El organismo internacional recomienda a las autoridades tomar medidas para que catalán y aragonés sean reconocidas como “propias” de Aragón

El Consejo de Europa dice que la Ley de Lenguas de 2013 “anula” a los catalanohablantes en Aragón

La Ley de Lenguas de Aragón aprobada en 2013 por la coalición de gobierno PP-PAR supone la “anulación del reconocimiento” de la comunidad lingüística” aragonesa que tiene como lengua materna el catalán.

Maribel S.Timoneda

26/01/2016

La Ley de Lenguas de Aragón aprobada en 2013 por la coalición de gobierno PP-PAR supone la “anulación del reconocimiento” de la comunidad lingüística” aragonesa que tiene como lengua materna el catalán. Así de contundente se ha mostrado el Consejo de Europa (CE) respecto a la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón” en su cuarto informe sobre la aplicación en España de la Carta Europea de las lenguas regionales y minoritarias.

En este documento hecho público el jueves pasado, el Comité de Ministros avala el cuarto informe del Comité de Expertos del Consejo de Europa acerca del cumplimiento por parte de España de la Carta Europea de las lenguas regionales o minoritarias. En é se insta al Gobierno de Aragón a proteger el catalán y el aragonés, pero no como figuran en la normativa aprobada por el Parlamento en la pasada legislatura, sino como lenguas “separadas” y reconocidas como propias. Continuar llegint… El Consejo de Europa dice que la Ley de Lenguas de 2013 “anula” a los catalanohablantes en Aragón – Diario de Teruel

Origen: Se buscan inquilinos para las viviendas sociales de La Cerollera

Origen: La Vuelta proyectará al Bajo Aragón en 190 países y dejará 280.000 euros

El projecte d’estudi “La incidència de l’efecte frontera en l’autonomització de la llengua a la cruïlla catalanoaragonesa”, del filòleg Esteve Valls, ha guanyat la V Beca Joan Veny, convocada per l’Institut Ramon Muntaner amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.

El treball tracta de l’impacte de la frontera administrativa en l’evolució del català a banda i banda de la Franja i vol demostrar que la pèrdua dels trets lingüístics propis d’aquest territori es deu més a la pressió de la llengua castellana que no pas de la catalana. Valls, professor de la Universitat de Barcelona, té ara un termini de dos anys per completar la investigació i rebre els 6.000 euros amb què està dotada la beca.

El jurat, que ha destacat la gran qualitat de totes les propostes presentades, ha escollit la d’Esteve Valls pel “rigor metodològic, l’interès científic de l’estudi” i “pel fet que els resultats contribuiran a posar en valor la unitat de la llengua catalana”. La Beca Joan Veny, destinada a investigadors de l’àmbit dels centres d’estudis, es concedeix a treballs de sobre la variació lingüística del català.

Origen: Qüestió de prenom | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 9 de gener del 2016)

Molts dels nostres polítics i intel·lectuals fa temps –des de la pèrdua dels Furs el 1707, i sovint des de Casp– que treballen per destruir aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és el nostre català d’Aragó. Per aconseguir-ho hi apliquen els procediments més indignes, o sofisticats, si ho preferiu. Com que és ben sabut que el nom propi, el prenom, és per a les persones un tret identitari molt fort, el primer que van fer, fou prohibir-nos-en l’ús oficial en català. D’entrada en tingué cura l’Església, tan submisa al poder, després el Registre Civil. Durant segles només han admès prenoms castellans, mai catalans –ni aragonesos, evidentment. Al començament no em fèiem gaire cas: una cosa era la paperassa oficial i l’altra la vida diària. Per molt que els papers posessen Luisa, Pedro, Juan o Rosario, seguíem dient-nos Lluïsa, Pere, Joan o Roser. A la llarga, gràcies a una ben orquestrada discriminació i ridiculització dels prenoms catalans, hem acabat, però, per renunciar-hi, i ara fem servir només els prenoms castellans. Fa uns cinquanta anys ja eren residuals els catalans, actualment no en queda cap: tots ens diem Juan Luis, Dolores, Luis Maria, José Antonio, Luis Miguel, Rosario, Ángeles … . És més, ho hem interioritzat tant, que en els casos d’algun foraster que es diu oficialment Joan, Josep o Antoni –ja fa alguns anys que no ens prohibeixen oficialment de dir-nos-en–, inevitablement l’anomenem Juan, José o Antonio. Ni Déu se n’escapa: en algunes viles l’anomenem Dios, i mantenim la forma catalana només per encantar els plegamans: Andreu, Andreu, plega los braços per l’amor de Déu. Tot amb tot, i malgrat la ferotge persecució a què els sotmetem, els nostres prenoms es resisteixen a morir. En trobem en algun Pedro lo Pere o Juan lo Jon, perquè són persones de malnoms Peres o Jons; se’ns amaguen darrere un sant de molta anomenada: Sant Roc, Sant Valer, Sant Miquial de les Cantrelletes, persisteixen en la toponímia –Lo Port de Sant Just– o en la literatura –com Andreu en l’encantall del plegamans. Són els últims reductes que tenen. Sempre, però, a flor d’oblit.

Artur Quintana

Origen: Mor José Luis Lorenzo, exalcalde de la Codonyera | Lo Finestró

Origen: 2a presentació del llibre “Lo Floro” a La Mallola (Òmnium d’Esplugues) | Lo Finestró

Origen: El futur de les viles i pobles petits | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 19 de desembre del 2015)

És un fet més que evident que la gran majoria de viles i pobles petits de l’Estat Espanyol, i més concretament de les nostres terres, estan travessant un període de pèrdua d’habitants continua i en alguns casos progressiva, any darrere any. No cal tenir grans coneixements demogràfics per entendre el que passa, només cal observar les piràmides poblacionals: molts vells, pocs joves i escassísims naixements. Hi ha cap solució per frenar o endarrerir aquesta greu sagnia? Amb allò que fa referència a la gent gran, cap ni una. En quant als joves que se’n van a les ciutats o pobles grans de la contrada o més llunyans, o a l’estranger, a la recerca de treball malgrat la crisi general, només la possibilitat de poder treballar al poble, amb unes condicions més o menys normals, podria detenir en certa mesura el despoblament. Però, com fer-ho? Vull dir, com crear llocs de treball als pobles? No esperi el lector que jo, en el poc espai d’aquesta columna, li pugui oferir l’ungüent miraculós, tot i que puc indica-li allò que no s’ha d’esperar o demanar per impossible, ineficaç o fora de la realitat. La vella cantarella de demanar directament als governs la creació de llocs de treball és un disbarat i, a la vegada, una impossibilitat en una economia europea de lliure mercat. Les institucions públiques ja en tenen prou en establir les condicions òptimes per al bon funcionament de l’economia, em refereixo a les estructures econòmiques fonamentals. Esperar subvencions fiscals o a fons perdut per crear petits o grans negocis estables no és pas una solució. Si la rendibilitat d’un negoci o explotació familiar està basada en les subvencions públiques, mal negoci és aquest i tindrà els dies comptats. Els bons negocis i les explotacions familiars estables i productives han de sortir de idees innovadores, de donar un valor afegit al producte que no tenen els altres, de fer les coses diferents de com s’han fet tota la vida, de prendre riscs i d’aprendre dels errors, etc., etc. La salvació dels pobles no vindrà de fora, han de ser els propis habitants, en especial els joves, els que s’impliquin en la recerca de noves possibilitats de creixement econòmic. Si així no es fa, el perill de desaparició de moltes viles petites va en augment.

José Miguel Gràcia  

Origen: Òmnium d’Esplugues presenta “Lo Floro” a l’Institut “La Mallola” d’Esplugues | Lo Finestró

Avui 14 de desembre, una cinquantena d’alumnes del 1r curs de batxillerat de l’Institut “La Mallola” d’Esplugues de Llobregat han assistit a la presentació del llibre Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers de Josep Miquel Gràcia. L’autor ha recitat una sèrie de poemes del llibre, emfatitzant en les varietats dialectals en les que està escrit, així com en la pròpia vida del Floro, meitat llegenda, meitat fets reals. De la crueltat del bandoler i dels robatoris, el poemari de Josep Miquel Gràcia ens trasllada a la voluntat d’actuar com a justicier sense solució de continuïtat. Han obert l’acte Isabel Ximénez, coordinadora pedagògica i Carla Barreres, professora de català, la qual ha presentat Josep Miquel Gràcia com a autor de la Franja, destacant la figura del Floro en el seu context històric. Amb aplaudiments dels alumnes s’ha clos la xerrada, els esperaven més classes abans de migdia. L’acte estava patrocinat per Òmium Cultural d’Esplugues. El dit patrocini va sorgir amb motiu de la presentació del Premi Sambori 2016.

Òmium Cultural d’Esplugues

Vegeu el pdf a CONTRA

Origen: ‘El objetivo’ de La Sexta adelanta las elecciones en La Cañada de Verich

Origen: Artur Quintana premiat

Origen: 25è aniversari de l’Associació “Amigos del Mezquin” de Bellmunt | Lo Finestró

L’alcalde secessionista José Manuel Insa (PAR) afirmà “Cualquier día los catalanes nos reclamarán la jota” https://t.co/eOMWBcPt1C …1/2

— Natxo Sorolla (@natxosorolla) desembre 1, 2015

José Manuel Insa (PAR):”Como catalanes, Ciudadanos reivindica trasvase del Ebro” #anticatalanisme #ironies @PDE https://t.co/ELJJjzRN7o 2/2

— Natxo Sorolla (@natxosorolla) desembre 1, 2015

Origen: El juez no archiva la causa para Arrufat y Abril en el caso del Jamón