CURSO “GESTIONAR LA DIVERSIDAD LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN” | La Sociedad del Riesgo.

 

 

9 A 11 DE JULIO DE 2014

 

 

UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA

 

 

 

CURSO

 

“GESTIONAR LA DIVERSIDAD LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN”

 

 

 

ORGANIZADO POR:

 

DEPARTAMENTO DE PSICOLOGÍA Y SOCIOLOGÍA

 

(UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA)

 

 

Solicitado el reconocimiento como curso de formación permanente de la Universidad de Zaragoza, con dos créditos ECTS.

 

 

Descarga aquí toda la información en formato pdf:

 

diptico_curso_linguistica_PA_IMPRENTAR

 

 

 

OBJETIVOS:

 

 

 

1.- Reflexionar sobre la actual situación de la pluralidad lingüística de Aragón, su origen y la posible evolución de ésta.

 

2.- Conocer la diversidad de variedades de cada lengua de Aragón, tanto social como lingüísticamente.

 

3.- Adquirir competencias adecuadas en el uso de técnicas de investigación sociolingüística.

 

4.- Introducirse en la didáctica y las nuevas tecnologías en torno a las lenguas de Aragón.

 

 

 

DESTINATARIOS Y REQUISITOS:

 

• Profesores de los diferentes niveles educativos vinculados a las lenguas de Aragón o interesados en ellas;
• alumnado universitario del ámbito de la filología, magisterio, humanidades, sociología o antropología;
• y profesionales interesados en ejercer como profesores o como investigadores en torno a estas lenguas;
• así como público general.

 

 

 

Tendrán preferencia los titulados universitarios, pudiendo inscribirse profesionales relacionados con la materia en general.

 

Todos los inscritos sin titulación universitaria deberán presentar un breve Curriculum Vitae que justifique su interés por el curso.

 

 

 

PROGRAMA:

 

MIÉRCOLES 9 JULIO (área: sociolingüística)

 

 

9’00 h. Título: Conferencia inaugural, abierta al público: “El catalán en los documentos históricos aragoneses”. Ponente: Javier Giralt. Profesor Titular de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza. 10,30 h. Título: “Situación demolingüística de Aragón (lengua catalana y lenguaaragonesa)”. Ponente: Natxo Sorolla, investigador de la Universitat de Barcelona. 12,30 h. Título: “Los usos actuales del occitano. Del idioma de la intimidad a la lengua como patrimonio”. Ponente: Dominique Blanc. Doctor en Antropología. Investigador de la Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales, EHESS-LISST, Toulouse (Francia). 16,30 h.Título: “Taller práctico de realización de encuestas y de trabajo de campo (I)”. Ponente: Natxo Sorolla, investigador de la Universitat de Barcelona. 18,00 h.Título: “Taller práctico de realización de encuestas y de trabajo de campo (II)”. Ponente: Natxo Sorolla, investigador de la Universitat de Barcelona.

 

 

JUEVES 10 DE JULIO (área: nuevas tecnologías y comunicación)

 

9,00 h.Título: “El espacio mediático, la literatura y la producción editorial en catalán”. Ponente: Carles Terés (coordinador de “Temps de Franja” y escritor). 10,30 h. . Título: “Medios de comunicación en aragonés y nuevas tecnologías”. Ponente: Rubén Ramos. Periodista y profesor de la Universidad de Zaragoza. 16,30 h. . Título: “Taller práctico de nuevas tecnologías y lenguas de Aragón (I)”. Ponentes: Juan Pablo Martínez. Profesor de la Universidad de Zaragoza. Santiago Paricio. Lingüista e investigador. 18,00 h. . Título: “Taller práctico de nuevas tecnologías y lenguas de Aragón (II)”. Ponentes: Juan Pablo Martínez. Santiago Paricio.

 

VIERNES 11 DE JULIO (área: situación de las lenguas y variedades)

 

 

 

 

 

LUGAR DE REALIZACIÓN:

 

Universidad de Zaragoza.

 

Facultad Ciencias Sociales y del Trabajo

 

calle Violante de Hungría, 23. Zaragoza.

 

 

 

INFORMACIÓN Y PREINSCRIPCIONES:

 

Dr. Chabier Gimeno: chabierg@unizar.es

 

 

 

INSCRIPCIONES:

 

Fundación Empresa Universidad Zaragoza

 

cursos@feuz.es

 

O pinchando aquí.

 

 

 

PRECIO:

 

100 €.

 

Incluye materiales.

 

El alumnado interesado en solicitar beca debe contactar con el director del curso.

 

 

Plazas limitadas.

 

 

 

COLABORAN:

 

Grupo de Investigación “Estudios de la Sociedad del Riesgo”.

 

Asociación Aragonesa de Sociología.

 

Fundación Empresa Universidad Zaragoza.

 

Gara d’Edizions.

 

Aracultural.

 

 

 

PROFESORADO:

 

UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA

 

• Javier Giralt, Departamento de Lingüística General e Hispánica, Zaragoza.
  
• Juan Pablo Martínez, Instituto de Investigación en Ingeniería de Aragón, Zaragoza.
  
• José Antonio Saura, Departamento de Lingüística General e Hispánica, Huesca.
  
• Chabier Gimeno, Departamento de Psicología y Sociología, Zaragoza.
  
• Rubén Ramos, Departamento de Lingüística General e Hispánica, Zaragoza.
  

 

OTRAS UNIVERSIDADES Y CENTROS DE INVESTIGACIÓN:

 

• Ramon Sistac, Facultat de Lletres, Universitat de Lleida.
• Natxo Sorolla, Xarxa Cruscat del Institut d’Estudis Catalans – Universitat de Barcelona.
• Dominique Blanc, Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales, EHESS-LISST, Université de Toulouse-Le Mirail (Francia).

 

 

 

PROFESIONALES, EMPRESAS PRIVADAS E INSTITUCIONES PÚBLICAS:

 

• Carles Terés, director creativo de Terès & Antolín, Alcañiz. .
• Fernando Romanos, profesor de Educación Secundaria (coordinador del Programa Luzía Dueso en el Gobierno de Aragón), Zaragoza.
• Santiago Paricio, profesor de Educación Secundaria, Zaragoza.

 

 

 

(2) Associació Amics de Nonasp.

L’Institut Ramon Muntaner dona un ajut a l’Associació Amics de Nonasp per al projecte: “El museu parla: Inventari i recull de memòria oral de les col·leccions del “Museu Etnològic de Nonasp” (1a Fase)”.

Estimats amics,

Amb aquesta Lletra de convit els informem de la trobada que tindrà lloc els dies 13 i 14 de juny a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Organitzada pel Departament de Filologia Romànica de la UB, s’emmarca dins de les activitats del projecte ParemioRom (FFI20011-24032) i compta amb la col·laboració del Centro Aragonés de Barcelona i la seva Colla de Charradors O Corrinche.

Serà una trobada per a compartir experiències i projectes d’estudi i difusió de la llengua aragonesa.

Si voleu més informació visiteu la pàgina web web de la trobada o envieu un email.

 José Enrique Gargallo Gil

Departament de Filologia Romànica de la UB

 Pau Arbués Cazo

——————————————————

 

 

Biernes, 13 de chunio

Primera ponenzia conbidata, mesa redoncha y comunicazions curtas

Puesto: Sala de Profesors de l’Edifizio Josep Carner

(Facultá de Filolochía de la UB)

 

9-9:45 oras.
Rechistro d’os participans

9:45-10 oras.
Auto d’ inaugurazión

10-11 oras.
Ponenzia de Ramón de Andrés (Unibersidad d’Obiedo): Medición de fronteras lingüísticas: una aplicación al asturiano y sugerencias para el aragonés.

11-11:30 oras.
Pausa con café

11:30-12 oras.
Presentazión d’a exposizión L’aragonés, lengua biba, a cuentas d’Antonio de la Rosa Botaya (CAB)

12-13:30 oras.
Comunicazions

15:30-17:30 oras.
Comunicazions

17:30-18 oras.
Pausa con café

18-19:30 oras.
Comunicazions

21 oras.
Zena en o Zentro Aragonés de Barzelona

23 oras.
Autuazión mosical en o Zentro Aragonés de Barzelona

 

 

Sabado, 14 de chunio

Segunda ponenzia conbidata, mesas redonchas y autibidaz culturals

Puestos: Sede de Alumni UB (Gran Via de les Corts Catalanes, 582) y CAB

 

10-11 oras.
Ponenzia de Juan Carlos Moreno Cabrera: Dialectología e ideología: el caso del aragonés.

11-13 oras. (Alumni UB)
Mesa redoncha sobre l’aragonés en os meyos de comunicazión y sobre os ligallos arredol l’aragonés, moderata por José Enrique Gargallo

13-14 oras.
Bermú mosical en o CAB

16 oras.
Excursión guiada por os puestos “aragoneses” de Barzelona

El Govern d’Aragó incompleix els terminis de la Llei de llengües | Xarxes socials i llengües.

 

La segona Llei de llengües d’Aragó prometia una única Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que havia de normativitzar de manera conjunta la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas i la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas  (conegudes popularment com LAPAO i LAPAPYP). Doncs bé, a pesar d’haver fet una llei a gust dels sectors més recalcitrants d’Aragó, el Govern de PP i PAR està incomplint fins i tot els seus propis terminis. Sobre l’únic termini que la Llei imposa a l’Administració, és en referència a la creació d’esta nova acadèmia:

DISPOSICIONES ADICIONALES

Tercera.- Academia.

El Gobierno de Aragón aprobará los estatutos de la Academia Aragonesa de la Lengua en el plazo de ocho meses desde la entrada en vigor de la presente ley y la misma se constituirá en los tres meses siguientes.

La Llei es va aprovar el 9 de maig de 2013, i es va publicar el 24 de maig. Per tant, el 24 de febrer de 2014 s’acabava el termini per a aprovar els estatuts de l’Acadèmia, i el 24 de maig clourà el termini per a crear l’Acadèmia. L’anterior Govern, que havia fet una llei d’acord als principis acadèmics, també va fer tard en presentar el Consell Superior de les Llengües d’Aragó, i no va arribar a complir amb la creació de les Acadèmies del català i de l’aragonè. No imaginem com de complicat serà per al Govern actual trobar, tal com marca la Llei, “personas de reconocido prestigio en el ámbito de la filología, literatura y lingüística, preferentemente doctores, y con preferencia de nativos hablantes, que cuenten con una larga trayectoria en la práctica y el fomento de los valores lingüísticos y literarios propios de la comunidad aragonesa, y en la que estén representadas las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”. Persones de prestigi en la lingüística i que avalon, tal com diu la presidenta Rudi, que no és català. Serà difícil quadrar la circumferència. 

Taller de luengas i llengües, sabado 29 marzo |.

 

▶ LOS DESAYUNOS TVE: Entrevista a Luisa Fernanda Rudi – YouTube.

A partir del minut 5:42

 

Vídeo relacionat: APM

Les Homilies d’Organyà no són el text més antic en català | Núvol.

Les Homilies d’Organyà no són el text més antic en català

Agustí Mas. Estira la llengua.

/ 4.03.2014

La comarca natural de la Terreta, a cavall del Pallars Jussà i la Ribagorça, reivindica que té textos encara més antics que les Homilies d’Organyà (Alt Urgell). El que més, un jurament feudal de fidelitat. Una història coneguda entre els experts, però no tant entre els amateurs en llengua, ja que a l’escola se segueix explicant que els vestigis més antics de la nostra llengua en format escrit són les Homilies. N’hem parlat a l’Estira la Llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, amb el cap de l’oficina d’Onomàstica de l’IEC, Joan Anton Rabella.

 

 

Les Homilies d’Organyà són del final del segle XII o principi del XIII. Però hi ha uns vuit o nou textos coneguts escrits en català que són més antics. El més vell que és coneix és un jurament de Radulf Oriol a Ramon IV del Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 en un lloc indeterminat entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça), dos pobles separats per uns dos quilòmetres. Sobre tots dos textos parla una exposició itinerant que ha organitzat l’Institut d’Estudis Catalans i que fins no fa gaires dies es podia visitar a Tremp (Pallars Jussà). A l’Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, n’hem parlat amb el cap de l’oficina d’Onomàstica de la institució, Joan Anton Rabella. Afirma que la mostra Els orígens del català: jo fideles vos seré és “una explicació d’una manera molt divulgativa i breu de quins són aquests textos i de com va néixer la llengua catalana, el moment i el perquè”. Es tracta d’una “documentació antiga, força rica”.

Però la pregunta és: per què, si està més que confirmat que aquests són els documents més antics en la nostra llengua, la majoria de la societat segueix creient que ho són les Homilies d’Organyà? Rabella assegura que aquests documents “fa molts anys que els coneixem” i que “el que passa és que no han tingut la difusió necessària”. I és més, assegura que n’hi ha força més, de la mateixa època, “documents del món feudal, similars, breus” i afegeix que “se n’han conservat molts però també se n’han perdut molts”. Explica el cas del Liber judicorum, conservat dins les tapes d’un  llibre: “Feien servir pergamins per folrar altres documents”.

La major popularitat de les Homilies d’Organyà Rabella l’atribueix a “una qüestió de sort de com s’han difós les coses”. També explica que és un text important perquè és una traducció al català d’unes homilies occitanes i, per tant, “és una de les primeres traduccions entre llengües romàniques”. Sigui com sigui, per més èmfasi del cas, el cap de l’oficina d’Onomàstica relata que la mateixa persona que va localitzar les homilies, Joaquim Miret Sans entre el 1904 i el 1908, va trobar “documents tan importants o més però en canvi, aquells no van tenir tanta difusió”.

 

Com és el document?

Joan Anton Rabella explica que el document en català més antic que es coneix “físicament és un pergamí petit” que és un jurament d’una persona, que parla sobre relacions feudals i fidelitats sobre castells; “aquella societat estava molt reglamentada des del punt de vista legal i es basava molt en documentació”.

I es podrien trobar documents més antics que aquest jurament, escrits en català? Rabella no ho descarta. Però, en tot cas, ens contextualitza la història dels orígens de la nostra llengua: “El català, com totes les llengües romàniques, està formada, segurament, cap al final del segle VII començament del segle VIII. Però no és fins ben bé el segle IX i el segle XII que, de mica en mica, va apareixent a la documentació. I llavors segurament, per un ús menys acurat del llatí i per un coneixement no tan bo als centres culturals i religiosos, combinat amb la força del feudalisme, que fa servir un seguit de mots nous, cada vegada es va filtrant més en la documentació fins que, a partir del segle XI, ja trobem que la llengua romànica hi comença a aparèixer d’una forma clara fins als primers documents on el català ja és majoritari.” Assegura que, fa uns anys, els científics es disputaven quina era la llengua romànica més antiga. “Ara, des del punt de vista científic, és un debat que ja no toca i ningú hi pensa”. I Rabella conclou que, “segur que les llengües romàniques es formen, si fa o no fa, al mateix moment i després, és la sort de la conservació de la documentació”.

 

Descarregueu l’entrevista aquí.
facebook.com/estiralallengua

@estiralallengua

 

Xoxe Tetano – Fotos de la cronologia.

El PP contra l’Acadèmia Valenciana de la Llengua | Lo Finestró.

“Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré” | Lo Finestró.

 

El dissabte 24 de gener a la tarda es va inaugurar a la sala de plens de l’Ajuntament de Tremp l’exposició “Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré”. Una mostra que exposa referències en llengua catalana anteriors a les homilies d’Organyà i que els seus orígens es troben a cavall entre el Pallars Jussà i la comarca de la Ribagorça aragonesa.

Van intervenir en la presentació el president de l’Institut d’Estudis Catalanas i Ramón Sistac, delegat de l’IEC a les terres de Lleida. En paraules de Sistac ”el català és una de les llengües fundacionals d’Aragó. Abans de néixer Aragó ja s’hi parlava català per l’Aragó”

Pirineus TV

Més informació a La Franja

Referències aparegudes a la premsa local sobre la inauguració de l’exposició* Els orígens del català*:

*La Manyana* 26-1-2014: http://www.lamanyana.es/article/tremp-recibe-la-muestra-%E2%80%98els-or%C3%ADgens-de-la-llengua-catalana%E2%80%9D

*Pallars Digital* 26-1-2014: http://www.pallarsdigital.cat/jussa/item/1682-inaugurada-l-exposicio-jo-fideles-vos-sere-amb-els-documents-mes-antics-escrits-en-catala

*Pirineus TV* 24-1-2014: http://www.pirineustelevisio.com/2014/01/els-pallars-24-de-gener-els-origens-de-la-llengua-catalana-fins-al-28-de-febrer-a-tremp/

*Pirineus TV* 28-1-2014 (declaracions Sr. Ros i Sr. Sistac): http://www.pirineustelevisio.com/2014/01/els-origens-de-la-llengua-catalana-tremp/

*Lo Pallars TV* 28-1-2014 http://www.lopallars.tv/joomla-pages-iii/blog-layout/320-exposicio-els-origens-del-catala-a-tremp

L’*Agència Catalana de Notícies* va fer un reportatge.

Dipòsit Digital de la UB: El punt de vista narratiu a Estremida memòria, de Jesús Moncada: estratègies discursives.

Títol:	El punt de vista narratiu a Estremida memòria, de Jesús Moncada: estratègies discursives
Autor:	Farré Badia, Laura
Director:	Nogué Serrano, Neus
Matèria:	Filologia catalana Lingüística catalana Lingüística Català Anàlisi del discurs narratiu Tesis Catalan philology Catalan linguistics Linguistics Catalan language Narrative discourse analysis Theses
Data de publicació:	jun-2013
Resum:	Aquest treball és un estudi del punt de vista narratiu a Estremida memòria, de Jesús Moncada, fet a partir de les estratègies discursives que permeten expressar-lo. L’estudi del punt de vista narratiu resulta especialment interessant en una novel•la com Estremida memòria, perquè s’aplica a una narració que reporta un mateix fet a través de diversos personatges. Els resultats obtinguts ens han permès confirmar que, en una novel•la com aquesta, és especialment interessant preguntar-se quines són les estratègies discursives de les quals se serveix l’autor per tal que el lector identifiqui el punt de vista del personatge que adopta el narrador en cada capítol. I, a més, hem pogut aportar més informació sobre la manera de procedir de Jesús Moncada amb relació a les seves obres: el fet que, a Estremida memòria, la qüestió del punt de vista narratiu estigui perfectament controlada per l’autor fa del tot evidents el detallisme i la minuciositat que caracteritzen, en general, totes les seves obres.
Nota:	Treballs Finals de Grau de Filologia Catalana, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Any: 2012-2013, Tutora: Neus Nogué Serrano
URI:	http://hdl.handle.net/2445/48829
Apareix en les col·leccions:	Treballs Finals de Grau (TFG) – Filologia Catalana

 

Fitxers d’aquest document: Fitxer Descripció Dimensions Format FarréLaura-TdG-def.pdf 630.25 kB Adobe PDF Mostrar/Obrir

 

 

 

Estadístiques d’aquest document

Aquest document està subjecte a una Llicència Creative Commons

Aquest any 2014 es complirà el 25è aniversari de la seua mort, motiu per el qual la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya va acordar portar a terme una sèrie d’actes commemorant l’aniversari, en el transcurs d’aquest any 2014.

A tall de resum tot seguit fem referència als esmentats actes commemoratius:

a)      La revista Temps de Franja, editada per Iniciativa Cultural de la Franja, dedicarà els dos suplements literaris Styli locus de l’any a la figura de Desideri Lombarte, incloent-hi diverses aportacions de poesia i prosa inèdites de diferents autors.

b)      Es presentarà la novel·la Les aventures del sastre Roc d’Arça  a diferents llocs de la Franja i més enllà.

c)      L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) celebrarà la Trobada Cultural a la vila nadiua de Desideri Lombarte amb diferents actes en col·laboració  amb l’Ajuntament i l’associació de joves.

d)     Hi ha previstes també actuacions musicals.

e)      La tradicional lectura poètica de la diada de Sant Jordi al Matarranya es dedicarà a l’obra del poeta. El 15 d’agost a Bellmunt, dins de la tradicional jornada de lectura que organitza Ramón Mur, es llegiran Les aventures del sastre Roc d’Arça i A ti no te conozco, publicat al Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses.

f)       Si l’ASCUMA troba aportacions econòmiques suficients, es reeditarà el llibre Ataüllar el món des del Molinar, exhaurit de fa mol de temps, i s’actualitzarà l’exposició del mateix nom.

g)      Hi ha en estudi una possible presentació itinerant del poeta per algunes escoles de la Franja.

I com esta llista no és exhaustiva, poden sorgir nous actes.

De tots aquests actes es farà la màxima publicitat, tractant d’implicar les institucions públiques aragoneses i d’altres terres de parla catalana, per fer-los arribar a un públic ampli.

 

Desideri Lombarte i Arrufat va néixer a Pena-roja de Tastavins (Mas del Molinar) a l’Alt Matarranya el 7 de febrer de l’any 1937. Als onze anys va anar a estudiar el batxillerat a les Escoles Pies d’Alcanyís, tot i que als 15 anys va deixar els estudis per anar a treballar la terra a casa. Després, als 19 anys deixà la vila i marxà a Barcelona a treballar i on estudiaria delineació. Al 21 anys començà un nou treball com aprenent al despatx de l’arquitecte Enrique Rovira i als 23 entrà a l’Escola d’Aparelladors. L’any 1961 es va casar amb la pena-rogina Rosalia Gil, i va fixar el seu domicili al barri d’Horta de Barcelona, un barri tranquil on romandria moltes estones dibuixant, escrivint, conversant i descansant.

Malauradament a finals del 70 va haver de deixar el treball per motius de salut, la qual cosa va obrir una nova etapa en la seua vida: d’ençà del 1980 disposà de temps per pensar i dedicar-se a allò que l’agradava de debò, que no era altra cosa que escriure. Tot i que va viure força temps a Barcelona, on mai es va sentir estrany, pràcticament tota la seua obra la situa a la seua vila i al Matarranya, i en la seua llengua: el català pena-rogí. Tan sols en 9 anys va escriure una extensa obra que, sense dubte, el situa com a l’escriptor més prolífic del Matarranya i de més qualitat literària.

El 3 d’octubre de 1989 a Barcelona, el feble cor del poeta, activista cultural, coofundador de l’Associació Cultural del Matarranya i entusiasta i il·lusionat en els seus treballs literaris i d’investigació, va perdre el batec definitivament.

Els primers escrits d’en Desideri van aparèixer els anys 80 a les revistes Andalán, Rolde, Gaceta del Matarranya, Desperta ferro!, Sorolla’t, La Comarca, Butlletí Interior d’Onomàstica i Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses. El 1987 va publicar a la Col·lecció Pa de Casa de la Diputació General d’Aragó dues obres, Pena-roja i Vallibona, pobles germans (teatre) i Romanços de racó de foc i Poemes de vida i mort (poesia). Cap obra més es publicaria en vida del poeta pena-rogí. Anys més tard, l’Associació Cultural del Matarranya —dins de la Col·lecció Lo Trull— i aquesta mateixa associació juntament amb l’Institut d’Estudis del Baix Cinca —a les col·leccions Quaderns de la Glera i Quaderns del Cingle—  publicaren la majoria de les seues obres.

Obra poètica

1991: A l’ombra de les roques del Masmut, Col·lecció Quaderns de la Glera.

1993: Sentències comentades i Voldria ser, Col·lecció Lo Trull.

1994: Romanços mai contats/Boires i borrim, Col·lecció Pa de Casa.

1995: Cartes a la Molinera i La bona vida i la mala bava, Col·lecció Lo Trull.

1999: Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses, Col·lecció Lo Trull.

2000: Ataüllar el món des del Molinar (antologia), Col·lecció Lo Trull.

Teatre

1992: Teatre Inèdit, Col·lecció Quaderns de la Glera.

Narrativa

1997: Memòries d’una desmemoriada mula vella. La 2ª edició a la Col·lecció Quaderns del Cingle, 2008.

2010: Les aventures del sastre Roc d’Arça, Col·lecció Lo Trinquet (Instituto de Estudios Turolenses)

Investigació

1990: 600 Anys de Toponímia a la Vila de Pena-roja, Col·lecció Llibres de Ponent III.

1999: Pena-roja. Una vila de frontera, Associació Cultural de Pena-roja.

Sobre l’autor s’han publicat: Epistolari (2002, a cura d’Artur Quintana, Col·lecció Lo Trill); el CD Quedarà la paraula (2002), poemes musicats i cantats per Túrnez i Sesé; i  el CD de gravació col·lectiva Una Roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte (2002).  El Duo Recapte ha actuat en multitud d’indrets i ocasions recitant, amb acompanyament musical, els poemes d’en Desideri, i alguns grups i cantants també han posat música i han cantat poemes del pena-rogí.

                                                                              Associació Cultural del Matarranya

                                                                          

El Punt Avui – Notícia: Temor a una frontera més sòlida.

Temor a una frontera més sòlida

A la Franja de Ponent el procés cap a l’autodeterminació de Catalunya ha coincidit amb un enduriment del secessionisme lingüístic, molt minoritari fa uns anys però que ara el govern del PP i el PAR ha convertit en llei amb la derogació de la tímida llei de Llengües que havien aprovat en la legislatura anterior el PSOE i Chunta Aragonesista, en què es reconeixia el català i l’aragonès tot i que sense dotar-les de caràcter oficial. El PP i el PAR, en canvi, han aprovat una nova llei que canvia el nom de català pel circumloqui Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (les sigles, LAPAO, van causar furor a la xarxa), igual que fa amb l’aragonès, ara anomenat Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirinenca i Prepirinenca. Aquest escapçament del català coincideix amb l’accelerada del procés sobiranista a partir de la Diada del 2012, però no es pot concloure que sigui en resposta a la política catalana: la presidenta aragonesa, Luisa Fernanda Rudi, ja es va presentar a les eleccions el 2011 amb la voluntat de derogar la llei de Llengües socialista.

La llei del LAPAO, però, ha tingut l’efecte no buscat de reactivar els defensors del català a la Franja. Una vintena d’alcaldes i regidors de la Franja van signar l’1 de juny del 2013 la segona Declaració de Mequinensa, que, com la feta el 1984, mostra la determinació de la majoria dels municipis de la Franja de veure reconegut i promocionat el català com a llengua pròpia.

Però més enllà de la defensa dels llaços culturals i econòmics amb l’altre costat de la frontera, no hi ha a la Franja cap moviment polític que pugui acompanyar el Principat cap a la sobirania. Tan sols dos ajuntaments tenen representants catalanistes (Calaceit, un regidor d’ERC, i Pont de Montanya, on governa Convergència de la Franja). El sociòleg Natxo Sorolla va apuntar que el procés sobiranista pot tenir com a primer efecte un reforç del discurs anticatalà des dels mitjans i la política aragonesa, que farà en primer terme més sòlides les fronteres de la Franja amb el Principat. Tot i que no programat, la llei del LAPAO n’hauria estat un primer episodi.