CURSO “GESTIONAR LA DIVERSIDAD LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN” | La Sociedad del Riesgo.

 

 

9 A 11 DE JULIO DE 2014

 

 

UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA

 

 

 

CURSO

 

“GESTIONAR LA DIVERSIDAD LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN”

 

 

 

ORGANIZADO POR:

 

DEPARTAMENTO DE PSICOLOGÍA Y SOCIOLOGÍA

 

(UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA)

 

 

Solicitado el reconocimiento como curso de formación permanente de la Universidad de Zaragoza, con dos créditos ECTS.

 

 

Descarga aquí toda la información en formato pdf:

 

diptico_curso_linguistica_PA_IMPRENTAR

 

 

 

OBJETIVOS:

 

 

 

1.- Reflexionar sobre la actual situación de la pluralidad lingüística de Aragón, su origen y la posible evolución de ésta.

 

2.- Conocer la diversidad de variedades de cada lengua de Aragón, tanto social como lingüísticamente.

 

3.- Adquirir competencias adecuadas en el uso de técnicas de investigación sociolingüística.

 

4.- Introducirse en la didáctica y las nuevas tecnologías en torno a las lenguas de Aragón.

 

 

 

DESTINATARIOS Y REQUISITOS:

 

• Profesores de los diferentes niveles educativos vinculados a las lenguas de Aragón o interesados en ellas;
• alumnado universitario del ámbito de la filología, magisterio, humanidades, sociología o antropología;
• y profesionales interesados en ejercer como profesores o como investigadores en torno a estas lenguas;
• así como público general.

 

 

 

Tendrán preferencia los titulados universitarios, pudiendo inscribirse profesionales relacionados con la materia en general.

 

Todos los inscritos sin titulación universitaria deberán presentar un breve Curriculum Vitae que justifique su interés por el curso.

 

 

 

PROGRAMA:

 

MIÉRCOLES 9 JULIO (área: sociolingüística)

 

 

9’00 h. Título: Conferencia inaugural, abierta al público: “El catalán en los documentos históricos aragoneses”. Ponente: Javier Giralt. Profesor Titular de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza. 10,30 h. Título: “Situación demolingüística de Aragón (lengua catalana y lenguaaragonesa)”. Ponente: Natxo Sorolla, investigador de la Universitat de Barcelona. 12,30 h. Título: “Los usos actuales del occitano. Del idioma de la intimidad a la lengua como patrimonio”. Ponente: Dominique Blanc. Doctor en Antropología. Investigador de la Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales, EHESS-LISST, Toulouse (Francia). 16,30 h.Título: “Taller práctico de realización de encuestas y de trabajo de campo (I)”. Ponente: Natxo Sorolla, investigador de la Universitat de Barcelona. 18,00 h.Título: “Taller práctico de realización de encuestas y de trabajo de campo (II)”. Ponente: Natxo Sorolla, investigador de la Universitat de Barcelona.

 

 

JUEVES 10 DE JULIO (área: nuevas tecnologías y comunicación)

 

9,00 h.Título: “El espacio mediático, la literatura y la producción editorial en catalán”. Ponente: Carles Terés (coordinador de “Temps de Franja” y escritor). 10,30 h. . Título: “Medios de comunicación en aragonés y nuevas tecnologías”. Ponente: Rubén Ramos. Periodista y profesor de la Universidad de Zaragoza. 16,30 h. . Título: “Taller práctico de nuevas tecnologías y lenguas de Aragón (I)”. Ponentes: Juan Pablo Martínez. Profesor de la Universidad de Zaragoza. Santiago Paricio. Lingüista e investigador. 18,00 h. . Título: “Taller práctico de nuevas tecnologías y lenguas de Aragón (II)”. Ponentes: Juan Pablo Martínez. Santiago Paricio.

 

VIERNES 11 DE JULIO (área: situación de las lenguas y variedades)

 

 

 

 

 

LUGAR DE REALIZACIÓN:

 

Universidad de Zaragoza.

 

Facultad Ciencias Sociales y del Trabajo

 

calle Violante de Hungría, 23. Zaragoza.

 

 

 

INFORMACIÓN Y PREINSCRIPCIONES:

 

Dr. Chabier Gimeno: chabierg@unizar.es

 

 

 

INSCRIPCIONES:

 

Fundación Empresa Universidad Zaragoza

 

cursos@feuz.es

 

O pinchando aquí.

 

 

 

PRECIO:

 

100 €.

 

Incluye materiales.

 

El alumnado interesado en solicitar beca debe contactar con el director del curso.

 

 

Plazas limitadas.

 

 

 

COLABORAN:

 

Grupo de Investigación “Estudios de la Sociedad del Riesgo”.

 

Asociación Aragonesa de Sociología.

 

Fundación Empresa Universidad Zaragoza.

 

Gara d’Edizions.

 

Aracultural.

 

 

 

PROFESORADO:

 

UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA

 

• Javier Giralt, Departamento de Lingüística General e Hispánica, Zaragoza.
  
• Juan Pablo Martínez, Instituto de Investigación en Ingeniería de Aragón, Zaragoza.
  
• José Antonio Saura, Departamento de Lingüística General e Hispánica, Huesca.
  
• Chabier Gimeno, Departamento de Psicología y Sociología, Zaragoza.
  
• Rubén Ramos, Departamento de Lingüística General e Hispánica, Zaragoza.
  

 

OTRAS UNIVERSIDADES Y CENTROS DE INVESTIGACIÓN:

 

• Ramon Sistac, Facultat de Lletres, Universitat de Lleida.
• Natxo Sorolla, Xarxa Cruscat del Institut d’Estudis Catalans – Universitat de Barcelona.
• Dominique Blanc, Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales, EHESS-LISST, Université de Toulouse-Le Mirail (Francia).

 

 

 

PROFESIONALES, EMPRESAS PRIVADAS E INSTITUCIONES PÚBLICAS:

 

• Carles Terés, director creativo de Terès & Antolín, Alcañiz. .
• Fernando Romanos, profesor de Educación Secundaria (coordinador del Programa Luzía Dueso en el Gobierno de Aragón), Zaragoza.
• Santiago Paricio, profesor de Educación Secundaria, Zaragoza.

 

 

 

Juan Pablo Martí

nez.

A semana venient, l’Asociación Aragonesa de Sociología organiza as “II Jornadas Aragonesas de Sociología” (http://www.aragonsociologia.org/7.html). O viernes de tardes i habrá una mesa de treballo sobre Luengas y identidatz, coordinada por Chabier Gimeno y Natxo Sorolla, y que contará con Ramon Sistac como ponent. Tamién se i presentarán bellas quantas comunicacions. http://www.aragonsociologia.org/6.html

Clara María Sansó Galiay pel projecte Una anàlisi comparativa de les actituds lingüístiques a la Franja de Ponent i Catalunya.

Borses d’estudi Països Catalans
13a convocatòria
Instituïdes l’any 2001, aquestes borses d’estudi s’adrecen a la promoció d’estudis que, en qualsevol àmbit científic, il·lustrin les relacions entre els diversos territoris del domini lingüístic català —entre dos territoris com a mínim—, sincrònicament o diacrònica.
En la sessió del 17 de març de 2014, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans, a proposta d’una ponència integrada per Ricard Guerrero i Moreno (secretari científic de l’IEC), Ramon Sistac i Vicén i Josep Gifreu i Pinsach (membres de la Secció Filològica), Salvador Giner i de San Julián (membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials) i Eva Serra i Puig (membre de la Secció Històrico-Arqueològica), ha acordat per unanimitat atorgar les borses d’estudi Generalitat de Catalunya corresponents a l’any 2014 de la manera següent:

Moviment Franjolí per la Llengua: Manel Riu: “La Franja som una unitat de destí en la desgràcia”.

Moviment Franjolí per la Llengua: La situació de la llengua a la Franja al FSC.

La situació de la llengua a la Franja al FSC

Estimats amics,

Amb aquesta Lletra de convit els informem de la trobada que tindrà lloc els dies 13 i 14 de juny a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Organitzada pel Departament de Filologia Romànica de la UB, s’emmarca dins de les activitats del projecte ParemioRom (FFI20011-24032) i compta amb la col·laboració del Centro Aragonés de Barcelona i la seva Colla de Charradors O Corrinche.

Serà una trobada per a compartir experiències i projectes d’estudi i difusió de la llengua aragonesa.

Si voleu més informació visiteu la pàgina web web de la trobada o envieu un email.

 José Enrique Gargallo Gil

Departament de Filologia Romànica de la UB

 Pau Arbués Cazo

——————————————————

 

 

Biernes, 13 de chunio

Primera ponenzia conbidata, mesa redoncha y comunicazions curtas

Puesto: Sala de Profesors de l’Edifizio Josep Carner

(Facultá de Filolochía de la UB)

 

9-9:45 oras.
Rechistro d’os participans

9:45-10 oras.
Auto d’ inaugurazión

10-11 oras.
Ponenzia de Ramón de Andrés (Unibersidad d’Obiedo): Medición de fronteras lingüísticas: una aplicación al asturiano y sugerencias para el aragonés.

11-11:30 oras.
Pausa con café

11:30-12 oras.
Presentazión d’a exposizión L’aragonés, lengua biba, a cuentas d’Antonio de la Rosa Botaya (CAB)

12-13:30 oras.
Comunicazions

15:30-17:30 oras.
Comunicazions

17:30-18 oras.
Pausa con café

18-19:30 oras.
Comunicazions

21 oras.
Zena en o Zentro Aragonés de Barzelona

23 oras.
Autuazión mosical en o Zentro Aragonés de Barzelona

 

 

Sabado, 14 de chunio

Segunda ponenzia conbidata, mesas redonchas y autibidaz culturals

Puestos: Sede de Alumni UB (Gran Via de les Corts Catalanes, 582) y CAB

 

10-11 oras.
Ponenzia de Juan Carlos Moreno Cabrera: Dialectología e ideología: el caso del aragonés.

11-13 oras. (Alumni UB)
Mesa redoncha sobre l’aragonés en os meyos de comunicazión y sobre os ligallos arredol l’aragonés, moderata por José Enrique Gargallo

13-14 oras.
Bermú mosical en o CAB

16 oras.
Excursión guiada por os puestos “aragoneses” de Barzelona

Taller de luengas i llengües, sabado 29 marzo |.

 

Llengües i identitat a Saragossa | Lo Finestró.

 

Els dies 16 i 17 de maig a Saragossa es celebraran les II Jornades Aragoneses de Sociologia en les que hi haurà la taula sobre “Llengües i identitat”. La proposta és especialment interessant, perquè és un bon esdeveniment per a crear bon clima entre la gent que fa recerca social sobre llengües i identitat, especialment al voltant de la Franja i de la llengua aragonesa. Coordinadors: Chabier Gimeno (professor de  la Facultat de Ciències Socials i del Treball de la UZ) y Natxo Sorolla (investigador en la Universitat de Barcelona); ponent, Ramon Sistac (professor de la Universitat de Lleida: Lengua, cultura, sentimiento, identidad y ciudadanía en la Franja: ¿un cocktail  explosivo o un reto creativo?

https://www.lafranja.net/?p=14305

http://www.aragonsociologia.org/7.html

Cinc alcaldes de la Franja a Catalunya Ràdio | Lo Finestró.

Cinc alcaldes de la Franja a Catalunya Ràdio

Ahir dia 4 de febrer va tenir lloc a Catalunya Ràdio una taula rodona amb els alcaldes de la Franja de Ponent: Josep Anton Chauvell, alcalde d’Alcampell, Magda Gódia, alcadessa de Mequinença, Josep Maria Salsench, alcalde de Calaceit, Alberto Moragrega, alcade de Beseit i José Guillén, alcalde de Camporrells. Els alcaldes expliquen que la segona Declaració de Mequinensa, signada el juny del 2013, ha ajudat a frenar les intencions del Govern d’Aragó amb l’aplicació de la nova Llei de Llengües que va rebatejar el català com a Lapao. Llàstima que no es va parlar de les associacions culturals de la Franja, nomes es va fer un brevíssim esment per part d’un del reunits.

Escolteu l’emissió aquí

El català a la Franja de Ponent – Catalunya Ràdio.

Aquest any 2014 es complirà el 25è aniversari de la seua mort, motiu per el qual la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya va acordar portar a terme una sèrie d’actes commemorant l’aniversari, en el transcurs d’aquest any 2014.

A tall de resum tot seguit fem referència als esmentats actes commemoratius:

a)      La revista Temps de Franja, editada per Iniciativa Cultural de la Franja, dedicarà els dos suplements literaris Styli locus de l’any a la figura de Desideri Lombarte, incloent-hi diverses aportacions de poesia i prosa inèdites de diferents autors.

b)      Es presentarà la novel·la Les aventures del sastre Roc d’Arça  a diferents llocs de la Franja i més enllà.

c)      L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) celebrarà la Trobada Cultural a la vila nadiua de Desideri Lombarte amb diferents actes en col·laboració  amb l’Ajuntament i l’associació de joves.

d)     Hi ha previstes també actuacions musicals.

e)      La tradicional lectura poètica de la diada de Sant Jordi al Matarranya es dedicarà a l’obra del poeta. El 15 d’agost a Bellmunt, dins de la tradicional jornada de lectura que organitza Ramón Mur, es llegiran Les aventures del sastre Roc d’Arça i A ti no te conozco, publicat al Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses.

f)       Si l’ASCUMA troba aportacions econòmiques suficients, es reeditarà el llibre Ataüllar el món des del Molinar, exhaurit de fa mol de temps, i s’actualitzarà l’exposició del mateix nom.

g)      Hi ha en estudi una possible presentació itinerant del poeta per algunes escoles de la Franja.

I com esta llista no és exhaustiva, poden sorgir nous actes.

De tots aquests actes es farà la màxima publicitat, tractant d’implicar les institucions públiques aragoneses i d’altres terres de parla catalana, per fer-los arribar a un públic ampli.

 

Desideri Lombarte i Arrufat va néixer a Pena-roja de Tastavins (Mas del Molinar) a l’Alt Matarranya el 7 de febrer de l’any 1937. Als onze anys va anar a estudiar el batxillerat a les Escoles Pies d’Alcanyís, tot i que als 15 anys va deixar els estudis per anar a treballar la terra a casa. Després, als 19 anys deixà la vila i marxà a Barcelona a treballar i on estudiaria delineació. Al 21 anys començà un nou treball com aprenent al despatx de l’arquitecte Enrique Rovira i als 23 entrà a l’Escola d’Aparelladors. L’any 1961 es va casar amb la pena-rogina Rosalia Gil, i va fixar el seu domicili al barri d’Horta de Barcelona, un barri tranquil on romandria moltes estones dibuixant, escrivint, conversant i descansant.

Malauradament a finals del 70 va haver de deixar el treball per motius de salut, la qual cosa va obrir una nova etapa en la seua vida: d’ençà del 1980 disposà de temps per pensar i dedicar-se a allò que l’agradava de debò, que no era altra cosa que escriure. Tot i que va viure força temps a Barcelona, on mai es va sentir estrany, pràcticament tota la seua obra la situa a la seua vila i al Matarranya, i en la seua llengua: el català pena-rogí. Tan sols en 9 anys va escriure una extensa obra que, sense dubte, el situa com a l’escriptor més prolífic del Matarranya i de més qualitat literària.

El 3 d’octubre de 1989 a Barcelona, el feble cor del poeta, activista cultural, coofundador de l’Associació Cultural del Matarranya i entusiasta i il·lusionat en els seus treballs literaris i d’investigació, va perdre el batec definitivament.

Els primers escrits d’en Desideri van aparèixer els anys 80 a les revistes Andalán, Rolde, Gaceta del Matarranya, Desperta ferro!, Sorolla’t, La Comarca, Butlletí Interior d’Onomàstica i Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses. El 1987 va publicar a la Col·lecció Pa de Casa de la Diputació General d’Aragó dues obres, Pena-roja i Vallibona, pobles germans (teatre) i Romanços de racó de foc i Poemes de vida i mort (poesia). Cap obra més es publicaria en vida del poeta pena-rogí. Anys més tard, l’Associació Cultural del Matarranya —dins de la Col·lecció Lo Trull— i aquesta mateixa associació juntament amb l’Institut d’Estudis del Baix Cinca —a les col·leccions Quaderns de la Glera i Quaderns del Cingle—  publicaren la majoria de les seues obres.

Obra poètica

1991: A l’ombra de les roques del Masmut, Col·lecció Quaderns de la Glera.

1993: Sentències comentades i Voldria ser, Col·lecció Lo Trull.

1994: Romanços mai contats/Boires i borrim, Col·lecció Pa de Casa.

1995: Cartes a la Molinera i La bona vida i la mala bava, Col·lecció Lo Trull.

1999: Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses, Col·lecció Lo Trull.

2000: Ataüllar el món des del Molinar (antologia), Col·lecció Lo Trull.

Teatre

1992: Teatre Inèdit, Col·lecció Quaderns de la Glera.

Narrativa

1997: Memòries d’una desmemoriada mula vella. La 2ª edició a la Col·lecció Quaderns del Cingle, 2008.

2010: Les aventures del sastre Roc d’Arça, Col·lecció Lo Trinquet (Instituto de Estudios Turolenses)

Investigació

1990: 600 Anys de Toponímia a la Vila de Pena-roja, Col·lecció Llibres de Ponent III.

1999: Pena-roja. Una vila de frontera, Associació Cultural de Pena-roja.

Sobre l’autor s’han publicat: Epistolari (2002, a cura d’Artur Quintana, Col·lecció Lo Trill); el CD Quedarà la paraula (2002), poemes musicats i cantats per Túrnez i Sesé; i  el CD de gravació col·lectiva Una Roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte (2002).  El Duo Recapte ha actuat en multitud d’indrets i ocasions recitant, amb acompanyament musical, els poemes d’en Desideri, i alguns grups i cantants també han posat música i han cantat poemes del pena-rogí.

                                                                              Associació Cultural del Matarranya

                                                                          

Sobre la meua entrevista a Radio Nacional d’Andorra | Lo Finestró.

 

“La dificultat de ser una frontissa”

Agustí Mas. Andorra.

/ 20.01.2014

“L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) se sent menystinguda pel Govern d’Aragó. Li ha deixat a “zero” totes les subvencions i li fa el buit quan convida representants del govern de Catalunya als actes, de cultura i llengua, que organitza. Ho ha explicat el José Miguel Gràcia al programa Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, que contextualitza els fets en la situació econòmica i el procés polític obert Catalunya…” Continueu llegit

Per escoltar l’entrevista entreu aqui

Iguals o uniformes | L’ esmolet.

Iguals o uniformes

A Espanya, potser a causa de l’herència deixada pel Decret de Nova Planta, costa d’entendre la diferència entre ser iguals i ser uniformes. En nom d’una pretesa “igualtat” no s’assumeixen amb l’entusiasme que correspondria les singularitats dels seus territoris. Sóc el primer defensor d’aquesta igualtat, ja que, si som iguals, és que tots tenim els mateixos drets. La meua família, per exemple, som aragonesos de parla catalana. Per què no podem tenir els mateixos drets que els aragonesos castellanoparlants? Està clar que el fet de tindre una llengua comuna és un gran avantatge. Les peripècies històriques han fet que a Espanya sigue el castellà: cap problema, sempre que els meus compatriotes de llengua castellana sàpiguen, assumisquen que el nostre idioma té els mateixos drets que el seu. És a dir, que les meues filles haurien de poder estudiar EN la llengua de casa (que també és la d’una part del territori) i usar-la amb la mateixa naturalitat amb la que ells fan servir el castellà. Si el que volen el meus benvolguts paisans és que xarrem com ells i prou, on és la igualtat? Jo només hi veig uniformitat. Fa més de 30 anys que tenim democràcia i Estat de les autonomies, però per algun motiu, en l’imaginari dels monolingües i els assimilats (sovint més radicals que els propis monolingües, ja que consideren que el seu idioma és un xapurrejat), els que tenim una cultura no castellana no tenim els mateixos drets. Molts dels que ens governen (i per extensió molts dels seus governats) consideren que tot el que no és castellà no és prou espanyol. I només s’ocupen de defensar una de les llengües que es parlen a l’Estat: la més forta. Penso que en aquesta incomprensió gairebé orgànica rau l’origen dels desitjos d’alguns de separar-se.

La Comarca, columna «Viles i gents», 17 de gener de 2014

Taula de llengües i identitat a les II Jornades Aragoneses de Sociologia | Xarxes socials i llengües.

 

Els dies 16 i 17 de maig se celebrarà les II Jornades Aragoneses de Sociologia en les que hi haurà la taula sobre “Llengües i identitat”. La proposta és especialment interessant, perquè és un bon esdeveniment per a crear bon clima entre la gent que fa recerca social sobre llengües i identitat, especialment al voltant de la Franja i de la llengua aragonesa. Ah, i és una nova bona oportunitat d’escoltar al ponent: Ramon Sistac! Tos enganxo més avall los enllaços a la crida d’articles:

 

 

Mesa de LENGUAS E IDENTIDADES

 

Coordinadores: Chabier Gimeno (profesor en la Facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo de la UZ) y Natxo Sorolla (investigador en la Universitat de Barcelona); 

 

Contacto: chabierg@unizar.es y natxosorolla@gmail.com

 

• Ponente, Ramon Sistac (Profesor de la Universidad de Lleida): “Lengua, cultura,sentimiento,identidad y ciudadanía en la Franja: ¿un cocktail explosivo o un reto creativo?”

Call for Papers (Aragonés / Castellano / Catalá)