Skip to content

Archive

Category: FACAO

S’imposa la línia dura en la deogoració de la Llei de llengües « Xarxes socials i llengües.

S’imposa la línia dura en la deogoració de la Llei de llengües 18 juny 18UTC 2012

 

La consejera Serrat y el director de Patrimonio Cultural durante la rueda de prensa sobre política lingüísticaLa Consellera Serrat ha anunciat la derogació de la Llei de llengües. En la la nota de premsa del Govern d’Aragó es desgranen els punts claus que dirigiran aquesta derogació. Hi ha quatre eixos vertebradors per a entendre la proposta:

  • Reconeixement de l’aragonès oriental (sic) i supressió del català
  • Creació d’una única institució estandarditzadora per a les dues llengües aliena a l’IEC  i supressió del Consell Superior de les Llengües
  • No es garantix l’alfabetització general de la població dels territoris en català.
  • La Llei de llengües se suprimix i se substituix per una de nova. No es modifica l’anterior Llei.

S’imposa la línia secessionista de l’aragonès oriental per a suprimir el consens acadèmic respecte  la llengua catalana, parlada a la Franja:

Concretamente distingue una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad con sus modalidades lingüísticas. “La ley busca evitar –ha dicho- que las lenguas y sus modalidades lingüísticas puedan estar a merced de organismos reguladores ajenos a nuestra comunidad autónoma”.

El Partit Popular manté la seua oposició al reconeixement de la diversitat lingüística a Aragó, però invertix la tàctica per a erosionar-les, donat que a finals dels anys 90 el PP aragonès defensava l’existència del català i s’oposava al reconeixement de la llengua aragonesa.

Se distingue una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica con sus modalidades lingüísticas.

En la nota de premsa només es menciona la denominació de català per a ressaltar-ne una suposada imposició

Derogar aquellos aspectos que imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés.

El Govern d’Aragó farà una única Acadèmia que estandarditze el català (en diran aragonès oriental)  i l’aragonès, de manera autònoma a la resta del domini lingüístic. A més, suprimix lo Consell Superior de  les Llengües d’Aragó, òrgan assessor format majoritàriament per acadèmics i polítics representants de la diversitat de visions:

El Gobierno de Aragón contará con el asesoramiento de la Academia Aragonesa de la Lengua; una institución científica oficial que fijará las normas de uso de las lenguas y modalidades lingüísticas propias. Se unifican de esta forma la Academia de la Lengua Aragonesa y la Academia Aragonesa del Catalán. Desaparece además el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón.

A més, la línia per a imposar aquesta nova política lingüística és la de derogació de l’antiga Llei, i no la seua modificació.

Una vez aprobada (el borrador del anteproyecto de ley) por las Cortes de Aragón supondrá la derogación de la Ley 10/2009 de 22 de diciembre.

Els mitjans de comunicació n’han fet una lectura acrítica, fent menció que se suprimix la imposició lingüística, tot i que la Llei no la preveia en cap apartat:

L’argumentació de fons de la presentació per part del Govern d’Aragó ha estat totalment cínica. A pesar d’haver presentat la línia més dura per a la modificació de la Llei de llengües, Serrat ha anunciat que “debemos poner más énfasis en lo que nos une que en lo que nos separa en materia de lenguas”. I també s’ha posat accent en una aparent potenciació d’estes llengües, a pesar de suprimir qualsevol punt de l’anterior Llei que en garantisca el seu aprenentatge per tota la població o l’ús amb l’administració:

El objetivo de la futura norma es “potenciar las modalidades lingüísticas locales como el mejor testimonio de nuestro patrimonio poniendo el acento en su protección, promoción y difusión”.

El texto reconoce el derecho de los hablantes a usar las lenguas y modalidades lingüísticas propias y garantiza que se promoverá su recuperación y enseñanza en las zonas de utilización, teniendo en cuenta siempre que su aprendizaje es voluntario.

Así garantiza que, en las zonas de utilización, los ciudadanos podrán dirigirse a las administraciones públicas en las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, dando a las administraciones la posibilidad de contestar en ellas.

Així, la línia més dura del PP i del PAR s’ha imposat en la política lingüística aragonesa, incorporant un terme acientífic com el de l’aragonès oriental creat pels grups més radicals i violents enlloc de jugar amb les modalitats lingüístiques, o creant una nova acadèmia normativa  que no distingeix entre català i aragonès. És possible que tota esta tàctica intente centrar el debat en les denominacions, per a desviar l’atenció del problema de fons: la substitució lingüística i la fragilitat sociolingüística del català i l’aragonès.

És una pena que a la roda de premsa hi ha hagut també el Director de Cultura Javier Callizo (PAR), qui l’any 2000 va defensar un Aragó trilingüe de manera brillant:

Creo que tenemos los aragoneses un modelo propio, un modelo trilingüe, porque es así; los aragoneses hablamos tres lenguas; eso, para quienes desearían sólo hablar la lengua del imperio, a lo mejor, es incómodo, parece una cosa de palurdos. A mí, que en Aragón tengamos tres maneras de vibrar, de sentir, de morir, me parece una de las mayores riquezas, y creo que, no sólo desde el punto de vista del patrimonio cultural, sino desde el punto de vista de la garantía de los derechos que se invocan en el Estatuto de Autonomía.

Viles i Gents :: Tossuts a més no poder :: June :: 2012.

J. A. Carrégalo Categoria: Article Viles i Gents

Sorprenentment, amb l’article “Gràcies i adiós” del passat 13 d’abril, la Carmeta Pallarés donave per tancada la columna “Un foradet en chapurriau” que havie vengut publicant a La Comarca des de 1989. Vint-i-tres anys de columnista donen per a molt. Té raó la ginebrosina. Però, ho dic de tot cor: em sap molt mal que plego. Sobre tot perquè, independentment de l’ortografia emprada, per als seus lectors —entre els quals m’incloc—, los “foradetes” han segut sempre un entranyable reducte de serenor, de cordialitat, de saviesa i de senzillesa. Unes virtuts que són l’expressió de la bondat de l’autora. Certament ho dic amb la veu de l’afecte, ja que la Carmeta m’honore des de fa molts anys amb la seua amistat. Una amistat que trobe el seu origen en les comuns aficions com a lletraferits impenitents que som. Però també és cert que durant estos anys, en referència a la llengua, la Carmeta i jo ham mantingut llargues i afables però intenses converses. I per tal causa puc afirmar que els nostres criteris no són gaire divergents. Només diferim en la forma de presentar-la. Los dos utilitzem un llenguatge molt pròxim al popular. Però ella, tossuda a més no poder, hi aplique una ortografia amprada majoritàriament del castellà amb l’argument que si no ho fere així la gent no l’entendrie. En canvi, jo, tossut com una mula, aplico punt per agulla les normes ortogràfiques de la llengua catalana adduïnt que cal que els lectors s’esforçon una mica per a què, a poc a poc, siguen capaços de identificar la seua llengua a nivell escrit. En tot cas, des del primer dia, la Carmeta s’ha mantingut absolutament fidel als seus criteris. I en estos anys, les posicions, tant la seua com la meua, no s’han mogut ni un milímetre. Però ara, la ginebrosina —a ella li agrade més l’apel•latiu familiar “rabós/rabosa” aplicat als veïns de la seua vila— mos ha cedit lo simbòlic testimoni del deganat als columnistes del “Viles i gents”. Natres ja en portem desset, però serà tot un mèrit estar tants anys com ella. Carmeta, amiga: una fraternal abraçada.

Anticatalanistes de la FACAO i Baleàrtics a Casp «.

La FACAO ha arreplegat l’anticatalanisme valencià, balear i aragonès en una trobada a Casp. I Carlos Alastuey, President del Baix Aragó – Casp (PAR), ha liderat el discurs anticatalanista:

Los «tesoros» de la comarca: Maella, Fabara, Nonaspe y Fayón, a los que añadió Mequinenza. En estos municipios «no hablan catalán aunque parte de la población quiera hablar catalán, se habla maellà, favarol, nonaspí, fayonés y mequinensà, solo que porque entre ellos se entienden perfectamente a algunos se les ocurre que se habla catalán para unificar».

De Carlos Alustey (PAR) ja en coneixíem algunes perles: «En mi opinión no es catalán sino aragonés. Es la lengua materna y no se escribe, es distinta al catalán puro». Pareix que en la nova lingüística del PAR, a pesar que s’entenen de banda a banda de la frontera, no parlen lo mateix. I també el PSOE va aportar el seu grà de legitimitat a estos grups radicals amb l’assistència de l’Alcalde de Casp.

Per sort, CHA que és soci de govern al Baix Aragó-Casp (PSOE, PAR i CHA), es va desmarcar a temps d’este acte.

A la Jornada hi van aparèixer les grans joies ultradretanes i violentes de la FACAO, encarnades en el seu antic president Ángel Hernández. Màxim activista de l’activitat més radical anticatalanista: va ser retingut a Fraga per enganxar adhesius independentistes que ell mateix denunciava públicament, o fer escrits animant als Grups d’Acció Valencianista a continuar amb la pintada d’amenaces en les parets d’entitats cíviques.

A l’acte també hi va assistir el president dels Grups d’Acció Valencianista (GAV), que tenen un extens currículum de l’ús de la violència. Fins i tot a la Franja, amb pintades amenaçadores a Fraga.

A pesar d’això, el diari La Comarca publica que són grups al màxim de cordials:

Dos días repletos de conferencias históricas, lingüísticas, rutas turísticas y experiencias que de una u otra forma se compartieron siempre desde un profundo respeto al que opinaba diferente.

En realitat, ja fa bé La Comarca de definir algun d’estos grups com a àrtic (sic):

Caspe fue la sede durante un fin de semana de historiadores y lingüistas aragoneses, valencianos y baleárticos que debatieron y expusieron la situación de la lengua aragonesa, de la lengua valenciana y de la lengua mallorquina o balear.

“¿En qué habla aragonesa escribía Bernabé Romeo” heraldo.es/noticias/arago… Ya saben que en Aragón cada cual habla un habla diferente #jodopetaca

¿En qué habla aragonesa escribía Bernabé Romeo? | Heraldo.es.

mitjançantEvolució i «disseny intel·ligent» « L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 8 de juny de 2012

L’altre dia vaig veure un documental sobre l’avanç, als Estats Units, dels partidaris que s’ensenyi la ideologia del «disseny intel·ligent» —és a dir, que Déu va crear Adam i Eva directament i de manera deliberada— dins l’assignatura de biologia. Aquí a Europa els adeptes d’aquest despropòsit són molt minoritaris, però als EUA hi ha molts llocs on la Bíblia s’interpreta de manera literal. Com que de beneits no en tenen un pèl, els creacionistes han ordit un discurs molt civilitzat per assolir que als instituts s’ensenyi aquesta teoria al mateix nivell que la de Darwin. «Es tracta que els estudiants tinguin tota la informació per a poder triar quina els convenç més» argüeixen. Els professors de biologia entrevistats, científics i cristians fervents alhora (el reportatge estava fet en centres evangèlics), es desesperaven en veure que tot l’esforç per a explicar als seus alumnes la diferència entre ciència i religió era en va. Alguns es plantejaven fins i tot de deixar la docència. En aquesta línia, a l’Aragó també ens toca desesperar-nos explicant que la nostra llengua és català, tal i com ho corroboren totes les autoritats filològiques del món. I que no per això som menys aragonesos que ningú, sinó tot el contrari. L’avantatge que tenim és que els que mantenen la descabellada teoria de l’eclosió miraculosa d’un idioma diferent en cada vila de la Franja, no han pogut elaborar un discurs versemblant, malgrat que alguns polítics no tenen inconvenient en atiar aquesta ignorància. Per sort, la gent de la Franja que empra la llengua familiar per a fer creació literària, no té cap dubte: la llista d’autors franjolins d’expressió catalana és llarga i reeixida. Jesús Moncada, per exemple, va sonar com a candidat al Premi Nobel. I és que encara no ens hem begut (tot) l’enteniment.

El presidente de CHA, José Luis Soro, logra importantes compromisos para que se vigile la actuación del Gobierno de Aragón y del estatal ante el incumplimiento sistemático de la Ley de Lenguas y la situación concreta de abandono en la que se encuentra el aragonés.

Nota de prensa 24/05/12.- CHA logra que europarlamentarios y el Secretariado de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias del Consejo de Europa, desarrollen acciones en defensa de las lenguas de Aragón. José Luis Soro, presidente de CHA, muestra su satisfacción por los compromisos alcanzados tras comparecer en Estrasburgo ante el Intergrupo del Parlamento Europeo para las Minorías Tradicionales, Comunidades Nacionales y Lenguas y mantener una reunión con Alexey Kozhemyakov, Jefe del Secretariado de la Carta Europea.

Los europarlamentarios/as se han comprometido con CHA a llevar a cabo dos acciones. Por una parte, dirigirse por escrito al Gobierno estatal y al Gobierno de Aragón para transmitir su preocupación sobre la actual situación de las lenguas minoritarias de Aragón. Por otra parte, trasladarán el problema a la Comisión Europea por medio de una pregunta parlamentaria.

Por su parte, el Jefe del Secretariado de la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias, Alexey Kozhemyakov, ha agradecido la reunión con los representantes de Chunta Aragonesista (en la que se le han trasladado los últimos acontecimientos, y en concreto la dimisión del Presidente y la Vicepresidenta del Consejo Superior de las Lenguas de Aragón) ya que les proporciona una información de primera mano que servirá para la elaboración del próximo informe internacional sobre las lenguas minoritarias en Europa. Además, se ha comprometido a seguir este tema dentro de la labor que realizan en la vigilancia del cumplimiento de la Carta Europea.

A pesar de que existe una Ley de Lenguas aprobada por las Cortes de Aragón, “ni el anterior gobierno del PSOE-PAR ni el actual del PP-PAR han hecho nada por reconocer, fomentar y conservar el catalán y el aragonés como lenguas de Aragón” – explica José Luis Soro, presidente de CHA.

Desde CHA vemos con mucha preocupación lo que está ocurriendo y más todavía los planes por Rudi y Biel para esconder más si cabe la realidad trilingüe de Aragón. “Están dejando que el aragonés desaparezca”. Para CHA no sólo están despreciando a quienes hablan en aragonés o en catalán, es que además están incumpliendo con la Ley de Lenguas y con la Carta Europea de las Lenguas, asumida por el Gobierno estatal.

Entre los principales incumplimientos con la Ley de Lenguas destacan:

– Retraso en la creación del órgano administrativo para la aplicación de la Ley

– Retraso en la delimitación de las zonas de uso de las lenguas para la aplicación de la Ley en función de las necesidades lingüísticas

– Incumplimiento en lo que se refiere a la creación de la Academia de la Lengua Aragonesa y la Academia aragonesa del catalán para establecer las normas de uso que permitan que perpetúen.

– La administración no está garantizando el uso de las distintas lenguas en la Administración pública

– No se garantiza el derecho a la enseñanza de las lenguas propias en todos los niveles y etapas y como materia integrante del currículo.

CHA denunziará en Europa o perlaticamiento d’a Lei de Luengas / CHA denunciará en Europa la paralización de la Ley de Lenguas / CHA denunciarà a Europa la paralització de la Llei de Llengües | Aragón en Europa.

El president de CHA, José Luis Soro, mostra la seua preocupació davant els plans del PP-PAR que “lluny d’impulsar una Llei aprovada en les Corts, pretenen deixar morir les llengües d’Aragó”.

O Presidén de CHA, José Luis Soro, amuestra ra suya procupazión debán d’os plans d’o PP-PAR que “lueñes d’empentar una Lei aprebata en as Cortes, gosan dixar morir as luengas d’Aragón”.

 

El Presidente de CHA, José Luis Soro, muestra su preocupación ante los planes del PP-PAR que “lejos de impulsar una Ley aprobada en las Cortes, pretenden dejar morir las lenguas de Aragón”.

 


El proper dijous, maig 24, 2012, CHA compareixerà a Europa per denunciar l’incompliment de la Llei de Llengües per part del Govern d’Aragó, i per alertar sobre la situació de risc de desaparició en què es troba l’aragonès. José Luis Soro, president de CHA, explica que “després d’esgotar totes les vies a Aragó, volem introduir en l’agenda política d’Europa la complicada situació a què s’enfronten l’aragonès i el català a Aragó després d’uns governs, tant PSOE-PAR i PP-PAR que menyspreen el patrimoni lingüístic amb què comptem “.

 

La visita a Europa inclou dos moments. A les 10:30 hores es realitzarà una compareixença davant l’Intergrup del Parlament Europeu per a les Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües que està format per unes 50 eurodiputades / ats de diferents nacionalitats i formacions polítiques. A les 15:00 hores, es produirà una trobada amb Alexey Kozhemyakov, Cap del Secretariat de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries per explicar la denúncia presentada al Consell d’Europa.

 

CHA confia que, des d’Europa, es reclami al Govern PP-PAR que reconegui la realitat lingüística i treballi per a la seva protecció “perquè ara mateix, PP i PAR pretenen considerar-les com modalitats lingüístiques en comptes de llengües i contradient l’Estatut d’Autonomia” – explica Soro.

 

Soro recorda que “Europa també hauria de dirigir al Govern central per advertir que la situació de desprotecció que es produeix incompleix la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, un document europeu que ha assumit i que a Aragó s’està incomplint de forma evident”.

 

Soro recorda que el 2009 es va aprovar una Llei de Llengües de mínims que, a data d’avui, encara no s’ha desenvolupat i en la qual es reconeixia la pluralitat lingüística d’Aragó i en la qual es declara l’aragonès i català com a llengües pròpies, originals i històriques d’Aragó. Hi ha incompliments bàsics com són:
– Retard en la creació de l’òrgan administratiu per a l’aplicació de la Llei
– Retard en la delimitació de les zones d’ús de les llengües per a l’aplicació de la Llei en funció de les necessitats lingüístiques
– Incompliment pel que fa a la creació de l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa i l’Acadèmia aragonesa del català per establir les normes d’ús que permetin que es perpetuïn.
– L’administració no està garantint l’ús de les diferents llengües en l’Administració pública
– No es garanteix el dret a l’ensenyament de les llengües pròpies en tots els neus i etapes i com a matèria integrant del currículum

 

 

 

O prosimo chuebes, 24 de mayo de 2012, CHA comparexerá en Europa ta denunziar o incumplimiento d’a Lei de Luengas por parti d’o Gubierno d’Aragón, e ta alertar sobre a situazión de risque de desaparixión en a que se troba l’aragonés. José Luis Soro, presidén de CHA, esplica que “dimpués d’acotolar totas as bías en Aragón, queremos ficar en l’achenda politica d’Europa a complicata situazión que confrontan o aragonés e o catalán en Aragón dezaga d’unos Gubiernos, tanto PSOE-PAR e PP-PAR que disprezian o patrimonio lingüistico con o que contamos”.

 

A besita á Europa encluye dos momentos. Á ras 10:30 oras se ferá una comparexenzia debán de l’Intergrupo d’o Parlamento Europeyo ta ras Minorías Tradizionals, Comunidaz Nazionals e Luengas que ye formato por bels 50 eurodeputatos/as de diferens nazionalidaz e formazions politicas. A ras 15:00 oras, se produzirá una trobada con Alexey Kozhemyakov, Chefe d’o Secretariato d’a Carta Europeya d’as Luengas Rechionals u Minoritarias ta esplicar a denunzia presentata á o Consello d’Europa.

 

CHA confita en que, dende Europa, se reclame á o Gubierno PP-PAR que reconoxca ra reyalidá lingüística e treballe ta ra suya protezión “porque en istos momentos, PP e PAR gosan considerar-las como modalidaz lingüisticas en cuenta de luengas y escuentradizindo l’Estatuto d’Autonomía” – esplanica Soro.

 

Soro remera que “Europa tamién deberba enfilar-se ta o Gubierno zentral ta albertir que a situazión d’esprotezión que se produze incumple a Carta Europeya d’as Luengas Minoritarias, un decumento europeyo que ha asumito e que en Aragón se ye incumplindo de forma esclatera”.

 

Soro remera que en 2009 s’aprebó una Lei de Luengas de minimos que, á día de güei, encara no s’ha desembolicato y en a que se reconoxeba ra pluralidá lingüística d’Aragón y en a que se declara l’aragonés e o catalán como luengas propias, orichinals e istoricas d’Aragón. Esisten incumplimientos basicos como son:
– Retraso en a creyazión de l’organo almenistratibo ta l’aplicazión d’a Lei
– Retraso en a delimitazión d’as zonas d’uso d’as luengas ta l’aplicazión d’a Lei en funzión d’as nezesidaz lingüisticas

 

– Incumplimiento en o que pertoca á ra creyazión de l’Academia d’a Luenga Aragonesa e l’Academia aragonesa d’o catalán ta establir as nosmas d’uso que premitan que se perpetúen.
– L’almenistrazión no ye guarenziando ro uso d’as distintas luengas en l’Almenistrazión publica
– No se guarenzia o dreito á l’amostranza d’as luengas propias en toz os rans y etapas como materia entegradera d’o curriculo

 

———-

 

El próximo jueves, 24 de mayo de 2012, CHA comparecerá en Europa para denunciar el incumplimiento de la Ley de Lenguas por parte del Gobierno de Aragón, y para alertar sobre la situación de riesgo de desaparición en la que se encuentra el aragonés. José Luis Soro, presidente de CHA, explica que “tras agotar todas las vías en Aragón, queremos introducir en la agenda política de Europa la complicada situación a la que se enfrentan el aragonés y el catalán en Aragón tras unos Gobiernos, tanto PSOE-PAR y PP-PAR que desprecian el patrimonio lingüístico con el que contamos”.

 

La visita a Europa incluye dos momentos. A las 10:30 horas se realizará una comparecencia ante el Intergrupo del Parlamento Europeo para las Minorías Tradicionales, Comunidades Nacionales y Lenguas que está formado por unas 50 eurodiputadas/os de diferentes nacionalidades y formaciones políticas. A las 15:00 horas, se producirá un encuentro con Alexey Kozhemyakov, Jefe del Secretariado de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias para explicar la denuncia presentada al Consejo de Europa.

 

CHA confía en que, desde Europa, se reclame al Gobierno PP-PAR que reconozca la realidad lingüística y trabaje para su protección “porque en estos momentos, PP y PAR pretenden considerarlas como modalidades lingüísticas en vez de lenguas y contradiciendo el Estatuto de Autonomía” – explica Soro.

 

Soro recuerda que “Europa también debería dirigirse al Gobierno central para advertir que la situación de desprotección que se produce incumple la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias, un documento europeo que ha asumido y que en Aragón se está incumpliendo de forma evidente”.

 

Soro recuerda que en 2009 se aprobó una Ley de Lenguas de mínimos que, a fecha de hoy, todavía no se ha desarrollado y en la que se reconocía la pluralidad lingüística de Aragón y en la que se declara el aragonés y catalán como lenguas propias, originales e históricas de Aragón. Existen incumplimientos básicos como son:
– Retraso en la creación del órgano administrativo para la aplicación de la Ley
– Retraso en la delimitación de las zonas de uso de las lenguas para la aplicación de la Ley en función de las necesidades lingüísticas
– Incumplimiento en lo que se refiere a la creación de la Academia de la Lengua Aragonesa y la Academia aragonesa del catalán para establecer las normas de uso que permitan que se perpetúen.
– La administración no está garantizando el uso de las distintas lenguas en la Administración pública
– No se garantiza el derecho a la enseñanza de las lenguas propias en todos los nieves y etapas y como materia integrante del currículo

 

 

CHA leva ta Europa l’ature d’a lei de luengas | Arredol.

En Estrasburgo reclamarán que o Consello d’Europa reclame protección ta las luengas d’Aragón a lo Gubierno espanyol

O venient chueves, 24 de mayo de 2012, CHA compareixerá en Europa ta denunciar o incumplimiento d’a Lei de Luengas de parti d’o Gubierno d’Aragón, y ta alertar sobre a situación de risque de desaparixión en a que se troba l’aragonés. José Luis Soro, president de CHA, explica que “dimpués d’acotolar totas as vías en Aragón, queremos ficar en l’achenda politica d’Europa a dificil situación que confrontan o aragonés y o catalán en Aragón dezaga d’uns Gubiernos, tanto PSOE-PAR y PP-PAR que disprecian o patrimonio lingüistico con o que contamos”.

A vesita ta Estrasburgo incluye dos momentos. En primeras, una comparecencia debant de l’Intergrupo d’o Parlamento Europeyo ta las Minorías Tradicionals, Comunidatz Nacionals y Luengas que ye formato por bells 50 eurodeputaus de diferents nacionalidatz y formacions politicas. Ya de tardis, se ferá una trobada con Alexey Kozhemyakov, Chefe d’o Secretariau d’a Carta Europeya d’as Luengas Rechionals u Minoritarias ta esplicar a denuncia presentata en o Consello d’Europa.

CHA confita en que, dende Europa, se reclame a o Gubierno PP-PAR que reconoixca a realidat lingüistica y treballe ta la suya protección “porque en istos momentos, PP y PAR gosan considerar-las como modalidatz lingüisticas en cuenta de luengas y contradicindo l’Estatuto d’Autonomía” – esplanica Soro.

Soro remera que “Europa tamién debería enfilar-se ta o Gubierno espanyol ta alvertir que a situación d’esprotección que se produce incumple a Carta Europeya d’as Luengas Minoritarias, un decumento europeyo que ha asumiu y que en Aragón se ye incumplindo de forma esclatera”.

Soro remera que en 2009 s’aprebó una Lei de Luengas de minimos que, a diya de hue, encara no s’ha desembolicau y en a que se reconoixeba la pluralidat lingüistica d’Aragón y en a que se declara l’aragonés y o catalán como luengas propias, orichinals y historicas d’Aragón

Opinión: Después de la declaración – Aragón – El Periódico de Aragón.

JOSÉ Bada, Miembro del Consejo Superior de las Lenguas de Aragón 22/05/2012

Conozco a más de un político que hizo valer un presunto título académico al presentarse a unas elecciones. Y a otros que accedieron a cargos públicos sin que, presuntamente, hubieran aprobado al menos Educación para la Ciudadanía o su equivalente; como por ejemplo, urbanidad, modos y crianza o como se llame eso en la formación general básica. Conozco a más de uno –alcalde, concejal o consejero de Aragón sin ir más lejos– que no sabe que los ciudadanos tienen derecho a hacer preguntas y los gobernantes el deber de contestarlas. Y si lo saben, tanto peor. Pues dejarían de ser presuntos ignorantes para ser irresponsables: moralmente siempre, políticamente a veces y legalmente menos pues no siempre se quejan los ciudadanos. Y de todos modos díscolos o morosos si dilatan la respuesta debida, dando a entender en su caso la callada como palabra de rey a la demanda. Demócratas no practicantes les llamaría yo, y que no se ofendan que lo digo por su bien y sobre todo por el bien de este país en el que la justicia –¿y el Justicia?– contra el poder puede menos que el poder contra el dinero. Lo que ya es decir. Y en una situación en la que pueden justificarse incluso algunos recortes económicos para salir de la crisis actual, lo comprendo; pero nunca en derechos humanos y civiles que nos hundirían de nuevo en en el antiguo régimen. Ha llegado la hora de la política y, por tanto, de los ciudadanos.

 

EL SABER y saberme maltratado como ciudadano por aquellos que, por otra parte, mantienen su discurso aburrido de “abrirse a la sociedad civil” y de la “participación ciudadana”, bla, bla, bla, lejos de abatirme me indigna. Si un ciudadano escribe una carta a quien corresponda y pasados los meses –y los años– no le llega la respuesta debida, no le pidan que crea que hay siempre políticos responsables. Pero ese no es el caso del que quiero hablarles, sino de otro más grave: el de una institución pública cuya autoridad ha sido ignorada, relegada, ninguneada y desautorizada de hecho por otra que la tiene legalmente, por supuesto, mientras no se desautorice a sí misma. Me refiero al Consejo Superior de las Lenguas de Aragón, del que formo parte como consejero después de aceptar el pleno la dimisión de los cargos orgánicos y asumir sus miembros unánime y colectivamente sus funciones. Me refiero al Consejo que el viernes, 18 de mayo, hizo pública una “Declaración a la Opinión Pública Aragonesa”, para denunciar que tenemos una Ley de Lenguas y un Gobierno que no la cumple. Para decir que las leyes se cumplen o se cambian, y que nadie está por encima de ellas. Y en concreto para denunciar que después de ponernos a disposición del Gobierno apenas investido tuvimos que esperar a diciembre del año pasado para que la consejera de Educación nos respondiera, y otro mes, hasta mediados de enero, para que accediera a participar en una reunión –la única–. Nos prometió enviarnos el borrador de un proyecto de modificación de Ley de Lenguas que nunca llegó a nuestras manos. ¿Para qué? Pues eso, para nada.

O para que el consejo, después enviar otra carta al Departamento, reclamando el borrador sobre la materia en la que se supone tendría que aconsejar: “Todos los miembros de este Consejo –se hacía saber en ella– se sienten particularmente responsables ante los ciudadanos aragoneses (-.) por la falta de cumplimiento de la Ley vigente y la tardanza inexplicable en tal situación para cumplir ese Departamento lo prometido”; para concluir diciendo: “Pedimos que se atienda esta demanda a la mayor brevedad”. Al no recibir respuesta, el silencio fue la gota que colmó el vaso y la paciencia de los consejeros que decidimos, unos, dimitir de los cargos orgánicos del consejo y todos permanecer en él para asumir juntos, colegialmente, la responsabilidad y las funciones asignadas por la Ley vigente.

De la opinión unánime del consejo, se dio cuenta en un acto en el que asistieron prácticamente todos los consejeros. La declaración institucional se hizo sin comentarios ni preguntas, como era lógico; pero allí mismo se dijo que cualquiera de los consejeros presentes, concluido el acto, estaba a disposición de ser entrevistado por los periodistas, que no lo hicieron. Y eso que tocaban a más de un consejero por cabeza. Pero no les preguntaron, ni salieron en la foto. Y creo que tampoco en la tele, pero no me hagan caso. Puede que sí. Y de todos modos ¿qué importa?

Apudepa muestra su apoyo al Consejo Superior de las Lenguas de acusa a la Diputación General de rematar a la lengua aragonesa

 

La Asociación exige la inmediata constitución de la Academia de la Lengua Aragonesa y acusa a los que se oponen a ella de atentar contra la Ley y contra un patrimonio inmaterial de valor insuperable

 

La Asociación de Acción Pública para la Defensa del Patrimonio Aragonés, Apudepa, viene observando con perplejidad que el poder ejecutivo, al que corresponde aplicar las leyes, incumple sistemáticamente por motivos políticos una Ley de Aragón aprobada por las Cortes, que obliga al Gobierno a constituir las Academias de la Lengua en un plazo que ya ha sido superado con creces. Si el atentado legal es flagrante no lo es menos el moral y el cultural, pues la actitud de las administraciones públicas (no solamente de las actuales, pero de las actuales en especial medida por lo crucial de este momento) va a acabar finalmente con uno de los patrimonios más importantes de Aragón, su lengua histórica y privativa que corre serio riesgo de desaparecer y hacia la cual nuestra Comunidad tiene una especial responsabilidad ante la Humanidad.

 

Por todo ello, ante la situación insostenible, esta Asociación quiere mostrar su apoyo al Consejo Superior de las Lenguas de Aragón por sus recientes manifestaciones y a su presidente por su dimisión. Apudepa alerta también contra los que ven en el aragonés un arma política o contra aquellos que en su obcecación con el catalán van a permitir la muerte de nuestra lengua privativa. Si finalmente el aragonés muere todos los aragoneses seremos responsables ante la Humanidad, pero especialmente aquellos quienes, por sus cortas miras, ponen piedras en las ruedas de la cultura.

Zaragoza, 18 de mayo de 2012

 

Dimite José Bada, president d’o Consello Superior d’as Luengas d’Aragón | Arredol.

 

 

 

Tamién ha dimitiu a vicepresidenta. Totz dos continarán como consellers, denunciando l’ature d’o desembolique d’a lei de luengas

 

 

O president d’o Consello Superior d’as Luengas d’Aragón ha feito publica a suya dimisión, asinas como la d’a vicepresidenta, María Antonia Martín Zorraquino, por entender que a situgación d’a lei de luengas ye en un punto insostenible. O president salient continará como conseller en a institución. Bada acusa a o gubierno de tener a lei de luengas en un limbo legal, por no haber-se desembolicau ni cumpliu dende a suya aprebación en 2009.

 

Amás, o gubierno de Luisa Fernanda Rudi anunció que modificaría a lei, pero encara no ha feito garra trango en ixe sendito, por o que ni a lei ya aprebada se fa cumplir, ni se modifican os aspectos que o nuevo gubierno d’o PP-PAR quiere cambear.

 

A dimisión d’os dos cargos, que han chustificau en una carta ubierta, ha estau presentada a la resta de consellers y no a lo gubierno, con qui denuncian no tener canals ubiertas de comunicación. O Consello contina exercendo como tal, por a suya labor desintresada y sin coste economico, encara que creyen que s’ha perdiu una oportunidat ta dignificar l’emplego d’as luengas propias d’o país.

Programa Bien Dicho sobre Aiguaviva

… abans de venir al lloc ja em van picar (crec que un conegut des de Saragossa els va donar el meu telèfon) i em van demanar col·laboració per aparèixer al seu programa. Ja la conversa que vaig tindre amb la periodista va ser una mica tirant ja que insistia a nomenar  la nostra llengua com a “chapurriau” i de seguida vaig poder adonar-me de les intencions que tenia la direcció del programa i la pròpia cadena de TV aragonesa sobre la nostra llengua i cultura. Malgrat això vaig quedar amb ells a l’Hotel d’Aiguaviva però després de “pensar molt amb la coixinera” sobre el tipus de programa que volia fer la cadena vaig prendre la decisió de comunicar-los  l’endemà que no apareixeria en el seu “documental”.
El dia assenyalat em vaig presentar i vaig veure un equip de set o vuit persones (totes molt jovens) dirigits per un jove periodista molt amable però completament ignorant  de tot allò que suposa una població bilingüe, ignorant sobre el que és la història d’Aragó, sobre què és i que significa “llengua”, “parla” i “dialecte”, sobre la diversitat pròpia de la nostra terra ARAGÓ, pero d’eixe Aragón amb mayuscules divers i ric culturalment … i amb el ferm propòsit de fer un programa “castís”, “xaró” i populista.
D’altra banda els vaig preguntar si algun d’ells sabia català o aragonès, o bé si tenien alguna noció d’aquests idiomes. Cap sabia més que castellà, quelcom que els vaig recriminar i els vaig avisar que els duria problemes ja que els veïns del poble no parlarien clarament en la seua llengua si no hi havia algun d’ells que iniciarà les converses i preguntes en català. I així va ocórrer, van tindre realment dificultats per a gravar en català als aiguavivans ja que ells no estàn avesats a parlar amb la seua llengua si hi ha gent present que no domina el català.

De totes maneres, la conversa amb els periodistes va ser normal i no va pujar de to. Per un moment vaig tenir la sensació de que havia pogut, en part, fer reflexionar als periodistes sobre les seves primeres intencions quant a la línia i filosofia del programa. Inclos vaig fer un cridament a la seua condició de universitaris, de persones amb una formació per reconduir una mica les seues intencions i tractar amb respete i dignitiat la nostra llengua, la nostra cultura que al cap i a la fi significava tractar-nos a naltres mateixos, com a aragonesos, amb dignitat i respete. Fins i tot abans d’emetre’s el programa els vaig ajudar a traduir algunes paraules i expressions que van replegar incloent les formes normalitzades i també respectant les variants dialectals propies del lloc.

Els vaig insistir en la idea que la variant del català occidental d’Aiguaviva és molt genuïna, que està avalada  per il.lustes lingüistes i per universitats (entre la qual es troba la de Saragossa), és un “tresor lingüístic” conservat pels veïns del poble durant gairebé cinc-cents anys mantenint-se exclusivament gràcies a la transmissió oral dels aguavivans, sobretot des de fa gairebé tres-cents anys. Això diu molt de la tenacitat, del geny, i del caracter dels habitants d’este lloc i dels pobles de tota la Franja d’Aragó en haver conservat una llengua i una cultura durant tant temps i haver-la transmès als seus fills simplement amb el “boca a boca” sense l’ajuda de ningú i de cap administració. Esta cultura està i volem que estiga integrada dins d’eixe Aragó divers.

Però, després de veure el programa crec que se’ns ha faltat profundament al respecte i a més la nostra pròpia televisió, la tv aragonesa, un “ente” que últimament es dedica a “esclafar” amb excessius programes de jotes, “toros” i recorreguts pels pobles d’Aragó sense un contingut cult, original i veritablement informatiu i cultural,  intentant uniformar tota la rica cultura aragonesa daball els vells i “casposos” estereotips costumistes decimonómics i per què no dir-ho “franquistes” que vam patir durant més de quaranta anys, és a dir: jotes, “cachirulo”, “baturros”, “toros”, reys i princeps, virgens del Pilar…

Estos dies a Aiguaviva en moltes converses i tertúlies amb veïns he expressat el meu punt de vista i la meva indignació. Sí que hi ha gent que reconeix que el que van fer va ser un insultant nyap, sobretot les persones (fils del lloc) que resideixen a Catalunya i també algunes que están a Zaragoza, però són els menys. La majoria de la gent es queda amb l’anecdòtic i amb el fet que isca el seu lloc a la televisió i no li’l recrimino, en part és una reacció normal. Tantmateix també crec que hi ha molta gent que  fa no fa  entenen que hi ha alguna cosa que no quadra en este tipus de programes i en el fons es senten ofesos i “ninguneados” però no ho expressen amb tota l’energia que seria necessari. La meua opinió és que aquest és precisament el problema que existeix i que tenim a tota la Franja d’Aragó.

P. C.

Programa Bien Dicho sobre Aiguaviva

La imatge correspon al text de la ponència política aprovada en la darrera assemblea nacional de CHA i que ara s’ha enviat imprès en un quadernet a tots els militants i simpatitzants. És l’únic text publicat en aragonès i pretesament en català; la resta de la ponència està exclusivament en castellà. El més curiós és que l’esborrany que es va presentar a l’Assemblea estava escrit correctament. Evidentment no es tracta d’errors ortogràfics sinó que està fet amb tota la intenció del món. N’està al cas la direcció de Chunta o és un gol que algú els ha colat? La correcció que he fet no és exhaustiva, segur que encara hi veureu més faltes!

Un nou episodi dels increïbles judicis de la FACAO contra els activistes del català «.

Un nou episodi dels increïbles judicis de la FACAO contra els activistes del català

20 04 2012

L’escriptor Manel Riu, blanc de la persecució política per defensar el català a la Franja ! directe!cat.

L’escriptor Manel Riu, blanc de la persecució política per defensar el català a la Franja

 

Una federació promotora del grup No Hablamos Catalán, amb simpaties amb d’UPyD d’Aragó i Ciudadanos, l’ha portat a judici

 


 

Tinc l’honor d’haver estat perseguit pel grup ultradretà FACAO com a conseqüència del meu activisme a la franja en favor del català, diu Manel Riu al seu blog. L’escriptor, nascut a Benavarri i professor a l’IES de Tremp, ha esta el blanc de les ires de la FACAO des de l’any 2005, quan va presentar una querella contra Riu per, suposadament, violar el seu honor en diferents blogs a internet i en el llibre, editat per cossetània, Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos), un dietari satíric que Riu va escriure conjuntament amb la seva dona, Mir Roy. Dimecres d’aquesta setmana Riu va ser jutjat a Osca, tot i que la fiscalia no va presentar acusació perquè no hi veu delicte.

 

Els demandants compten en les seves files amb membres vinculats al PAR (Partido Aragonés) i a la falange, es caracteritzen per odiar tot allò català i per ser els inventors de l’aragonès oriental, amb ortografies especials, amb l’objectiu que el català que es parla a la franja no sembli català. La reclamació és de 20.000 euros per les presumptes injúries, i per les referències que fa Riu en el seu bloc al caràcter ultradretà del grup. “Amb la denúncia volen atemorir els que treballen per la normalització del català a la Franja” ha afirmat Riu. La sentència s’espera d’aquí un parell de setmanes.

En el seu blog, la Mala Freixura, Riu fa gala de la fina ironia que practica i explica l’experiència viscuda al jutjat, on va poder declarar en català, malgrat que la jutgessa el va instar al principi a fer-ho en castellà. Ens diu Riu: “ Prou entretingut. Sobretot tractant-se d’un judici on se jutgen, sinse traducció, uns textos escrits en català. Bé, hi ha la traducció presentada per la FACAO, en la qual la mantega que feva servir Marlon Brando a la pel·lícula L’últim tango a París (“El meu amic Armando se’n va de contrabando…”) se transforma en “manteca”. Se veu que els productes lactis perden la lleit (i guanyen en mala lleit) quan se tradueixen al castellà.”

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja