La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: TerritoriSource: Àngel Villalba presenta el seu últim treball a Barcelona » Temps de Franja
// Carles Sancho
El proper 24 de febrer Àngel Villalba presenta el seu últim treball Descregut a la Federació de Cases regionals, Borrell 26-28, entresòl 1, a les 19 hores a Barcelona, acte promogut pel Centre Aragonès de la capital catalana que no s’ha pogut fer a la seua seu en espera de les obres de remodelació. Del cantautor matarranyenc es va publicar Àngel Villalba. Cançons i poemes (2018) volum que iniciava la col·lecció la Mangrana editada per la comarca del Baix Aragó-Casp. L’obra recollia totes les cançons i poemes del favarol, la seua fructífera producció de més de cinquanta anys de trajectòria artística fins el 2018, algunes cançons ja enregistrades en dos treballs discogràfics: Àngel Villalba 30 anys de cançons (2002) i Olivera d’Aragó (2012) i es complementava el llibre amb una petita biografia del personatge. Durant la pandèmia Villalba va començar a escriure intensament poemes i alguna cançó, no tenia temps de posar música a tots els poemes que escrivia, i tota esta activitat literària està recollida en el seu poemari L’adéu del cantautor (2021). Ara, en este últim volum que titula Descregut (2023), l’autor descriu les experiències viscudes: l’escola de la vila, el seu pas per l’FP d’aviació, l’estada a Canàries, el cantautor compromès, la militància àcrata, el treball a una empresa farmacèutica, la lluita per la llengua, la dedicació a la naturopatia, l’activitat literària i editora, la complicada situació familiar… Villalba, en el relat de les seues vivències, de vegades introdueix fotografies i alguns poemes o cançons, la major part ja publicats però també hi ha d’inèdits, per tal de complementar les seues explicacions.
Rondalles d’un favarol
en busca de llibertats,
d’un anarco trobador,
d’un obrer ja jubilat,
d’un soldat que mai va ser
un bon servent militar.
I és que el nostre bon amic ha tingut una vida molt activa i intensa, de gran compromís social i força sorprenent que es va desgranant a través de les 162 pàgines del Descregut.
En estes concòrdies s'establia què podien fer beseitans i tortosins a cada banda dels térmens. Si els primers entraven en territori tortosí (i viceversa) i tallaven fusta, tea, carbó o quitrà havien de pagar 50 sous (les concòrdies del 1360, 1386 i 1413 ho repetixen).
— Agustí Campos (@agusti_campos) February 14, 2023
Alguns d'estos acords els edità @MoretMaite al seu llibre sobre el català del Matarranya durant el segle XIV a partir de textos notarials. pic.twitter.com/WESdUZ6MMl
— Agustí Campos (@agusti_campos) February 14, 2023
Les fotos de Tortosa i Beseit han estat extretes de la Viquipèdia (Wikimedia Commons).
— Agustí Campos (@agusti_campos) February 14, 2023
// Patrici Barquín
Carlos Taibo, a les seues xerrades, cita a un autor francès, conservador, catòlic i monàrquic: Georges Bernanos, que va dir: «lo realisme és la bona consciència dels fills de puta, que afirmen que la realitat és aquesta i no podem evitar-la».
Eixa cita, que pot parèixer tan dura, ve al cas degut als «nous» corrents que tracten de presentar-nos la realitat de la crisi energètica com un carreró amb una única eixida: la plantejada per les grans empreses que fan negoci a compte de l’energia. Estos «nous» corrents, fan eixes afirmacions sense aprofundir en la gravetat de tot lo que estem vivint, especialment a les zones rurals d’Aragó sobre les que pretenen especular i fer negocis, un cop més, amb una nova bambolla especulativa. «No és personal Sonny, només negoci», deia Michael Corleone
En realitat, no tracten de ficar lo saber i la ciència al servei de la humanitat. Ni tan sols tracten d’intentar-ho. Simplement és una nova oportunitat de negoci. Guanyar diners amb les mentides i les pors. Lo temor de què qualsevol cosa pugui canviar ens pot portar, certament, a somiar truites com que les energies renovables són capaces de substituir les energies fòssils. Això sí que és una utopia com una casa! Cap de les energies renovables de les que disposem, avui en dia, està preparada per a mantenir —ni parlem de fer créixer— los nivells de consum d’energia actuals. Per no parlar de què tant l’energia eòlica com l’energia solar, necessiten consumir una quantitat d’unitats d’energia fòssil per a la seua fabricació i ficada en marxa, més elevada que les unitats d’energia que acabaran produint. Continuar llegint… Sobre la realitat i l’electricitat » Temps de Franja