Ja ha sortit “El català de la Codonyera” d’Artur Quintana « Lo finestró del Gràcia.

Una notícia important: s’acaba de publicar El català de la Codonyera d’Artur Quintana i Font, una gran, profunda i analítica obra de l’amic Artur. La meua enhorabona i el meu agraïment de debò per haver fet seu i estimar tant el meu “lloc”. Ningú podrà fer més pel català de la Codonyera.

“És la segona edició de la tesi doctoral de l’autor, publicada a Barcelona l’any 1986. N’és una versió corregida i considerablement ampliada, especialment en el capítol dedicat al vocabulari que té ara, si fa no fa, un 25% més de mots. Es descriu ací el català tan original de la Codonyera, precisant-ne minuciosament la fonètica, la morfologia, el lèxic -ordenat aquest per camps conceptuals segons el Begriffsystem de Hallig /von Wartburg- així com la toponímia, amb un tendencial afany de totalitat. Un atles lingüístic de 16 mapes comentats permet de situar el català de la Codonyera en el marc de les valls del Matarranya i del Baix Guadalop. Tot plegat queda arrodonit per nombroses mostres de literatura popular i un índex de mots. El llibre presenta bàsicament el català de la Codonyera, i la idiosincràsia dels seus parlants en molts exemples, tal com eren fa quaranta anys, quan el procés de substitució lingüística del català pel castellà a la Codonyera no es trobava, ni de bon tros, tan avançat –les enquestes actuals han estat fetes majoritàriament a persones de més de 80 anys. Res no queda tan lluny dels interessos de l’autor que documentar amb detall aquest procés de substitució, ans ben al contrari: El català de la Codonyera és entès com una contribució a l’estudi i foment del patrimoni lingüístic aragonès, i com una eina per a superar l’esmentat procés de substitució de la llengua catalana.”

Lo Matarranya Terra de Frontera.mp4 – YouTube.

Temps de Franja 115.

ASCUMA ha rebut el Premi Ramon Casanovas 2012 « Lo finestró del Gràcia.

L’Òmnium Cultural Granollers-Vallès Oriental ha concedit el 2on Premi Ramon Casanovas a l’Associació Cultural del Matarranya per la tasca que porta a terme en defensa de la llengua i la cultura.

El premi es lliurarà el dia 30 de novembre de 2012 a Granollers, en el marc de la XXIII Festa de les Lletres Catalanes, a les 21 h.

Aquest premi consisteix en una distinció a l’ús i 1.000 € en metàl·lic.

L’any passat l’entitat Veu Pròpia, que aplega persones no nascudes als Països Catalans que defensen que el català ha de ser la llengua vehicular del país, va guanyar el 1r Premi Ramon Casanovas. Amb aquest reconeixement, Òmnium va voler destacar la feina d’un col·lectiu que fa anys que treballa per socialitzar la llengua catalana en espais on el català té poca presència social.

La política lingüística catalana tendeix al monolingüisme? I les frangenques, valencianes i balears, al bilingüisme? « Xarxes socials i llengües.

Sota esta premissa vaig treballar en l’article “Estabilitat i canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals. Una anàlisi comparativa del País Valencià, la Franja, les Illes Balears i Catalunya” que es publica a Posar-hi la base.Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. És una recerca de polítiques lingüístiques comparades, que intenta introduir-se en l’efecte de les polítiques lingüístiques dels quatre territoris sobre els usos lingüístics, a mitjans dels anys 90. Hi ha un principi que continuem trobant als territoris de llengua catalana: les persones usen les llengües molt interrelacionadament amb la seua llengua  inicial. A grans trets, aquells que van aprendre a parlar en català, el continuen parlant en altres àmbit, com amb els amics, amb els fills, responent al telèfon, a les botigues, a les caixes i bancs, o amb desconeguts. Però la relació entre les dues variables, i en multitud de casos s’usa una llengua diferent a la inicial. La nostra pregunta era quins eren aquests fluxos als diferents territoris.

Va ser una de les primeres recerques que vaig muntar autònomament. I es nota en el plantejament innocent. Inicialment hipotetitzo que la política  lingüística catalana, ja als anys 90, aconsegueix redirigir els usos lingüístics cap al català, mentre que les polítiques lingüístiques valencianes, balears, i fins i tot a la Franja, permeten el manteniment de les dues comunitats lingüístiques en contacte, la castellana i la catalana. Això parteix d’unes premisses poc realistes, que sobretot beuen de l’opinió publicada: les polítiques lingüístiques catalanes es regeixen pel  català com a llengua pròpia i vehicular, mentre que les valencianes i balears s’erigeixen públicament sota el principi del bilingüisme. Això ha de fer, evidentment, que els fluxos lingüístics a Catalunya serien favorables al català, mentre que a la resta de territoris serien favorables al manteniment de les dues llengües. Però el plantejament és erroni, perquè les polítiques lingüístiques poden tenir conseqüències diferents als grans principis que les guien.  Les conclusions van mostrar això. I així es manifesta en el paràgraf central del treball:

Estos resultats refuten la hipòtesi que a més polítiques favorables al català, menys lligam entre llengua inicial i usos interpersonals. De fet, i llevat de la Franja, on les condicions socials i econòmiques eren diferents de la resta de territoris, més aviat pot plantejar-se la hipòtesi contrària: a finals del segle xx, les polítiques lingüístiques favorables al català permetien que els catalanoparlants inicials no es veiessin obligats a passar-se al castellà. La normalització lingüística a Catalunya durant la dècada de 1990 feia possible el manteniment del grup de catalanoparlants inicials i una atracció lleugera de castellanoparlants cap al català. Una situació similar, però més feble, ocorria a les Balears. Per la seua banda, la política erràtica, i en ocasions adversa, cap a la llengua al País Valencià i la Franja, no aturava la reducció continuada d’efectius entre el col·lectiu catalanoparlant, que es veia atret per un grup castellanoparlant consolidat.

També és el moment d’agrair els esforços de F. Xavier Vila i Moreno en la formació de nous investigadors, que es poden veure en este treball, i en molts altres. Ha estat una font inacabable d’idees.

Referència de la publicació: F. Xavier Vila i Moreno (ed.) (2012). Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. (Col·lecció Xarxa CRUSCAT ; 8). Institut d’Estudis Catalans. Enllaç.

O Consello d’Europa demanda a o gubierno que “a lo menos” mantienga a lei de luengas actual | Arredol.

O Consello d’Europa demanda a o gubierno que “a lo menos” mantienga a lei de luengas actual

L’informe d’o Consello d’Europa tamién reclama un consenso ortografico ta l’aragonés

25 octubre, 2012 | | Autor: Arredol |

En o tercer ciclo de siguimiento d’a Carta Europea d’as luengas minoritarias o Consello d’Europa ha feito publico un informe en que demanda a o gubierno que mantienga a lo menos a protección legal d’as luengas d’Aragón vichent dende 2009, puesto que seguntes se ditz en l’informe “o gubierno actual tien intincions de suprimir u modificar dita lei”. A publicación fa un repaso por as luengas de l’Estau espanyol y a suya situgación legal, d’emplego y promoción y da unas zifras de arredol de 10.000 fablants de l’aragonés y 30.000 d’o catalán en o país.

Seguntes esplanica en l’anterior informe se trucaba o ficacio sobre a necesidat de creyar un marco legal ta las luengas aragonesas y asegura que son encara asperando información sobre l’actuación d’o Consello Superior d’as Luengas d’Aragón que se creyó con a zaguera lei y que agora en o prochecto presentau por o gubierno desapareixerá. Sobre a lei d’o 2009 l’informe ditz que empenta y promociona l’emplego de l’aragonés y o catalán asinas como o suyo marco legal, pero que asperando a nueva lei no s’ha desembolicau como cal. Amás, desiche a promoción y emplego d’as luengas aragonesas en os meyos de comunicación publicos y privaus, encara que reconoix que bi’n ha bell emplego d’ellas en radios, revistas y internet.

Consenso ortografico

Sobre l’aragonés en particlar, l’informe truca o ficacio sobre a manca de consenso ortografico. Seguntes recomienda, “ha d’estar fayena d’una futura academia decidir sobre ista qüestión”. O Comité desiche a  las autoridatz que faigan fuerza ta que se plegue a un consenso y que siga más facil estendillar l’emplego de l’aragonés, más que más, en a educación. Tamién sobre educación l’informe cretica a politica que ha feito que nomás 4 mayestros faigan clases d’aragonés y que no pleguen a tot o territorio an que se i fabla. Sobre la educación en catalán l’informe ditz que no ha recibiu información d’as autoridatz sobre alcuerdos con Catalunya pero que o catalán s’amuestra 2-3 horas por semana en as escuelas, a traviés de 45 profesors y con un 89,7% d’alumnos, en o curso 2009-2010.

O Consello d’Europa creye menister a creyación inmediata de l’Academia d’a luenga aragonesa ta codificar, favoreixer consensos ortograficos y a creyacion de diccionarios y ainas que  faigan creixer l’idioma.

En tot caso, muitas d’as referencias que fa l’informe sobre o Consello Superior d’as Luengas u la situgación legal son en standby, como l’informe mesmo reconoix, por a previsión d’una nueva lei que sisquiá considera l’aragonés y o catalán como luengas y que borrará de raso muitos d’os chicotz abances d’a lei d’o 2009.

Centenari de la primera Gramàtica de la Llengua Catalana « Lo finestró del Gràcia.

Explorando Matarraña . Noticias de Gipuzkoa.

Explorando Matarraña

JOSÉ MANUEL ETXANIZ – Lunes, 24 de Septiembre de 2012 –

vUELVO de Teruel tras comprobar que, felizmente, sigue existiendo. Con las dificultades propias de la época, más las añadidas de un mundo rural que se va especializando en el turismo ecológico y la industria agroalimentaria, secaderos de jamones con Denominación de Origen Teruel, productos derivados del cerdo, frutales, miel y aceite de oliva de alta gama.

Antes exploré la Sierra de Albarracín con Guadalaviar como base, ahora he enredado en la comarca de Matarraña, a cuatro horas de casa, siempre verde por sus olivos y almendros, teniendo la antigua estación de Torre del Compte, hoy convertida en hotel con encanto y sin televisión, como punto de partida para pasear por Beceite y Calaceite. Monroyo, Valderrobres, La Fresneda y Cretas, donde recordé al célebre torero, con perdón, Nicanor Villalta.

Excursiones en bicicleta por el antiguo trazado del ferrocarril o a pie, con baño nudista en pozas fluviales.

Coincidí en la vecina Morella con el Sexenni, manifestación cívico-religiosa que, como su nombre indica, se celebra cada seis años. En su museo, recordé a Ramón Cabrera, el Tigre del Maestrazgo, uno de los mejores generales españoles de los últimos tiempos, junto con D. Vicente Rojo Lluch.

Matarraña es algo más que el escenario para los crímenes de la novela del autor local Isidro Garrido. Es una comarca con historia, cultura, gastronomía, personalidad e idioma propios, porque siendo tan turolenses como los amantes y el torico, hablan catalán, a pesar de los obstáculos que les ponen las autoridades aragonesas -coalición entre PP y PAR- que, con el objetivo de derogar la existente del año 2009, presentaban en estas fechas el anteproyecto de Ley de Lenguas, evidenciando por un lado, el poco interés en considerar el bilingüismo como una singularidad más del rico patrimonio cultural aragonés y, por otro, cierto complejo de inferioridad, al no atreverse a denominar catalán, a la “lengua aragonesa propia del área oriental”. ¡Catetos!

Mapa lingüístic d’Aragó « Lo finestró del Gràcia.

Mapa lingüístic d’Aragó (segons l’avantprojecte de Llei de Llengúes de 2001)
Coordinat per José Ignacio López Susín. Textos de J.I. López i Natxo Sorolla.
Edita Aladrada Ediciones amb la colaboració de l’Associació Cultural del Matarranya, Centre d’Estudios Ribagorçans, Consello d’a Fabla Aragonesa, Fundación Gaspar Torrente, Iniciativa Cultural de la Franja, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Ligallo de Fablans Zaragoza y Rolde de Estudios Aragoneses.

Tant l’Estatut d’Autonomia d’Aragó de 2007 com la Llei 10/2009 d’ús, protecció i promoció de les Llengües propies d’Aragó prescriuen la necessitat de declarar les zones d’utilització predominant de l’aragonès i el català. En aquest treball es recullen els municipis inclosos en ambdues zones, prenent com a base l’avantprojecte de Llei de Lengües que el Govern d’Aragó va publicar en 2001.

Justicia: “La N-232 no se ha desarrollado porque hay intereses que lo impiden”.

El Justicia de Aragón defendió este jueves la Nacional 232 en Híjar. Considera que hay intereses que impiden que esta infraestructura se desarrolle, en concreto de algunas Comunidades Autónomas.

(…)

ALADRADA: MAPA LINGÜÍSTICO DE ARAGÓN.

MAPA LINGÜÍSTICO DE ARAGÓN

Mapa lingüístico de Aragón (según el anteproyecto de Ley de Lenguas de 2001) 
Coordinado por José Ignacio López Susín. Textos de J.I. López y Natxo Sorolla. 
Edita Aladrada Ediciones con la colaboración de Associació Cultural del Matarranya, Centro de Estudios  Ribagorzanos, Consello d’a Fabla Aragonesa, Fundación Gaspar Torrente, Iniciativa Cultural de la Franja, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Ligallo de Fablans Zaragoza y Rolde de Estudios Aragoneses. 

Puedes pedirlo a aladrada@gmail.com



O Estatuto d’Autonomía d’Aragón de 2007, igual como a Lei 10/2009, d’uso,
protezión e promozión d’as luengas propias d’Aragón, prescriben a nezesidá d’establir
as zonas d’utilizazión predominán de l’aragonés y o catalán. En iste triballo se
replegan os monezipios que s’encluyen en ixas zonas, prenendo como alazet
l’abamproyeuto de Lei de Luengas que o Gubierno d’Aragón fazió publico en 2001.

Tant l’Estatut d’Autonomia de Aragó de 2007 com la Llei 10/2009 d’ús, protecció i
promoció de les Llengües propies d’Aragó prescriuen la necessitat de declarar les
zones d’utilització predominant de l’aragonès i el català. En aquest treball es recullen
els municipis inclosos en ambdues zones, prenent com a base l’avantprojecte de Llei
de Lengües que el Govern d’Aragó va publicar en 2001.

Tanto el Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007, como la Ley 10/2009, de uso
protección y promoción de las Lenguas propias de Aragón prescriben la necesidad de
declarar las zonas de utilización predominante del aragonés y el catalán. En este
trabajo se recogen los municipios incluidos en ambas zonas, tomando como base el
anteproyecto de Ley de Lenguas que el Gobierno de Aragón publicó en 2001.

Es presenta a Fraga el ‘Mapa lingüístic de l’Aragó’ – VilaWeb.

Aprofitant la Jornada del Cinga Fòrum, organitzada per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca a Fraga, avui es presenta el Mapa Lingüístic de l’Aragó, a càrrec del seu coordinador, Natxo López Susín. Tant l’estatut aragonès del 2007 com la llei 10/2009, d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’aquest territori, indicaven la necessitat de marcar les zones d’ús predominant de l’aragonès i el català. I això és el que fa el mapa, on apareixen els municipis inclosos en totes dues zones a partir de l’avantprojecte de llei de llengües que el govern de l’Aragó va publicar el 2001.

El ‘Mapa lingüístico de Aragón (según el anteproyecto de Ley de Lenguas de 2001)‘, coordinat per López Susín, inclou textos de J. I. López i Natxo Sorolla, i és editat per Aladrada Ediciones amb la col·laboració de l’Associació Cultural del Matarranya, Centro de Estudios Ribagorzanos, Consello d’a Fabla Aragonesa, Fundación Gaspar Torrente, Iniciativa Cultural de la Franja, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Ligallo de Fablans Zaragoza i Rolde de Estudios Aragoneses.

En la mateixa Jornada del Cinga Fòrum, que enguany és dedicada a la política lingüística, també es presentarà el Manifest de la Coordinadora Aragó Trilingüe, llançat el 29 de juny per professors d’universitats, investigadors i científics de tot el món, en favor del reconeixement i la dignificació de les llengües minoritàries de l’Aragó. En aquest manifest es denuncia que l’actual govern de l’Aragó, ‘desoint la normativa internacional, estatal i el mateix estatut d’autonomia’, ha derogat la llei de 2009 per aprovar ‘una norma que nega l’existència tant de l’aragonès com del català i condemna aquestes dues llengües a la invisibilitat i, a mitjà termini, a la desaparició’. Al final de juliol, el govern aragonès va aprovar la nova llei de llengües, que desprotegeix el català i l’aragonès.

La llei, que començarà els tràmits parlamentaris aviat, evita d’anomenar català a la llengua de la Franja i fa referència a la ‘llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental’.

Notícia relacionada

Samarretes en favor del català a la Franja

Suárez defiende en el Matarraña la reordenación competencial.

Antonio Suárez y la directora general de Administraciones Locales, Paula Bardavío ayer en Valderrobres

“La reordenación competencial está en manos de los parlamentarios”. Estas fueron las declaraciones del consejero de Política Territorial de la DGA,  Antonio Suárez, en el marco de la primera Jornada sobre la Competencia Comarcal de Deporte celebrada en Valderrobres. El proceso de reordenación impulsado por el Gobierno de Aragón podría terminar con la reducción de alguna de las competencias de las comarcas, según avanzó Antonio Suárez.

Suárez recordó que en el último Debate sobre el Estado de la Comunidad se aprobó una Propuesta de Resolución por la que se crearía una Ponencia Especial encargada de analizar y consensuar la reordenación de las competencias de las Administraciones aragonesas. Esta redistribución todavía está pendiente hasta que se celebre la reunión de la Comisión Especial de Competencias, que aún no cuenta con una fecha concreta. “Se han hecho los deberes y tanto el PP, como el PAR, han hecho ya su análisis. Ahora les toca a los parlamentarios de los cinco Grupos llegar al mayor acuerdo posible”, dijo.

El Consejero puso como ejemplo de consenso el acuerdo obtenido en la reforma del Estatuto de Autonomía y aseguró que “en una materia como ésta es deseable alcanzar ese mismo grado de acuerdo“.

 

Además reiteró que de ese proceso de análisis que debe comenzar en breve podría derivarse que las comarcas pierdan alguna competencia y que sumen alguna nueva. En ese sentido, el Consejero pidió que “nadie se asuste porque lo necesario en tiempos de crisis es buscar la mayor eficacia y eficiencia en la gestión”.

Por su parte, el presidente de la Comarca del Matarraña, Francisco Esteve, afirmó que “cree que están todos muy convencidos del gran papel que han hecho las comarcas junto con los ayuntamientos”. Esteve también reiteró que “la mejor manera es continuar con lo que se está haciendo y lograr cada día más“. En cuanto a esta cuestión cree que es necesario que la DGA asuma los gastos de infraestructuras o de personal técnico, ya que todas los localidades no pueden afrontar esta inversión.

 

La primera Jornada sobre la Competencia Comarcal de Deporte que se vivía ayer en Valderrobres, tenía como objetivo principal analizar y profundizar en cómo se prestan los servicios deportivos en las comarcas aragonesas; así como generar debate y promover el consenso. Para ello se organizaron cuatro mesas redondas donde se habló del deporte de base en el ámbito rural, los juegos escolares, los planes comarcales de deportes y la distribución de competencias y coordinación entre administraciones. Sobre todo, quedó patente la importancia de que el deporte pueda llegar a todos los rincones aragoneses.

En total se van a desarrollar ocho jornadas en otros puntos de la geografía aragonesa para tratar otros temas como Acción Social, Cultura o Juventud. Las ponencias ya se han realizado en localidades como Calatayud y Monzón.