Skip to content

Archive

Category: Aragó, Catalunya, País Valencià

Origen: Aragón y Valencia colaborarán en sanidad, educación y prevención de incendios

Origen: Les Jornades sobre el català a l’Aragó. Llengua i territori | Lo Finestró

2-5

Les Jornades sobre el català a l’Aragó. Llengua i territori van ser presentades en roda de premsa dijous 2 de juny a les 4,30 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona, al carrer del Carme 47. Organitzades per la Colla de Charradors O Corrinche amb la col·laboració del Centro Aragonés de Barcelona i la Universitat de Barcelona. Segons els responsables de la convocatòria “aquestes jornades intenten mostrar, amb un fil conductor musical, una realitat que reflexa les diferents propostes expressives, d’estil i generacionals, que han contribuït a dignificar d’aquest territori”. Intervingueren en l’acte el professor de la Universitat de Barcelona i membre de l’IEC J. Enrique Gargallo, per part de l’organització de les Jornades Arturo Mahiques de la Colla de Charradors O Corrinche i Òscar Dalmau amb arrels a Massalió d’on és la mare i a Fraga d’on és la seua parella Thais Villas. Finalitzà l’acte el cantautor favarol Àngel Villalba que va interpretar una mostra del seu repertori, repassant la seua llarga trajectòria musical. Cançons de lluita política -Dos hòmens cepats-, de reivindicació del territori -Cant al Matarranya i Olivera d’Aragó-, de festa – Havanera del riu d’Algars i Ronda per tu-, picants – La xica que va a la font- i íntimes – Volguda mare. L’Àngel més autèntic, sense electrònica: guitarra, timple i potent veu, com en una reunió d’amics a la bodega.

Divendres 10 continuaren les Jornades sobre el català a l’Aragó amb un sopar al Centro Aragonés de Barcelona on hi assistírem una quarantena de persones, on acabat van poder escoltar un concert del cantautor de Saidí Anton Abad que feia temps que no actuava a Barcelona. Esta vegada estava acompanyat per Màrio Sasot a la bandúrria, de la mateixa vila que el cantant i que forma part del Duo Recapte i pel music marroquí Mohamed Soulimane al violí i la percusió i que forma part de l’orquestra àrab de Barcelona. Anton va fer un tast dels seus cinc treballs discogràfics enregistrats entre el 1989 i el 2009. Passaren per escenari temes de crítica social, d’evocació, del camp, d’amor, d’humor… Un cantautor amb una veu molt personal i cançons amb unes lletres que recullen el parlar de la seua vila que dóna més autenticitat als seus poemes i descriuen un territori. Una actuació que va finalitzar cap a l’una de la nit, després de la propina dels visos del cantautor com a premi per l’entusiasme mostrat del públic.

Carles Sancho

Units Podem inclou com una aposta electoral l’eix ferroviari del Pirineu aragonès

Origen: El cafè per a tothom ferroviari al programa electoral de Podem | VilaWeb

Origen: Taula rodona “La Llengua Catalana a l’Aragó” | Lo Finestró

Dins de les Jornades sobre les comarques catalanoparlants de l’Aragó (LLENGUA I TERRITORI), el passat 10 de juny tingué lloc la Taula rodona “La Llengua Catalana a l’Aragó” a la Universitat de Barcelona. El professor de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona, J, Enrique Gargallo obrí l’acte agraint la presència de la subdirectora de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, dels ponents de la Taula i de tots els assistents en general, fent esment, entre altres coses, a les fronteres que agermanen, o que haurien d’agermanar.

La subdirectora de Política Lingüística, Marta Xirinacs, va iniciar el seu parlament dient “som entre amics” i “compartim llengua i moltes altres coses”. Parlà de la Enquesta “quinquennal” d’Usos Lingüístics de tots el territoris de parla catalana, recordant la reunió de Calaceit sobre aquest tema i va anunciar la pròxima a l’Ateneu Barcelonès el dia 7 de juliol. Va lamentar el període de la LAPAO (PP-PAR) en el qual es van trencar gairebé totes les relacions envers la llengua amb el govern d’Aragó, tot i que amb el govern actual, i especialment amb el director de Política lingüística d’Aragó, I. López Susín, les coses han canviat afortunadament. Va destacar també les bones relacions amb la Universitat de Saragossa.

Els ponents, Ramon Sistac, Hèctor Moret i Carles Sancho van fer un repàs exhaustiu de la situació del català a la Franja, des del naixement del qualificatiu –la Franja– com a denominació dels territoris d’Aragó de parla catalana, primer amb adjectius i després sense, fins a data actual. Ramon Sistac, força amè com sempre,  es centrà en la Ribagorça i la Llitera, on el territori és complex i mal comunicat, i on el problema més greu no és la falta de transmissió de la llengua si no el despoblament. Què queda de la llengua quan no hi ha parlants? Va agrair al PP i al PAR l’augment d’autoestima de molts aragonesos envers el català i els moments de riotes com a conseqüència del LAPAO. Hèctor Moret va reconèixer la gran influencia dels escriptors franjolins (Moncada, Mercé Ibarz, Serès, Desideri…) en llengua catalana sobre la conscienciació de la ciutadania. Al Baix Cinca, digué que la despoblació no és tan greu, tot i que la no socialització en català dels emigrants pesa molt en negatiu. Hi ha vents d’esperança sobre la importància que els ciutadans li van atorgant al saber català.  Carles Sancho va destacar la gran influència que va tenir el II Congrés Internacional de Llengua Catalana de l’any 1986 per a la conscienciació del grup d’activistes per la llengua. Va fer esment també  al naixement de les associacions i de la revista Temps de Franja. Com a problemes més importants va recordar la manca d’autoestima de la ciutadania i el raquític i volàtil ensenyament del català al Matarranya.

Josep Miquel Gràcia 

Origen: Javier Lambán y Ximo Puig se reúnen mañana en Monroyo (Teruel)

LLENGUAITERRITORI

Atahüllar-el-món079Us recordem que aquest dimecres 8 de juny, a les 19:30h., tindrà lloc la inauguració de l’Exposició “Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar” de l’Associació Cultural del Matarranya al Centro Aragonés de Barcelona. Aquest és el primer dels actes de “Llengua i territori. Jornades sobre el català a l’Aragó“, que tindran lloc aquest mes de juny i que estan organitzades per la Colla de Charradors O Corrinche amb col·laboració del Centro Aragonés de Barcelona i la Universitat de Barcelona. Aquestes jornades intentem mostrar, amb un fil conductor musical, una realitat que reflexa les diferents propostes expressives, d’estil i generacionals, que han contribuït a dignificar d’aquest territori.

https://www.facebook.com/events/237853666598288/

LLENGUA I TERRITORI. Juny 2016

DIMECRES 8

CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA
19h. Inauguració Exposició “Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar” (Associació Cultural del Matarranya)
DIVENDRES 10

UNIVERSITAT DE BARCELONA
19:00h. Taula Rodona “La Llengua Catalana a l’Aragó”, amb la presencia de J.Enrique Gargallo, Ramón Sistac, Hèctor Moret i Natxo Sorolla.

CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA
21:30h. Sopar 20€, Reserves: roldearagonesdebarzelona@gmail.com
23:30h. Actuació d’Antón Abad (Saidí)

DIVENDRES 17

KOITTON CLUB

21:30h. Actuació d’Eixam (Massalió)

+ Omeveigues (Vall-de-roures), presentant el seu treball “De l’hort al corral”
ENTRADA: 5€

DIUMENGE 19

CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA
11:30h. Actuació de Ministrils de l’Obach Trio (Ribagorça)
+ Chundarata! (Barcelona/Aragó)

Centro Aragonés de Barcelona

C/ Joaquín Costa, 68

Universitat de Barcelona

Edifici Josep Carner Aula 0.1

C/Aribau, 1

Koitton Club

C/Rosend Arús, 9

Isabel Campo, del PP, creu que la mobilització forma part de l’estupidesa humana

Origen: La regidora d’un poble d’Aragó que reclama tres obres a Lleida insulta els representants de les entitats | NacióLleida

Origen: Benifallet acull el I Concurs de Jota Cantada de les Terres de l’Ebre | Ajuntament de Benifallet

Origen: Llengua i territori: Jornades sobre el català a l’Aragó | Lo Finestró

Sin título

Ahir dijous dia 3 van començar, a l’Institut d’Estudis Catalans, les Jornades sobre les comarques catalanoparlants de l’Aragó. Continuaran els dies 8, 9, 17 i 19 segons programa que podeu veuré aquí

 

Llengua i territori. Jornades sobre el català a l’Aragó
—Conferència de premsa— 

Demà, dijous, es presenta a l’Institut d’Estudis Catalans Llengua i territori. Jornades sobre el català a l’Aragó

Aquestes jornades intenten mostrar, amb un fil conductor musical, una realitat que reflecteix les diferents propostes expressives, d’estil i generacionals, que han contribuït a dignificar d’aquest territori

La Colla de Charradors O Corrinche i el Rolde Aragonés de Barzelona, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans,presentaran Llengua I territori. Jornades sobre el català a l’Aragó el dijous 2 de juny, a les 16.30 hores, a la Sala Puig i Cadafalch de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona). Les jornades analitzaran quina és la situació del català en aquest territori i el context social, jurídic i polític que afecta la llengua.

En la conferència de premsa intervindran Òscar Dalmau, periodista i presentador amb vincles familiars al Matarranya;Arturo Mahiques, membre de la Colla de Charradors O Corrinche, i  el veterà cantant de Favara Ángel Villalba, que tancarà l’acte.

Acte Conferència de premsa: presentació de Llengua I territori. Jornades sobre el català a l’Aragó
Data Dijous 2 de juny de 2016
Hora 16.30 hores
Lloc Sala Puig i Cadafalch de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona)

Barcelona, 1 de juny de 2016

Origen: El Cretense de fútbol Alevín gana la liga de Tarragona

Los Gandules han hecho la canción a Andorra (Teruel), donde muchos oyentes nos explicaron que llegaban allí equivocados al intentar llegar a Andorra La Vella, ¡por culpa del GPS! ¿Sabéis que es el lignito?

Origen: Los Gandules nos llevan a… ¿Andorra? o a ¿Andorra?

Achenda d’o 4º seminario:
“A TOPONIMIA ARAGONESA”
—–
Sabado, 14 de mayo de 2016. 10:00 h a 19:00 h
Ponén: Jesús Vázquez Obrador (Universidad de Zaragoza)
Puesto: Sala Pradilla, Centro Aragonés de Barcelona
Organiza: O Corrinche (Barcelona) – Centro Aragonés de Barcelona
Colaboran: Universitat de Barcelona (UB) e Institut d’Estudis Catalans (IEC)
10:00 h – 10:15 h. Parolas de biembenida (CAB) e presentazión a cargo de Lluís‐Xavier Flores Abat (O Corrinche)
10:15 h – 11:30 h. “Introducción general a la toponimia desde el punto de vista lingüístico y métodos de estudio” (Jesús Vázquez Obrador –Univ. Zaragoza)
11:30 h – 12:00 h. Descanso/café (30 men.)
12:00 h – 13:00 h. “Fonética histórica, morfología y morfo‐fonología original y medieval del aragonés relictas en la toponimia del Alto Aragón” (Jesús Vázquez Obrador –Univ. Zaragoza)
13:00 h – 15:00 h. Descanso pa comer (2 oras)
(NOTA: se coordinará una chenta conchunta en o restaurán d’o CAB –pre d’o menú 10 €)
15:00 h – 16:00 h. “Léxico petrificado en los topónimos y origen prerromano de algunos nombres de localidades altoaragonesas” (Jesús Vázquez Obrador –Univ. Zaragoza)
16:00 h – 16:40 h. “Fuens pa l’estudio d’a toponimia aragonesa: Un tastet a la bibliografía existent” (Lluís‐Xavier Flores Abat)
16:40 h – 17:00 h. Descanso (20 men.)
17:00 h – 17:45 h. Presentazions breus (10 men. + 5 men. de preguntas)
• Presentazión 1: “Instamap y su utilización en toponimia” (María Jesús Jiménez – Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
• Presentazión 2: “Un estudio d’a toponimia de Ribagorza” (Andreu Comas)
• Presentazión 3: “O proyeuto Toponimia de Fuencalderas” (Carles Arbués, Pau Arbués y José Arbués)
17:45 h – 18:15 h. “Toponimia, una forma viella d’acercar-se de nuevas a l’aragonés”
(Chuan Carlos Bueno Chueca, –Sociedá Lingüistica Aragonesa)
18:15 h ‐ 19:00 h. Preguntas e debat.
(Estau d’o conoiximiento y rechistro d’a toponimia en Aragón. Posibles proyectos colaboratibos. Parolas de conclusión d’o seminario)

Origen: Sobre la unió de Catalunya i Aragó – Racó Català

La creació de la Corona d’Aragó, fruït de la unió dinástica d’ambdós territoris, sota quines circumstàncies va ser? Quins són els antecedents de cada país abans d’aquesta unió? Qui n’exercia el predomini?
Primer de tot, la unió dels territoris que formaven el regne d’Aragó i el Principat de Catalunya va ser una unió dinástica, mantenint cada territori els seus privilegis, costums i règim jurídic propi. La unió formal fou el 1137, quan el rei aragonès Ramir II el Monjova donar al Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV (dit el Sant) la sobirania i custòdia del regne en el seu nom i la seva filla Peronella en matrimoni. El casament, però, hauria d’esperar el 1150, quan Peronella complí els 14 anys “reglamentaris” llavors per formalitzar les noces.
Però anem a pams, i retrocedim un xic en el temps. Sota quines circumstàncies es féu aquesta unió? Per conèixer-ho millor, hem de desgranar el context de l’època i quina situació es vivia a cada territori:
Al primer terç de segle XII, el context era el d’uns pobles hispànics que batallaven contra un poder musulmà (ja en declivi) per guanyar, pam a pam, el territori peninsular que creien que els pertanyia per llei i història. Aquesta lluita solia ser de ràtzies, o sigui, dirigint internades ràpides dins de zona “enemiga” per aconseguir un vassallatge o el pagament de tributs. Tot i axí, mica en mica, la idea de “reconquesta cristiana” definitiva anava prenent forma, també impulsada pel Papa de Roma i amb l’exemple latent de les Croades a Terra Santa.
El Principat de Catalunya era aleshores un conjunt de comtats que reconeixien la sobirania del Comte de Barcelona sobre els demés, sota la fòrmula de primus inter pares, el primer entre iguals, de manera que aquesta sobirania o preminència no volia dir tenir una posició més elevada que la resta de nobles d’altres comtats. La base d’aquest territori la formaven, junt amb el de Barcelona, els comtats de Girona i Osona i d’altres que retien vassallatge a Barcelona. El Principat també tenia una intensa relació (amb freqüents disputes) amb els comtats de llengua d’Òc de l’altra banda dels pirineus, com el de Provença.
Per la seva banda, el regne d’Aragó (que abarcava part de l’actual Navarra i de la provincia castellana de Sòria) perdé el seu sobirà el 1134, quan Alfons I el bataller morí a prop de Fraga en una de les batalles contra els sarraïns. Aquest rei morí deixant un testament d’allò més insòlit, ja que atorgava el regne i les seves possessions de foma equitativa a tres ordes religioses diferents: la del Sant Sepulcre de Jerusalem, la del Hospital i la del Temple. La noblesa aragonesa es negà a acceptar aquest esquarterament del regne i abogà perquè el germà del rei, Ramir, que exercia de Monjo al monestir San Pedro el Viejo d’Osca, ocupès el tro. Davant d’aquest buit de poder el territori navarrès va deslliurar-se d’Aragó i les tropes castellanoleoneses ocuparen Sòria,  Saragossa i la part de la Vall de l’ebre aragonesa, per fer valdre la seva influencia. El regne aragonès, empetitit i afeblit, en un principi cedí a les pretensions castellanes i entregà Peronella perquè fos criada a la Cort castellana. Ràpidament, però, l’Aragó, molt presionada pels anhels territorials de castellans i navarresos, va girar la mirada cap a l’est i estabí una aliança matrimonial i un traspàs de sobirania en la figura del comte Ramon Berenguer IV. En aquell moment, aquella unió dinástica significava pel Principat la plena entrada  en els plets territorials del món peninsular hispànic, ja que fins llavors la seva política d’interessos estava orientada, a grans termes, cap als comtats occitans.
El 1137 Ramir II el Monjo va fer cessió del regne i de la seva hereva al comte Ramon Berenguer IV, que passà a ser prínceps i dominator d’Aragó i exercia la sobirania a tot el territori. Després del “traspàs de poders”, el rei Ramir tornà al seu retir espiritual del monestir.
Les dificultats que es trobà el nou sobirà no van ser menors, ja que va haver d’enfrontar-se a les ambicions castellanes (tot i els llaços familiars que l’unien amb Alfons VII), per una banda havent de jurar vassallatge al rei castellanoleonès pel territori de Caesaraugusta (Saragossa) i la vall de l’ebre, i hagué d’exercir grans dots de diplomàtic per tal que els ordes religiosos renunciaren (a canvi de contrapartides monetàries i possessions)  al tros de regne que els pertocava pel testament d’Alfons el Bataller, per l’altra. El seu nomenament fou discutit pràcticament fins consumar el casament amb Peronella l’any 1150 a Lleida.
Ramon Berenguer IV, doncs, va ser un monarca clau en la historia tant de Catalunya com d’Aragó, que evità la fragmentació del regne aragonès i consolidà la formació del Principat amb les conquestes de Tortosa, Lleida, Fraga, Mequinensa, Miravet, Siurana,…a costa dels emirats.
El comte també  féu una compilació dels Usatges de Barcelona, que dotava d’un cos jurídic estatal a un Principat de Catalunya en estat embrionari.
Ramon Berenguer IV mai es va intitular rei d’Aragó, motiu d’àgries polèmiques modernes de caire polític, ni després de mort el seu sogre Ramir II, fet que s’ha atribuït habitualment, com narra Bernat Desclot a la seva crónica, a la voluntat del comte de no ser més que els seus antepassats, i perquè preferia ser el millor dels comtes que el menor dels reis.
Aquest argument, present en textos contemporanis del comte, podría no ser l’únic per prendre aquesta decisió. La sobirania dels comtats catalans va ser franca formalment fins el segle XIII, quan Jaume I signà el Tractat de Corbeil renunciant a les seves ambicions i possessions al nord dels pirineus a canvi de la renuncia dels reis de França sobre el Principat. Aquesta qüestió hauria fet que el sobirà català no podria exercir de rei al terriori del Principat.
En qualsevol cas, les interpretacions quant a aquest tema, encara avui dia, són obertes i, en molts casos, interessades.
Conclusions:
La unió de Catalunya i Aragó a la primera meitat del XII originà les bases del que seria una Corona molt plural formada per diferents regnes sobirans, i es féu en un context que beneficiava ambdós països. Per una banda, Aragó venia, després de la mort i el testament d’Alfons el Bataller, d’un buit de poder que va fragmentar el regne perdent part del territori, com Pamplona, Sòria i veié com creixia la voluntat d’influència des de la Corona castellanoleonesa, que ja havia envaït Saragossa i la vall de l’ebre aragonesa. Per la seva part, el Principat encara era en procés de formació al voltant del poderós Comte de Barcelona, i no havia format les seves fronteres de forma estable davant el món islàmic, a més que els seus interessos anaven cap a l’altre banda dels Pirineus.
La figura de Ramon Berenguer IV, Príncep d’Aragó i Comte de Barcelona, resultà clau per a la consolidació dels dos territoris en un moment difícil, on mostrà les seves dots com a diplomàtic i conquerí zones clau per a l’expansió de la Corona. El fet de no intitular-se com a rei sempre ha donat molt a parlar, però no nega que n’era el sobirà indiscutible de la mateixa.
Tot i aquesta unió dinàstica, ambdós països conservaren la seva sobirania i posarien en aquells temps la llavor de les futures institucions pròpies que regiran la cosa pública en un futur.
En alguns casos les noves conquestes, en un principi, no s’aclararira si pertanyien a un o altre estat, i la fixació (i les disputes) de les fronteres no arribarien fins més tard, amb uns codis jurídics més diferenciats i amb la necessitat d’establir límits territorials on aplicar tributs.
Si  bé el Principat de Catalunya podia partir d’una certa situació d’avantatge en dita unió davant un Aragó afeblit, l’acord respectà unes porcions de poder molt repartides i els nous sobirans de la Casa de Barcelona (per via masculina) establiren un poder dual amb molt de cerimònia que, tot i la preeminència creixent catalana, permetè un equilibri de forces que anirà generant en el futur, amb les noves conquestes i reparticions, punts de fricció entre els dos països fundadors de la Corona d’Aragó.
Però això ja forma part d’una altra història…
 *Assessorament històric: Marcel A. Farinelli

Origen: Ripollés reivindica el ‘Acuerdo de Morella’

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja