La Franja

El Seminario Aragonés de Sociolingüística presenta un avance de su estudio sobre el aragonés y el catalán – AraInfo

Enviado por ARAINFO REDACCIÓN el 6 mayo, 2015
El Seminario Aragonés de Sociolingüística (Asociación Aragonesa de Sociología) anuncia la presentación pública del avance de resultados sobre el aragonés y el catalán, que están realizando a partir de los datos del censo de población y viviendas de 2011.Tras la publicación de algunos resultados sobre las lenguas de Aragón incluidos en el censo de 2011 por parte del Instituto Aragonés de Estadística, un equipo de trabajo formado por los profesores universitarios Natxo Sorolla, Juan Pablo Martínez, Chabier Gimeno y Miguel Montañés, vienen realizando un análisis más pormenorizado, que en Ciencias Sociales denominan de carácter secundario.

El motivo del estudio, según explican los docentes, es “realizar una explotación de datos más acorde a las necesidades de conocimiento sobre la situación de ambas lenguas, tanto para las comunidades de hablantes, como para los estudiosos de la materia”. De esta manera se podrá obtener “una información crucial para el establecimiento de unas políticas públicas coherentes con la realidad sociolingüística”.

El acto se realizará el próximo sábado, día 9 de mayo, a las 11.00 horas en el Centro Joaquín Roncal (calle San Braulio 5-7), de Zaragoza.

Tras la presentación de este primer avance tendrá lugar un debate, bajo el título de “Propuestas de políticas públicas para una sociedad aragonesa plurilingüe”, en el que intervendrán distintos expertos en la materia.

Seminario Aragonés de Sociolingüística | II SESION DEL SEMINARIO ARAGONES DE SOCIOLINGÜISTICA. PRESENTACION DEL AVANCE DE INVESTIGACION CENSO 2011

 

continue reading…

N. Sorolla a Jesús a la III Jornada In Memoriam de Josep Panisello, sobre Context sociopolític i dinàmica sociolingüística | Xarxes socials i llengües

III Jornada In Memoriam de Josep Panisello

Els dies 5-6 de maig de 2015, se celebrarà a Jesús la III Jornada in memoriam de Josep Panisello, que enguany du per títol “La llengua catalana. Context sociopolític i dinàmica sociolingüística”.

Objectius

* Donar continuïtat a les jornades sobre llengua catalana in memòriam de Josep Panisello

* Reflexionar sobre el context sociopolític contemporani de la llengua catalana

* Donar a conèixer usos lingüístics a les Terres de l’Ebre

Programa

Dimarts 5 de maig

17.00 h Recepció dels participants i presentació de la Jornada

17.30 h L’entorn sociopolític contemporani de la llengua catalana. Planificació i contraplanificació lingüística. 

Miquel Àngel Pradilla Cardona (Universitat Rovira i Virgili i Institut d’Estudis Catalans)

19.00 h Les grans magnituds sociolingüístiques de la llengua catalana.

Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili i Xarxa Cruscat de

l’IEC)

Dimecres 6 de maig

17.00 h La llengua catalana a les Terres de l’Ebre segons l’Enquesta d’Usos lingüístics de la Població 2013. 

Joan Solé i Anna Torrijos (Direcció General de Política Lingüística)

18.30 h Llengua i joves.
Ferran Bladé (Delagació de Cultura Terres de l’Ebre de la Generalitat de Catalunya)

20.00 h Presentació del llibre La catalanofonia. Una comunitat del segle xxi a la recerca de la normalitat lingüística (Publicacions de l’IEC, 2015), de Miquel Àngel Pradilla.

INSCRIPCIONS

El currículum del català a l’Aragó | Lo Finestró

Les polítiques lingüístiques dels 90: la limitació de l’ús al País Valencià, la Franja i les Balears | Xarxes socials i llengües.

M’he trobat amb que és accessible en línia l’article «L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat» que l‘any 2007 em va publicar el Col·legi de Filosofia i Lletres a la seua revista . Comparava les enquestes sociolingüístiques que el CIS va fer durant els anys 90 a Catalunya, País Valencià i Illes Balears, afegia l’enquesta feta a la Franja per al Universitat de Saragossa a mitjans de la mateixa dècada, i les comparava amb els resultats de l’onada d’enquestes de 2003/04.

Pujol, Lerma i Cañellas, presidents simultanis dels tres territoris durant 12 anys

Destaco algun dels resultats que encara avui en dia em criden l’atenció, i que caldria comparar amb les enquestes de les dues últimes dècades… Continuar llegint Les polítiques lingüístiques dels 90: la limitació de l’ús al País Valencià, la Franja i les Balears | Xarxes socials i llengües.

Programa Especial de la Franja de Ponent i el Català a l’Aragó – Marc Blasco – NousCatalansRKB

Ai la Franja!.

Ahir es va celebrar a Fraga (el Baix Cinca) una jornada magnífica sobre llengua i escola, encara que amb una trista conclusió: la situació de la llengua en els territoris on governa el PP (i abans altres partits d’obediència espanyola) la nostra llengua és al límit límit… Tant la intervenció valenciana com les intervencions de la Franja posaven en evidència que, sense una política lingüística a favor de la llengua, no hi ha futur per al català.

També es va fer evident que el procés de substitució de la llengua a la Franja ha avançat en els anys darrers com mai i, ara, per primera volta, podem trobar xiquets de família catalanoparlant que es parlen entre ells en castellà… El mite que la franja era el lloc del país amb un percentatge més alt de catalanoparlants es desmunta per moments… Només uns exemples: una metgessa catalanoparlant del Matarranya que sempre ha parlat en català als pacients catalaloparlants, ara canvia de llengua davant d’aquests pacients perquè té una infermera que no entén la llengua del país on treballa; en el restaurant no dinàrem, propietat de fragatins catalanoparlants, la cambrera, d’origen argentí, afirmava que ella no tenia per què entendre el català o el fragatí perquè era a Espanya i a Espanya es parla espanyol… Si voleu són anècdotes, però anèctodes sociolingüísticament molt significatives…

Particularment, a més, sentir el que ens van explicar una mare del Matarranya i una professora de Fraga sobre les dificultats de l’ensenyament del català i en català em va fer pensar en debats que al Principat es van fer fa trenta anys, agreujats pel fet que el discurs oficial (aragonès) diu que cal aprendre català a la Franja per si es va a estudiar o a treballar a “Catalunya” i no perquè sigui la llengua pròpia del territori, la llengua en la qual es pugui viure en el país…

Si no canvien (canviem) les circusmtàncies polítiques, els sociolingüístes del futur descriuran aquest començament de segle com el de la gran reculada del català a molts dels territoris històrics. Enmig, és clar, del cofoïsme dels principatins que, com ahir vam constatar, s’esparveren quan senten el Pau Vidal dir veritats com un temple de la situació de la llengua: la situació del català al Principat tampoc no és per tirar coets, però això és tot un altre tema…

Amb F. Xavier Vila vam estar treballant en una visió sintètica sobre els coneixements i els usos del català als diferents territoris de llengua catalana, amb les dades disponibles fins el moment. Vam fer la presentació el setembre de 2013 a Calaceit a les II Jornada sobre Llengua i Societat.

Vila i Moreno, F. Xavier; Sorolla Vidal, Natxo (2005). «Els coneixements i els usos del català: una anàlisi sintètica» dins Generalitat de Catalunya, II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

A més, en la mateixa Jornada Joaquim Torres presentava una anàlisi del nucli per al futur d’una llengua, la tranmissió intergeneracional de la llengua, Montserrat Martínez revisava la comparabilitat de les enquestes disponibles, i Andreu domingo feia una revisió demogràfica de les qüestions sociolingüístiques. Tota aquesta informació la podeu trobar a la publicació en línia: II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana.

Xavier Vila ha explicat al seu bloc:

Guia molt ràpida per entendre la situació demolingüística del català

Acaben d’aparèixer publicades les actes de la II Jornada sobre Llengua i Societat als territori de parla catalana que es van celebrar a Calaceit pel setembre del 2013, que inclouen diversos treballs sobre la situació de la llengua i les tècniques per analitzar-la des de la perspectiva de la demografia, la sociologia i la sociolingüística. Entre d’altres, el volum conté el capítol titulat Els coneixements i els usos: una visió sintètica en què Natxo Sorolla i jo mateix fem un esforç considerable per interpretar de manera concisa -en només 7 pàgines!- les principals tendències demolingüístiques recents del català. El treball és innovador en diversos aspectes, però deixeu que faci notar que hi abordem, crec que per primera vegada en la sociolingüística catalana, les conseqüències de la reducció de la natalitat dels anys 80 i 90 en l’estructura demolingüística del país. Espero que us agradi.

Article original a l’Heraldo de Aragón (10/2/15)

Los derechos civiles de los hablantes de aragonés y catalán, bajo mínimos a partir del 1 de enero de 2015

Seminario Aragonés de Sociolingüística: Natxo Sorolla (URV), Chabier Gimeno (Unizar), Rosa Bercero (U. de Oxford), Ceci Lapresta (UdL), Antonio Eito (Unizar), Josep Espluga (UAB), Ánchel Reyes. Investigadores en las Lenguas de Aragón: Javier Giralt (Unizar), Maite Moret (Unizar).

La Ley aragonesa de Presupuestos, aprobada el pasado 30 de diciembre (Ley 14/2014), además de tratar los temas fiscales que le son propios, incorpora cambios legislativos en segundo plano que le son ajenos. Entre estos cambios se encuentra la supresión del catalán y el aragonés en la Ley de Patrimonio Cultural Aragonés (Ley 3/1999). Este tipo de maniobras habitualmente intenta ocultar temas espinosos de cara al debate público. Y la política lingüística, por más que debería tratarse desde un espíritu abierto, inclusivo y de protección del patrimonio, ha dado con importantes debates y polémicas, en las que el Gobierno se ha visto envuelto de forma innecesaria, como el ya famoso LAPAO. El origen histórico del catalán en Aragón es avalado por la Universidad de Zaragoza, la Real Academia Española de la lengua o el Consejo de Europa.

En el antiguo redactado de esta Ley de Patrimonio se afirmaba que “el aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración” (artículo 4). En 2013 se aprobó la segunda Ley de Lenguas de Aragón (Ley 3/2013), en la que de forma destacada, no se nombraba las lenguas que pretendía proteger. Aunque a lo largo de la ley se reiteraba el reconocimiento del uso, la protección y la promoción de las “lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”, estas no eran definidas, y tan sólo parecía especificarse que estas lenguas eran dos (y no más) en la definición de las “zonas de utilización” de “la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica” y de la “lengua aragonesa propia del área oriental”, y es por ello que calaron en la opinión pública los acrónimos de LAPAO y LAPAPYP.

La Ley de Patrimonio permitía resolver esta carencia, definiendo cuáles eran estas dos lenguas de acuerdo a los estudios filológicos. El articulado se aprobó el año 1999, cuando gobernaban los socios PP y PAR, como actualmente, y con el voto favorable de todos los partidos en la oposición. Las coincidencias hacen que Javier Callizo fuese consejero de Cultura en ese momento (PAR), y actualmente ocupe el cargo de Director General de Patrimonio Cultural.

El nuevo redactado elimina las denominaciones de catalán y aragonés de esta Ley, para apuntar que “además del castellano, Aragón tiene como propias, originales e históricas las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma”, liquidando por completo cualquier referencia a cuáles son las lenguas a proteger por la legislación lingüística en Aragón.

El único mecanismo posible por el que la Ley de Lenguas puede resolver esta indefinición de lo que se protege es la Academia Aragonesa de la Lengua. Pero esta institución inexistente no cuenta aún con sus Estatutos, que debían ser aprobados ocho meses después de la entrada en vigor de la Ley, por lo que lleva más de un año de retraso (diciembre de 2013).

Únicamente mediante el reconocimiento del catalán y el aragonés, objetos de protección y promoción por parte de la legislación aragonesa como lenguas propias de Aragón, es posible iniciar los mecanismos de estabilización de estas comunidades lingüísticas, además de la reversión de los procesos de sustitución de este patrimonio aragonés.

Natxo Sorolla: “La nova Llei de Llengües diu que s’ha de protegir una cosa que no se sap molt bé què és” | Comarques Nord.

El Govern d’Aragó s’ha carregat l’últim rastre legal del català i de l’aragonès. El passat 31 de desembre de 2014 es va publicar la Llei de Pressupostos amb un paquet de reformes legislatives aprovades per les Corts d’Aragó. Entre elles s’incloïa la supressió de les denominacions de les llengües minoritzades com a català i aragonès a la Llei de Patrimoni Cultural del 1999, denominant-les ara lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la comunidad autónoma. L’aprovació de la nova Llei de Llengües d’Aragó -també popularment coneguda com a Llei de no Llengües, ja que no li pose nom a les llengües d’Aragó- ja va portar molta controvèrsia al territori. Quines llengües ha de protegir una llei que no diu quines llengües es parlen a Aragó? Què assignatura hauran d’impartir els professors? Quines competències hauran de tindre els professors d’este llengües? Ningú ha reflexionat sobre estos aspectes?

El sociolingüista Natxo Sorolla, natural de Pena-roja, va concretar en una entrevista per a Ràdio Matarranya que “la nova Llei de Llengües parle de respectar i potenciar les llengües d’Aragó. Però en cap moment les defineix. Diu que s’han de protegir, però no diu quines llengües són”. La llei de 1999, ratificada l’any 2009, reconeix l’aragonès i el català com les llengües minoritàries d’Aragó, cosa que no passe amb la normativa actual. I ara “hem de protegir una cosa que no sabem molt bé què és”. Per tant, “no se sap si això servirà per a protegir” les llengües o, en definitiva, “per a negar les pròpies llengües. No se sap si facilitaran esta protecció de la llengua o ho dificultaran encara més”. Sorolla va posar d’exemple la situació del català al IES Matarranya, “on està complicat inclús fer català com a assignatura optativa, una cosa de mínims. La llengua s’ha de potenciar dins de les aules. Però si no tenim esta base, tindrem grans dificultats per a protegir-la”.

. La llengua i els conflictes identitaris

La escassa o nul·la presència de la llengua dins de les aules pot esdevindre, en el pitjor dels casos, un procés de substitució lingüística irreparable. Sorolla va apuntar que “pot ser el Matarranya no té tants de problemes en substitució lingüística, però sí que les trobem a les comarques del nord”. I si es produeix “esta substitució, a la llarga podríem trobar problemes seriosos de cara al futur”. El sociolingüista del Matarranya també va fer menció a la percepció que tenen fora de la Franja sobre la realitat de la llengua, com si hi hagués una disputa constant entre el blanc i el negre. Una imatge que, al seu entendre, “promouen els mitjans de comunicació”. Conflictes com els dels Bens de la Franja, que es venen com una disputa ferotge entre Aragó i Catalunya i dels quals els veïns del territori a vegades passen de llarg. “Els grans mitjans de comunicació són els que projecten la imatge que els interesse sobre les nostres comarques”, va considerar.

I si preguntem sobre la repercussió que està tenint el procés sobiranista de Catalunya sobre la unitat de la llengua, Natxo Sorolla ho té bastant clar. “És una discussió bastant interessant. Hi ha qui diu que el procés de Catalunya ajudarà a la Franja a reconèixer la seua llengua”. Però Sorolla considere tot el contrari. “Crec que dificultarà el procés de normalització de la llengua. L’anticatalanisme està molt generalitzat. Ara, a través de la llengua es promou el conflicte. La realitat és la que és. Catalunya seguirà el seu procés. Natres esperem que això tingue un efecte mínim, perquè les llengües estan al marge del procés”. Tot i això, el conflicte lingüístic s’ha tornat a posar de manifestat a la Franja, el País Valencià i Ses Illes amb la irrupció del front sobiranista català.

. Els partits i les seues contradiccions

Durant esta entrevista, Ràdio Matarranya també va preguntar sobre els missatges que es venen des de Saragossa i els que s’escolten al territori. Natxo Sorolla va recordar que “l’any 1999 el PAR defensava el català”. Ara és tot el contrari. De fet, ha estat el partit que ha abanderat la nova Llei de Llengües d’Aragó. Sorolla creu que “això està passant perquè els interesse distanciar-se de la seua coalició a Saragossa. El PAR són els més anticatalanistes de tots. Però al territori, les coses són molt diferents. Aquí tenim un PAR que, al menys, la presidència comarcal defense el català”. Després trobarem gent d’altres partits que són partidaris, però també te trobes militants que no tenen la qüestió tan clara. És difícil posar uns límits”. Curiós també és, per a Natxo Sorolla, el cas de CHA. “A Saragossa està favor del català i del reconeixement de la llengua. I a Benavarri (a la Ribagorça), els representants de Chunta van votar en contra del català”.

#EnConversa | Ràdio Terra.

#EnConversa

La discriminación del aragonés llega a la ONU – Aragón – El Periódico de Aragón.

A. IBÁÑEZ 21/01/2015

La política lingüística del Gobierno de Aragón, y sus acciones discriminatorias contra los hablantes de aragonés y catalán en la comunidad se tratarán hoy en las Naciones Unidas. La Red Europea de Igualdad Lingüística presenta un informe en este organismo internacional en el que se presentan casos de denuncia sobre discriminaciones a las lenguas ibéricas distintas del castellano. Entre ellas, además el aragonés. Este informe se tratará en el grupo de la Revisión Periódica Universal de Naciones Unidas.

El texto destaca que “las lenguas de Aragón (catalán y aragonés) rara vez generan una situación conflictiva. Casi el 100% de sus oradores también puede hablar español y se cambia el idioma utilizado en función de cada entorno. Como resultado de siglos de represión y adoctrinamiento, el aragonés y el catalán sólo se utilizan dentro de la familia y las relaciones sociales cercanas. Traspasar estos límites supone el rechazo social, la burla y serias dificultades para el acceso a los servicios o al fracaso en el trato con la administración pública”. Asimismo, señala que solo “los activistas del lenguaje tratan ocasionalmente de hacer visible esta situación mediante el ejercicio público sus derechos y, por lo general, tienen que renunciar cuando llegan al punto en que el sistema se niega cualquier interlocución con ellos”. El documento recuerda que el Estado español vulnera más de una docena de leyes y tratados internacionales.