Skip to content

Archive

Category: Territori

Source: El Ministerio tumba el macroproyecto eólico de Capital Energy que generó un gran malestar social en el Matarraña

Source: La Cañada de Verich no se priva de nada por Santa Ana

Source: El periodista Ramón Mur Gimeno recibe el premio Franja ‘Cultura i Territorri’

Ascuma reconoce la trayectoria profesional del belmontino en una gala celebrada en Calaceite

Ramón Mur Gimeno recogió el premio el sábado en Calaceite / Ascuma
Ramón Mur Gimeno recogió el premio el sábado en Calaceite / Ascuma

El periodista Ramón Mur Gimeno ha sido galardonado con el premio Franja ‘Cultura i Territori’ por parte la asociación ASCUMA (Asociación Cultural del Matarraña) el pasado fin de semana. La entidad ha querido reconocer «toda su trayectoria profesional y su compromiso con la cultura». Mur ha destacado «por la normalización del catalán en la prensa» y fue el fundador de la columna ‘Viles i gents’ en el periódico La COMARCA, además de impulsar ‘Lo Cresol’ en el Diario de Teruel. También en la sección ‘Dins el Bergantes, Matarranya i Mesquí’ en la revista Compromio y Cultura d’Alcanyís.

La gala se celebró en Calaceite y ya suma 18 ediciones desde que empezó con el fin de premiar a aquellos que lucharon por el catalán en Aragón. «Mur ha sido un promotor de la lengua en todas sus facetas y un gran defesrn de la misma», expresó Joaquim Monclús, quien también presentó en Calaceite una conferencia sobre la vinculación del premiado con destacados personajes de los movimientos regeneracionistas de principios del siglo pasado y la relación con los diferentes municipios del Matarraña. «Estamos muy satisfechos con la jornada. Fue muy bien y hubo mucha gente de todo el territorio», valoró Monclús.

Cabe recalcar, que el premio Franja ‘Cultura y Territorio’ ha reconocido a figuras como Teresa Ballerter, Pietro Cucalón, Antoni Bengochea, Josep Mauri o Libreria Serret, entre otros. La bienvenida del sábado fue a cargo del Ayuntamiento y la presentación de la mano de la presidenta de ASCUMA, Ana Soriano. También intervino, Loli Gimeno, vicepresidenta de la entidad y Pepa Nogués, profesora y responsable de proyectos de ASCUMA. El broche final fue con una cena de convivencia y la actuación del cantautor Fernando Mallén.

// Carles Sancho

Al Teatre Municipal la Germandat de Calaceit la tarda del 26 de juliol es va celebrar l’atorgament del XVIII Premi Franja: Cultura i Territori per part d’Iniciativa Cultural de la Franja a l’escriptor i periodista originari de Bellmunt de Mesquí Ramon Mur Gimeno.

L’acte començà amb la benvinguda per part del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Calaceit, Isel Monclús, al públic present a la convocatòria. Felicità ASCUMA per haver triat la seua vila, capital cultural de la comarca del Matarranya, per la concessió del guardó i per ser una entitat que té com un dels seus principals objectius promoure i prestigiar la nostra llengua.

Continuar llegint… Ramon Mur és el nou Premi Franja – Temps de Franja

Source: Monroyo abrirá la Casa de Mayores en octubre con capacidad para cinco usuarios

Source: Fabara ofrece a sus vecinos un espacio para realizar ejercicios de rehabilitación gratis

Source: Entrevista a Ramón Mur sobre el Premi Franja – Matarranya al dia – Podcast on iVoox

Source: Ramon Mur: «És imprescindible que hi haja mitjans de comunicació en català al nostre territori» | Matarranya Media

Source: Fayón revive la madrugada de 1938 con 300 recreacionistas por tierra, mar y aire

Publicat a La Comarca, 25/7/2025

Natxo Sorolla

Als anteriors Viles tractàvem l’extremadreta en termes teòrics, i en relació a l’actualitat més immediata de la batalla Trump-Musk. Ha arribat lo moment de revisar si l’extremadreta global contemporània (Trump, Orbán…) té paral·lelismes en referents històrics. Per a Jason Stanley, que és professor de filosofia a Yale, les similituds són clares, tal com expose al seu reconegut llibre Fatxa. Com funciona el feixisme i com ha entrat a la teva vida (2018). Continuar llegint… Fatxes: cadenes entre passat i futur (III) | Xarxes socials i llengües

Source: Conveni entre l’AAL i la Universitat de Saragossa – Temps de Franja

// Redacció

El president de l’Academia Aragonesa de la Lengua, Javier Giralt i la rectora de la Universitat de Saragossa, Rosa Bolea, han signat aquest dimecres a la sala Amar i Borbón del Paranimf un conveni de col·laboració entre les dues entitats.

L’objectiu d’aquesta aliança és la col·laboració per fomentar l’ús, la protecció i la promoció de les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català). Per això, les dues institucions acadèmiques realitzaran juntament activitats de caràcter cultural, educatiu, editorial i científic i tindran accés recíproc als fons bibliogràfics i documentals per al seu ús en la creació de corpora i en el desenvolupament de tecnologies de processament del llenguatge natural.

A més, l’Academia Aragonesa de la Lengua assessorarà la Universitat de Saragossa en temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies i amb la promoció social, així com en la revisió i la traducció d’aquells textos que les dues parts consideren d’interès. Quan la Universitat de Saragossa empre les llengües pròpies d’Aragó, seguirà la norma lingüística establerta per l’Acadèmia, complint així amb el que indica la Llei 3/2013 de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.

Rosa Bolea i Javier Giralt / AAL
Rosa Bolea i Javier Giralt amb el conveni signat / AAL
José Ramón Beltrán, Rosa Bolea, Javier Giralt i M.ª Luisa Arnal / AAL

Fotografies de l’acte de signatura del conveni, amb presència de la rectora de la Universitat de Saragossa, Rosa Bolea, i del vicerector de Planificació i Desenvolupament Estratègic, José Ramón Beltrán. Per part de l’Acadèmia hi van ser presents el president, Javier Giralt, i l’acadèmica Mª Luisa Arnal.

En molts punts de la Fraga vella és fàcil detectar la proliferació de pisos pastera, que s’han estès cap a les Afores

Als baixos de cada casa del carrer Major, fins a finals dels setanta, hi havia un comerç; ara no en queda gairebé cap

En el tossal de la Roqueta, la Fraga més deixada, hi ha desnivells de 8 metres, perillosos en cas d’aiguats
L’estrena de la nova Sala Florida, amb ‘L’hostalera’ de Goldoni, ha estat una alenada d’aire fresc Sigue per una cosa o per l’altra, Dins de Fraga ha deixat de ser un punt de trobada habitual

Embotir-se amb un utilitari pels laberíntics carrers de la Fraga dels jaios i dels verjaios li va suposar a Teresa, veïna de Benavarri, maniobrar a tort i a dret, suar la cansalada, unes quantes rascades en el vehicle i un fotimer de renecs. Tant és així, que no em va dirigir la paraula durant una temporada. Sigue per un malentès, per desconeixement, per una imprudència… la fadrina ribagorçana se les va veure de tots els colors transitant per Sta. Lecina, St. Roc, Jesús, Tossal, St. Pau, entre altres carrers secundaris, fins a desembocar a la replaceta del Carbó. Martina i Jordi, que tenen el garatge en un carrer de la vora, el de St. Miquel, no sempre podien entrar i treure el cotxe si algú altre aparcava a prop (els tres contenidors d’escombraries tampoc ho facilitaven). I quan trucaven als guàrdies urbans de cara a retirar l’automòbil obstructiu, la resposta era que la grua no estava preparada per a moure’s en els intestins de la ciutat. El matrimoni esmentat va aconseguir finalment que la Casa de la Vila col·loqués un disc prohibint l’estacionament en aquesta mena de cul-de-sac: “La majoria de carrers de Dins de Fraga són de doble sentit. I, en canvi, hi ha carrers de les Afores, amb força més amplitud, d’un sol sentit.” Continuar llegint… Eixorejar (dins de) Fraga | Quim Gibert | Fraga | Societat | El Punt Avui

Source: La Comarca del Matarraña mejorará el acondicionamiento de la Vía Verde por 430.000 euros

Anys enrere, a totes les cases, se fee lo que s’anomene una economia de subsistència. Pal consum familiar, pels secans i hortes se tenie diferents arbres dels que s’arroplegave lo fruit, que s’aguardave pa minja’l durant l’hivern: anous, armelles mollanes, aulives, mangranes, codonys pa fer codonyat, raïm pa minjar i pa fer mostillo, figues seques

La figuera és un arbre que encara avui en dia és fàcil troba’l a consevol finca de secà, com per les hortes de l’Algars i del Matarranya, sempre a prop del braçal de rec, cosa que fa que estos arbres tingon unes dimensions considerables. Podem trobar les figueres bordes, que creixen de manera espontània, les figueres setjoles, les figueres blanques i les negres.

Continuar llegint… Figues

Tantes voltes que he pensat escriure de la nostra cooperativa, perquè va ser una gesta impressionant de tot un poble, quan, recent acabada la Guerra cruel del 36, que ho va deixar tot desfet, es van posar en marxa per buscar una solució a l’extrema misèria d’aquells anys; i eixa sortida no podia ser altra que una Cooperativa del Camp, per defensar los interessos de la majoria de la gent, llauradors menuts, decantats a les idees cooperativistes degut als maestres que havíem tingut durant la República. Source: La Cooperativa de la Codonyera en perill

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja