La Franja

Source: El joc brut de Forestalia per a instal·lar una línia de molt alta tensió als Ports – directa.cat

Source: Del Matarraña a la Gran Manzana

Bernardo Granja

La comarca del Matarraña fue el segundo foco emisor de emigrantes a los Estados Unidos desde la provincia de Teruel durante el primer tercio del siglo XX, un periodo en el que un millar de turolenses cruzaron el Atlántico en busca de un futuro mejor. Aunque la principal área de partida fueron localidades de las tierras altas, como Jabaloyas, La Puebla de Valverde y la capital provincial, la segunda zona de salida fue el nordeste de la provincia, desde donde partieron medio centenar de personas, entre ellas el que sería presidente de la Diputación Provincial de Teruel (DPT) durante la II República Ramón Segura, de Valderrobres.

Programa del MAGAZIN del dissabte 12 de novembre de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263—616 094 447. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Pablo Martín, 3er classificat en el Campionat Autonòmic d’Aragó de caça menor, ha estat seleccionat per a les semifinals del Campionat d’Espanya.
11:55- 12:30.- Àgora “Les mentides (piadoses, necessàries, mal menor, difamàtòries, manipuladores, hipòcrites, danyines…) ”. Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Notes d’interés local.
12:40- 12:55.- Refranys del Quixot. Bienvenido Giménez
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª Ráfales “Lo Gravat”
13:25-13:40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40-14.- Entrevista al compositor favarol de música clàssica contemporània Carlos Satué Ros. La seva obra “Opus reticulatum” ha estat seleccionada entre les 12 obres (de 200), que optaran als premis del Concurs Internacional de Composició de Basilea (Suïssa).
Participants: Pablo Martín, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valen, Bienvenido Giménez, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Josep Mª Ráfales, Alberto Balaguer, Carlos Satué, Marcos Calleja, Elías Satué .

Source: La calidad agroalimentaria y la artesanía se dan cita en una multitudinaria Feria de Monroyo

Source: La primera vegada que a «això» li vam dir «xapurriau» (III) (Viles i Gents) | Xarxes socials i llengües

(Viles i gents publicat a La Comarca, 4/11/2022)

Natxo Sorolla

En los dos anteriors Viles apuntàvem que la primera denominació que ha tingut la llengua del Matarranya, fins los nostres dies, és la de «català», i que en lo declivi també va aparèixer, sense tant èxit, la de «llemosí». Però en tant recorregut, des del s. XVI fins l’inici del XX, encara no trobem la primera menció al «chapurriau».

Los primers registres escrits que trobem són acadèmics, i són a partir de la Guerra Civil: l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI) registre, entre 1935 i 1947, combinacions de les dos denominacions, com «català xapurriat» a Valljunquera, «xapurriat» a Maella i «valencià xapurriau» a Aiguaviva. L’any 1949 Sanchis Guarner, aprofundint sobre el parlar d’Aiguaviva, diu que «Los aguavivanos o aiguavivans parecen tener conciencia del valencianismo de su dialecto, y si bien le llaman chapurreado». I uns anys més tard l’Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja (ALEANR) i l’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), a partir de 1964, arrepleguen de manera ja molt més abundant lo terme xapurriau. Estes denominacions també es registren a altres comarques. Per tant, és probable que s’escrigueren en textos locals abans. Però segurament que a partir del segle XX.

Perquè, de fet, no és fins 1972 que hem pogut recopilar en premsa general la primera menció escrita al xapurriau. I precisament és per a criticar-lo:«la gente dice a los viajeros que su “chapurreado” se parece al valenciano, al tortosino, al catalán o al aragonés» (La Vanguardia, 4/8/1972). I un any més tard, la revista carlista Esfuerzo Común ressenya a «Tomás Bosque, cantante en ‘chapurriau’» (1/4/1973). Per tant, les dos referències populars més antigues que coneixem al «chapurriau» són de l’últim terç del segle XX, i les acadèmiques, després de la Guerra Civil.

En una altra dimensió diferent d’estos primers registres recents del «chapurriau» apareix la història que ja coneixem. La ròniga del «siempre he oído que a mi lengua materna le llamaban chapurriau» y el «yo no recuerdo que nadie de nuestra tierra lo denominase catalán». Un invent massa recent com per a dir que «sempre ha sigut aixina». Però sovint la història també hi ha qui no l’investiga, la reescriu.

Trilogia sobre el català, el llemosí i el xapurriau al Matarranya:

• La radera vegada que a «això» li vam dir «català» (I)
• Quan a «això» li diem «llemosí» (II)
• La primera vegada que a «això» li vam dir «xapurriau» (III)

Source: FERNANDO RAMALLO PUBLICA UN ANÁLISIS DEL CUMPLIMIENTO DE LA CARTA EUROPEA DE LAS LENGUAS – Lenguas de Aragón

Programa del MAGAZIN del dissabte 5 de novembre de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263—616 094 447. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Pablo Valimaña, jutge al Campionat Autonòmic d’Aragó de caça menor, que es celebra a Fillafeliche, en el que participa Pablo Martín com a representant dels caçadors de Favara.
11:55- 12:30.- Àgora “ Les compres nadalenques, ja han arribat!!!”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Luis Valén.
12:30-12:40.- “Cuinem amb conill”. Rubén Martín, xef favarol als restaurants saragossans La Flor de Lis i Tajo Bajo.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Los frutos secos. Laura Gandul, dietista- nutricionista./ Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:25-13:40.-  Natxo Sorolla
13:40-14.- Entrevista a Santiago Ráfales Barberán, director de cine nonaspí que ha guanyat lo premi de la categoria”La noche del corto español” a la SEMINCI, setmana del cine de Valladolid, amb el seu curmetratge de 19 minuts de durada, L’AVENIR.
Participants: Pablo Valimaña, Rubén Martín, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Néstor Fontoba, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Laura Gandul, Alberto Balaguer, Natxo Sorolla, Santiago Ráfales, Luis Carví.

Source: Albiac, un paisajista oriundo de Fabara | Aragón Noticias (CARTV)

Source: Paraules del Matarranya (Grup) | Jotes en la nostra llengua | Facebook

https://www.facebook.com/groups/318576922255373/posts/779735186139542/

Source: El clúster agroalimentario debate sobre innovación financiera en el Matarraña

Source: Mazaleón generará energía solar de autoconsumo compartido

Source: El Gobierno central frena el avance de la A-68 con partidas ínfimas con las que no se cumplirán plazos

Source: La Asociación Empresarial Mezquín Bajo Aragón entrega su premio a la Iniciativa Empresarial

Source: Beceite vuelve a disfrutar de las setas del territorio en su Día dels Bolets