Skip to content

Archive

Category: Aragó, Catalunya, País Valencià

Origen: Reflexions sobre la Franja davant el procés català – Terra Veu

LA CALA DE SOPEIRA I EL GOLF DE CASTELLONROI

Un tema tan polèmic com és la independència de Catalunya pot inquietar milers de catalans, pot neguitejar-los o excitar-los d’una manera especial, essent la seva terra la que pot desprendre’s de la resta de l’Estat espanyol. Així és com també en el territori que fa frontera, l’anomenada Franja de Ponent, hi ha una situació d’incertesa generalitzada. Què és el que passaria amb aquest formós territori de parla catalana (o més aviat de parla indecisa, de llengua dubtosa, oi, senyors del govern d’Aragó?) si Catalunya es fes independent? Què passaria amb aquesta variant dialectal tan especial?

Des del punt de vista personal, essent filla d’una mare nativa d’Albelda (La Llitera) i d’un pare nadiu de Vilanova de Segrià (El Segrià), residint a aquest segon, estic vivint una situació d’autèntica incertitud. Els meus avis, que ambdós viuen a la població de la Franja han desenvolupat una actitud satírica envers aquest tema. Tot sovint parlen sobre la possible platja a la Llitera, si Catalunya se’n desprèn definitivament. També fan menció de l’impost de duanes que hauríem de pagar quan, cada dissabte, anem a comprar el deliciós pa de pagès del forn de Chaquín. “Al final, potser ens sortirà més car el pa que la gasolina!” diuen a tall d’ironia.

Deixant de banda les infinites paròdies que poden fer-se al respecte, la veritat és que no em sento precisament inerme puix que, des de l’àmbit de la sociolingüística, es troben desconcertats, essent per a ells una situació molt especial i molt nova.

Tot i així, però, es preveu que les coses a la Franja de Ponent no canviïn gaire. El que sí que pot succeir és que des de l’Aragó, en general, s’adopti una postura bel·ligerant i rancuniosa amb el conjunt de Catalunya. “Jo crec que la gent de Franja continuarà fent la viu-viu com ha fet durant tota la seva història, és a dir, jugar amb dues baralles, que és allò que en diuen fer-se l’andorrà.” advera el doctor en filologia catalana Ramon Sistac i Vicén en una entrevista.

I vosaltres què en penseu gent de la Franja, prendríeu el sol a la cala de Sopeira, o bé us manifestaríeu al golf de Castellonroi?

Origen: Wha’s Like Us: Aragon keeping an eye on the neighbours as Catalans seek indy (From The National)

Martin Hannan Journalist
Zaragoza, the capital of Aragon

Zaragoza, the capital of Aragon

THE people of the Aragon region in Spain are constantly keeping an eye on their nearest neighbours in Catalonia as that region prepares for its independence referendum that has been called for October 1, if it happens at all.

Most people with any knowledge of European politics are aware that Catalonia has a strong independence movement, but how many know that the ancient kingdom of Aragon, which is now an autonomous region of Spain, also has its own independence movement? Their national day is April 23, feast day of their patron, Saint George – the same as England.

Scotland and Aragon have one historic thing in common – both kingdoms survived independently until 1707, when the parcel of rogues voted Scotland into the Union while in that year Philip V, the first Bourbon king of Spain, invaded Aragon and enforced Castilian language and laws.

READ MORE: Wha’s Like Us: Tourist haven the Canary Islands prove a hotbed for peaceful activism

It is a matter of pride to some of the Aragonese people that their own language has survived, albeit that only around 10,000 of the 1.4 million population – more than half of whom live in the capital Zaragoza – can speak it, and do so mostly in remote communities.

Catalan is spoken by many people in the east of the region, but the vast majority speak Castilian Spanish as their first language.

The Aragonese are proud of the fact that they are recognised as a “nationality” within Spain’s regional autonomy constitution introduced in 1982, yet there is nowhere near the demand for independence that there is in neighbouring Catalonia.

Instead there are constant demands for greater autonomy for a region which could quite easily be self-sufficient, not least because of the agricultural strength of the valley of the River Ebro.

The problem for those who would like Aragon to be an independent nation is that the political parties who promote Aragon as a nationality are split across the left, centre and right spectrum.

One of the leading leftist political parties is the Chunta Aragonesista (CHA), led by lawyer Jose Luis Soro, who is a minister in the coalition that runs the regional government.

Soro and his party stand for secularisation of Aragonese culture and politics, and are very much on the left wing. They also have relatively few elected representatives apart from mayors and councillors in the small municipalities which provide the CHA’s main strength, and none at all in the Madrid Cortes, the Spanish parliament.

There is an issue which could unite the various separatist parties, and that is the banning of questions and speeches in Aragon and Catalan languages in the regional parliament. It might seem a trivial matter, but it has angered politicians and people alike.

Origen: Más de 300 personas claman por una carretera digna en Tronchón | La Comarca

Origen: Fomento repara el talud derruido del túnel de Monroyo de la N-232 | La Comarca

Origen: Situen en l’any 1.555 el primer aval del català a la Franja | Xarxes socials i llengües

Un recent article de l’historiador Guillermo Tomás situa el primer testimoni sobre el català a la Franja l’any 1.555 en lletra d’Hernando de Aragón, arquebisbe de Saragossa i virrei. La troballa se situa 2 anys abans de l’al·lusió que se’n fa a Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Podeu revisar a lafranja.net altres múltiples testimonis sobre la llengua a la Franja i la concepció que en tenen propis i estranys al llarg dels segles:

Al final del fragmento el autor retomó la cuestión del catalán, en esta ocasión para negar el vínculo entre Tarragona y Aragón que había apreciado Antonio de Nebrija. El razonamiento del arzobispo era el siguiente: nadie en Cataluña hablaba aragonés, ergo era imposible que esa ciudad hubiese pertenecido a Aragón, ergo era inconcebible que un lugar hubiese tomado el nombre del otro. Para reforzar tan débil argumento recurrió de nuevo a un hecho lingüístico contrastable: frente a la ausencia de locutores de aragonés en Cataluña, el idioma catalán —también llamado lemosín— propio de Cataluña y Valencia había penetrado en una extensa zona de Aragón que se precisa: Monzón y su tierra, Fraga, Fabara, Maella, Torre del Conde, La Fresneda, Valderrobres, Beceite, Fuentespalda, Monroyo, Aguaviva y algunos pueblos turolenses colindantes con Valencia. El territorio catalanohablante que dibuja ese listado se ajusta prácticamente a la situación actual, salvo por algunos detalles: Monzón perdió su lengua autóctona a favor del castellano —tal vez en el transcurso de la guerra de Secesión del siglo XVII—; Ribagorza —en coherencia con lo que se había afirmado antes— se dejó fuera para incluirla íntegramente en el dominio aragonés; y en los pueblos fronterizos de la Comunidad de Teruel —que no se citan, lo cual es significativo— el idioma vecino debía de usarse para las constantes interacciones con Valencia, pero no era vehicular como en los otros lugares. Cabe destacar que se trata de la mención explícita conocida más antigua al uso popular del catalán en Aragón, que precede en dos años a la alusión que se hace en Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

Tomás Faci, G. (2016). Las lenguas de Aragón en el siglo XVI según el arzobispo Hernando. Alazet, (28). http://revistas.iea.es/index.php/ALZ

Origen: Red de Solidaridad Popular de Fraga – Inici

https://www.facebook.com/rspfraga/photos/a.1467135653555718.1073741829.1463744290561521/2015952238674054/

L’any 1996, vuit pobles de la Franja van contemplar la incorporació a Catalunya

Origen: El precedent de Batea: Vuit municipis aragonesos van voler ser catalans

Origen: La sierra de los rayos | España | EL PAÍS

Diversos productors agroalimentaris entren una instància a l’Ajuntament demanant al batlle de la Terra Alta que rectifiqui una postura que consideren no s’adequa al sentiment de la població i els comporta efectes negatius

Origen: L’amenaça de l’alcalde de marxar a l’Aragó surt cara als empresaris de Batea | NacióDigital

Este pueblo tendría que acogerse al artículo 141 de la Constitución, al artículo 10 del Estatuto de Autonomía de Aragón y al 17 del Estatuto de Autonomía de Cataluña.

Origen: Los pasos que debe seguir Batea si quiere pertenecer a Aragón | Noticias de Nacional en Heraldo.es

Origen: Batea estudia independizarse de Cataluña y unirse a Aragón | La Comarca

Origen: «Me quedé de piedra cuando supe que sería Cardenal» | La Comarca

Proviene de una tierra en la que aragoneses y catalanes nos tratamos como hermanos ¿Cómo ve la tensión entre Cataluña y el resto de España?
Cuando uno vive en Barcelona se da cuenta de que la tensión es más de arriba que de la calle. Yo voy por parroquias, voy por la calle y creo que esa tensión la crean ciertos grupos y medios. Es una tensión alimentada. A mí me alegra mucho ver que aragoneses y catalanes siempre han tenido muy buena relación. Ahora parece que a través de esas políticas hay cierta tensión y me duele. Hay que lanzar un mensaje de entendimiento, de paz y de hermandad. A pie de calle es cierto que a veces también se palpa algo de tensión, pero ni mucho menos tanto como trasciende en los medios y da la sensación que la imagen que se da no es correcta. Cuando escuchas a los que mandan referirse a la situación, uno se espera que en la calle no se hable de otra cosa y que la gente está crispada, pero no es así. Tenemos que trabajar todos por el bien de todos y por la fraternidad de todos. La división no lleva a ninguna parte. Eso no conduce nada sino a sufrimientos. Ojalá todos pongamos de nuestra parte, ciudadanos, políticos, periodistas, profesores, padres de familia… ¡Hagamos todo lo posible para acercarnos y dialogar por el mismo bien común!

Precisamente uno de esos escollos es el litigio de los bienes del Aragón Oriental ¿Cree que se resolverá?
Sí, yo creo que se resolverá. También he de decir que no es un problema que acapare el día a día de las personas. Es un pequeño o gran litigio, según se mire cuya no resolución aún es un fastidio. No hay peor enemigo que el que no quiere ser amigo. Yo creo que hay que trabajar desde ambas partes para buscar una solución ya. Al final son unas piezas de arte cuya resolución tiene mil maneras de hacerse efectiva. Y sobre todo cuando uno las reclama deben devolverse. Permítame la comparación, pero esto es un poco como cuando dos niños agarran un juguete y ninguno de los dos la suelta. Perdón por la expresión pero si reclaman unas obras, deben de devolerse. Mi deseo es que vuelvan, como siempre he dicho y creo que así será.
¿Cómo fue ese nuevo reencuentro con los suyos en Cretas el pasado fin de semana?
Teníamos las primeras comuniones de los niños de mi pueblo y me comprometí a ir ya el año pasado. Evidentemente no sabía que iría ya como cardenal. Los cretenses estaban muy contentos, pero lo que dije es que no quería honores ni que la cosa se centrase en mi. Los protagonistas eran los chavales que recibían por primera vez la Comunión. Ya habrá dias para cantarle una jota al nuevo Cardenal.

Origen: Contra el català a la Franja, el recurs de la mentida – Media.cat – Observatori crític dels mitjans

L’any 2013, les Corts d’Aragó van modificar la Llei de Llengües aprovada quatre anys abans per tal de negar l’existència del català a les comarques orientals del seu territori. Fruit de l’acord entre el Partit Popular i el Partit Aragonès Regionalista (PAR), l’idioma que s’utilitza en aquesta àrea va passar a denominar-se LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental).

Mitjançant aquesta fórmula, es decretava la inexistència de la realitat trilingüe a l’Aragó alhora que, tant el català com l’aragonès, passaven a esdevenir idiomes pels quals només es preveu el dret de comunicació amb l’Administració i la justícia dins de les comarques on són propis.

El juliol de 2015, amb l’arribada dels socialistes al govern, es va corregir la denominació i el LAPAO va passar a dir-se novament català, per bé que la norma s’ha mantingut amb el mateix articulat: la llengua catalana continua molt limitada pel que fa a les seves possibilitats de promoció i aprenentatge a la Franja.

No obstant això, la dreta ha utilitzat el retorn al nomenclàtor per iniciar l’enèsima ofensiva contra la seva presència en aquesta part de la geografia. Una ofensiva a la qual s’han apuntat els principals mitjans de signe espanyolista que s’editen a l’Aragó.

Aquesta vegada l’excusa ha sigut la falsa informació difosa per la plataforma ‘No hablamos catalán’, segons la qual l’Executiu aragonès finança Temps de Franja, una revista que distribueix a 40 centres escolars de la Franja el suplement Temps d’Escola i a qui qualifica de “pancatalanista” i “antiaragonesa”.

La denúncia de ‘No hablamos catalán’ ha sigut reproduïda fil per randa pel Diario del Alto Aragón, que en el seu titular etiqueta d’independentista la publicació editada per l’Associació Cultural del Matarranya, de la qual destaca també que conté entrevistes a polítics favorables a la “integració de les comarques orientals de l’Aragó dins de la nació dels Països Catalans” –en al·lusió a les entrevistes que ha publicat a l’exdiputat de la CUP, Quin Arrufat, i a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. No només això: també li retreu que, en cap de les pàgines, es posicioni a favor del retorn de l’art sacre al monestir de Sixena.
En cap moment, Diario del Alto Aragón no contrasta la informació amb els responsables de Temps de Franja ni tampoc busca l’opinió del Govern de la comunitat, presidit per Javier Lambán, obviant que l’administració no atorga cap subvenció a la revista. Temps de Franja només rep un pagament pel nombre d’exemplars subscrits, igual que el reben la resta de revistes que es distribueixen a les diferents demarcacions de l’Aragó.

També el diari El Mundo dóna veracitat al comunicat de ‘No hablamos catalán’, fins al punt que, el passat dia 3 de juliol, va obrir les pàgines de societat amb el titular “Aragón promou el secessionisme a les escoles”. En els mateixos termes que Diario del Alto Aragón, acusa Lambán de finançar Temps de Franja, que l’anterior govern del PP havia suspès, permetent així la supervivència d’“una revista de caràcter independentista”.

Per reblar-ho, El Mundo extreu un paràgraf suposadament aparegut en una de les seves entregues: “La Gran Catalunya, la nacionalitat catalana, no es redueix a la Catalunya estricta, sinó que comprèn també, com tothom sap, València, Illes Balears, Rosselló, Andorra, Alguer i les terres atribuïdes injustament a les províncies aragoneses”.

A través de ‘No hablamos catalán’, doncs, aquests mitjans tornen a utilitzar la mentida per atiar la seva fòbia contra el català i, de retruc, desgastar el govern socialista de la comunitat.

Origen: Nuevo bus para ir y volver a Peñíscola en el mismo día | La Comarca

El col·lectiu “O CORRINCHE” configurat l’any 2010 en la ciutat de Barcelona i vinculat al Centre Aragonés, que té entre les seues finalitats l’organització d’activitats relacionades amb la llengua aragonesa i la seua ensenyança en la capital catalana i a Catalunya, manifesta el seu total suport als criteris gràfics de l’aragonés que la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó ha fet públics en el BOA del 28/06/17.

O CORRINCHE considera un fet molt positiu que després de molts anys de conflicte ortogràfic la llengua aragonesa compte amb una proposta institucional, i felicita sincerament a la comissió dels tres especialistes que l’han redactada, a les tres associacions que li van donar suport (Consello d’a Fabla Aragonesa, Estudio de Filología Aragonesa i Sociedat Lingüística Aragonesa) i a la Direcció General de Política Lingüística por haver assumit este important repte que des de fa bona cosa d’anys ha dividit i perjudicat al procés de normalització de l’idioma.

Des de la nostra associació desitgem encaridament que les diferents associacions i entitats compromeses amb la llengua aragonesa estiguen a l’altura de les circumstàncies, superant definitivament diferències del passat, i els anima juntament a la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó a que continuen desenvolupant les seues accions i iniciatives en benefici de la salvaguarda i difusió d’un idioma exclusiu d’Aragó i patrimoni de tota la societat aragonesa.

INFORMA: Colla de Charradors “O Corrinche”

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja