“Tinc por que si Catalunya s’independitza, nosaltres siguem víctimes d’una pressió més gran per part de l’administració aragonesa”, ha reconegut Francesc Ricart, del Casal Jaume I de Fraga, a la Franja de Ponent, que ha criticat que “des del Principat no s’ha mirat prou els territoris perifèrics”.
Os gubiernos d’Aragón y Catalunya podrían fer estratechias comuns ta “esfender a fruita” | Arredol.
Modeslo Lobón se reunión con representants d’os regants d’a Canal d’Aragón y Catalunya
Os consellers d’Agricultura d’Aragón y Catalunya, Modesto Lobón y Jose María Peregrí, han teniu contactos iste mierques ta mirar de prencipiar a consensuar una serie de propuestas y accions endrezadas a amerar a crisi d’a fruita que os dos países tienen dimpués d’a vieda a la importación decretada por o gubierno ruso.
“O problema ye o mesmo en Aragón y en Catalunya, un problema que s’asienta, entre atras, en una parte muito determinada como ye l’aria regable d’a Canal d’Aragón y Catalunya. Podemos charrar en iste caso d’una zona común y d’un grieu problema común”, ha declarau Lobón.
… Continuar llegint a Os gubiernos d’Aragón y Catalunya podrían fer estratechias comuns ta “esfender a fruita” | Arredol.
En data 3 de juliol de 2013 es va signar el protocol de coordinació entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Ensenyament, i la Comunitat Autònoma d’Aragó, per al desenvolupament d’accions coordinades en matèria d’educació. El Govern d’Aragó, en data 3 d’octubre de 2013, va publicar l’ordre del “Consejero de Presidencia y Justicia, por la que se dispone la publicación del protocolo de coordinación entre el Gobierno de Aragón y la Generalitat de Catalunya, para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación”, mentre que el Departament d’Ensenyament va publicar el 3 de març de 2014 la resolució ENS/543/2014, per la qual es dóna publicitat al Protocol de coordinació entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Ensenyament, i la Comunitat Autònoma d’Aragó, per al desenvolupament d’accions coordinades en matèria d’educació.
Fins aquí res que no sigui normal perquè és la continuïtat d’un protocol de col·laboració en matèria educativa que data de 2010, i que, en el fons, era la culminació del treball conjunt entre ambdues administracions durant força anys (escoles d’estiu, intercanvis de materials, d’alumnes, de professorat, de formació…).
(…)
Nota: la “molt” aragonesa presidenta del Govern d’Aragó Luisa Fernanda Rudi en un acte contra el català en la legislatura passada.
El que no deixa de sorprendre és que, malgrat les declaracions que hem anat sentint des que governa el PP a l’Aragó i malgrat la llei que ells mateixos han aprovat com a llei de llengües, on s’obvia clarament el nom de català per al català de la Franja, en el text de l’acord queda molt clar quina és la llengua de la Franja…
Efectivament, aquí en teniu alguns exemples:
Entres les actuacions, es destaca, literalment…
“f) Facilitar l’aprenentatge del català i la innovació educativa referida a aquest aprenentatge.
g) Promoure la difusió, l’intercanvi i la producció d’eines pedagògiques en català.
h) Establir acords d’homologació dels estudis de català realitzats en l’ensenyament reglat”.
Pel que fa als intercanvis i comissions de servei del professorat…
“El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i el Departament d’Educació, Universitat, Cultura i Esport del Govern d’Aragó es facilitaran la concessió d’intercanvis i comissions de servei de professorat de català dels centres on s’ofereix aquest ensenyament, respectant en tot moment la normativa d’aplicació. Les retribucions dels comissionats aniran a càrrec del Departament que ho sol·liciti”.
Tot plegat, si no fos dramàtic, faria riure… L’evidència no es pot amagar ni que es vulgui, perquè la realitat és la que és i, a hores d’ara, ningú de la Franja no entendria que el es fa a les escoles i als instituts no és català…
El discurs del colonitzat lingüísticament.
A l’hora d’imposar una llengua, un dels mecanismes que més s’ha fet servir és el de fer creure als parlants de les llengües que es volen minoritzar (o, senzillament, fer desaparèixer) és que la nova llengua que han d’aprendre (i fer seva) és la millor per expressar el progrés, la modernitat, el pensament… És l’èxit del francès a l’Estat francès, de l’italià a l’Estat italià o de l’anglès al Regne Unit… I en el fons és el cert fracàs de l’espanyol a l’Estat espanyol, en el qual les seves classes dirigents no han sabut convèncer, seduir… o, si voleu, imposar la seva llengua al conjunt de l’Estat…
Aquesta percepció de la llengua imposada (i de la pròpia llengua) no té res a veure amb la llengua que es parla: l’alemany o el neerlandès són llengües clarament minoritzades a França, mentre que són llengües plenament normalitzades en els estats alemany i holandès. A Còrsega, actualment a l’Estat francès, malgrat que els corsos parlin “més italià” -són d’arrel toscana- que no pas els sards, els ladins, els friülans o els parlants d’algunes variants italianes molt allunyades lingüísticament del toscà -la base de l’estàndard de l’italià modern-, com podrien ser-ho el sicilià, el napolità o el vènet, el cors pot ser percebut com una llengua de segona enfront del francès.
Una altra constant en aquestes situacions és la de trobar sempre “indígenes” disposats a lloar la llengua dominant, la llengua dels dominadors…
I aquest és l’exemple que us volem comentar, el de Ramón Meseguer Albiac , professor d’universitat, doctor en filosofia i psicòleg clínic-psicoanalista. La seva formació es va desenvolupar des de 1957, successivament, a la Goethe Universität de Frankfurt, Tavistock Institute de Londres, ANDHSA i ARIP de París i HERNSTEIN de Viena. Parlava i escrivia en alemany, francès, català, castellà, anglès, llatí i grec antic.
El pare de Ramón Meseguer era de Mont-roig de Tastavins i la seva mare de Nonasp. (ambdós pobles a la comarca del Matarranya), per tant, se suposa que era catalanoparlant familiar. Com que el pare de Ramón Meseguer era cap d’estació i anava canviant de lloc, Meseguer va néixer a Quinto d’Ebro (prop de Saragossa). Va viure bona part de la seva vida a Barcelona.
Va pertànyer a diverses societats: American Group Psicotherapy Association, l’Associació espanyola d’Història de la Psicoanàlisi i membre de l’EIT (European Institut for Transactional exercices in group developement). Va realitzar diferents activitats com a professor de dinàmica de grups en diversos centres d’Europa. Des de l’any 1968 es va dedicar a la psicoanàlisi individual i de grup. També va impartir conferències com a activitat periòdica en diferents institucions de diversos països europeus.
Va publicar Maestros Alemanes. Selección y Estudios. Editorial Planeta,1965, Ontología, ética y psicología, 1956 (Texto Bachillerato); Los españoles y el grupo, 1976; Las motivaciones inconscientes en la toma de decisiones, 1977; Group Dynamics and Society, 1980; El estrés en el hombre de empresa, 1986 i va realitzar recensions sobre llibres de psicoanàlisi de grup a l’Internacional Journal of group Psychotherapy de Nova York.
Per tant, no estem parlant d’algú que no conegués llengües ni que no tinguis estudis, sinó ans al contrari. Doncs bé, en el llibre Los españoles y el grupo (Barcelona: Editorial Dirosa, 1976), arriba a dir, principalment en el capítol que duu el clarificador títol de “Sobre la comunicación en castellano o una maravillosa forma de hablar”, aquestes autèntiques barbaritats lingüístiques, que situen el castellà per damunt d’altres llengües :
“Atención al castellano: percibido por oídos extranjeros, alemanes, belgas, ingleses, suecos y otros europeos más nórdicos, el castellano suele producir dos tipos de impacto, uno de ellos un impacto serio, noble, digno, caballeresco; otro un impacte duro, ruidoso, de cacharrería férrea que entrechoca. Más tarde, los que logran sobrepasar esta primera impresión de ferretería traqueteante acaban por descubrir la noble seriedad del castellano”. (pàg. 78)
“El castellano es una lengua muy engañosa, aparentemente simple en la gramática donde solamente se presenta la dificultad del subjuntivo, pero difícilmente dominable en la riqueza de la frase, y casi insuperable en la estrategia del sustantivo y del matiz del adjetivo. A lo que se viene a sumar la dignidad de la música que, en mi opinión, solamente se llega a captar oyendo a la gente de los pueblos, de los pequeños pueblos castellanos…”. (pàg. 78).
“Las palabras y las frases de los cuadros lingüísticos del castellano tienen con mucha frecuencia el sonido equivalente a las pinceladas y a las figuras de Vel´ñazquez, donde la luz es transparente y donde la palabra es sonora, sonoramente impresionista”. (pàg. 78).
“Del hablar, las gentes de la península han hecho un arte extraordinario. Filólogos alemanes, al estudiar, comparativamente diversas lenguas europeas, llaman a la lengua española, desde el punto de vista de la fraseología, «selva virgen».” (pàg. 81).
“Es tan entrañable la estructura oratoria de nuestro lenguaje que incluso los individuos y los grupos que menos tienen en su vida cotidiana a la retórica, los negociantes, especialmente los negociantes catalanes (…), hombres prácticos intuitivos, relacionados, decididos, prosaicos, sentimentales, pero con poca facilidad de palabra, ninguna tendencia a la oratoria, y en general incapaces de retórica, estos mismo individuos[1], cuando un profesor, un consultor, un ministro les habla con retórica emocional y acertada se sienten profundamente afectados, halagados, complacidos, y acaban diciendo ¡qué bien habla este señor!” (pàg. 83).
“El castellano tiene una gracia dificilísima de alcanzar: la colocación exacta del sustantivo. Colocación exacta que muy pocos escritores ha llegado a manejar con la sabiduría y la inspiración que exigen la interna entraña del castellano”. (pàg. 83).
(…)
El 2006, en una entrevista al diari ABC de Sevilla, afirmava que, arran d’un estudi psicoanalític que estava fent sobre el flamenc, es podia dir que “El duende del flamenco es superior, en estado de trance, en calidad y profundidad, a otros folclores”. No tan sols el castellà és una llengua superior, sinó que també ho és la cultura associada a aquesta llengua.
Arran de la seva mort, s’ha publicat la seva obra literària, que s’ha presentat a Barcelona i, és clar, a Saragossa. S’imaginen quina era la llengua literària d’aquest autor?
[1] Les cursives són de l’autor.
El Heraldo de Aragón no troba la frontera amb Catalunya – VilaWeb.
Autor/s: Josep Casulleras Nualart
Posa el crit al cel perquè no hi ha el cartell que indiqui l’entrada a Aragó a la A-22
Després d’haver abanderat la campanya contra les botifarres etiquetades només en català en un supermercat de Barbastre, el diari El Heraldo de Aragón ha posat damunt la taula una altra reivindicació peculiar, que ahir compartia al seu Facebook el sociòleg Natxo Sorolla. Així comença explicant el problema aquest diari: ‘Els conductors que circulem per la A-22 cap a Lleida saben quan entren a Catalunya, però els qui recorren aquesta autovia en sentit contrari, cap a Osca, poden haver passat per Montsó i Barbastre sense que res ni ningú no els hagi indicat que ja són a Aragó’.
Diu el diari que el cartell que ‘hauria d’indicar el pas de Catalunya a Aragó no existeix i que ja fa anys que se’n queixen pobles com el Torricó i Vensilló, a la Llitera. Però, en canvi, les declaracions ‘d’alguns veïns de la Llitera’ que destaca el diari semblen indicar el contrari: ‘Passem per allí cada dia i no ens havíem adonat que hi faltava el cartell’. Encara més: el diari diu que ‘fonts del consistori [del Torricó] asseguren que no és una necessitat prioritària. “El cartell no hi ha estat mai i tampoc no importa”, expliquen’.
En canvi, des de l’ajuntament d’aquest municipi de la Llitera sí que s’han queixat que el nom del poble no surt en cap cartell de l’autovia. ‘El Torricó no apareix en cap cartell i fa anys que intentem arribar a un acord amb Foment’, diuen des de l’ajuntament. I l’única resposta que han tingut ha estat ‘silenci administratiu.’
Tot amb tot, per més que hagi quedat clara quina és la queixa del municipi, El Heraldo de Aragón ha posat el crit al cel per aquell altre cartell que importa ben poc a l’ajuntament’. Que la realitat no t’espatlli una bona notícia.
Foto: Heraldo.es
¿Dónde termina Cataluña y empieza Aragón?.
A-22 en dirección Cataluña. Heraldo.es
Las obras de este tramo de autovía concluyeron en 2011 y desde entonces los carteles no se han modificado. Aún así, algunos vecinos de la comarca de La Litera aseguran que “pasamos por ahí todos los días y no nos habíamos dado cuenta de que faltaba el cartel”. Aunque en el lado contrario, sí que se indica la entrada a Cataluña con la señalización correspondiente.
El motivo de la inexistencia de la señal que delimita las dos comunidades, se debe a una falta de entendimiento entre la localidad oscense de Altorricón y el municipio leridano de Almacellas lo que ha imposibilitado la colocación del mismo.
Ambas localidades limítrofes llevan años respondiendo por unos terrenos de 1.000 hectáreas que consideran suyos, aunque desde el Ayuntamiento de Altorricón aseguran que conservan muy buena relación con el Ayuntamiento de Almacellas.
Desde el Ministerio de Fomento aseguran que para solucionar el conflicto y poder establecer el cartel sería necesario que ambos Ayuntamientos solicitaran una redefinición de los límites provinciales al Instituto Geográfico Nacional. Pero por el momento ninguno de los dos consistorios se plantea actuar al respecto.
Fuentes del consistorio oscense aseguran que no es una necesidad prioritaria. “El cartel nunca ha estado y tampoco importa”, explican. Lo que sí llevan años reivindicando es su protagonismo en los carteles indicativos de la autovía. “Altorricón no aparece en ninguno de ellos y llevamos años intentando llegar a un acuerdo con Fomento”. En 2011 comenzaron a reclamar la modificación de los carteles aunque lo único que han conseguido, según el consistorio, ha sido “silencio administrativo”.
Bandeja de ALDI con etiquetado exclusivo en catalán. HeraldoAna D. afirma que “todo esto no es una casualidad. Es una campaña diseñada para ir catalanizando Aragón. Vamos a exigir a ALDI Barbastro que los productos que comercialice en Aragón estén, por lo menos, en español o en aragonés”.
Por su parte, Chabier G., otro vecino de la capital del Somontano, denuncia que, recientemente, compró un paquete de salchichas en ALDI Barbastro y, posteriormente, ya en casa, se dio cuenta de que el etiquetado estaba solamente en catalán.
ALDI es una empresa alemana cuya sede central en España se encuentra en Cataluña. La PANHC va a ponerse en contacto con la central alemana para pedir explicaciones así como para pedir una rectificación y que los productos que se comercialicen en Aragón, además de en catalán, estén etiquetados en español o en aragonés.
Conveni de col·laboració entre el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans per a l’elaboració del llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics
Hife amplía sus líneas al aeropuerto del Prat.
La compañía Hife ofrece desde ayer tres servicios diarios hasta el aeropuerto de Barcelona
La línea de autobús Teruel – Alcañiz – Barcelona llegará hasta las instalaciones de El Prat en las rutas de las 6.30, las 10.00 y las 17.40. Para regresar al Bajo Aragón Histórico, los autocares saldrán del aeropuerto a las 7.45, a las 11.00 y a las 16.00. Con estos servicios, la compañía intenta facilitar a los usuarios el acceso a los vuelos que salen desde Barcelona y que utilizan numerosos vecinos de la provincia cada año para salir de vacaciones a las islas o al extranjero.
Una curiosidad. En 1158 los templarios de Monzón….
En 1256, en un pergamino copia de la carta de población templaria, Binéfar aparece como Binipharagon. Coincide con el periodo en el que Jaime I establecía la frontera Aragón-Catalunya en el Cinca, a excepción de Monzón y Fraga (creo que Tamarite también), que permanecían aragonesas. Por el nombre, parece probable que Binéfar también continuase bajo administración aragonesa, aunque en territorio catalán.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.