Skip to content

Archive

Category: Territori

XXXVI CONVOCATÒRIA DE LES BEQUES D’INVESTIGACIÓ INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA – IEA 2025

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA, col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca aquestes beques amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre temes locals i comarcals i amb les bases següents:

B A S E S

1a El treball haurà de ser inèdit i pot tractar sobre qualsevol tema que tinga com a marc de referència el Baix Cinca (llengua, història, geografia, economia, etnologia, ciències, etc.).

2a La dotació econòmica de la beca és de 1.000 euros.

3a El projecte del treball a realitzar es podrà presentar fins al 31 de desembre de 2025 i tindrà una extensió màxima de 12.000 caràcters. Aquest projecte servirà de base al jurat per assignar la beca.
El projecte seleccionat s’anunciarà durant la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA.

4a Una vegada presentat el treball, que haurà de ser abans del 30 de desembre de 2026, es lliuraran els 1.000 euros de la beca. Part d’aquesta quantitat podrà rebre’s abans si se’n justifica la necessitat, sempre que la investigació estiga en procés de realització.
La no presentació del treball dins de l’esmentat termini donarà per anul·lada la beca, almenys que se sol·licite i siga concedida una pròrroga.
L’autor es compromet a realitzar una presentació pública del seu treball en un acte organitzat per l’IEBC-IEA.

5a L’extensió del treball serà de un minim de 100 pàgines, i es presentarà en suport paper, acompanyat de les fotografies i il.lustracions que es crega convenient, i en suport digital.
Es podrà presentar també en format audiovisual o altres sempre que les característiques del treball ho demanen.

6a El projecte i el treball aniran identificats amb el nom, adreça i el telèfon dels seus autors i s’enviaran a:

XXXVI CONVOCATÒRIA DE LES BEQUES D’INVESTIGACIÓ
INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA – IEA 2025
Apartat 116
22520 Fraga

7a El Jurat estarà format per un membre de la Junta de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA i aquells professionals que es crega oportú, segons el tema dels projectes presentats, el nom dels quals es donarà a conèixer en el lliurament dels premis.
El premi es pot declarar desert.
El jurat completarà al seu criteri les omissions que hi puga haver en la redacció d’aquestes bases, així com els possibles dubtes d’interpretació.

8a La participació implica la lliure acceptació d’aquestes bases.

9a L’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA tindrà els drets de publicació i difusió del treball, que es farà sempre en català.
L’autor podrà publicar-lo per la seua part amb el permís de l’Institut i sempre indicant que es tracta d’un treball becat en la convocatòria de les Beques de l’IEBC-IEA.


INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA – IEA
Fraga, 30 de maig de 2025

beques IEBC-IEA 2025

Dissabte, 4 d’octubre de 2025

11:00 Benvinguda de l’Alcalde

Presentació de la Jornada per part de la presidenta D’ASCUMA i dels representants dels Amics de Nonasp

Record a l’Hipòlit Solé.

Documental produït per Amics de Nonasp i dirigit per Santiago Ráfales sobre l’escriptor Terenci Moix i les seues arrels a Nonasp

12:00 Presentació de llibre de Xavier Solé sobre la pedra seca.

13:00 Presentació del projecte turÍstic-cultural ‘Racons Històrics del terme de Nonasp’

Visita guiada a la vila de Nonasp

14:00 Dinar de germanor. Menú 25€. Cal enviar un correu a acmatarranya@gmail.com, o trucar al 628697751 abans del 29 de setembre.

Actuació de Florencio i Manolo, cantautors nonaspins.

Museu Etnològic. Visita guiada al museu amb la Pepa Nogués, antropòloga organitzadora del museu en el seu inici.

Taller musical de música tradicional per xiquets i majors

Carles Sancho&Francisco José

Cloenda de la Jornada.

ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA

MATRÍCULA CURSOS DE CATALÀ EOI ALCAÑIZ (per a nou alumnat)
🟢 B2.1, B2.2, C1.1, C1.2, C2 (tots els cursos es poden seguir de manera presencial o en línia)
🕐PAS PREVI: PROVA DE CLASSIFICACIÓ si no teniu el certificat del nivell anterior. Inscriviu-vos-hi aquí abans del 15 de setembre a les 14 h:
https://eoialcaniz.com/prueba-de-clasificacion/ (NOTA: per poder accedir al C2 és requisit tenir prèviament un certificat del nivell C1)
🕑 PAS 1: PREINSCRIPCIÓ*, fins al 22 de setembre a les 23:59. En aquest pas encara no pagueu ni us comprometeu, però és requisit per poder-s’hi matricular.
https://eoialcaniz.com/preinscripcion-y-matricula-alumnos-nuevos/
🕒 PAS 2:*MATRÍCULA dels preinscrits admesos del 24 de setembre al 30 de setembre. L’ordre s’estableix per sorteig.
https://eoialcaniz.com/preinscripcion-y-matricula-alumnos-nuevos/
🟢 MÉS INFO: catalan@eoialcaniz.com
📣 Consulteu aquí els horaris de classe: chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://eoialcaniz.com/wp-content/uploads/HORARIOS-ALCANIZ-2025-26-Catalan-copia.pdf

Source: Del ‘lapao’ al Olibón, por Imma Monsó

Del ‘lapao’ a l’Olibón
Imma Monsó
LA VANGUARDIA

05/09/2025 00:35

Temps de Franja és una revista aragonesa en català que a cada publicació ens recorda que existeix un territori d’Aragó que és, de nord a sud, majoritàriament catalanoparlant (tot i que el bilingüisme també ha estat secular perquè ni la dictadura va aconseguir imposar una sola llengua als habitants). Hi llegeixo al número d’agost que el Govern d’Aragó ha començat a modificar el nomenclàtor geogràfic sense encomanar-se ni a Déu ni al diable ni a la intel·ligència artificial, aquesta bicoca per als partidaris del mínim esforç que tant hauria ajudat a millorar els resultats obtinguts pel govern en qüestió.

Fa uns anys, un altre govern del mateix signe polític va ser motiu d’escarni quan va optar per denominar l’idioma de la Franja lapao (“lengua aragonesa propia del área oriental”), tot i que el món acadèmic insistia en el fet que, de sempre, a Mequinensa o al Matarranya s’ha parlat català i tot i que els escriptors més prestigiosos que ha donat la Franja han escrit en català i no en lapao. El lapao no hauria convençut ni Feijóo, gran defensor de la llengua gallega, que, de sobte, hauria passat a denominar-se lepano (“lengua española propia del área noroccidental”) i no gallec.

El disbarat d’ara està a l’altura d’aquell: han ideat un nomenclàtor nou (per fer-ho ni tan sols han consultat la comissió assessora de Toponímia d’Aragó), farcit d’errors grollers. Entre moltes incoherències, és esperpèntic que el Pico l’Ibón (mot d’origen aragonès que significa “llac pirenaic” i que, curiosament, també existeix en castellà i és al DRAE), hagi estat substituït per Pico Olibón, sense que cap expert pugui apreciar per al canvi cap altre criteri que no sigui la gosadia dels que així ho han decidit.

El Govern d’Aragó ha ideat un nomenclàtor nou farcit d’errors grollers

No sembla, doncs, que aquests senyors tinguin gaire interès a fer res de bo amb les llengües ni tampoc a assessorar-se, a estudiar la qüestió a fons o a cultivar la sensibilitat envers les llengües minoritàries llegint, per exemple, El Danubi, aquest clàssic de Claudio Magris teixit d’art i de vida que ens ajuda a entendre fins a quin punt pobles diferents poden ser un de sol en la diversitat de les llengües.

En definitiva, només queda assenyalar una nova extravagància neocolonialista a la moda de Trump, que recentment ha decidit esborrar del mapa el golf de Mèxic, nomenclatura que ha durat almenys sis segles, i denominar-lo golf d’Amèrica, tot per deixar Mèxic sense el golf que porta el seu nom perquè és propi de les actituds imperialistes deixar els subordinats sense la poqueta cosa que els ­queda.

Source: Mazaleón inicia la recta final para tener un nuevo pozo de captación

Source: El arreglo de los primeros metros de la carretera entre La Portellada y Ráfales comenzará la próxima semana

Source: Una avería deja un tren parado dos horas en Fayón y afecta a 215 pasajeros

Source: Peñarroya de Tastavins quiere ampliar los cortafuegos y construir una balsa para prevenir incendios

Source: Pena-roja celebra les seues festes majors amb 9 dies d’actes | Matarranya Media

Source: Investiguen tres veïns de Lleida per haver causat un incendi forestal mentre feien treballs amb una radial a l’Aragó

Source: Memòria i empoderament femení: la indústria paperera de Beseit en una exposició | Matarranya Media

Source: Bd. 38 (2025) | Zeitschrift für Katalanistik

Source: Nonaspe despide a uno de sus hijos predilectos, Hipólit Solé, fallecido a los 65 años

FOTOGALERÍA. Solé falleció el pasado viernes a causa de una larga enfermedad y el funeral se celebró al día siguiente. En su trayectoria destacó como fundador de la Asociación Amics de Nonasp, fue el presidente más longevo de la Asociación Cultural Matarraña y llegó a ser concejal municipal y consejero comarcal por Chunta Aragonesista

Hipólit Solé./ Amics de Nonaspe
Hipólit Solé./ Amics de Nonaspe

El nonaspino Hipólit Solé falleció, el pasado jueves, a los 65 años tras una larga enfermedad. Sus familiares y amigos le despidieron en un emotivo funeral, al día siguiente, en el que quedó claro que Solé dejó huella. Nonaspe ha despedido así a uno de sus hijos predilectos, vinculado con la cultura, el patrimonio y la política.

Solé fue el fundador e impulsor de la Asociación Amics de Nonasp en 1996, donde ha compartido camino con amigos de toda la vida, como José María Ráfales, quien es el actual presidente. «Era el alma y es una persona irreemplazable», asevera su amigo de la infancia. El nonaspino se involucró en obras de teatro, fue el editor de la revista El Portal y se embarcó en la aventura de trabajar en la televisión de Nonaspe, en donde estuvo entre seis y siete años en activo. Además, fue el presidente de la Asociación Cultural del Matarraña (Ascuma) más longevo, ostentando el cargo durante 14 años desde 1994.

Homenaje en octubre

Nonaspe iba a acoger el encuentro anual de Ascuma para realizar un homenaje a Solé, por su trayectoria y acompañados también por las entidades locales a las que estaba vinculado. Pese a su reciente fallecimiento, la cita continuará en pie con un homenaje a la memoria del nonaspino.

El dialecto del municipio también era una de las preocupaciones de Solé, por ello trabajó en un proyecto de defensa de la lengua y la cultura. Ráfales asevera que esta reivindicación era una de sus mayores características: «Su vida era su pueblo».

En ese afán por trabajar por el territorio, el nonaspino también llegó a ser concejal del Ayuntamiento de Nonaspe durante dos legislaturas, compartido con el Ayuntamiento de Fabara, y cuatro años como consejero comarcal de Turismo, junto a Chunta Aragonesista. «Era un luchador y defensor del patrimonio, la cultura y la lengua. Una persona paciente, cabal y que nunca levantaba la voz. Un ejemplo», recuerda el portavoz del grupo en Caspe y Comarca, Rafa Guardia.

La pasión por su municipio se materializó también un matrimonio de raíces nonaspinas. Solé conoció a su mujer Dolores de jóvenes, en una de las ocasiones que ella regresaba al pueblo natal de sus padres. Juntos iniciaron una vida común en Nonaspe, con su hija Laia.


Solé con otros candidatos de la lista al Ayuntamiento de Nonaspe por CHA./ CHA
Solé con otros candidatos de la lista al Ayuntamiento de Nonaspe por CHA./ CHA

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja