La Franja

(Publicat al Diario de Teruel)

Quan escric aquestes línies no sabem del rumb que prendran les pintures de la Sala Capitular de Sixena. Unes restes salvades i ara col·locades en els arcs de la reproducció de la Sala al Museu Nacional de Catalunya (MNAC). No cal dir que el tema ha estat i està judicialitzat i polititzat: mala peça en el teler de l’art. En tan poc espai només vull fer unes petites consideracions: el març del 1936 Josep Gudiol va fotografiar totes les pintures de la Sala Capitular. El 8 d’agost del mateix any el monestir va ser saquejat i incendiat. El “bellíssim enteixinat” del sostre de la Sala Capitular “era una capa de cendres” i les pintures que no van caure grises i negres i socarrimades. Josep Gudiol va visitar el monestir –val a dir que fins l’any 1995 Vilanova de Sixena pertanyia al bisbat de Lleida– i el mes de setembre, ell mateix i un parell de tècnics, amb l’ajuda de gent de la vila, van arrencar el frescos que restaven, mitjançant la tècnica de l’strappo. Es tractava de salvar les rests. Els rotlles els van portar a la Casa Amatller de Barcelona on van ser restaurats en una primera intervenció que va pagar l’Ajuntament de Barcelona. El 1940 van ingressar al Museu d’Art de Catalunya (MAC) (Montjuïc) en qualitat de depòsit. En 1944 van començar a muntar-se en estructures de fusta. Al juliol de 1961 es va posar en valor la Sala Capitular per l’exposició internacional del Consell d’Europa sota els auspicis del Govern Español. Al MNAC romanen fins avui. Al 1957 la Sala seguia en ruïnes i sense sostre, quan un equip tècnic del MAC va descobrir sota la cals els fragments del tester sud i els van traslladar al MNAC. La primera reconstrucció de la Sala Capitular –que no contemplava el retorn de les pintures– no arribaria fins 1988-1991, obtenint el premi “Hispania Nostra”. La primera demanda de reclamació de les pintures murals no va arribar fins al 18 de febrer del 2014. I el 2018 es va presentar l’última transformació de la Sala Capitular. El 28 de maig passat el Tribunal Suprem ratificà el retorn de les pintures a Sixena. Prevaldrà el sentit comú, les opinions dels tècnics, l’art o les sentències judicials? Pobres pintures de la Sala Capitular! Què sap la justícia d’art, de física i de química? I si les pintures estiguessin al Museo del Prado… .

José Miguel Gràcia