La Franja

Origen: L’evolució del català a la Franja 2004-2014 | Xarxes socials i llengües

L’evolució del català a la Franja 2004-2014 30 juliol 30UTC 2015

Fa uns dies es va presentar l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (diapositives 38-62). Amb esta ferramenta es pot començar a analitzar l’evolució sociolingüística del territori durant l’última dècada. Lo canvi més important és lo canvi demogràfic, per l’entrada de nova població. Però l’explotació aprofundida segurament que mos donarà resultats més interessants a nivell sociolingüístic. De moment, aquí teniu les conclusions de la primera anàlisi.

• A la Franja, la població autòctona dels territoris de llengua catalana és de 7 de cada 10 enquestats, amb un important increment de població al·lòctona, de 17,6 punts percentuals en 10 anys.
• Gran part dels canvis sociolingüístics tenen a veure més amb l’increment de població al·lòctona que no pas amb canvis estructurals en el comportament sociolingüístics de la població autòctona.
• L’any 2014 el català és la llengua inicial de la meitat de la població, havent-hi fins a un terç de castellanoparlants inicials i una dècima part de població al·loglota.
• La reducció de catalanoparlants inicials (–18,3 punts percentuals) té una intensitat similar al decrement proporcional de població autòctona.
• El coneixement oral de la llengua és molt superior al volum dels seus parlants inicials, abraçant fins a un 80,2% de la població
• Al conjunt de la Franja s’estima un volum de 33.743 parlants
• Aquesta proporció s’ha reduït 8,4 punts durant la dècada, assolint-se també el 5,9% de població que no entén la llengua
• Pràcticament la meitat dels seus parlants declara no saber escriure la llengua.
• El nivell d’ús del català en general s’ha reduït, i actualment el grau d’ús és similar al del castellà (49,9% i 46,5%, respectivament).
• La proporció de població que no usa gens el català s’apropa a una quarta part.
• Pel que fa als indicadors de la vitalitat de la llengua, les diferències entre la llengua inicial i la llengua d’identificació, indiquen que la major part de catalanoparlants s’identifica amb la seua llengua inicial, en unes proporcions similars a les que ho fan també els castellanoparlants.
• Pel que fa a la transmissió intergeneracional de la llengua, s’observa estabilitat en la transmissió del català, reproduint-se la llengua a nivell familiar, tal com també ho fa el castellà, i fins i tot les llengües altres i combinacions.
• Alguns resultats apunten que la intensitat del manteniment familiar del català s’ha reduït, encara que de forma molt matisada, mentre que el castellà ha recuperat algunes pèrdues que tenia una dècada abans.
• Finalment, en les denominacions que els enquestats donen a la seua llengua s’observa com s’ha incrementat l’ús del terme acadèmic català, fins assolir la primera posició (44,6%), ocupant les denominacions pejoratives i localistes posicions més secundàries.

Origen: La CHE estudiará otras alternativas a la ubicación de la presa en Aguaviva

La Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) ha pedido al ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente la anulación del expediente administrativo del proyecto de construcción de la presa

Origen: La CHE pide al ministerio que retire el expediente de la presa del Bergantes – Diario de Teruel

Las fiestas de La Cañada de Velich comenzaron el pasado viernes con el tradicional concurso del porrón.

Origen: Gaseosada en las fiestas de La Cañada de Velich

Nos acercamos a La Cañada de Velich para descubrir algunos de sus rincones como la nevera, la plaza, el molino de aceite, las fuentes, la ermita y disfrutar de su entorno natural.

Origen: Rutas y rincones con encanto La Cañada de Velich

Origen: Evacúan un campamento en Aguaviva por las tormentas

Article curt a “Temps de Franja” que intenta posar de relleu la necessitat de reivindicar el col·lectivisme agrari a les comarques de la Franja, com a objecte d’estudi i com a episodi de la pròpia història.

Origen: (1) Relats de llarg abast. Guerra Civil i col·lectivisme agrari a la Franja | Assumpta Castillo Cañiz – Academia.edu

Origen: La Guardia Civil recupera un halcón peregrino en La Codoñera

Origen: Els nous presidents comarcals de la Franja se mouen pel català – Lo Reguer

Origen: III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana | Lo Finestró

A la Sala d’Actes de l’Ateneu Barcelonès, el dijous 17 de juliol tingué lloc la III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. La II Jornada havia tingut lloc a Calaceit, el setembre del 2013, dins dels actes de la 23ª Trobada Cultural de l’Associació Cultural del Matarranya.

Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya va obrir la Jornada amb un parlament de benvinguda i reafirmació de l’estudi i protecció del català als diferents territoris de parla catalana. Montserrat Planelles, directora de Promoció Cultural i Política Lingüística del Govern d’Andorra i Marta Maria Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears van parlar dels treballs envers la llengua en els territoris que representaven. Aquesta última, malgrat del poc temps que ostentava el càrrec.

La primera taula redona, moderada per Marta Xirinacs, donà a conèixer les enquestes d’usos lingüístics als territoris de llengua catalana. Per Andorra Joan Sans Urgell, de la Direcció de Promoció Cultural i Política Lingüística; per les Illes Balears, Joan Melià i Garí, Universitat de les Illes Balears; per la Franja, Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili, representant també a Javier Giralt, Universitat de Saragossa, que no va poder assistir a la Jornada per motius personals; per l’Alguer, Francesc Ballone, membre corresponent de l’IEC a l’Alguer; per Catalunya del Nord, Alà Baylac-Ferrer, Universitat de Perpinyà; i pel País Valencià, Lluís Polanco, Universitat de València. Tots ells ens presentaren els diferents estudis i enquestes de gran interès. Pel que fa a la Franja, segons manifestà Natxo Sorolla, i tal com ho han resumit diversos mitjans de comunicació: els estudis estan impulsats per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb Campus Iberus, un consorci en què participen les universitats de Saragossa i Lleida. Dels resultats es desprèn que el 94,1% de la població de la Franja entén el català i que el 80,2% el sap parlar. A més, el 74,7% declara que el sap llegir. La competència escrita és molt més baixa, ja que només sap escriure el 41,2% de la població total. L’enquesta de la Franja també destaca que l’ús general del català s’ha reduït del 64,4% de l’any 2004 al 50,3% del 2014. Un altre fet que subratlla és que el 44,6 % dels enquestats utilitzen el terme “català” per referir-se a l’idioma.

Després de la pausa —sucs, petits entrepans i cafès—començà la segona taula redona, moderada per Joan Solé Camardons, sobre els factors clau de les llengües a Catalunya: del coneixement i usos parlà F. Xavier Vila, Universitat de Barcelona; de la transmissió i actituds, Vanessa Bretxa, Universitat de Barcelona; del lloc de naixement, territori i aprenentatge, Marta Rovira, Universitat Autònoma de Barcelona; i de l’edat, ocupació i classe, Cristina Sánchez, Universitat de Girona.

Ben vençut el matí tingué lloc la tercera y última taula redona “Mirades sobre la realitat social de la llengua”, moderada per la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa: Població i societat, Andreu Domingo; Món socioeconòmic, Elisenda Paluzie; Entorn digital i xarxes, Albert Cuesta; El context europeu, Martí Anglada; i Mitjans de comunicació, Salvador Alsius.

Malgrat la manca de temps gairebé tots els intervinents de les tres taules van poder respondre les preguntes dels assistents.

La directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya clogué la molt densa, interessant i ben organitzada Jornada, passades del 14,30 hores. No ens volem oblidar d’Anna Torrijos, conductora de l’acte.

 

A

 

Origen: Dominio socialista en las comarcas sin apenas renovación

Origen: Es presenta l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja 2014 | Xarxes socials i llengües

III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana

L’any 2014 la Direcció General de Política Lingüística va presentar els primers resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya 2013, en va iniciar l’anàlisi per determinar-ne els factors clau i va impulsar l’extensió de l’enquesta a la resta de territoris de parla catalana.

Els objectius de la III Jornada són presentar els principals factors que incideixen en les llengües a Catalunya, que n’han d’orientar la política lingüística, i informar sobre l’estat i els primers resultats de les enquestes d’usos lingüístics a la resta de territoris de parla catalana.

Inscripció

Inscripció tancada, atès ja que s’ha arribat a l’aforament màxim de la sala.

Programa

08.30 h	Acreditacions
09.00 h	Benvinguda i inauguracióFerran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya Montserrat Planelles, directora de Promoció Cultural i Política Lingüística del Govern d’Andorra Marta Maria Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears
09.15 h	Les enquestes d’usos lingüístics als territoris de llengua catalanaAndorra: Joan Sans Urgell, de la Direcció de Promoció Cultural i Política Lingüística Illes Balears: Joan Melià i Garí, Universitat de les Illes Balears La Franja: Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili, i Javier Giralt, Universitat de Saragossa L’Alguer: Francesc Ballone, membre corresponent de l’IEC a l’Alguer Catalunya del Nord: Alà Baylac-Ferrer, Universitat de Perpinyà País Valencià: Lluís Polanco, Universitat de València Modera: Marta Xirinachs
11.00 h	Pausa i cafè
11.30 h	Els factors clau de les llengües a CatalunyaConeixements i usos: F. Xavier Vila, Universitat de Barcelona Transmissió i actituds: Vanessa Bretxa, Universitat de Barcelona Lloc de naixement, territori i aprenentatge: Marta Rovira, Universitat Autònoma de Barcelona Edat, ocupació i classe: Cristina Sánchez, Universitat de Girona Modera: Joan Solé Camardons
13.00 h	Nou sistema d’indicadors lingüístics Anton Ferret i Baig, Direcció General de Política Lingüística
13.15 h	Mirades sobre la realitat social de la llenguaPoblació i societat: Andreu Domingo Món socioeconòmic: Elisenda Paluzie Entorn digital i xarxes: Albert Cuesta El context europeu: Martí Anglada Mitjans de comunicació: Salvador Alsius Modera: Ester Franquesa
14.15 h	CloendaEster Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

Marc Nadal: El secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent

Tal com hem vist al llarg del present treball, és un fet més o menys incontestable que el secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent apareix de la mà de la dreta regionalista, del nacionalisme espanyol i dels secessionismes lingüístics del País Valencià i les Illes Balears. Així doncs, aquest moviment, que també reuneix certes contradiccions, l’acabem entenent com una excusa més contra el català, o sigui, com un instrument a favor del supremacisme castellà per crear confrontació. En aquesta línia, la defensa de les modalitats de l’aragonès oriental basada en la conservació de tot tret dialectal de cada poble fa llevar tota importància a qualsevol intent de normativització, que sovint es considera innecessari o accessori, i converteix la llengua local en una expressió folklòrica d’afirmació regional, però que al final no pot tenir el mateix valor que una llengua nacional, com el castellà. Per tant, al cap del carrer hom acaba trobant una diglòssia a favor de la llengua de l’estat, disfressada d’atavisme i identitat local. Continuar llegint…: El secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent