El Matarraña y el Mezquín cuantifican los daños por el pedrisco.

La presa del Bergantes evitará la inundación de Calanda y Alcañiz.

La futura presa del Bergantes eliminará el riesgo de desbordamiento del pantano de Calanda, evitando así también la inundación de las localidades de Calanda y Alcañiz, los principales municipios afectados en caso de derrumbe. «Cuando se construya la presa de laminación, el embalse se podrá llenar con más tranquilidad», destacó José Fernando Murria, presidente de la Comunidad Central de Regantes del Guadalope. «Es beneficioso porque le da mucha seguridad a Calanda, ya que la presa va reteniendo agua y soltando poco a poco lo que puede absorber el pantano», añadió. Actualmente, no se permite que se encuentre al 100% de su capacidad en temporada de Gota Fría, por el temor a que el agua que traiga el Bergantes no pueda salir por el aliviadero y pueda producirse una catástrofe similar a la que ocurrió en Tous (Valencia) en 1982. En este caso, las lluvias torrenciales aguas arriba del pantano y una serie de errores humanos provocaron que el embalse se desbordara provocando una crecida de 16.000 metros cúbicos por segundo, la mayor registrada en España. Además, se registraron más de 30 muertos y en localidades como Benegida, tan sólo quedó en pie la iglesia de la localidad. En lo que concierne al río Bergantes, la principal situación de riesgo se produjo en el año 2000, cuando este afluente del Guadalope alcanzó un cauce máximo de 1.339 metros por segundo.

La posibilidad de que se utilice la presa de laminación también como embalse de reserva, tal como propusieron Aguaviva y La Ginebrosa en 2008, ha sido desechada por la Confederación debido a su inviabilidad. Desde la institución, explican que en el caso de que se embalsara agua en la presa, ésta perdería sus funciones de laminación por lo que el riesgo de avenidas continuaría existiendo. «El objetivo no es regular ni embalsar, sino generar una protección para las localidades que se encuentran aguas abajo», matizó Xavier de Pedro, presidente de la CHE. El proyecto contempla una planta de hormigón de 474 metros de longitud y una altura de 64 metros. La superficie sobre la que se asentará ocupa en su mayor parte de terrenos de titularidad municipal, por lo que, a falta de determinar el número de particulares afectados, la CHE prevé que el número de expropiaciones será muy reducido. «Una vez recogidas las alegaciones y realizado el informe del proyecto definitivo, detallaremos con los ayuntamientos el tema de las expropiaciones y de la restitución territorial», explicó de Pedro. El presidente de la institución añadió que se reunirán con Aguaviva y La Ginebrosa cuando se dé este paso para analizar cuáles son sus necesidades y estudiar cómo pueden compensar las pérdidas. «Hay que hablar con los ayuntamientos para compensar esta cesión, con la que realmente se beneficia a las localidades que están aguas abajo», reiteró.
Actualmente, la Confederación está manteniendo reuniones con los agentes implicados en el proyecto para detallar las funciones de la presa y resolver dudas planteadas.

Tramitación del proyecto
Tras la presentación de alegaciones por las partes afectadas en los próximos 30 días, la Confederación deberá responder y fundamentar una por una estas sugerencias para poder elaborar el informe definitivo y enviarlo al Ministerio de Medioambiente para su tramitación, junto con el informe del impacto medioambiental.

Temps de Franja digital 9.

mitjançantEl president de la FACAO usa el castellà per a evidenciar que no parla català |.

El president de la FACAO usa el castellà per a evidenciar que no parla català |.
Entrevista a Luís Gascón, president de la FACAO, en què primer fa veure que no entén el català, segueix l’entrevista en castellà, després diu parlar xapurriau de la Codonyera però diu “entonces” en la forma de Vall-de-roures i acaba explicant als catalans que el seu comtat era part del regne d’Aragóper a “defensar” la llengua. Un aplaus!

El català a la franja de ponent: Natxo Sorolla, sociolingüista, Ramon Sistac, professor dialectologia UdL.

Vegeu el vídeo

Política

El català a la franja de ponent: Natxo Sorolla, sociolingüista, Ramon Sistac, professor dialectologia UdL

Manifest de les associacions de la Franja contra la Lley de Llengües del PP-PAR | Mas de Bringuè.

Manifest contra la Ll. de Ll. (preteu aquí per a llegir lo Manifest)

 

Així queda el mapa lingüístic d’Aragó amb la nova Llei

La tertúlia – Televisió de Catalunya.

A partir del minut 48

Manifest contra la Llei de Llengües del PP i del PAR | Lo finestró del Gràcia.

Al voltant de les onze d’aquest mati ha estat aprovada la Llei de Llengües d’Aragó del PP-PAR, riota del món i monument a la irracionalitat i mala bava. Les associacions culturals de la Franja Iniciativa Cultural de la Franja, Associació Cultural del Matarranya i Centre d’Estudis Ribagorçans, han fet públic un manifest per estar en absolut desacord amb la dita Llei.

Veieu el manifest:

Manifest contra la Ll. de Ll.

Manifiesto contra la L. de L.

Traductor LAPAO-CATALÂ – Una app indispensable.

El traductor oficial i instantani LAPAO-CATALÀ!

No perdis més el temps i descarrega per a telèfons Android aquesta genial aplicació que et permetrà parlar amb els habitants de més enllà de la Franja.

Ah, i els catalans també la podeu utilitzar, que és gratuïta!

O rete se fa la mofla d’as denominacions de LAPAO y LAPAPYP t’o catalán y l’aragonés | Arredol<%2

Carles Terès: És tan ridícul que gent que mai no s’havia mogut ara es pot mobilitzar – Opinió contundent – VilaWeb.

Alguns càrrecs polítics del govern aragonès, algun diputat i alguns alcaldes d’aquí diuen coses diferents en públic i en privat.

Amb una agressió com aquesta es poden despertar algunes veus i això pot fer revifar la llengua

La situació del català a la Franja era lluny de ser òptima abans que el PP arribés al poder. El PSOE es va esperar al final de les legislatures en què va governar per aprovar a l’últim moment la llei de llengües, una llei que era molt tèbia, però que si més no reconeixia el català, el nom de la llengua i algun petit dret. De seguida que han arribat al poder PP i PAR s’han afanyat a derogar-la.

I ho han fet, a més, pressionats per moviments anticatalanistes molt ben connectats. Em consta que alguns càrrecs polítics del govern aragonès, algun diputat i alguns alcaldes d’aquí diuen coses diferents en públic i en privat i reconeixen que allò que parlen és català. Des del meu punt de vista, cal interpretar-ho com una ofensiva contra la llengua dirigida des del PP espanyol. A velocitats diferents, també passa això mateix al País Valencià i a les Illes. La mica de drets que podíem tenir els catalanoparlants ara els perdrem. I no sé com acabarà.

Però també hi ha un element interessant. El català hauria desaparegut de la Franja en qüestió d’anys si no s’hagués tocat la llei de llengües. Ara tinc la sensació que amb una agressió com aquesta es poden despertar algunes veus i això pot fer revifar la llengua. Hi ha un percentatge significatiu de gent que no s’havia mogut fins ara, que probablement no parla ni català ni aragonès, però que no entén això que volen fer. Al meu poble tothom sap que allò que parla és català. Això que volen fer és tan ridícul que aquesta gent que mai no s’havia mogut ara es pot mobilitzar. Tinc aquesta esperança. Que per haver-se passat de voltes els surti la jugada del tot al revés.

A banda, no sé com retiraran els cartells en català amb els noms dels pobles. La majoria són bilingües. Allò que abans es feia amb esprai ara ja venia de l’administració. I això és tan visible que no crec que ho puguin retirar fàcilment.

Carles Terès, escriptor i dissenyador del Matarranya

(Opinió recollida via telefònica)

Twitter / natxosorolla: LAPAO Trending Topic a Fraga, ….

LAPAO Trending Topic a Fraga, Terres de l’Ebre, Saragossa i Barcelona! #

Twitter / Mireiagalindo: MAPA (Mapa Aragonés Propio ….

MAPA (Mapa Aragonés Propio de Aragón). %

La Llei de llengües a BarcelonaTV i a l’IEC | Xarxes socials i llengües.

Dijous 9 de maig s’eradicarà el català i l’aragonès de la Llei de llengües d’Aragó, amb el vot de PP i PAR. És per això que el tema està prenent rellevància en mitjans i internet. “Keep calm and speak LAPAO“.

Avui dilluns 6 de maig participaré a BarcelonaTV en l’Informatiu (22h), on dedicaran un espai per a interessar-se sobre la situació del català i l’aragonès. L’entrevista és prevista a les 22.15h, i es podrà veure per Internet.

Dimecres 8 de maig la Societat Catalana de Sociolingüística organitza la Taula rodona: «L’ofensiva contra el català» on participarem Joan Melià, Miquel Àngel Pradilla, Natxo Sorolla i Marina Solís analitzant la situació a les Illes Balears, al País Valencià, a la Franja i a Catalunya (Sala Puig i Cadafalch de l’IEC, 19 hores, Societat Catalana de Sociolingüística (IEC) i Cercle XXI).

El català i l’aragonès deixaran de ser reconeguts a l’Aragó aquesta setmana – VilaWeb.

El català i l’aragonès són a un pas de deixar de ser reconeguts a l’Aragó. Aquest dijous es votarà a les Corts d’Aragó la polèmica llei de llengües imposada pel Partit Popular, que serà aprovada amb tota probabilitat tenint en compte que té el suport tant del PP com del Partido Aragonés (PAR).

La nova llei pràcticament esborra tant el català com l’aragonès i deixa sense cap mena de protecció per part d l’administració. D’una banda, l’aprovació d’aquesta llei implica la derogació de l’anterior llei de llengües, que reconeixia, per exemple, l’existència dels catalanoparlants de la Franja de Ponent tot i que mantenia l’espanyol com a única llengua oficial. I, en segon lloc, substitueix els noms de les llengües per uns sorprenents eufemismes: el català passarà a dir-se ‘Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental’ (LAPAO); i, l’aragonès, ‘Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica’ (LAPAPYP). A banda, el català deixarà de ser oficial als topònims de la Franja.

Aquesta llei, propugnada per la presidenta d’Aragó, Luisa Fernández Rudí, juntament am b consellera d’Ensenyament Dolores Serrat, que curiosament va néixer i va viure la infantesa a Ripoll, ja ha estat debatuda en comissió parlamentària durant vuit mesos, però no pas sense polèmica: els partits de l’oposició han acabat abandonant la comissió per manca de consensos. Aquesta rapidesa en l’aprovació de la llei contrasta mab la tramitació de l’anterior llei, promoguda pel govern del PSOE de Marcelino Iglesias, que va trigar vuit anys a passar de ser avantprojecte a llei, malgrat que era una exigència de l’estatut d’autonomia aragonès, aprovat l’any 1996.

Luisa Fernández Rudí, presidenta d’Aragó.