Skip to content

Archive

Category: Situació sociolingüística

Programa Bien Dicho sobre Aiguaviva

… abans de venir al lloc ja em van picar (crec que un conegut des de Saragossa els va donar el meu telèfon) i em van demanar col·laboració per aparèixer al seu programa. Ja la conversa que vaig tindre amb la periodista va ser una mica tirant ja que insistia a nomenar  la nostra llengua com a “chapurriau” i de seguida vaig poder adonar-me de les intencions que tenia la direcció del programa i la pròpia cadena de TV aragonesa sobre la nostra llengua i cultura. Malgrat això vaig quedar amb ells a l’Hotel d’Aiguaviva però després de “pensar molt amb la coixinera” sobre el tipus de programa que volia fer la cadena vaig prendre la decisió de comunicar-los  l’endemà que no apareixeria en el seu “documental”.
El dia assenyalat em vaig presentar i vaig veure un equip de set o vuit persones (totes molt jovens) dirigits per un jove periodista molt amable però completament ignorant  de tot allò que suposa una població bilingüe, ignorant sobre el que és la història d’Aragó, sobre què és i que significa “llengua”, “parla” i “dialecte”, sobre la diversitat pròpia de la nostra terra ARAGÓ, pero d’eixe Aragón amb mayuscules divers i ric culturalment … i amb el ferm propòsit de fer un programa “castís”, “xaró” i populista.
D’altra banda els vaig preguntar si algun d’ells sabia català o aragonès, o bé si tenien alguna noció d’aquests idiomes. Cap sabia més que castellà, quelcom que els vaig recriminar i els vaig avisar que els duria problemes ja que els veïns del poble no parlarien clarament en la seua llengua si no hi havia algun d’ells que iniciarà les converses i preguntes en català. I així va ocórrer, van tindre realment dificultats per a gravar en català als aiguavivans ja que ells no estàn avesats a parlar amb la seua llengua si hi ha gent present que no domina el català.

De totes maneres, la conversa amb els periodistes va ser normal i no va pujar de to. Per un moment vaig tenir la sensació de que havia pogut, en part, fer reflexionar als periodistes sobre les seves primeres intencions quant a la línia i filosofia del programa. Inclos vaig fer un cridament a la seua condició de universitaris, de persones amb una formació per reconduir una mica les seues intencions i tractar amb respete i dignitiat la nostra llengua, la nostra cultura que al cap i a la fi significava tractar-nos a naltres mateixos, com a aragonesos, amb dignitat i respete. Fins i tot abans d’emetre’s el programa els vaig ajudar a traduir algunes paraules i expressions que van replegar incloent les formes normalitzades i també respectant les variants dialectals propies del lloc.

Els vaig insistir en la idea que la variant del català occidental d’Aiguaviva és molt genuïna, que està avalada  per il.lustes lingüistes i per universitats (entre la qual es troba la de Saragossa), és un “tresor lingüístic” conservat pels veïns del poble durant gairebé cinc-cents anys mantenint-se exclusivament gràcies a la transmissió oral dels aguavivans, sobretot des de fa gairebé tres-cents anys. Això diu molt de la tenacitat, del geny, i del caracter dels habitants d’este lloc i dels pobles de tota la Franja d’Aragó en haver conservat una llengua i una cultura durant tant temps i haver-la transmès als seus fills simplement amb el “boca a boca” sense l’ajuda de ningú i de cap administració. Esta cultura està i volem que estiga integrada dins d’eixe Aragó divers.

Però, després de veure el programa crec que se’ns ha faltat profundament al respecte i a més la nostra pròpia televisió, la tv aragonesa, un “ente” que últimament es dedica a “esclafar” amb excessius programes de jotes, “toros” i recorreguts pels pobles d’Aragó sense un contingut cult, original i veritablement informatiu i cultural,  intentant uniformar tota la rica cultura aragonesa daball els vells i “casposos” estereotips costumistes decimonómics i per què no dir-ho “franquistes” que vam patir durant més de quaranta anys, és a dir: jotes, “cachirulo”, “baturros”, “toros”, reys i princeps, virgens del Pilar…

Estos dies a Aiguaviva en moltes converses i tertúlies amb veïns he expressat el meu punt de vista i la meva indignació. Sí que hi ha gent que reconeix que el que van fer va ser un insultant nyap, sobretot les persones (fils del lloc) que resideixen a Catalunya i també algunes que están a Zaragoza, però són els menys. La majoria de la gent es queda amb l’anecdòtic i amb el fet que isca el seu lloc a la televisió i no li’l recrimino, en part és una reacció normal. Tantmateix també crec que hi ha molta gent que  fa no fa  entenen que hi ha alguna cosa que no quadra en este tipus de programes i en el fons es senten ofesos i “ninguneados” però no ho expressen amb tota l’energia que seria necessari. La meua opinió és que aquest és precisament el problema que existeix i que tenim a tota la Franja d’Aragó.

P. C.

Programa Bien Dicho sobre Aiguaviva

El Punt Avui – Notícia: Pacte congelat a la Franja.

Catalunya i Aragó van signar fa un any i mig un acord de reciprocitat perquè TV3 es veiés a la Franja. S’ha augmentat la potència del senyal però no s’hi han posat repetidors

Les antenes de transmissió de televisió del Mont Caro, al parc natural dels Ports. Foto: ABRAHAM SEBASTIÀ.

L’acord el van signar els governs anteriors amb una vigènciade quatre anys

El govern de la Generalitat i el d’Aragó van signar el 13 d’octubre del 2010 un acord de reciprocitat per garantir que el senyal de TV3 i la resta de canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals es veiés a totes les poblacions de la Franja de Ponent, i al mateix temps la televisió pública aragonesa es pogués sintonitzar a les comarques occidentals i a la costa de Tarragona.

Un any i mig després, aquell acord continua vigent, però congelat. S’havien d’aixecar 34 repetidors en territori de la Franja per poder rebotar fins a tots els racons d’aquestes comarques el senyal de TV3 emès des dels emissors del Segrià, l’Alta Ribagorça i les Terres de l’Ebre en direcció a Aragó. No se n’ha aixecat cap, encara. L’acord preveia també fer una despesa de 500.000 euros en aquestes instal·lacions i altres operacions tècniques, els quals havien de ser aportats per les dues administracions, però la implantació de l’acord no ha arribat.

El que sí s’ha fet és augmentar la potència des dels emissors catalans en direcció a les comarques de la Franja. I sembla haver obtingut bon resultat. Paulí Fontova, tinent d’alcalde de Calaceit (Matarranya) i en el passat un dels activistes a favor de TV3 a la Franja, explica que d’ençà de l’acord el senyal es rep per fi correctament a tota la comarca, excepte als pobles que no són catalanoparlants, com ara Alcanyís. I el mateix passa a la Llitera, el Baix Cinca i la Ribagorça, excepte en els punts on l’orografia no ho permet. Carles Barrull, promotor de Convergència Democràtica de la Franja a la Ribagorça, explica que diversos pobles no reben el senyal correctament. El terreny no ho permet i sense repetidors no hi ha senyal.

A l’acord, s’hi va arribar perquè la implantació de la televisió digital va deixar sense senyal els pobles de la Franja de Ponent que, en la seva majoria, havien rebut fins llavors el senyal de TV3 sense problemes, orientant les antenes cap als repetidors del Montcaro o Alpicat. Amb el nou senyal digital necessitaven més potència i proximitat per a la recepció. Per trobar una solució global, el govern català va iniciar converses amb el d’Aragó, les quals van culminar l’octubre del 2010 amb la signatura de l’acord de reciprocitat.

Els dos governs van donar una gran importància a l’acord, especialment el català. Qui era llavors conseller de Cultura, el republicà Joan Manuel Tresserras, va anar a signar-lo a Lledó, al Matarranya, acompanyat pel llavors director de la CCMA, Enric Marín. Per part aragonesa, el va signar el conseller de la Presidència, el socialista Javier Velasco. Ara tots dos governs han canviat de color polític i a Aragó mana una coalició del PP i el PAR. L’acord tenia una vigència de quatre anys. De moment, fa un any i mig que està congelat.

Les associacions de la Franja demanen polítiques educatives per preservar el català | Comarques Nord.

 

Les associacions de la Franja demanen polítiques educatives per preservar el català

comarquesnord.cat . Matarranya . divendres, 27 d’abril de 2012 . | Deixa un comentari
Etiquetes:

Les associacions històriques de la Franja han advertit sobre la fragilitat de la llengua catalana al territori i han demanat la necessitat de polítiques educatives a Aragó per a preservar-la. En concret, les associacions culturals històriques de la Franja (com són l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, l’Associació Cultural del Matarranya i el Centre d’Estudis Ribagorçans) aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja han posat sobre la taula un manifest en defensa del foment i la preservació de la llengua catalana i autòctona del territori a les comarques de la Franja.

En este manifest se declara que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer “els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana”, i que “qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és patrimoni de les nostres comarques històriques (del Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó–Casp)”. A més, es defensa que este patrimoni es manté amb una fragilitat excessiva i des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove.

Per la qual cosa, lo manteniment de la llengua catalana com a patrimoni de les nostres comarques depèn del reconeixement de la llengua per part de les institucions, i també “especialment cal que l’ensenyament obligatori assegure la plena competència lingüística del català i el castellà de tota la població a les nostres comarques. Només una política decidida per l’alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural en l’actualitat”. A la vegada, les associacions reconexien que “preocupen profundament les declaracions fetes les darreres setmanes per part de màxims dirigents de les institucions aragoneses que qüestionen l’existència d’aquesta llengua i els drets lingüístics dels seus parlants”.

. Demanen reconeixement des d’Aragó
Per això, les associacions històriques de la Franja exigeixen que es reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa, que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de la llengua catalana i aragonesa a les comarques on és la llengua històrica; i que es facen d’una vegada, per part de les institucions, campanyes actives d’informació i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, com en forma part del de tota la humanitat.

Membres del CUSC al X Congrés Internacional de Lingüística General « CUSC-UB.

Membres del CUSC al X Congrés Internacional de Lingüística General

El 10è Congrés Internacional de Lingüística General, celebrat entre el 18 i el 20 d’abril de 2012 a la Universitat de Saragossa, va ser enfocat cap a l’intercanvi d’informació i recrea sobre els diversos components del llenguatge i les llengües estudiats des de diferents perspectives teòriques.

Natxo Sorolla i Xavi Tenorio, sociòlegs membres del CUSC, van presentar, respectivament,  les següents comunicacions: “Llengua familiar, convergència i divergència lingüística. Anàlisi de Xarxes Socials a la Franja” i “Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton i al·lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja”.

Les llengües d’Aragó al primer terç del segle XX, per J. L. Aliaga « Xarxes socials i llengües.

L’autor m’ha fet arribar la informació d’un llibre. Crec que serà recomanable per a explorar l’origen del reconeixement del català a la Franja. De fet, el llibre sobretot disposa d’informació de l’aragonès. Però hi ha alguns punts que em pareixen summament interessant. Potser pel que es publicava sobre el català de la Franja. Però sobretot, per comprovar allò que no se sabia a principis de segle passat.

  • Las lenguas de Aragón en el contexto sociológico de la época
  • ¿Qué se sabía del aragonés y del catalán de Aragón en torno a 1900?
  • Un silencio clamoroso: el catalán de Aragón
  • Colecciones de voces de Valjunquera (Gregorio Burgués Foz)
  • Mapa de la Provincia de Huesca dividido en regiones filológicas, de Benito Coll Altabás (1902)

Adquirir el llibre

Portada i índex del llibre

 

LAS LENGUAS DE ARAGÓN EN EL PRIMER TERCIO DEL SIGLO VEINTE. VOL. 1. Inéditos, rarezas y caras B

José Luis Aliaga Jiménez

PBP:22 EUR

Este primer volumen sobre LAS LENGUAS DE ARAGÓN EN EL PRIMER TERCIO DEL SIGLO VEINTE se circunscribe cronológicamente al periodo comprendido entre 1901 y 1917. En ese lapso temporal se gestaron los textos publicados aquí (en su mayoría, inéditos hasta la fecha; de singular rareza, algunos; y otros, complementarios de ediciones anteriores). Al analizarlos se ha colocado el foco de atención en su condición de valiosas piezas integrantes del continuo historiográfico sobre las lenguas de Aragón. Así, el estudio que precede al conjunto documental pretende poner de relieve que la historiografía lingüística aragonesa puede entenderse como un relato –fragmentario y en proceso de (de)construcción– cuyos constituyentes más o menos remotos, como los incorporados en los primeros años del siglo pasado, todavía se dejan oír nítidamente en el momento presente.

ÍNDICE
Nota preliminar . 11
La cuestión de las lenguas de Aragón a comienzos del siglo veinte (1901-1917) . 15
Las lenguas de Aragón en el contexto sociológico de la época . 23
¿Qué se sabía del aragonés y del catalán de Aragón en torno a 1900? . 32
Un silencio clamoroso: el catalán de Aragón . 33
Impericia y prejuicio. El imposible renacimiento del aragonés . 49
El problema de la lengua en las instituciones culturales de Aragón . 52
Rebuscando en el pasado: la legitimación teórica
del regionalismo lingüístico . 63
Una ciencia exótica. Que la lingüística no te arruine
una convicción sólida . 76
Nota fi nal . 86
Bibliografía . 87
Ilustraciones . 93
Lenguas y academias en la prensa aragonesa (1901).
A propósito de Cantas baturras de Gregorio García-Arista . 105
El post scriptum de Cantas baturras, de Gregorio García-Arista . 107
El Mercantil de Aragón . 110
Diario de Zaragoza . 112
Diario de Avisos de Zaragoza . 123
El Noticiero . 137
Textos y testimonios sobre las lenguas de Aragón. Los Juegos Florales de Zaragoza (1901-1904) . 139
Colección anónima de voces aragonesas, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1901) . 141
Colección de voces aragonesas, presentada a los Juegos Florales de de Zaragoza (1902). Mosen Alfredo Llatsé y Mompón . 147
Colección de voces alto-aragonesas, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1903). Apéndice. Benito Coll y Altabás . 169
Colección de voces aragonesas, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1903). Mora de Rubielos. Joaquín Villarroya Casanova . 171
Colección anónima de voces aragonesas, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1904). La Almunia de Doña Godina . 185
Colección de refranes, modismos y frases usados en el Alto Aragón, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1902). Benito Coll y Altabás . 203
Nuevos documentos del Estudio de Filología de Aragón (1915-1917) . 271
La Memoria de 1919 . 273
La Memoria de 1930 . 278
Colección de voces de Barbastro (fragmento). Nicolás Santos de Otto y Escudero . 281
Colección de voces de Berdún. Manuel Martínez . 283
Colección de voces de Oliete y Alcaine. José María Ramos Loscertales . 285
Colección de voces aragonesas. Bienvenido Royán . 287
Colecciones de voces de Valjunquera (fragmento). Gregorio Burgués Foz . 291
Colección de voces de Sádaba (Cinco Villas). Policarpo Núñez . 295
Colección de voces de Adahuesca. Mariano Supervía . 299
Colección de voces del Bajo Aragón (Calanda). Miguel Sancho Izquierdo . 305
Colección de voces aragonesas (fragmento). Fernando de Juan y del Olmo . 311
«Introducción (fragmento)» a la Colección de voces del dialecto alto-aragonés, presentada a los
Juegos Florales de Zaragoza (1902). Benito Coll y Altabás. 343
Mapa de la Provincia de Huesca dividido en regiones fi lológicas, de Benito Coll Altabás (1902)

Libros – LAS LENGUAS DE ARAGÓN EN EL PRIMER TERCIO DEL SIGLO VEINTE. VOL. 1. Inéditos, rarezas y caras B – Gara d’Edizions – Gara d’Edizions.

 

Imachen de portalada d'o libro

LAS LENGUAS DE ARAGÓN EN EL PRIMER TERCIO DEL SIGLO VEINTE. VOL. 1. Inéditos, rarezas y caras B

José Luis Aliaga Jiménez

PBP:22 EUR

Este primer volumen sobre LAS LENGUAS DE ARAGÓN EN EL PRIMER TERCIO DEL SIGLO VEINTE se circunscribe cronológicamente al periodo comprendido entre 1901 y 1917. En ese lapso temporal se gestaron los textos publicados aquí (en su mayoría, inéditos hasta la fecha; de singular rareza, algunos; y otros, complementarios de ediciones anteriores). Al analizarlos se ha colocado el foco de atención en su condición de valiosas piezas integrantes del continuo historiográfico sobre las lenguas de Aragón. Así, el estudio que precede al conjunto documental pretende poner de relieve que la historiografía lingüística aragonesa puede entenderse como un relato –fragmentario y en proceso de (de)construcción– cuyos constituyentes más o menos remotos, como los incorporados en los primeros años del siglo pasado, todavía se dejan oír nítidamente en el momento presente.

352 Pachinas

g de peso

Formato de 17 x 24 cm cm

Añada d’edizión: 2012

Colezión: Ainas

ISBN: 978-84-8094-064-1

Contiene mapa de Huesca con las divisiones filológicas (1902) de Benito Coll y Altabás

Presentem les primeres dades del projecte sobre anàlisi de xarxes socials a la Franja « Xarxes socials i llengües.

 

Demà presento Llengua familiar, convergència i divergència lingüística. Anàlisi de xarxes socials a la Franja al Congrés de Lingüística, que se celebra a la Universitat de Saragossa. Intentarem discutir els resultats dispars entre una les dades en població adulta que mostren l’extensió del català  a la Franja i el seu manteniment, en oposició a les dades de població escolar, on l’ús del català és molt minoritari. L’anàlisi de xarxes socials ens resulta de vital importància per a interpretar aquest punt d’inflexió en què es troba el català a la Franja

Amb Xavier Tenorio Segarra i els participants del projecte RESOL  presentarem també Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton i al•lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja . Hi analitzem l’associació que hi ha entre els usos lingüístics, l’origen geogràfic i el territori de residència.

Asoziazión Nogará Religada – Chornadas d’as Luengas d’Aragon de l’Asociacion Cultural Nogara.

Concierto XVIII Chornadas d’as Luengas d’Aragón

 

http://www.facebook.com/events/133465333451679/

Los Xeic! trien lletres de Desideri Lombarte per a gravar el proper videoclip 14 febrer 14UTC 2012

Posted by xarxes in xarxes.
trackback , edit post

Los Xeic! són un grup de les Terres de l’Ebre que al seu darrer disc van incloure lletres de Desideri Lombarte. Ho explicàvem a este apunt:  Xeic! Xaica! Eic! Uic! Ec! 

I han anunciat que en lo tema Pàtria menuda, que sorgix d’un poema de Desideri, han gravat lo seu darrer videoclip. Ja en van gravar un en la lletra del poeta matarranyenc Amics treballadors. Esperem poder-lo sentiri veure  molt prompte. La nostra pàtria són los nostres amics!

 

NOU VIDEOCLIP..

Este cap de setmana passat ens vam estar gelant de fred mentres gravabem el que serà el nostre proper videoclip. El tema escollit ha estat pàtria menuda de l’últim treball Sirga. El video ens passejarà per diferents indrets de la nostra comarca, la nostra petita pàtria, llocs com el castell de Miravet, el poble vell de Corbera d’Ebre, etc…

El que si que us podem avançar es que no serà l’últim videoclip d’aquest any…

Per anar obrint boca us deixem unes imatges de la gravació.

Llengua i seducció

Jornades per la dignificació lingüística

 

Fraga (Baix Cinca)

 

-Divendres, 16-3-12, Hotel Casanova (Av. Madrid 54).

21:00:  Sopar  presentació del llibre Llengua i emoció. 7 mirades sobre el goig de ser a cura d’Àngel Velasco i Quim Gibert, coeditors.

 

-Dissabte, 17-3-12, Palau Montcada (c/ St. Josep de Calassanç, 12).

10:00.- Obertura a càrrec de Francesc Ricart, coordinador del Casal Jaume I de Fraga.

 

10:15.- Ponència Un món, dues literatures, mil punts de vista a càrrec de Francesc Serés, escriptor. Presentarà: Francesc Ricart.

 

11:00.- Ponència La antiseducció del genocidi a càrrec de Josep Ma. Prim, assagista i autor del llibre Contra la Franja. Crònica de l’agressió a la llengua, al Bisbat i al Museu de Lleida Presentarà: Quim Gibert, psicòleg.

 

11:45.- Descans

 

12:15.- Xerrada sobre «L’experiència d’Escola Valenciana, federació d’associacions per la llengua», a càrrec de Diego Gómez, en representació de l’entitat. Presentarà Àngel Velasco, filòleg.

 

12:45.- Ponència Renaixement de la llengua hebrea. Un model a seguir a càrrec de Tessa Calders, directora de l’Institut del Món Juïc. Presentarà: Ma. Eugènia Cabrera, hebraista.

 

Programa complementari del cap de setmana:

17:00.- Passeig per la Fraga antiga a càrrec de Joaquim Salleras, historiador. Punt de trobada: rotonda del Sotet.

 

-Diumenge, 18-3-12

10:00: Eixida Naturalista amb José Luis Escuer, biòleg. Punt de trobada: rotonda del Sotet.

 

Organització:

Casal Jaume I de Fraga, amb el suport d’Òmnium Cultural de Ponent, Fogaril i calaixera, Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i Fundació Reeixida.

Ahiere hese feito 75 anyos Desideri Lombarte

Os suyos vecíns feran una cursa o domingo dica o Tossal d’els Tres Reis ta remerar-lo.

Desideri Lombarte (Foto: lafranja.net)

Desideri Lombarte ye un d’os escritors contemporanios mas importants d’a literatura catalana en Aragón, destacó como poeta, encara que tamién escribió teyatro y novela, fació treballos de rechira historica y antropolochica, articlos d’opinión, amás de numerosos debuixos tar ilustrar os suyos treballos.

Estió tamién un important dinamizador cultural que fació parti d’os movimientos culturals que emercheban con fuerza en os anyos ueitanta con a ilusión d’a democracia. Entre atras cosas, treballó a-saber-lo por a dignificación d’a suya luenga en Aragón y estió miembro fundador y vicepresident de l’Asociación Cultural d’o Matarranya y un d’os organizadors en Aragón d’o II Congreso d’a Luenga Catalana.

Naixiu o 7 de febrero de 1937, en o preto d’a Guerra Civil Espanyola, d’o Mas del Molinar, en o temin de Penyarroya de Tastavins. A os quaranta y quatre anyos, a gravetat d’o suyo estau de salut, con afeccións renals y cardiacas l’obligan a deixar a suya faina de delineant y decide adedicar-se a la suya gran pasión, escribir y investigar. Asinas, a suya trachectoria como escritor se concentra en os diez zaguers anyos d’a suya vida. Una decada prodichiosa, curta pero intensa, mientres a quala produce una gran y variata obra. Morió en octubre de 1989, con cinquanta y tres anyos, quan yera en l’inte mas rico y prolifico d’a suya trachectoria literaria.

Con motivo d’o 75º aniversario d’a suya naxedura, os suyos vecíns, ta conmemorar-lo, feran una gambada o domingo 12 de febrero por totz aquers pinars y cortixos que acompanyón a suya memoria y a suya obra como eterno emigrant, dica o Tossal d’els Tres Reis.

Fuent: https://www.lafranja.net/?p=8452

Ahiere hese feito 75 anyos Desideri Lombarte | Arredol.

El CINGA FORUM’12 a mitjan de març

El dies 10, 16 i 17 de març tindran lloc a Fraga unes “Jornades per la dignificació de la llengua” com a contingut del CINGA FORUM’12.

(Veieu un avanç de programa a Cinga Fòrum)

mitjançantEl CINGA FORUM’12 a mitjan de març « Lo finestró del Gràcia.

La profesora de la Universidad de Zaragoza María Teresa Moret impartía una conferencia en Jaca sobre “las lenguas que hablaban nuestros antepasados aragoneses”, enmarcada en la programación de la Universidad de la Experiencia. Moret señalaba que en la Edad Media en Aragón convivían cuatro lenguas: el aragonés, catalán, castellano y latín.

En aquella época la convivencia de varias lenguas “era un hecho normal, sin ningún tipo de conflicto”, ha señalado Moret.

A partir de documentación medieval, la conferenciante, se acercaba, por una lado, a la realidad lingüística de Aragón en el siglo XIV, una etapa en la que, señalaba, la convivencia entre lenguas como el latín, el castellano, el aragonés o el catalán, era algo natural, especialmente en algunas comarcas aragonesas, y a la lengua hablada “que esos textos pretenden representar, y de la que faltan muchas cosas por conocer”.

María Teresa Moret, doctora en Filología Hispánica, es especialista en la lengua catalana en Aragón. Su tesis doctoral, Documentació notarial aragonesa del segle XIV escrita en català. Edició i estudi grafemàtic, leída en 2010, fue la primera redactada y defendida en catalán en la Universidad de Zaragoza.

Esta investigadora, que forma parte del Grupo de Investigación del Catalán en Aragón (GRICAR), ha publicado trabajos lingüísticos sobre Fraga, Roda de Isábena y otros puntos de la Ribagorza, Mequinenza, o el Matarraña. Entre ellos están “Dos protests de Fraga del segle XIV”, “A propòsit d’alguns antropònims en fonts documentals medievals ribagorçanes”, “Contribución al estudio del léxico de la navegación fluvial en Mequinenza, “Sobre un plet del monestir de Roda d’Isàvena. A propòsit del contacte de llengües a la Ribagorça del segle XIV” o “Notes sobre onomàstica medieval de Mequinensa i Favara del Matarranya”,

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca ha fet públiques les beques d’investigació Amanda Llebot 2011. En la convocatòria general, la beca s’ha concedit a Hugo Sorolla Orús, estudiant de lingüística de la UB, pel projecte “Bases per a una gestió lingüística ecològica a la ciutat de Fraga” treball de l’assignatura “Ecologia i Política Lingüístiques” supervisat per la professora Vanessa Bretxa.

Beca per al treball “Bases per a una gestió lingüística ecològica a la ciutat de Fraga” d’Hugo Sorolla « CUSC-UB.

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja