Origen: Straßburg im Elsaß (article d’Artur Quintana) | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
Aquests dies, per ineludibles obligacions familiars, hem hagut de visitar Estrasburg, la capital d’Alsàcia, a França, una ciutat on les autoritats fan tot el que poden per fer-ne desaparèixer la llengua pròpia i històrica: l‘alemany. És la mateixa tètrica situació en què hem de viure a la Codonyera, on les autoritats fan tot el que poden per fer-ne desaparèixer la llengua pròpia i històrica: el català. Certament no podem evitar de viure a casa, a la Codonyera, però sí d’anar a Estrasburg, i per això només hi anem, ben a desgrat, si, repeteixo, les circumstàncies ens hi obliguen. Quan érem a Estrasburg l’any 1959 només vam sentir-hi parlar alemany, i a tots els establiments ens van atendre en aquesta llengua, si bé tots els cartells eren en francés, i l’escola, els liceus i la universitat també. Enguany no hi hem sentit ningú parlar alemany pels carrers, i a quasi tots els establiments només ens podíem fer entendre en francès. Evidentment ja no ens ha calgut comprovar quina és la llengua de l’escola, els liceus i la universitat. En dues generacions les autoritats han aconseguit la quasi plena substitució de l’alemany pel francès a Estrasburg. La totpoderosa presència de l’alemany a l’altra ribera del Rhin, o sia a un cop de roc d’Estrasburg, no ha aconseguit frenar gens ni mica aquest procés. A Estrasburg gairebé només trobareu l’alemany en els cartells bilingües d’alguns carrers del centre històric, no tots, no us cregueu, i en alemany local, i no pas perquè a les autoritats se’ls haja despertat un gran amor per aquesta modalitat, el patois que en diuen, sinó per mostrar que la que es parla a la ciutat és ben diferent de l’estàndard alemany. I per a fer-ho encara més evident posen en francès Place Gutenberg, on el nom de l’inventor de la Impremta figura en alemany estàndard, mentre que la versió alemanya posa Guteberriplatz en patuès. Mutatis mutandis exactament igual com entre nosaltres. I tot això passa en una ciutat, Straßburg, seu del Parlament de la nostra Unió Europea, que hauria de ser model de respecte, dignitat i convivència.
Artur Quintana
