Llibertat absoluta « L’esmolet.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 6, desembre 2012

He trobat, en un dels molts quaderns que vaig omplint, una definició de la llibertat absoluta. La vaig sentir a la pel·lícula El aura, pronunciada pel protagonista afectat d’epilèpsia. De la mateixa manera que les migranyes, alguns atacs d’epilèpsia venen anunciats per l’aura, un conjunt de trastorns de durada molt curta. Ricardo Darín —l’actor principal— afirmava que, en aquests instants previs a la crisi, quan saps que no hi pots fer res, és quan es pot sentir la llibertat en el seu estat més pur. No cal decidir res, perquè res no s’hi pot fer. Tota acció és inútil. És com l’engranatge inexorable i perfecte: una volta s’ha posat en marxa, no hi ha cap possibilitat d’aturar-lo, de torçar la seva comesa. És la llibertat total, només cal deixar-se endur pels esdeveniments.
En aquell moment el raonament em va xocar. La nostra educació judeocristiana sempre havia parlat del lliure albir com l’expressió màxima de la llibertat humana. Amb el temps, però, el sentit d’aquelles paraules se m’ha anat desvetllant. Potser perquè estem gran part del dia prenent decisions, i la resta lamentant-nos de no poder intervenir en el curs desastrós de les coses. De fet, qui no ha enyorat aquells dies d’infantesa, quan abatuts per la febre la mare ens acotxava i ens posava la mà al front? Era un deixar-se anar, esperar mig abaltits l’hora del xarop o del canvi de llençols, el cap ple de somnis estranys i torbadors.
Passen els anys tan de pressa que, quan em sacsegen aquests records tan llunyans, em fa l’efecte que tot plegat ha estat una mena de somni enfebrat. Tornen les olors, la fressa del suburbi, les converses apagades dels pares a l’altra banda de la porta. Un pis minúscul, moltes il·lusions, tota una vida pel davant.
Ara queden les filles —“Elles”, com escrivia en Desideri— i la seva llibertat de tenir-ho tot per fer. I l’esperança del dia en que nosaltres ens podrem deixar endur pel corrent.

Les Corts d’Aragó debaten sobre la derogació de la Llei de llengües « Xarxes socials i llengües.

Lo PP d’Aragó i el PAR derogaran la Llei de llengües de 2009 (aprovada per PSOE i CHA). Van presentar lo seu Avantprojecte de Llei lo mes de setembre de 2012, i actualment es troba en el tràmit parlamentari previ al seu redactat final. IU, CHA i PSOE han presentat diferents esmenes, que són les que avui s’estan discutint.

Quina és la situació actual? La proposta del PP i del PAR esborra tot reconeixement al català i l’àragonès, per a denominar-les Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental i Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica. Pretén crear una nova institució normativa única que ha d’estandarditzar el català i l’aragonès (?), i suprimeix lo Consell Superior de les Llengües d’Aragó, que és una institució híbrida de polítics i acadèmics per a definir les polítiques lingüístiques. Tal com podeu imaginar, si la llei del PSOE i CHA no assegurava l’alfabetització en català de la població de la Franja, la del PP i PAR tampoc.

En la posició dels partits, IU ha estat la més valenta en general, seguida de CHA. PSOE bàsicament ha defensat la feblesa de la llei de 2009. 

Ensenyament

Cal dir que tota política lingüística per a conservar el català a la Franja passa per assegurar que tota la població sap parlar català. I este futur s’assegura des de l’ensenyament. La llei encara vigent no assegurava això (totes les negretes dels textos legislatius són nostres):

 Se garantiza el derecho a la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario.

La proposta del PP-PAR no fa cap canvi essencial a este apartat:

Se reconoce el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante,cuyo aprendizaje será voluntario.

I els partits de l’oposició quina posició prenen? Lo PSOE no canvia l’esperit essencial de la Llei. Però IU fa una importantíssima aportació: garanteix l’ensenyament en llengua catalana, l’alfabetització de tota la població i el seu ús curricular:

Se garantiza el derecho a la enseñanza de y en las lenguas propias de Aragón en las zonas determinadas en el artículo 6, con criterios de gradualidadobligatoria y progresividad.

CHA es queda curta, en la línia de la Llei aprovada el 2009, perquè garantitza el dret de rebre ensenyament del català, però no assegura l’alfabetització de tota la població. A més, estén els drets de l’aragonès a tot Aragó, també a la Franja, i reclou lo català només a la Franja.

Se garantiza el derecho a la enseñanza del aragonés y del castellano en todo Aragón y del catalán en la zona catalanoparlante. […] En cualquier caso corresponderá a los progenitores y tutores legales de los menores de edad la
elección de la lengua de escolarización de los mismos.

Oficialitat

Pel que fa a l’oficialitat de les llengües també hi ha divergències importants. PP i PAR només consideren oficial la llengua castellana.

Novament, IU és el partit que posa un nivell més elevat per al català i l’aragonès, fent-les cooficials:

El aragonés y el catalán son las lenguas propias, originales e históricas, que gozan de la condición de lenguas cooficiales en la Comunidad Autónoma de Aragón

Amb tot, en el redactat posterior (esmena a l’article 5) les considera oficials només a la zona on són llengua pròpia.

Per contra, CHA aquí sí que fa un moviment estrany, en considerar cooficials lo castellà i l’aragonès a tot Aragó, i per tant, també a la Franja. Per contra, lo català és només cooficial a la Franja:

El modelo lingüístico que defiende el Grupo Parlamentario Chunta Aragonesista (CHA) es aquel que opta por la cooficialidad del aragonés y el castellano en todo Aragón y del catalán en aquella zona en la que se ya se utiliza de manera habitual y cotidiana.

Consell Superior de les Llengües i Acadèmies

Si bé PP i PAR suprimeixen el Consell Superior de Llengües d’Aragó, tots tres partits de l’oposició el mantenen en les seues propostes.

Pel que fa a la normativa de la llengua, PP-PAR proposen una institució única que ha d’estandarditzar les dues llengües. Un fet insòlit a la resta del món.

Se crea la Academia Aragonesa de la Lengua como institución científica oficial en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias. […] Corresponde a la Academia Aragonesa de la Lengua: a) Establecer las normas referidas al uso correcto de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

La resta de propostes d’IU, CHA i PSOE mantenen les dues acadèmies lingüístiques com en l’actual llei, una per al català i l’altra per a l’aragonès. Però cap partit ha proposat suprimir l’acadèmia del català, del tot innecessària quan la llengua catalana ja té una normativa reconeguda, i és encara més innecessària en moments de retallades econòmiques.

Finalment, algunes notes menors. Per exemple, la proposta de municipis catalanoparlants d’IU no incorpora Nonasp, molt possiblement per una errada.  També IU ha presentat l’exposició de motius en català, aragonès i castellà, i així es publiquen al BOA.

Per si és necessari, cal recordar els avals internacionals per a la denominació de “català”, i que la negació del català va esclatar a les mans del PP i el PAR al propi territori.

Esmenes al projecte de Llei de Llengües « Lo finestró del Gràcia.

A la sessió plenària de les Corts d’Aragó d’avui s’estudiaran i votaran les esmenes al projecte de Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, presentades per CHA i IU, de devolució i amb text alternatiu respectivament.

ASCUMA rep el Premi Ramon Casanovas « Lo finestró del Gràcia.

ASCUMA rep el Premi Ramon Casanovas

A Granollers, el passat divendres 29 de novembre va tenir lloc la XXIII Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental. Obrí l’acte Remei Picart, presidenta d’Òmnium Cultural del Vallès Oriental i en el transcurs de la jornada es lliuraren els premis: el “XXIII Premi de Poesia” a Raimon Aguiló per l’obra Bumerang, el “XXIII Premi de Novel·la Josep Soperas”  a Roser Parcerisas per La memòria d’una pisana, el “I Premi Eugeni Xammar” a NacióGranollers.cat, el “II Premi Ramon Casanovas a l’acció cívica a favor de la llengua catalana” a l’Associació Cultural del Matarranya, el “XII Premi Jaume Camp de sociolingüística” a Camins cap a la llengua. Models d’incorporació a l’ús del català de persones d’origen catalanoparlant. Es van declarà deserts els premis de poesia i narrativa infantils.

Animaren els actes les actuacions musicals de Jaume Arnella i l’Escola Municipal de Música de Granollers.

Després de lliurar els guardons als socis més antics d’Òmnium Cultural, tancà l’acte la presidenta nacional d’Òmnium, Muriel Casals, que va destacar que l’entitat seguiria treballant per aconseguir un estat propi, perquè només així el país podrà tirar endavant i mantenir els seus trets d’identitat, com ara la seua llengua.

Amb un apetitós i ben farcit bufet i animades converses va concloure la Festa.

Humberto Vadillo, Director General de Cultura: “La cultura se ha democratizado”.

V.C.- Centrándonos en la ley de lenguas promovida por el anterior gobierno socialista. ¿Cuál es la situación ahora?

H.V.- Hay un proyecto que está en las Cortes cuyo objetivo es evitar la imposición de ninguna lengua. Creo que las lenguas no pueden imponerse porque ello no queda dentro de las atribuciones de ningún gobierno, sino de la familia. Cuando se han intentado imponer ha habido fracasos. Va a haber una ley que salvaguarde las variaciones lingüísticas de Aragón pero no va a imponer nada. 

Avancem amb el català « Lo finestró del Gràcia.

LA FRANJA DE PONENT: MARY ZAPATER, UNA FRAGATINA IL·LUSTRE PREMIADA.

“Premi per a un fragatina il·lustre”

QUIM GIBERT

El número 87 de Fogaril i calaixera, aparegut aquesta tardor, és dedicat a la cançó d’autor i altres iniciatives musicals que en el decurs dels anys 80 es van gestar a la Franja de Ponent. La família Masagué i Zapater, promotors d’aquests quaderns de memòria, justifiquen el monogràfic perquè malgrat «el temps transcorregut, molts dels temes que tocaven en les seues cançons protesta continuen vigents».

En rigor, la revista trimestral fragatina destaca una de les primeres melodies de Tomàs Bosque, «Hauríem d’apartar de l’ample cial/ los núgols negres que no deixen veure clar./ Hauríem d’apartar del nostre pas/ les pedres gordes que mos fan entropessar.» I, en paral·lel, una altra de composta fa pocs anys per Àngel Villalba, un altre cantautors històrics del Matarranya, que diu: «Ja veus amic Desideri./ Per casa, tot com abans./ Una esquerra que fa figa/ i una dreta intolerant./» Villalba es refereix al malaguanyat Desideri Lombarte, un dels poetes més sòlids de la Franja.

Bosque, que darrerament ha tornat a agafar la guitarra, confessa que «fa quaranta que recorrem els pobles rescatant les contalles, refranys i paraules perdudes, anotant toponímia, escrivint cançonetes tradicionals, fent escrits preservant les formes de cada poble.»

Qui mai ha deixat de fer música des dels 18 anys ha estat l’Anton Abad, natural de Saidí (Baix Cinca), que aleshores es desplaçava a actuar de teloner «en autostop, la guitarra i una motxilleta en quatre coses de queviures (…) la mare i el pare, quan marxava estaven sempre preocupats.»

La distribució en els quioscos del darrer Fogaril i calaixera ha coincidit amb l’atorgament a Mary Zapater Labrador d’un dels sis premis Actuació Cívica, impulsats anyalment per la Fundació Carulla. L’acte es va fer dilluns passat, 12-11-12, ,en el Saló de Cent de l’ajuntament de Barcelona.

La interessant trajectòria de Mary Zapater es va començar a forjar els anys 70 a Ràdio Fraga, amb l’emissió de programes d’actualitat veïnal i de recuperació de la tradició autòctona (des de la cultura de la figa seca fins el vestit típic tradicional passant per personatges de la vida local, festes populars… ).

A partir dels anys 90, Zapater, junt amb el seu marit, emprén l’edició de Fogaril i calaixera, publicació a partir de la qual ha pogut plasmar les seves recerques i altres inquietuds, que l’han convertit en una persona culturament activa.

Un dels aspectes més rellevants d’aquesta fragatina de raça és la presència del català a tothora en la seva tasca creativa. L’ús predominant de la nostra llengua a Ràdio Fraga, Fogaril i calaixera i en altres treballs que ha realitzat, sempre ha tingut en compte els trets del parlar local, fet que ha permès que molts fragatins llegissin periòdicament en català.

L’enhorabona!

*Quim Gibert, psicòleg

Ja ha sortit “El català de la Codonyera” d’Artur Quintana « Lo finestró del Gràcia.

Una notícia important: s’acaba de publicar El català de la Codonyera d’Artur Quintana i Font, una gran, profunda i analítica obra de l’amic Artur. La meua enhorabona i el meu agraïment de debò per haver fet seu i estimar tant el meu “lloc”. Ningú podrà fer més pel català de la Codonyera.

“És la segona edició de la tesi doctoral de l’autor, publicada a Barcelona l’any 1986. N’és una versió corregida i considerablement ampliada, especialment en el capítol dedicat al vocabulari que té ara, si fa no fa, un 25% més de mots. Es descriu ací el català tan original de la Codonyera, precisant-ne minuciosament la fonètica, la morfologia, el lèxic -ordenat aquest per camps conceptuals segons el Begriffsystem de Hallig /von Wartburg- així com la toponímia, amb un tendencial afany de totalitat. Un atles lingüístic de 16 mapes comentats permet de situar el català de la Codonyera en el marc de les valls del Matarranya i del Baix Guadalop. Tot plegat queda arrodonit per nombroses mostres de literatura popular i un índex de mots. El llibre presenta bàsicament el català de la Codonyera, i la idiosincràsia dels seus parlants en molts exemples, tal com eren fa quaranta anys, quan el procés de substitució lingüística del català pel castellà a la Codonyera no es trobava, ni de bon tros, tan avançat –les enquestes actuals han estat fetes majoritàriament a persones de més de 80 anys. Res no queda tan lluny dels interessos de l’autor que documentar amb detall aquest procés de substitució, ans ben al contrari: El català de la Codonyera és entès com una contribució a l’estudi i foment del patrimoni lingüístic aragonès, i com una eina per a superar l’esmentat procés de substitució de la llengua catalana.”

Lo Matarranya Terra de Frontera.mp4 – YouTube.

Temps de Franja 115.

ASCUMA ha rebut el Premi Ramon Casanovas 2012 « Lo finestró del Gràcia.

L’Òmnium Cultural Granollers-Vallès Oriental ha concedit el 2on Premi Ramon Casanovas a l’Associació Cultural del Matarranya per la tasca que porta a terme en defensa de la llengua i la cultura.

El premi es lliurarà el dia 30 de novembre de 2012 a Granollers, en el marc de la XXIII Festa de les Lletres Catalanes, a les 21 h.

Aquest premi consisteix en una distinció a l’ús i 1.000 € en metàl·lic.

L’any passat l’entitat Veu Pròpia, que aplega persones no nascudes als Països Catalans que defensen que el català ha de ser la llengua vehicular del país, va guanyar el 1r Premi Ramon Casanovas. Amb aquest reconeixement, Òmnium va voler destacar la feina d’un col·lectiu que fa anys que treballa per socialitzar la llengua catalana en espais on el català té poca presència social.

La política lingüística catalana tendeix al monolingüisme? I les frangenques, valencianes i balears, al bilingüisme? « Xarxes socials i llengües.

Sota esta premissa vaig treballar en l’article “Estabilitat i canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals. Una anàlisi comparativa del País Valencià, la Franja, les Illes Balears i Catalunya” que es publica a Posar-hi la base.Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. És una recerca de polítiques lingüístiques comparades, que intenta introduir-se en l’efecte de les polítiques lingüístiques dels quatre territoris sobre els usos lingüístics, a mitjans dels anys 90. Hi ha un principi que continuem trobant als territoris de llengua catalana: les persones usen les llengües molt interrelacionadament amb la seua llengua  inicial. A grans trets, aquells que van aprendre a parlar en català, el continuen parlant en altres àmbit, com amb els amics, amb els fills, responent al telèfon, a les botigues, a les caixes i bancs, o amb desconeguts. Però la relació entre les dues variables, i en multitud de casos s’usa una llengua diferent a la inicial. La nostra pregunta era quins eren aquests fluxos als diferents territoris.

Va ser una de les primeres recerques que vaig muntar autònomament. I es nota en el plantejament innocent. Inicialment hipotetitzo que la política  lingüística catalana, ja als anys 90, aconsegueix redirigir els usos lingüístics cap al català, mentre que les polítiques lingüístiques valencianes, balears, i fins i tot a la Franja, permeten el manteniment de les dues comunitats lingüístiques en contacte, la castellana i la catalana. Això parteix d’unes premisses poc realistes, que sobretot beuen de l’opinió publicada: les polítiques lingüístiques catalanes es regeixen pel  català com a llengua pròpia i vehicular, mentre que les valencianes i balears s’erigeixen públicament sota el principi del bilingüisme. Això ha de fer, evidentment, que els fluxos lingüístics a Catalunya serien favorables al català, mentre que a la resta de territoris serien favorables al manteniment de les dues llengües. Però el plantejament és erroni, perquè les polítiques lingüístiques poden tenir conseqüències diferents als grans principis que les guien.  Les conclusions van mostrar això. I així es manifesta en el paràgraf central del treball:

Estos resultats refuten la hipòtesi que a més polítiques favorables al català, menys lligam entre llengua inicial i usos interpersonals. De fet, i llevat de la Franja, on les condicions socials i econòmiques eren diferents de la resta de territoris, més aviat pot plantejar-se la hipòtesi contrària: a finals del segle xx, les polítiques lingüístiques favorables al català permetien que els catalanoparlants inicials no es veiessin obligats a passar-se al castellà. La normalització lingüística a Catalunya durant la dècada de 1990 feia possible el manteniment del grup de catalanoparlants inicials i una atracció lleugera de castellanoparlants cap al català. Una situació similar, però més feble, ocorria a les Balears. Per la seua banda, la política erràtica, i en ocasions adversa, cap a la llengua al País Valencià i la Franja, no aturava la reducció continuada d’efectius entre el col·lectiu catalanoparlant, que es veia atret per un grup castellanoparlant consolidat.

També és el moment d’agrair els esforços de F. Xavier Vila i Moreno en la formació de nous investigadors, que es poden veure en este treball, i en molts altres. Ha estat una font inacabable d’idees.

Referència de la publicació: F. Xavier Vila i Moreno (ed.) (2012). Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. (Col·lecció Xarxa CRUSCAT ; 8). Institut d’Estudis Catalans. Enllaç.

O Consello d’Europa demanda a o gubierno que “a lo menos” mantienga a lei de luengas actual | Arredol.

O Consello d’Europa demanda a o gubierno que “a lo menos” mantienga a lei de luengas actual

L’informe d’o Consello d’Europa tamién reclama un consenso ortografico ta l’aragonés

25 octubre, 2012 | | Autor: Arredol |

En o tercer ciclo de siguimiento d’a Carta Europea d’as luengas minoritarias o Consello d’Europa ha feito publico un informe en que demanda a o gubierno que mantienga a lo menos a protección legal d’as luengas d’Aragón vichent dende 2009, puesto que seguntes se ditz en l’informe “o gubierno actual tien intincions de suprimir u modificar dita lei”. A publicación fa un repaso por as luengas de l’Estau espanyol y a suya situgación legal, d’emplego y promoción y da unas zifras de arredol de 10.000 fablants de l’aragonés y 30.000 d’o catalán en o país.

Seguntes esplanica en l’anterior informe se trucaba o ficacio sobre a necesidat de creyar un marco legal ta las luengas aragonesas y asegura que son encara asperando información sobre l’actuación d’o Consello Superior d’as Luengas d’Aragón que se creyó con a zaguera lei y que agora en o prochecto presentau por o gubierno desapareixerá. Sobre a lei d’o 2009 l’informe ditz que empenta y promociona l’emplego de l’aragonés y o catalán asinas como o suyo marco legal, pero que asperando a nueva lei no s’ha desembolicau como cal. Amás, desiche a promoción y emplego d’as luengas aragonesas en os meyos de comunicación publicos y privaus, encara que reconoix que bi’n ha bell emplego d’ellas en radios, revistas y internet.

Consenso ortografico

Sobre l’aragonés en particlar, l’informe truca o ficacio sobre a manca de consenso ortografico. Seguntes recomienda, “ha d’estar fayena d’una futura academia decidir sobre ista qüestión”. O Comité desiche a  las autoridatz que faigan fuerza ta que se plegue a un consenso y que siga más facil estendillar l’emplego de l’aragonés, más que más, en a educación. Tamién sobre educación l’informe cretica a politica que ha feito que nomás 4 mayestros faigan clases d’aragonés y que no pleguen a tot o territorio an que se i fabla. Sobre la educación en catalán l’informe ditz que no ha recibiu información d’as autoridatz sobre alcuerdos con Catalunya pero que o catalán s’amuestra 2-3 horas por semana en as escuelas, a traviés de 45 profesors y con un 89,7% d’alumnos, en o curso 2009-2010.

O Consello d’Europa creye menister a creyación inmediata de l’Academia d’a luenga aragonesa ta codificar, favoreixer consensos ortograficos y a creyacion de diccionarios y ainas que  faigan creixer l’idioma.

En tot caso, muitas d’as referencias que fa l’informe sobre o Consello Superior d’as Luengas u la situgación legal son en standby, como l’informe mesmo reconoix, por a previsión d’una nueva lei que sisquiá considera l’aragonés y o catalán como luengas y que borrará de raso muitos d’os chicotz abances d’a lei d’o 2009.