Se me ocurren pocas relaciones donde el tren sea más competitivo que el tramo Caspe – Faió-La Pobla. https://t.co/FGDUBVXATG pic.twitter.com/jax8eVTDJZ
— Diego P.
(@sputnk) March 13, 2024
Bruselas, 31 ene (EFE).- El presidente del Gobierno de Aragón, Jorge Azcón, aseguró este miércoles que en su comunidad “no se habla catalán” y defendió los planes del Ejecutivo autonómico de retirar al aragonés y al catalán el reconocimiento oficial de lenguas propias de la región.
Azcón afirmó que los habitantes de la Franja, la zona oriental de Aragón que limita con Cataluña, no hablan catalán, sino “modalidades lingüísticas propias” y subrayó que “la gente que vive en Fraga (Huesca) habla fragatino”, dijo en declaraciones a la prensa durante su viaje oficial a Bruselas, tras reunirse con el vicepresidente de la Comisión Europea Margaritis Schinas.
El presidente aragonés remarcó que su Gobierno defenderá estas “modalidades lingüísticas propias”, que van “desde el cheso hasta el fragatino”, pero aseveró que no van a “normalizar” ni el aragonés ni el catalán, que “es una lengua que se habla en una comunidad autónoma vecina” y que, a su juicio, quieren “imponer” en Aragón.
“Si lo que alguien me pide a mí es que trague con lo que quieren los independentistas, no lo va a conseguir”, aseveró Azcón, cuyo Gobierno, formado en coalición con Vox, estudia eliminar el reconocimiento legal del que gozan el aragonés y el catalán en la región.
Contra la amnistía
Azcón, que entre hoy y mañana asistirá al pleno del Comité Europeo de las Regiones (CdR), también denunció los pactos del PSOE con Junts y la proposición de ley de amnistía, un tema que, según dijo a la prensa, habló con el vicepresidente Schinas durante su reunión de hoy en la sede de la Comisión Europea.
“En Europa también preocupa mucho lo que está ocurriendo en España. En Europa preocupa mucho que ahora los países de los que se duda de la calidad de la democracia sean Hungría y España, ya no lo es Polonia”, sostuvo el presidente aragonés.
En su opinión, el voto negativo que Junts emitió ayer contra el redactado actual de la ley de amnistía “fue una nueva humillación” y “un nuevo trágala” para el Gobierno de Pedro Sánchez.
Sobre el expresidente catalán y líder de Junts, Carles Puigdemont, Azcón advirtió de que “un chantajista nunca se conforma con un primer pago”, y por esta razón vaticinó que “habrá siguientes pagos”.
El presidente aragonés denunció que, con la actual correlación de fuerzas en el Congreso, hay “comunidades autónomas de primera y de segunda” e instó al PSOE de Aragón a “hacer una reflexión sobre hasta dónde están dispuestos a llegar y si merece la pena”. EFE
Source: Veïns de la Franja, sense conveni sanitari Catalunya-Aragó des de fa 4 anys: així els afecta
Un conveni de col·laboració entre Catalunya i Aragó regula des del 2005 l’atenció sanitària dels habitants d’una vuitantena de municipis limítrofs, 35 dels quals són a Catalunya i 46 a l’Aragó.
TV3 ha pogut saber que tant aquest com un altre conveni per atendre urgències i emergències a les zones limítrofes estan caducats.
Malgrat que l’atenció sanitària es manté i està garantida, les queixes es multipliquen a la Terreta, una subcomarca del Pallars Jussà on viuen 150 persones en vuit nuclis habitats.
Per proximitat, reben atenció primària, continuada i urgent, a l’EAP Benavarri, a l’Aragó, i els problemes sorgeixen quan s’han de desplaçar per rebre atenció especialitzada o als hospitals.
Salut assegura que les dues comunitats treballen en un nou conveni per al primer semestre d’aquest any, però el cas és que ara mateix els habitants de la Franja no tenen cap document que els empari.
En Miquel Bernaus té 72 anys i viu al Pont d’Orrit, un poble adscrit a Tremp, al Pallars Jussà, però a 500 metres d’Areny de Noguera, a la Ribagorça aragonesa.
El 8 de desembre va caure per les escales i es va trencar el maluc. La seva dona, Mari Carme Mur, explica que el metge aragonès que el va atendre li va dir:
“‘L’enviaré al nostre hospital de referència, que és el de Barbastre’, i va venir l’ambulància de Benavarri i ens van baixar fins a l’hospital de Barbastre.”
A Barbastre el van operar, però quan havia de tornar a casa, el transport sanitari d’Aragó se’n va desentendre, i, segons explica Mur, quan va trucar a Catalunya:
“Em van dir que el transport valia 245 euros, jo no entenc com un pacient que cobra el que cobra el meu home es pot pagar una ambulància quan ho té tot comptat per arribar a final de mes.”
Al final no van pagar els 245 euros de l’ambulància, perquè van tornar a casa amb el fill, que els va anar a buscar en cotxe.
Dos convenis regulen la coordinació de recursos entre Catalunya i Aragó per garantir l’atenció sanitària a la vuitantena de municipis limítrofs.
Aquesta queixa, i la presentada per una veïna de Sopeira, a la Ribagorça aragonesa, van ser claus per descobrir que els convenis estan caducats.
La infermera del consultori i alcaldessa d’Areny de Noguera, Mireia Codina, explica que aquesta veïna de Sopeira va escriure a Justícia d’Aragó, l’equivalent al síndic de greuges, i per això van saber que el conveni ja no era vigent:
“Aquest conveni que crèiem que estava vigent, ha deixat d’estar-ho, i ningú ens ha informat de res. Nosaltres, aquí, al consultori d’Areny de Noguera, seguim tractant la gent igual, però els hospitals ja no funcionen com abans.”
El gerent de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, Miquel Abrantes, ha confirmat a TV3 que el conveni marc està caducat des del 2020 malgrat que, a efectes pràctics, es continua aplicant.
Assegura que estan treballant amb la Conselleria d’Aragó per renovar-lo i actualitzar-lo “com més aviat millor“.
La Lídia Enbé viu amb la seva filla a Aulàs, un altre nucli de la Terreta. No han tingut mai metge ni pediatre de referència ni possibilitat d’escollir ambulatori.
Les han visitat a Tremp, a Benavarri i, fins i tot, a Tamarit de Llitera, a una hora i mitja de casa:
“Nosaltres pertanyem a Catalunya encara que estiguem aquí just a la Franja. El més proper i on més anem és al Pont de Suert, és Catalunya, allí hi ha un centre, per tant, el més lògic seria anar al Pont de Suert, però a mi mai m’ho han ofert, sempre he anat allà on m’han dit.”
Malgrat no tenir cap queixa formal sobre aquesta problemàtica, Miquel Abrantes diu:
“Si això passa i realment per proximitat tenen més a prop el Pont de Suert, haurem de reestructurar el flux, estem totalment oberts, i si és necessari ho farem, queda clar.”
Una altra assignatura pendent és que hospitals i professionals de tots dos costats comparteixin l’historial dels pacients de la Franja per evitar-los més maldecaps dels que ja tenen.
El Departament de Salut mostra total predisposició per trobar una solució malgrat que reconeix que això costarà més de solucionar, perquè els sistemes informàtics dels sistemes sanitaris de Catalunya i d’Aragó són diferents.
Source: El transvasament d’empreses catalanes a l’Aragó s’atura per primera vegada des de l’1-O – Regió7
El transvasament d’empreses catalanes que recalen a l’Aragó ha tocat fons, almenys de moment. Més de 650 companyies han agafat aquest camí en els últims vuit anys, el triple de les que ho van fer en sentit invers. La fuga va ser especialment intensa arran de l’1 d’octubre del 2017. La tendència, no obstant, s’ha neutralitzat aparentment, segons les estadístiques més recents. El saldo de companyies que es mouen d’un territori a l’altre en els dos sentits surt fins i tot a favor de la regió mediterrània en el primer semestre del 2023. Tot i que aquesta propensió sigui molt tímida és una cosa inèdita des de l’inici del procés.
En concret, en els sis primers mesos de l’any van ser 21 les societats mercantils catalanes que van traslladar la seu social a la comunitat aragonesa, però n’hi va haver 25 més que van agafar el rumb contrari. D’aquesta manera, el balanç dona un guany de quatre negocis a favor de Catalunya. Les dades estan recollides a l’‘Estudi sobre canvis de domicili’ dels dos primers trimestres, publicat recentment per la consultora Informa D&B, filial de Cesce.
Al marge de l’anàlisi freda dels números, també es detecta que algunes de les companyies catalanes que van decidir moure’s al territori aragonès en el moment més convuls del procés independentista, per la situació d’incertesa política i inseguretat jurídica que es va generar, han tornat a situar el domicili als seus llocs d’origen durant els últims mesos. Un dels casos més significatius és el de Destilerías MG, que ha tornat a terres barcelonines, d’on va fugir el 2018 arran del procés. La seu social dels fabricants de licors es va establir fa cinc anys en un local situat al carrer de Joaquín Costa de Saragossa en plenes turbulències i ara ha tornat a Vilanova i la Geltrú, on va néixer el 1835.
En els últims vuit anys i mig, un total de 657 companyies catalanes s’han mudat a l’Aragó, més de la meitat d’aquestes (336) en només dos exercicis, 2017 i 2018, el període més conflictiu de la crisi política oberta per la tensió independentista. El camí contrari l’han emprès una mica més de 200 societats en aquest període.
L’onada d’empreses catalanes que mouen la seu social a la terra de Goya i Buñuel ja va donar símptomes d’haver-se desinflat l’any passat. El 2022 van ser 45 empreses les que ho van fer, tan sols nou més que les 36 que ho van fer en sentit oposat. En els anys anteriors aquest saldo en favor de la part aragonesa era molt més voluminós. El 2021, per exemple, van ser 59 les empreses que van venir de la regió mediterrània i 38 les que se’n van anar cap allà.
Les raons de la deslocalització de firmes catalanes a l’Aragó –sobretot, a Saragossa i Osca– dels últims anys no obeeix només a raons derivades de l’1-O. El principal factor que empeny aquests trasllats són les traves burocràtiques més grans que els empresaris diuen trobar a la veïna autonomia davant les facilitats administratives que asseguren trobar en les autoritats aragoneses. Així ho conclou un estudi encarregat per les principals institucions de Lleida, realitzat per la universitat d’aquesta província i la Pompeu Fabra (UPF). La disponibilitat de sòl.
Una altra de les conclusions de les últimes dades sobre canvis de seus empresarials és que Aragó frena la fuga de negocis que va patir l’any passat, quan va ser la segona comunitat més penalitzada per aquests moviments després de Catalunya, amb un saldo negatiu de 67 companyies (se’n van anar 213 i n’hi van arribar 146). En el primer semestre del 2023, el balanç és també deficitari però tímidament, amb una pèrdua de set firmes (se’n van anar 79 i en van venir 72).
Madrid és, des de fa anys, la principal destinació de les empreses que han decidit emportar-se la seu d’Aragó, atretes principalment per la més baixa càrrega fiscal de la qual fa bandera la regió central. Aquesta tendència, no obstant, s’ha invertit en el primer semestre de l’any, ja que hi va haver dues empreses més que van venir de la capital del regne que les que se’n van anar a aquesta destinació (30 davant 28).
En qualsevol cas, els experts consultats per aquest diari resten valor dels canvis de seus socials per les limitades implicacions que tenen a efectes econòmics, tret que aquests trasllats també afectin centres productius o domicilis fiscals.
Aragó ha perdut 4.045 milions d’euros en termes comptables en el primer semestre de l’any com a conseqüència dels trasllats de seus socials d’empreses a altres comunitats. La pràctica totalitat d’aquesta xifra correspon al canvi d’una sola companyia, Stellantis España (abans Opel España), la facturació de la qual se situa en 3.900 milions, segons dades d’Informa D&B. A principis d’any, el domicili de la societat propietària de la fàbrica de cotxes de Figueruelas es va mudar a Vigo com a resultat del procés d’integració de tres de les grans filials espanyoles del gegant automobilístic sorgit fa dos anys de la fusió FCA (Fiat-Chrysler) i PSA (Peugeot-Citroën).
La mudança de Stellantis està carregada de simbolisme, però a efectes pràctics té escassos perjudicis econòmics per a la comunitat. El trasllat no té implicacions fiscals, financeres o duaneres addicionals.
Altres empreses rellevants pel seu volum de facturació que han tret la seu d’Aragó entre gener i juny són Destilerías MG (44,9 milions), que se n’ha anat a Barcelona, i Comercial Losan (45,4 milions), que s’ha establert a Madrid.
Source: El Supremo declara abusivas las fianzas impuestas a Vila y Puig por el caso Sijena
El Tribunal Supremo se ha pronunciado sobre el caso Sijena y ha declarado que las cantidades de dinero que se les exigieron en juicio como fianza a Santi Vila y a su sucesor en el cargo de conseller de Cultura, Lluís Puig, eran ingentes y vulneraban gravemente la presunción de inocencia.
Vila y Puig ejercieron el cargo durante el litigio por los 97 objetos de arte, cuya devolución reclamaba el monasterio de Sijena. El MNAC entregó las que custodiaba voluntariamente, mientras que el Museu de Lleida, de acuerdo con la Generalitat, se negó a hacerlo con las que poseía, al considerar que eran bienes protegidos.
Fue la propia guardia civil, en tanto que policía judicial, la que ejecutó la orden en diciembre de 2017. La titular del Juzgado de Instrucción número 3 de Huesca dictó apertura de juicio oral contra Vila y Puig por no haber entregado a Aragón las 44 obras de arte de Sijena que se encontraban en el Museu de Lleida a pesar de la orden judicial. Esa fue la razón por la que los ex consellers fueron procesados por presunta desobediencia y tuvieron que entregar una fuertes sumas de dinero como fianza.
En febrero del año 2021, Santi Vila llegó a entregar las escrituras de un piso de su propiedad en Figueres como aval de la fianza de 216.000 euros que le reclamaba la magistrada del Juzgado de Instrucción número 3 de Huesca. Depositó 108.000 euros en metálico, facilitados por amigos y colaboradores suyos, y cubrió el resto con el valor de su piso. La fianza del conseller Puig ascendía, por su parte, a 88.000 euros.
La fianza respondía a un auto dictado el 5 de diciembre de 2019 para garantizar y asegurar las posibles responsabilidades que pudieran imponérseles como consecuencia de la demanda presentada por el ayuntamiento de Villanueva de Sijena por un supuesto delito de desobediencia a la orden judicial de devolver 44 piezas del monasterio de Sijena que se hallaban en el museo de Lleida y por el delito de usurpación de atribuciones judiciales.
Santi Vila ya consideró “un despropósito” la cuantía de la fianza ya que la Fiscalía había solicitado únicamente una multa de 5.940 euros (once meses de multa a razón de 18 euros diarios) por desobediencia. Y el gobierno de Aragón ni siquiera se personó en la causa. En cambio, el ayuntamiento de Sijena solicitó 11 meses de prisión, una multa de 162.000 euros y la inhabilitación por dos años.
El ex conseller Vila señalaba este miércoles en redes sociales que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, le ha comunicado formalmente que quiere acompañarle en su defensa en el juicio que tendrá que celebrarse próximamente. “Solo puedo tener palabras de gratitud hacia una decisión que honra al Govern y que me reconforta”, ha dicho.
En su momento, la Caixa de la Solidaritat, que recogía donaciones para hacer frente a las fianzas pedidas por los tribunales a políticos catalanes vinculados al proceso, rechazó hacerse cargo de la reclamación del juzgado de Huesca solicitadas al al exconseller Vila, a pesar de que sí que habría pagado la fianza de Puig.
Source: La Franja de Ponent: una singularitat que les urnes emmascaren
17.05.2023 – 21:40
El 28 de maig, els electors de la Franja de Ponent seran convocats a les urnes en una doble cita, en què coincidiran les eleccions municipals i les eleccions a les Corts d’Aragó.
Tot i no tenir institucions pròpies i trobar-se políticament disgregada –no s’hi presenta cap candidatura regionalista que n’abraci totes les comarques–, la Franja continua mantenint unes dinàmiques electorals pròpies, marcades per les seves particularitats lingüístiques i històriques, que la diferencien de l’Aragó i en fan aflorar els trets distintius.
Segons que explica a VilaWeb Natxo Sorolla, doctor en sociologia i professor de la Universitat de Saragossa, el comportament electoral de la Franja es pot segmentar en dos grans blocs: la part septentrional que sol decantar-se per opcions més progressistes i la meridional que tradicionalment ha tendit més cap al conservadorisme.
“A escala municipal el nom del candidat sempre és molt important, i evidentment cada elecció té la seva història. Però històricament observem la tendència del nord a votar més socialista que no al sud, on el vot s’ha dividit més entre el PP i el Partit Aragonès“, diu.
Aquesta divisió, de fet, es pot veure prou en els resultats de les darreres eleccions municipals a la Franja, l’any 2019: si bé a la majoria de municipis de Fraga en amunt es va imposar el PSOE, de la capital del Baix Cinca en avall va ser el PP qui va arreplegar més vots.
A Fraga, precisament, el PP és qui sembla més ben situat per a revalidar el triomf del 2019. Segons un sondatge publicat el 23 d’abril per l’Heraldo de Aragón, obtindrà un percentatge de vot semblant al del 2019, però passarà de tenir 8 regidors a un interval entre 9 i 10, suficient per a aconseguir la majoria absoluta en un ple de 17 regidors.
Aquesta hegemonia del PP s’explica, si més no en part, perquè diversos partits perillen de no arribar a la barrera del 5% i, en conseqüència, quedar sense representació al consistori. És el cas de formacions com ara Ciutadans (2,5%), el PAR (3,76%), Podem (4,1%) i Esquerra Unida (4,33%). Un cas a part és Vox, que amb una estimació d’un 4,85% li podria anar de pocs vots restar fora de la cambra o bé entrar-hi per primera vegada.
Les perspectives electorals de Vox a la Franja, de fet, ja van ser objecte de molta atenció en les eleccions municipals passades. Finalment, tanmateix, els temors que la ultradreta irrompés amb força als ajuntaments de les comarques catalanoparlants van resultar infundats: dels deu municipis més poblats de la Franja, no va aconseguir representació en cap.
En aquestes eleccions, Sorolla explica que la ultradreta ha tingut escasses candidatures a la Franja, la majoria de les quals integrades per cuneros, és a dir, persones de fora del municipi. De fet, hi ha comarques senceres –com ara el Matarranya– en què Vox no es presenta enlloc. “Vox ha presentat molt poques candidatures municipals, i les que ha presentat han tingut una repercussió molt minsa“, diu Sorolla. “Habitualment, els partits que es presenten a les municipals tenen molt arrelament al territori. No és el cas de Vox”, rebla.
Aquest 2023, el gran interrogant en les eleccions municipals pot ser Terol Existeix, la plataforma ciutadana esdevinguda partit que es consagrà com la sorpresa de les passades eleccions espanyoles, quan aconseguí un representant al congrés i dos al senat. Enguany, ha presentat candidatura en nombrosos municipis de la Franja, sobretot al sud. En eleccions anteriors havia estat el PAR qui havia fet d’alternativa al binomi PSOE-PP, però ara la formació es troba en un estat de disgregació que, tal com explica Sorolla, dificulta que pugui fer d’enllaç entre les institucions autonòmiques i les institucions locals per plantar cara als partits hegemònics.
Terol Existeix, en aquest context, és el més ben situat per a agafar el testimoni del PAR i obtenir bons resultats a la Franja a còpia de fer bandera de la reivindicació del món rural. “Vox –diu el sociòleg– no té aquest arrelament, i per tant no pot fer aquest paper.”
Tot i que la Franja tradicionalment ha destacat per un comportament electoral diferenciat de la resta de l’Aragó, el catalanisme generalment ha tingut moltes dificultats per a exercir una influència significativa en les eleccions. Això és, en part, el resultat de la fragmentació institucional i política del territori, que no disposa de cap òrgan de govern propi i que electoralment es divideix en tres demarcacions (Osca, Saragossa i Terol) que cobreixen una població de menys de 50.000 habitants.
Tot i aquests impediments, la Franja ha estat durant tots aquests anys testimoni de l’eclosió ocasional d’opcions polítiques de tarannà catalanista. Sorolla explica que Calaceit (Matarranya) va arribar a tenir un regidor d’ERC entre el 2007 i el 2015 que va acabar resultant clau per a la configuració de les majories al ple municipal. Un altre exemple és el de Pont de Montanyana, una petita vila de la Ribagorça en què Convergència Democràtica de la Franja va obtenir la majoria absoluta l’any 2011. La formació, de fet, derivava d’Alternativa Cívica, una altra candidatura de caràcter catalanista que per poc no va entrar a l’Ajuntament de Fraga (Baix Cinca) a les eleccions municipals del 2007.
Més recentment, a les eleccions europees del 2019, les candidatures independentistes –Junts per Catalunya i Ara Repúbliques– van obtenir 516 vots a la Franja, equivalent a un 2,17% del total. Ho explica a VilaWeb Marcel Pena, periodista del diari Naiz: “De votants catalanistes a la Franja n’hi ha pocs, i per tant queden diluïts en qualsevol opció política. Generalment, tendeixen a votar una opció d’esquerres, considerant per esquerres el PSOE, la Chunta, Podem i ara, fins i tot, Terol Existeix.” Sorolla hi coincideix: “Habitualment, el catalanisme no ha tingut un desenvolupament polític a la Franja, més enllà d’algun resultat ocasional.”
Darrerament, tanmateix, el paper del catalanisme en les eleccions a la Franja ha estat molt menys propositiu, i més aviat ha fet de blanc dels atacs polítics del president de l’Aragó, Javier Lambán, i bona part de l’arc parlamentari. Aquesta dinàmica fou especialment evident en les eleccions municipals del 2019, en un moment en què a l’Aragó encara coïa la polèmica pel trasllat de les obres de Sixena i, de manera més general, pels fets de la tardor del 2017.
“Aragó i Catalunya són veïns, i sempre hi ha hagut un veïnatge de confrontació, més que no pas de col·laboració, i això ha creat una base sociològica d’anticatalanisme“, explica Sorolla. “Alguns –afegeix– diuen que no existeix, però aquest ús polític de l’anticatalanisme sempre hi és: els últims anys, Lambán ha encarat frontalment la qüestió catalana i ha procurat posar-la constantment en primer pla.”
En un moment polític com l’actual, en què la letargia sembla haver-se assentat entre els principals representants de l’independentisme català, tot indica que l’anticatalanisme tindrà un rol més circumstancial en les eleccions d’enguany a la Franja. “Pot tenir-hi un paper? És previsible que no; si més no, no de la mateixa manera que els últims anys”, explica Sorolla. Així i tot, reconeix: “En temps electorals, les coses a vegades evolucionen de manera inesperada; és difícil fer pronòstics.”
Sigui com sigui, Pena aclareix que l’anticatalanisme, tradicionalment, ha funcionat com a arma de campanya a l’Aragó, però no pas a la Franja. “La Franja i l’Aragó són com dos mons diferents: allò que pot encendre espurnes a l’Aragó, a la Franja passa molt més desapercebut”, diu.
De teló de fons de les eleccions hi ha la qüestió de la llengua, que a la Franja es troba en una situació de desemparament institucional molt més agut que no pas en altres parts del país. La darrera enquesta d’usos lingüístics a la Franja, que data del 2014, constatà un trencament en la transmissió generacional el català, que, tot i ser la llengua predominant entre els més grans de 65 anys (68%) ha estat relegada a una posició clarament minoritària entre els joves de 15 anys a 29 (34%). Aquestes dades encaixen amb la caiguda del coneixement del català al territori, que en el període 2004-2014 va passar d’un 88% a un 80%.
Tot i els intents del govern del PP (2011-2015) de promoure el secessionisme lingüístic, tot imposant al català de la Franja la denominació de “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental” (“LAPAO”), i retirant l’obligació dels representants de l’administració de respondre als ciutadans en català (o bé aragonès), les iniciatives polítiques locals han reeixit a augmentar la presència del català a les aules de la Franja durant aquestes darreres dècades.
Al curs 2021-2022, segons que detalla el filòleg Artur Quintana, 37 centres (amb un total de 1.447 alumnes implicats) participen en projectes lingüístics de llengua catalana. Això és tres vegades més gran que no en el curs 1984-1985, el primer en què s’oferí català a les escoles de la Franja. D’ençà del 2017, també dos municipis de la comarca del Baix Aragó (Calanda i Foz-Calanda) han demanat de poder oferir català a l’escola, tot i no pertànyer pròpiament a la Franja, però les autoritats educatives els ho han denegat repetidament.
Tot i aquest progrés, el català continua ocupant una posició precària a les escoles de la Franja. A banda de no oferir-se en totes les escoles (sobretot al nord-oest del territori, on sí que se sol oferir l’aragonès), l’ensenyament de la llengua sol limitar-se a classes setmanals optatives, una situació molt allunyada de la d’unes altres parts del país.
Més enllà d’iniciatives de caràcter municipal, la llengua continua sense tenir cap formació que la reivindiqui explícitament a la Franja. Sorolla explica que la Chunta Aragonesista és qui més s’ha significat a favor del català, tot i que sovint aquesta defensa s’ha emmarcat en una reivindicació del trilingüisme (aragonès, català i castellà) en què el català ha romàs com a baula feble.
Si el PAR, seguint els passos del PP, “ha fet de l’anticatalanisme una de les seves banderes”, el PSOE ha mantingut una certa ambivalència sobre la situació del català al territori, sense arribar mai a demanar-ne l’oficialització ni fer cap altra proposta que signifiqués alterar notablement la legislació lingüística vigent a l’Aragó. Sorolla, així i tot, remarca que els moviments del PSOE favorables al català han estat sempre obra de representants de la Franja, com ara Josep Anton Chauvell (batlle del Campell, a la comarca de la Llitera), no pas d’una direcció amb seu a Saragossa que en aquesta qüestió no ha tendit mai a mostrar més iniciativa que les altres formacions.
Pena hi coincideix. En aquestes eleccions, diu, el PSOE –i més formacions d’esquerres com Podem– s’ha manifestat nominalment a favor de la llengua, si bé amb certa ambivalència. “S’hi posicionen perquè toca, perquè són progressistes. Però res més, no es barallaran amb ningú pel català“, diu. I afegeix: “Els socialistes que han fet passos pel català ha estat sempre de la Franja, no pas del PSOE de Saragossa. És gent del territori, que per consciència ha dut aquestes accions a terme.”
Fins i tot els partits menys sospitosos d’abraçar cap causa catalanista, explica Pena, han tingut candidats sensibles a la causa del català. Un exemple és la batllessa socialista d’Albelda (Llitera), María Ángeles Roca, que en aquestes eleccions optarà a encapçalar el govern del municipi amb les sigles PAR. “Durant la campanya ha defensat el català amb normalitat tot i presentar-se pel PAR, un dels partits que s’ha manifestat contra el català amb més claredat i virulència”, explica. I acaba dient: “És una anècdota, però permet de veure fins a quin punt les coses funcionen de manera diferent a escala municipal. Els rols dels partits a Saragossa no tenen res a veure amb els que puguin tenir a la Franja.”
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.