Skip to content

Archive

Category: Mesquí

Origen: “Patrimoni oblidat, memòria literària” | Lo Finestró

Molí Siscar. Sigrid 13

La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner han impulsat el projecte d’una exposició o web virtual i de l’exposició física itinerant sobre patrimoni oblidat i la memòria literària. D’entre les institucions i persones que han col·laborat em complau fer esment a Carles Sancho i jo mateix, preparant cinc béns del patrimoni de la Franja –concretament del Matarranya i de la Vall del Mesquí–:

1) Santuari de la Mare de Déu de Gràcia. La Freixneda (J. M. Gràcia)

2) La Valera, la campana de la Codonyera (J. M. Gràcia)

3) Lo Molí Siscar de la Codonyera (J. M. Gràcia)

4) Lo Trinquet de la Codonyera (J. M. Gràcia i C. Sancho)

5) El Mas de Llaurador (C. Sancho)

Josep Santesmases i Ollé, President de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i Vicepresident de l’Institut Ramon Muntaner, ha escrit un interessant article al diari El Punt Avui sobre el tema que tractem, el qual acaba així. (llegiu article:

“Són aquests exemples, en clau de mostra, del projecte Patrimoni oblidat, memòria literària que impulsen la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner de l’exposició o web virtual i de l’exposició física itinerant, amb voluntat de fer un llarg recorregut en el temps i l’espai del país gran, que a primers d’any veurà la llum amb la col·laboració d’institucions, entitats de tota mena i moltes persones que treballant-hi faran possible lligar la feblesa del patrimoni oblidat amb el respecte, el suggeriment i la creativitat de la memòria literària.”

Origen: Exigen la N-232 como nexo lógico Mediterráneo-Cantábrico

  • Escrito por  La Comarca / B. Severino

Los presidentes de Aragón y Valencia critican las políticas que «fomentan el centralismo». Este lunes se reunieron en el Pignatelli para hablar de las relaciones entre ambos territorios.

Las relaciones entre Aragón y Comunidad Valenciana siguen estrechándose y ayer fueron los presidentes de ambas Comunidades Autónomas los que acordaron reivindicar de forma conjunta las infraestructuras que afectan a ambos territorios.
Se abordó el desdoblamiento de la N-232, una situación calificada por el presidente valenciano de «escándalo». Ambos pidieron un compromiso al Gobierno Central con las relaciones entre los dos territorios y recriminaron las políticas que apuestan por la centralización de los servicios. «La N-232 se adjudicó en 1993 y estamos igual porque en estos años se ha invertido en servicios que fomentan el refuerzo del centro de la Península pero no fomentan la lógica», dijo el presidente valenciano Ximo Puig. Se refirió a la N-232 como el camino más recto en el eje Mediterráneo-Cantábrico. «Además de que es la lógica, este corredor será bueno para Aragón, para Valencia pero también para España», dijo.
El presidente de Aragón, Javier Lambán, aseguró que el gobierno no renunciará a luchar por cualquier forma de conexión con los puertos marítimos tanto a través de ferrocarril mejorando la línea Sagunto-Zaragoza, como de carretera. «Renunciar a estas posibilidades sería ponerle puertas al monte si no podemos apostar por la Travesía Central del Pirineo como proyecto estratégico de primera magnitud», aseguró. Insistieron en que la N-232 es la vía de acceso a los hospitales de referencia como el de Alcañiz y Vinaròs y a otros servicios básicos, así como la vía de comunicación de la industria y el comercio de la zona y del sector del turismo.

Colaborar en todas las áreas
El encuentro fue la continuación al que mantuvieron los consejeros de Obras Públicas de ambos territorios hace unas semanas en Valencia. De hecho, la nueva etapa abierta se verá plasmada en una sistematizada red de relaciones entre departamentos de ambos ejecutivos en materias como la sanidad, el turismo, la cultura y la juventud. «Es muy importante que se establezcan relaciones de gobierno de manera sistemática en todos los departamentos para buscar posibilidades de colaboración», concluyó Lambán.

Origen: Premi d’Actuació Cívica de la Fundación Carulla 2015 a Artur Quintana | Lo Finestró

logo_fundaci_llus_carulla

Un altre premi per a Artur Quintana. Ens ha arribat la notícia de la concessió del Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla 2015 a Artur Quintana. El Premi serà lliurat a Barcelona el dia 24 de novembre a les 19 hores a l’Auditori del Disseny Hub Barcelona, a la Plaça de les Glòries Catalanes.

Novament la nostra enhorabona a Artur Quintana.

Entre tots els premiats d’anys precedents es troben tres persones de la Franja: Maria Zapater (Fraga), Josep Galan (Fraga) i Joaquim Monclús (Calaceit).

Fundació Carulla

Creada l’any 1973, la Fundació Carulla treballa per promoure la llengua, la cultura i els valors que configuren la societat catalana, amb la voluntat d’enfortir el sentit de pertinença.

La Fundació Carulla (abans, Fundació Jaume I) va néixer a partir de la iniciativa emprenedora de Lluís Carulla i Canals, mentre la repressió franquista imposava un gran silenci públic a la llengua i la cultura catalanes. Calia defensar-les i promoure’n l’ús per mantenir viva la identitat nacional catalana.

La Fundació Carulla ha dut a terme una labor cultural i educativa important i continuada, que ha tingut una repercussió social positiva i que ha rebut destacats reconeixements institucionals i socials. Tot això queda ben reflectit, per exemple, en els volums publicats per l’Editorial Barcino, les nostres Nadales o les successives edicions dels Premis Baldiri Reixac, els Premis d’Honor Lluís Carulla i els Premis d’Actuació Cívica.

Origen: La N-232 avanza a buen ritmo y ya se ha ejecutado el 30% del total

Origen: Premi “Lo Grifonet” per al Dr. Artur Quintana | Lo Finestró

El premi “Lo Grifonet” té caràcter honorífic i consisteix en una peça artística al·legòrica.

El premi “Lo Grifonet” s’atorga a una persona que per la seua trajectòria cultural o científica i per la importància i exemplaritat de la seua tasca intel·lectual, social o humana, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural, social o científica de les Terres de l’Ebre, i no hagi rebut fins a l’actualitat el merescut reconeixement.

La nostra enhorabona a Artur Quintana.

L’entrega es farà el 28 de novembre a Arnes

Lliurament del Premi Franja a Javier Giralt

Lliurament del 8è Premi Franja a Javier Giral

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 10 d’octubre del 2015)

El passat diumenge, tal com s’havia anunciat en aquesta mateixa columna, es va celebrar a Aiguaïva la 25ª Trobada Cultural del Matarranya —enguany, del Matarranya i del Bergantes— organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya i l’Associació de Pares Clarió. Un dels actes importants va ser el lliurament del “Premi Franja 2014. Cultura i Territori”, que convoca cada any alternativament l’Associació Cultural del Matarranya i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. El guardonat, ben mereixedor, va estar el Dr. Javier Giral, fill de la Franja i de pares catalanoparlants, director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa. En el seu parlament, desprès de rebre el guardó, Javier Giral va fer, entre altres, una sèrie d’afirmacions força interessants que molt sintèticament resumeixo —gairebé podria posar-les entre cometes—: sovint causa sorpresa que a la universitat pública aragonesa s’ensenyin llengua i literatura catalanes. Quina pena! La fragmentació dialectal dificulta la identificació de la llengua autòctona amb el català, sobre tot entre la població adulta, cosa que és aprofitada hàbilment, també barroerament afegeixo jo, pels sectors socials de l’Aragó anticatalanista. Els polítics aragonesos no han tingut mai gaire clar quin camí seguir en matèria de política lingüística. La denominació del català en la Llei actual del PP-PAR mitjançant l’acrònim LAPAO ha estat motiu de befa en tots els àmbits acadèmics i culturals en general. Ens diuen pancatalanistes als que considerem el català com un signe d’identificació de la Franja. El abandó del català com a instrument de comunicació és un fet que es va consolidant malauradament. Cal tenir present que, per molt que es faci per part de l’administració, si no fem del català local la nostra llengua habitual, poca cosa s’aconseguirà. S’hauria de superar el temor que aprendre el català normatiu suposarà la desaparició de les varietats locals; només cal veure que, amb el castellà, no ha succeït. S’equivocarà qui pensi que les afirmacions de Javier Giral estan carregades de pessimisme, tot el contrari, penso jo, són ben realistes.

José Miguel Gràcia

Origen: Lliurament del Premi Franja a Javier Giralt | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

El passat diumenge, tal com s’havia anunciat en aquesta mateixa columna, es va celebrar a Aiguaïva la 25ª Trobada Cultural del Matarranya —enguany, del Matarranya i del Bergantes— organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya i l’Associació de Pares Clarió. Un dels actes importants va ser el lliurament del “Premi Franja 2014. Cultura i Territori”, que convoca cada any alternativament l’Associació Cultural del Matarranya i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. El guardonat, ben mereixedor, va estar el Dr. Javier Giral, fill de la Franja i de pares catalanoparlants, director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa. En el seu parlament, desprès de rebre el guardó, Javier Giral va fer, entre altres, una sèrie d’afirmacions força interessants que molt sintèticament resumeixo —gairebé podria posar-les entre cometes—: sovint causa sorpresa que a la universitat pública aragonesa s’ensenyin llengua i literatura catalanes. Quina pena! La fragmentació dialectal dificulta la identificació de la llengua autòctona amb el català, sobre tot entre la població adulta, cosa que és aprofitada hàbilment, també barroerament afegeixo jo, pels sectors socials de l’Aragó anticatalanista. Els polítics aragonesos no han tingut mai gaire clar quin camí seguir en matèria de política lingüística. La denominació del català en la Llei actual del PP-PAR mitjançant l’acrònim LAPAO ha estat motiu de befa en tots els àmbits acadèmics i culturals en general. Ens diuen pancatalanistes als que considerem el català com un signe d’identificació de la Franja. El abandó del català com a instrument de comunicació és un fet que es va consolidant malauradament. Cal tenir present que, per molt que es faci per part de l’administració, si no fem del català local la nostra llengua habitual, poca cosa s’aconseguirà. S’hauria de superar el temor que aprendre el català normatiu suposarà la desaparició de les varietats locals; només cal veure que, amb el castellà, no ha succeït. S’equivocarà qui pensi que les afirmacions de Javier Giral estan carregades de pessimisme, tot el contrari, penso jo, són ben realistes.

José Miguel Gràcia

Origen: Las obras del tramo entre Ráfales y el límite provincial finalizarán en 2018

Origen: La resta d’actes de la Trobada Cultural del Matarranya a Aiguaïva | Lo Finestró

En dos posts anteriors ens hem referit a dos actes importants de la Trobada Cultural del Matarranya i del Bergantes del passat diumenge 4 d’octubre, el lliurament del “Premi Franja” i la presentació de la reedició del llibre Bernat Corremón; ara bé, el programa va ser molt més ample, i per això ara ens volem referir a la resta dels actes. Puntualment va comença la jornada amb la benvinguda de l’alcalde, un jove eixerit, preocupat per la cultura i la llengua dels seu poble, i la presentació d’Ascuma per part del president, Joan Lluís Camps. Com no podria ser d’una altra manera, vam dedicar uns minuts a recordar Teresa Maria Ballester de Mont-roig, professora, activista de la nostra llengua i sòcia d’Ascuma, traspassada recentment.

L’amplia xerrada sobre micologia que va fer Víctor Vidal, substituint Agustí Amela per infermetat, suscità molt d’interès entre els assistents, que van participar i gaudir de debò. Xocs tradicionals i la preparació d’un bolet gegant van tenir entretinguts els xiquets.

Amb un bon vi de Queretes i un bon recapte de la vila a la Plaça vam arribar a dos quarts de tres de la tarda. Després el dinar de germanor.

A les 18 hores i com a cloenda començà l’actuació del duo Rakel que omplí de música pop, boleros i música d’autor una hora i escaig per a delectança dels assistents. Una molt bona Trobada i força concorreguda.

Aiguaivans, salveu el riu i la llengua!

Veieu aleatòriament totes les fotos de la Trobada:

 

Origen: Trobada Cultural d’Ascuma a Aiguaviva | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 3 d’octubre del 2015)

Demà, diumenge 4 d’octubre, l’Associació Cultural del Matarranya (Ascuma) celebra la seua XXV Trobada Cultural a Aiguaviva de Bergantes. L’associació, que precisament va ser fundada l’any 1989 durant la II Trobada Cultural a la Freixneda, les anat repetint anualment, així que la de demà constituís les seues bodes de plata. Amb estes celebracions se pretenen dos objectius: per un costat, reunir los seus socis dispersos en un entorn lúdic, i per l’altre, fer difusió del patrimoni lingüístic i cultural de la seua zona d’actuació, obrint-se a la societat de la comarca del Matarranya i les poblacions catalanoparlants del Baix Aragó a la zona del Mesquí i Bergantes. Al cartell d’enguany lo lema “en defensa del patrimoni cultural d’Aragó” figura sobre una bella imatge del riu Bergantes, davall d’un pont entre unes penes imponents molt característiques, símbol d’una altra lluita, la salvar lo patrimoni natural davant polítiques hidràuliques agressives.

Segons costum, hi haurà un programa variat, que s’iniciarà amb la benvinguda de l’alcalde de la vila i del president d’Ascuma. En l’apartat cultural l’expert boletaire Agustí Amela farà una xerrada sobre la recollida dels pebrassos, en plena campanya; a continuació se presentarà la reedició del còmic Bernat Corremón pel Matarranya, del dibuixant Nèstor Macià Fontanilles.

Mentrestant, l’associació de pares “Clarió” guiarà un programa paral·lel pels xiquets: al matí una gimcana de jocs tradicionals i l’elaboració del mural “Paraules boniques”, i a la tarde un taller de construcció d’un bolet pebràs gegant.

Com a acte central destaca lo lliurament del VIII Premi Franja i Territori —concedit per Iniciativa Cultural de la Franja, de la qual forma part Ascuma— al Dr. Javier Giralt, director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa, en reconeixement als seus estudis dels dialectes del català a l’Aragó i a la seua defensa del patrimoni lingüístic autòcton des de l’àmbit acadèmic.

Un vi d’honor oferit als habitants de Aiguaviva, un dinar de germanor i la cloenda amb l’actuació de la cantant Rakel completaran una intensa i il·lusionant jornada.

María Dolores Gimeno

Origen: Trobada cultural por la lengua en Aguaviva

Trobada cultural por la lengua en Aguaviva

Éxito de convocatoria en el 25º Encuentro Cultural del Matarraña que, en esta ocasión, la Asociación Ascuma celebró en Aguaviva el domingo con el objetivo de poner en valor y destacar el habla de la lengua catalana en el territorio.

Una charla sobre micología marcó el inicio de la jornada, que siguió con la presentación de la reedición de la obra ‘Bernat Corremon al Matarranya’, de Nestor Macià. Asimismo, se reconoció la trayectoria de Javier Giralt, director del departamento de Lingüística General e Hispánica de la Universidad de Zaragoza, que recibió el VII Premi Franja. «Fue una jornada muy bonita. Nunca habíamos tenido la ocasión de acogerla y pasamos un buen día alrededor de nuestra lengua. Lo que queremos es conservarla, protegerla y difundirla y todos los actos se desarrollaron en torno a esto», explicó Aitor Clemente, alcalde de Aguaviva, que se mostró encantado de haber acogido la llegada de decenas de visitantes.

 

PATRIMONIO LINGÜÍSTICO

El 45,6% de los habitantes de La Franja dice hablar catalán

Pierden terreno otras denominaciones peyorativas, según un estudio universitario. La mitad de los que utilizan esta lengua (33.743) admite no saber escribirla

Pintada en Valderrobres reivindicando el uso del 'chapurriau'. - Foto:SERVICIO ESPECIAL

Pintada en Valderrobres reivindicando el uso del ‘chapurriau’. – Foto:SERVICIO ESPECIAL

M. VALLÉS 27/09/2015

Versión en PDF de la noticia, página 10

El 45,6% de los habitantes de la Franja dice hablar catalán. Según los datos de un estudio de usos lingüísticos elaborado por el sociólogo aragonés Natxo Sorolla, esta denominación avanza frente a otras más localistas o incluso peyorativas. En el 2004 solo el 20,6% admitía hablar catalán, frente al 45,6% que reconoce hacerlo en la actualidad.

El análisis, que cuenta con el aval científico de varias universidades, como la de Zaragoza, la de las Islas Baleares, la de Valencia o la Rovira i Virgili de Barcelona, es un encargo de la Generalitat de Cataluña y se presentó el pasado mes de julio. Recoge los datos del Instituto Nacional de Estadística y los de su homólogo aragonés. Y determina que en esta comunidad hay 33.743 hablantes de catalán en La Franja. Casi la mitad de ellos admite que no sabe escribir en este idioma.

POLÉMICAS POLÍTICAS La denominación del habla de La Franja ha sido motivo de polémica política históricamente en Aragón. Y este estudio aclara algunas cuestiones que se han utilizado de forma partidista. En la encuesta del 2004, el 43,8% de la población decía hablar Chapurriau –término peyorativo procedente de chapurrear, es decir, hablar mal–. Ese porcentaje se ha reducido hasta situarse en solo el 26,7%. Al contrario ha ocurrido con el catalán, que ha pasado del 20,6% del 2004, al 45,6% actual. Más estables se muestran las denominaciones localistas como fragatino o maellano, que en el 2004 representaban el 35,6% y que ahora representan el 27,7%, según la encuesta.

Los motivos de este cambio no están claros. “No hemos entrado en el análisis de fondo. Nosotros trabajamos con los datos de la encuesta realizada por la Generalitat”, explica Sorolla. El anterior análisis confeccionado data del 2004. Lo sufragaron conjuntamente los gobiernos de Aragón y Cataluña. En el actual, del que ahora se conocen las conclusiones, el Ejecutivo aragonés del PP se negó a participar. En todo caso, que la población tenga cada vez una mejor formación; la enseñanza normaliza del catalán o la propia polémica –ridículo incluido– con el Lapao han podido contribuir a que la gente diga abiertamente que habla catalán.

Según este estudio científico, el 88,8% de la población de La Franja decía saber hablar catalán en el 2004, mientras que en la actualidad el porcentaje ha bajado hasta el 80,4%. Ha subido, en cambio, el que se refiere al número de personas que saben escribir su lengua primaria, que ha evolucionado del 30,3% del 2004, al 41,8% de ahora. La capacidad lectora en catalán también ha mejorado, aunque en una cifra menos relevante, apenas un 3%.

El catalán sigue teniendo un peso muy importante en La Franja. La utiliza como lengua principal la mitad de la población, y además se ha incrementado el uso entre la población inmigrante en un 17,6% en los últimos 10 años, según se apunta en el estudio. De hecho, se explica que gran parte de los cambios que se han producido en la utilización del catalán se debe más a la llegada de foráneos que al comportamiento sociolingüístico de los autóctonos.

Junto a este tipo de fenómenos, se detectan otros, fruto de trabajos sociológicos paralelos a esta encuesta. Natxo Sorolla está elaborando una tesis en la que analiza el uso del catalán entre los niños de varias comarcas de La Franja. “Estamos observando que, aunque en sus casas hablen en catalán, cuando interactúan entre ellos utilizan el castellano”, indica. En su opinión, se está produciendo el principio de la llamada sustitución lingüística: el catalán pierde fuerza frente al castellano.

De hecho, pese a que el catalán es utilizado como lengua principal por la mitad de la población, el número de gente que lo emplea ha bajado 18,3 puntos porcentuales. La cifra se corresponde con el decrecimiento de la población en La Franja. Solo un cuarto de los vecinos de los municipios de la zona oriental de Aragón no usa nunca el catalán.

Divertido…. atrevido… colorido…. genial desfile de carrozas donde los jóvenes de La Codoñera recorriendo las calles de la población derrochando alegría y buen humor entre los muchos vecinos que salieron a la calle para no perderse el acto más esperado de sus fiestas. Felicidades La Codoñera, un éxito.

Origen: Desfile carrozas en La Codoñera

Origen: Modalitats | Lo Finestró

Modalitats

 (Publicat al Diario de Teruel del dissabte 19 de setembre del 2015)

El capítol més encertat de la Llei de Llengües 2009 és anomenar, com correspon a veritat, llengües pròpies i històriques l’aragonès i el català, i fer-ho pel nom que els pertany. El segon encert és al Preàmbul on es declara que a l’Aragó junt amb el castellà … es parlen en determinades zones unes altres llengües, l’aragonès i el català, les tres amb llurs modalitats lingüístiques pròpies de l’Aragó (El subratllat és meu). Per primera vegada, i després de segles de mixtificacions, el castellà deixava de ser una llengua monolíticament unitària a tot arreu on es parla, des de Villanueva de Gallego a Ushuaia, i passava a ser, conforme a veritat, allò que sempre ha estat: una llengua amb variacions a cada poble i barri del seu domini, exactament igual com el francès, l’anglès, el buruixasqui, …, i —és clar— l’aragonès i el català. Resumint, el text del Preàmbul permet de desenvolupar un seguit de mesures per a protegir aquest patrimoni tan íntimament aragonés que és el castellà d’Aragó, tant en fonètica —destabulitzant la inexistencia d’esdrúixols, que, per cert, es troba també a l’occità i al francès—, com en morfologia —con yo—, en sintaxi —estamos a Calanda— i més encara en el lèxic —batalera, tremoncillo, güega, zabazaica, latonero, enchegar … . Els mestres a l’escola no cal que discriminen tot allò del castellà dels alumnes que no coincideix amb l’estándard, sinó fer-los evidents els diferents estils: tremoncillo=castellà d’Aragó/tomillo=castellà estàndard. Perden així el complex d’inferioritat: castellà ben dit=castellà estàndard ; castellà mal dit=castellà d’Aragó, i fent servir llur castellà sense tabús mantindran el que els és propi, i l’enriquiran tant com l’estàndard. Els correctors de textos tampoc cal que estigmatitzen els mots del castellà d’Aragó que fan servir els escriptors, com m’ha passat per usar tremoncillo i altres paraules, per molt esplèndidament castellanes que siguen. Però tot això, que teníem ben a l’abast, ha esdevingut impossible perquè el primer que ha fet la Llei de Llengües 2013 ha estat fer desaparèixer la referència a les modalitats lingüístiques del castellà d’Aragó. Un acte que no correspon a veritat.

Artur Quintana

 

Origen: Fotos de la cronologia – Cadena SER Teruel

El alcalde de Teruel, Manuel Blasco, está de acuerdo con priorizar el Eje Cantábrico-Mediterráneo sobre la Travesía Central de los Pirineos. De esta manera se suma a la propuesta lanzada por el Gobierno de Aragón.

No gustará en Zaragoza o Huesca, incluso a su partido el PP que ya se ha pronunicado en contra, pero para Teruel es una buena opción. Así lo ha dicho en SER Teruel, Manuel Blasco, donde ha mostrado su acuerdo con el consejero de Vertebración Territorial y con el presidente de Aragón.

El alcalde de Teruel indicaba que este cambio podría beneficiar a empresas turolenses como Ronal Ibérica en su plan de exportación. Blasco ha destacado que este eje es importante para las 3 provincias aragonesas, la valenciana y otras comunidades autónomas españolas.

El programa Hoy por Hoy Teruel ha sido el escenario en el que además, se ha pronunciado sobre otros temas de actualidad como el futuro universitario de Teruel, la reforma del PGOU y el proyecto del hospital.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja