La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MesquíCorren bons temps per a la FACAO. Canvis de govern, bona sintonia… El Director de Cultura va dir en el seu moment que “Si eres capaz de presentarme un sólo hablante nativo de aragonés (no modalidades) os invito a comer en El Cachirulo”. Potser la FACAO li ha presentat de manera reiterada parlants d’ “aragonès” de la Franja, i Vadillo s’ho ha cregut. És ben possible que s’estiga convertint en un assidu del Cachirulo. Igual que es creia que ”el otro idioma que se habla en Aragón es el chapurriau, evidentemente distinto, ya en primera escucha, tanto del catalán como del valenciano, a los que según algunos filólogos antecede”, és ben possible que s’estiga creguen que allò que escolta a les taules del Cachirulo és aragonès de la Franja. Qui sap. Els camins de la filologia ficció són inescrutables.
Any 2009, governs rojoseparatistas del PSOE-PAR
Imatges del 2011, després de la victòria del PP a Aragó, i la bona sintonia amb PAR i FACAO.
Podeu ampliar les imatges clicant-hi damunt. Les imatges s’allotgen en servidors que no són responsabilitat de locacadelafacao. Ens agradaria disposar d’aquesta possibilitat, però la nostra consciència no ens ho permet.
PS: Fora de tema, una endevinalla. A que no sabeu quina frase feta es fa en català de la Franja amb la paraula “jònec”?
López Susín, Ignacio; Soro Domingo, José Luis, Estatuto jurídico de las lenguas propias de Aragón. La Ley 10/2009, de 22 de diciembre
Autors:
Artur Quintana i Font
Secció: Recensions i notícies bibliogràfiques
Català 
Dades sobre l’estat del català
Segons el recent informeCAT de la “Plataforma per la Llengua”, el català és una llengua mitjana d’Europa i no minoritària. Si es compara amb altres llengües, trobem com a resultat que és una llengua dinàmica, en expansió i de notable presència en àmbits diferents. Gairebé 10 milions de persones parlen català i el 91 per cent del seu domini lingüístic l’entén. Es troba entre les 100 llengües més parlades al món i és la 14a més parlada de la Unió Europea. El català és la 8a llengua més activa a la xarxa si tenim en compte l’índex de penetració d’Internet (amb relació al número de parlants), més de 2 milions d’internautes consumeixen webs en català i el 2011 va haver-hi 1 milió de descàrregues de programari en català. Hi ha altres avanços: 3 milions i mig de teleespectadors ja miren televisió en català regularment, i els lectors de diaris en català, un sector que fins fa relativament poc comptava amb molt poca oferta en llengua catalana, ja freguen el milió de persones. El català és la 22a llengua més traduïda de les prop de 7.000 que es calcula que existeixen al món. Un altre dels objectius de l’informe és trencar tòpics al voltant de l’ús social de la llengua: per exemple, en l’informe s’evidencia que als territoris de parla catalana ja es parlen 271 llengües, una xifra que trenca el mite del bilingüisme i la dicotomia català-castellà. Aquest són uns exemples de les dades positives
Ara bé, l’informe assenyala com a puts negatius: només el 3% de les sessions de cinema a Catalunya són en català, malgrat que el 24% dels espectadors catalans prefereix visualitzar pel·lícules doblades i subtitulades en llengua catalana. Només un 6% de les joguines que es venen a Catalunya inclouen el català. Dels 30 productes més venuts a l’Estat, només 1 es distribueix a Catalunya amb l’etiquetatge en català. 199 lleis obliguen a etiquetar en castellà a Catalunya i només 2 en català. Només el 14 per cent de les sentències dels tribunals es redacten català i 1,5 per cent en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Aquest seria un extracte de les 50 dades de l’informe.
Us deixo una pregunta per a reflexionar: quines series les dades sense la immersió lingüística a les escoles?
16022012
La FACAO i la seua òrbita (PNHC i militants del PAR) han patit les baixes temperatures hivernals i declaren que la manifestació que havien anunciat el març s’ha congelat. La raó és important: les direccions del PP i el PAR pensen com ells.
En caso de que finalmente se reconozca el aragonés y se elimine el catalán de la Ley de Lenguas no habrá movilización, en caso contrario sí nos manifestaríamos en la calle.
Dins esta sintonia, lo PAR va publicar al Twitter de Saragossa!
Buenos días a todos! “El aragonés, en peligro de extinción” ¡Unámonos todos para que siga vivo muchos años! heraldo.es/noticias/arago…
@Tots sabem la unitat que hi ha a Saragossa per respectar l’aragonès. A l’Ajuntament de Saragossa polítics de tots els partits deixen d’atendre les propostes dels ciutadans si són en aragonès. Només per la llengua en què s’ha parlat. Així que, entre l’anticatalanisme de la FACAO i les bones intencions del PAR, es rostiran la Llei de Llengües que reconeixia el català i l’aragonès.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital n.1, febrer 2012
A finals de l’EGB i principis del BUP, tenia un amic —a qui anomenaré Paco— de dialèctica brillant i maneres una mica brusques. Eren anys de reivindicacions lingüístiques i socials i, en el meu suburbi on gairebé tots procedíem de la immigració, fins i tots els més jovenets discutíem de política. Encara que no en sabéssim ni un borrall. En Paco anava una mica contracorrent, i solia fer mofa de les meues aspiracions culturals i catalanistes, rebatent-me els arguments amb quatre paraules ben dites i, si convenia, una empenteta amical. El tema català no era matèria de la seua devoció.
Vet aquí que aquest Nadal el vaig retrobar al metro de Barcelona. Feia trenta anys llargs que no ens vèiem, i vam tenir una gran alegria, que ell va demostrar amb la seua irreductible vehemència. Sempre havíem parlat en castellà, però per algun feliç motiu ara ens adreçàrem de manera natural en l’idioma del país. Als minuts que va durar el viatge vam afegir-hi una llarga estona de conversa al carrer. Vam parlar de la família, de records i de les nostres respectives feines. En arribar a aquest punt vaig descobrir amb sorpresa que en Paco s’havia convertit de fet en un d’aquests independentistes funcionals. N’estava fart del tracte que rebia Catalunya d’Espanya, tant a nivell econòmic com social.
En tornar a l’Aragó em preguntava què farem els franjencs si els ‘Pacos’ de Catalunya continuen emprenyats.
Nascut als Masos dels Molinars (Pena-roja) un 7 de febrer de 1937, Desideri Lombarte va ser un dels intel·lectuals més brillants que ha donat lo Matarranya. S’ha escrit molt sobre la seua obra poètica, lo seu compromís i el seu territori. Avui faria 75 anys. Avui tindriem una obra encara més gran d’este mestre. Ho tindríem si no l’haguere acompanyat als 53 anys lagalvana dolça.
En este motiu, lo diumenge que ve, 12 de febrer (2012), caminarem per tots aquells pinars i masos que van acompanyar la seua memòria i la seua obra com a etern emigrant, fins lo Tossal dels Tres Reis. Un acte integrat en laRenovació de la Flama que organitza la Penya el Setrill de Benicarló, en la participació de clubs excursionistes de les comarques veïnes. Si esteu interessats, confirmeu l’assistència.
Ara vindrà
Ara vindrà un bon temps dolç i suau,
no farà ni molt fred ni gran calor.
Quatre núvols blanquets i un cel molt blau
i no bufarà vent de cap cantó.No em torbaran la calma estranyes veus,
ni em distrauran converses i cançons.
Caminaré pausat, com antic déu
camins amples, trescats, sense estretons.Alenaré l’airet de la vesprada
per uns espais de blat madur brodats,
canya roja i espiga molt granada.No faré anar la falç pel groc dels blats
ni esperaré si mou la garbinada,ni aniré a pasturar més bous al prat.
Avui faria 75 anys Desideri Lombarte – Caminada de commemoració « Xarxes socials i llengües.
=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.635 subscriptors]===================
Cursos de català en línia
El proper dia 31 de gener finalitza el període de matrícula dels
cursos amb tutoria de Parla.cat. Aquests cursos, que ofereix el
Consorci per a la Normalització Lingüística, començaran el dia 6 de
febrer i acabaran el 30 d’abril.
Parla.cat és un espai web per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la
llengua catalana. És el resultat d’un projecte dut a terme per la
Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i
l’Institut Ramon Llull, en col·laboració amb el Consorci per a la
Normalització Lingüística.
Trobareu més informació a:
http://www.parla.cat
http://www.cpnl.cat/xarxa/scenlinia/index.html
Font: Consorci per a la Normalització Lingüística. Parla.cat
La profesora de la Universidad de Zaragoza María Teresa Moret impartía una conferencia en Jaca sobre “las lenguas que hablaban nuestros antepasados aragoneses”, enmarcada en la programación de la Universidad de la Experiencia. Moret señalaba que en la Edad Media en Aragón convivían cuatro lenguas: el aragonés, catalán, castellano y latín.
En aquella época la convivencia de varias lenguas “era un hecho normal, sin ningún tipo de conflicto”, ha señalado Moret.
A partir de documentación medieval, la conferenciante, se acercaba, por una lado, a la realidad lingüística de Aragón en el siglo XIV, una etapa en la que, señalaba, la convivencia entre lenguas como el latín, el castellano, el aragonés o el catalán, era algo natural, especialmente en algunas comarcas aragonesas, y a la lengua hablada “que esos textos pretenden representar, y de la que faltan muchas cosas por conocer”.
María Teresa Moret, doctora en Filología Hispánica, es especialista en la lengua catalana en Aragón. Su tesis doctoral, Documentació notarial aragonesa del segle XIV escrita en català. Edició i estudi grafemàtic, leída en 2010, fue la primera redactada y defendida en catalán en la Universidad de Zaragoza.
Esta investigadora, que forma parte del Grupo de Investigación del Catalán en Aragón (GRICAR), ha publicado trabajos lingüísticos sobre Fraga, Roda de Isábena y otros puntos de la Ribagorza, Mequinenza, o el Matarraña. Entre ellos están “Dos protests de Fraga del segle XIV”, “A propòsit d’alguns antropònims en fonts documentals medievals ribagorçanes”, “Contribución al estudio del léxico de la navegación fluvial en Mequinenza, “Sobre un plet del monestir de Roda d’Isàvena. A propòsit del contacte de llengües a la Ribagorça del segle XIV” o “Notes sobre onomàstica medieval de Mequinensa i Favara del Matarranya”,
O Trango convocará manifestación ta esfender a Lei de luengas
L’Asoziazión Cultural O Trango ha dau a conoixer, a traviés d’un comunicau de prensa, a suya intinción de convocar una manifestación ta esfender a lei de luengas, en o caso que a modificación d’a dita lei, anunciada por o gubierno resulte prechudicial t’as luengas d’o país. Seguntes o Trango, a lei sera prechudicial si “no s’amuestra acorde con os criterios lingüisticos competents y conoixedors d’a realidat lingüistica aragonesa”.
En especial, l’asociación, creye negativa la modificación si estableixe esferencia entre os tres diasistemas lingüíticos d’Aragón u ye centrada en modalidatz lingüisticas (ta l’aragonés y o catalán) y en a norma estándar ta o castellán. Tampoco no aceptaran un trato de “no imposición” a unas luengas y d’obligación t’atras.
Por tot isto, l’Asoziazión Cultural O Trango convocará una manifestación si a modificación no fa caso d’os criterios d’a comunidat intelectual y discrimina en favor de bellas luengas, debant d’atras, y no cumple o requisito d’oficialidat.
Fuent: http://otrango.blogspot.com/2012/01/lasoziazion-cultural-o-trango-conbocara.html
O Trango convocará manifestación ta esfender a Lei de luengas | Arredol.
El Consell Superior de Llengües en punt mort
És ben coneguda la situació en què es troba el Consell Superior de Llengües d’Aragó. El seu president, José Bada, y molts dels seus membres, es mostren preocupats i a la vegada decebuts —alguns d’ells gairebé tips— per la indiferència de la consellera de Cultura, Dolors Serrat —catalano-parlant, nascuda a Ripoll— la qual fins avui no s’ha dignat ni tant sols contestar els escrits del president demanant-li una reunió, tot i que fonts properes a l’executiu aragonès han indicat que la possibilitat de reunir-se en dates del pròxim any està present a la Conselleria, així de “concret”. Sis mesos han passat de la pressa de possessió del govern PP-PAR, sis mesos sense poder fer res per a desenvolupar la Llei. Si per al funcionament del Consell es necessités una quantitat d’euros de certa importància, la DGA hi tindria la perfecta coartada per deixar aparcat ad calendas graecas el desenvolupament de la Llei, al·legant manca de pressupost. Com no és així, perquè els consellers no tenen cap remuneració i amb els mateixos funcionaris de la Conselleria n’hi ha prou per tirar endavant els treballs a que obliga la Llei, no diuen absolutament res. I a més, resta l’espasa de Damocles de la derogació parcial de la Llei, tal com el PP ho ha anat anunciant. Caldria recordar que el PP no es va dignar ni tan sols designar el membre del Consell, d’acord amb la Llei. Ara bé, si el govern del PP-PAR volgués modificar la Llei, hi hauria de demanar el dictamen previ d’aquest Consell consultiu, i si així no ho fes, la seua actuació estaria fora de llei, fora de la lògica i del sentit comú. I per completar el cercle d’indiferència envers el tema, estan encara pendents de ratificar per part del govern, els membres de les dues Acadèmies, la del aragonès i la del català. Tinc la temença de què algun membre del Consell de Llengües pugui prendre aviat la decisió de presentar la seua dimissió en sentir-se oblidat i menyspreat. Tant de bo la santa paciència no els abandoni encara.
El Consell Superior de Llengües en punt mort « Lo finestró del Gràcia.
La DGA aún no se ha reunido con el Consejo Superior de Lenguas – Aragón – El Periódico de Aragón
des. 22El desánimo empieza a cundir entre varios miembros de este órgano. El Ejecutivo mantiene su intención de derogar parcialmente la ley
Este órgano se constituyó hace un año y apenas ha habido impulso desde la Administración pública.Foto:EL PERIÓDICOA. IBÁÑEZ 22/12/2011
Justo dos años después de la aprobación de la Ley de Lenguas de Aragón en las Cortes, el Consejo Superior de Lenguas que debe velar por la promoción y la protección de las lenguas propias de la comunidad (aragonés y catalán) está en punto muerto. La mayoría de los 15 miembros de este órgano público está preocupada ante la falta de respuestas del Gobierno de Aragón a sus peticiones para reunirse.
Seis meses después de la toma de posesión del Ejecutivo autonómico, este aún no se ha dirigido hacia este órgano. Ni la presidenta Luisa Fernanda Rudi, ni la consejera de Cultura, Dolores Serrat, han dado muestras de apoyar este consejo consultivo, hasta el punto de que empiece a cundir el hartazgo de varios de sus componentes, cansados de la falta de respaldo del Ejecutivo autonómico. Algo que, en cierta medida, no les coge por sorpresa puesto que el PP se opuso rotundamente al reconocimiento del catalán como modalidad lingüística propia y ya ha anunciado de derogar parcialmente la ley para eludir cualquier mención a este idioma. Fuentes del Ejecutivo así lo reiteraron ayer, a la vez que indicaron que es intención del Departamento reunirse a principios del próximo año.
Aunque no todos los miembros del consejo comparten la preocupación por la falta de respuesta puesto que consideran que la consejería ha tenido que establecer prioridades, sí que la gran mayoría es pesimista respecto al desarrollo de una ley que fue duramente contestada por los dos partidos que gobiernan actualmente: el PP y el PAR. De hecho, el PP ni siquiera nombró a sus representantes para formar parte del consejo.
La inacción es tal que ni siquiera se han ratificado en el Consejo de Gobierno la propuesta de nombramiento de los componentes de las Academias del Aragonés y del Catalán que efectuó este comité de sabios hace más de siete meses.
Encima de la mesa de la presidenta Rudi y de la consejera Serrat hay varias cartas remitidas por el consejo y peticiones de cita. En el último consejo se intentó, sin éxito, que acudiera alguien del nuevo departamento de Cultura a la reunión. Y tan solo hay una respuesta del jefe de gabinete, según fuentes del organismo, de que se reunirán en próximas fechas.
Algunos miembros están planteándose incluso la dimisión en el caso de que no se avance en las próximas semanas y no se muestre más interés desde la Administración pública. Todo ello porque son conscientes de que tienen un trabajo que desempeñar, que además está mandatado por la ley, y que no está avanzando ante la falta del estímulo del Ejecutivo autonómico.
La DGA aún no se ha reunido con el Consejo Superior de Lenguas – Aragón – El Periódico de Aragón.
El català en Cartagena
El 9 d’abril d’aquest any vaig publicar el post “Quan a Cartagena es parlava català”. Jaime Cros, resident a Cartagena i seguidor del meu bloc, m’havia fet arribar l’interessant i ben documentat article, “Cuando en Cartagena se hablaba catalán” d’Alfonso Grandal López (Archivo Municipal de Cartagena). Novament, Jaime Crós m’ha enviat més documentació al respecte. Es tracta d’un article de José Sánchez Conesa, publicat al diari “La Verdad de Múrcia” el dia 9 del mes passat, també amb el mateix títol, “Cuando en Cartagena se hablaba catalàn”. Article