a Tremp, va mostrar ahir la seva satisfacció pel resultat, però va afegir que no ha canviat la seva opinió sobre l’associació Facao: “Ho torno a dir: són uns catalanòfobs, uns frikis i uns fatxes que han fet actes conjunts amb partits d’extrema dreta com ara Democracia Nacional.”

La sentència, datada el 29 de maig, s’ha conegut coincidint amb la polèmica sobre la denominació d’“aragonès oriental” amb què el govern d’Aragó vol amagar l’existència del català a la Franja. Ahir, ERC va anunciar que reclamarà les compareixences al Congrés del ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, i la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, perquè expliquin què pensa fer el PP davant de la nova llei de llengües que es prepara a Aragó. A part d’aquest front a Madrid, els republicans s’uneixen a ICV-EUiA i Solidaritat amb la intenció que el Parlament es defineixi a favor del català a la Franja. “És l’enèsim episodi de la incultura enciclopèdica del PP aragonès”, va subratllar el portaveu d’ERC al Congrés, Alfred Bosch.

Manifiesto de la comunidad científica a favor de las lenguas minoritarias de Aragón.

 

Manifiesto de la comunidad científica a favor de las lenguas minoritarias de Aragón

Rolde de Estudios Aragoneses lanza un manifiesto en defensa de la diversidad lingüística aragonesa. Se solicita su respaldo a miembros de la comunidad científica de todo el mundo.

Rolde de Estudios Aragoneses, asociación cultural declarada de utilidad pública, y con actividad reconocida en el ámbito de la cultura aragonesa desde 1977, considera que una parte importante de nuestro patrimonio inmaterial lo constituyen las lenguas, que en Aragón, además del castellano existe una gran riqueza lingüística que es imprescindible conservar, y que para ello es necesario que exista una legislación que las proteja y que respete la normativa internacional en la materia.

La intención del Gobierno de Aragón de derogar la Ley 10/2009 de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón, sustituyéndola por otra que les niega incluso su propia denominación, exige, a juicio de esta entidad, una respuesta clara de la comunidad científica, aragonesa o no. Considera necesario que la vanguardia intelectual de la sociedad, muestre su apoyo al reconocimiento expreso del aragonés y el catalán hablado en Aragón, así como de los derechos de sus hablantes, para un desarrollo público normal de ambas lenguas, en aplicación de la legalidad internacional en esta materia y en igualdad de condiciones con el resto de las lenguas de España, Europa y el mundo.

Con ese fin, Rolde de Estudios Aragoneses ha redactado un manifiesto, donde representantes de sectores de la investigación y la enseñanza pueden apoyarlo.

Los mensajes de apoyo, indicando nombre, apellidos, área de estudio y centro al que se está adscrito, pueden dirigirse, también directamente desde aquí

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja