Skip to content

Archive

Category: Territori

Source: Los peñistas de La Codoñera acaparan todas las miradas durante su desfile de carrozas

Source: Les notícies de Temps de Franja 186

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 186 • 24 de setembre de 2022

Marta Momblant, premi Guillem Nicolau 2022

// Redacció

 

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó ha fet pública aquest dijous la decisió del Premi Guillem Nicolau 2022, que ha recaigut a l’escriptora Marta Momblant Ribas, barcelonina amb arrels a Beseit. L’objectiu d’aquest guardó, dotat amb 3.000 euros, és reconèixer la tasca literària feta en català d’Aragó.

 

El jurat —compost pel cap de Servei de Política Lingüística, Francho Beltrán, com a president; Lluís Rajadell Andrés (guanyador de l’edició de l’any 2021), Carmen Mesalles Rue i Lourdes Ibarz Llop, com a vocals; i l’assessor docent Carlos Costa Sorolla, com a secretari—, va decidir, per unanimitat, atorgar el guardó a l’obra titulada Dona Lletra Aigua que, oberta la plica, va resultar ser original de na Marta Momblant.

 

Llegir-ne més.

El Matarranya Íntim a Calaceit

// Carles Sancho Meix

 

El Matarranya Íntim 2022 va tindre lloc a Calaceit durant el primer cap de setmana de setembre —del 2 al 4. Esta novena edició va ser un èxit artístic i de públic i va acollir a més de 1.500 espectadors que superaven les previsions més optimistes dels organitzadors. Calaceit, capital cultural de la comarca del Matarranya, va convertir-se durant tres dies en una població plena de vida cultural, els carrers i places plens de visitants que anaven llegint el programa de mà atrafegats buscant els llocs on es feien els espectacles i, a la vegada, quedaven impressionats de l’arquitectura monumental de la població. Els participants al festival que volien saber més de Calaceit van tindre l’oportunitat de fer a una visita guiada i gratuïta pel nucli urbà dissabte al matí.  Fins i tot l’organització de la convocatòria va haver d’ampliar les sessions programades i l’aforament per la insistència del públic de poder veure les diverses experiències escèniques que oferia el festival.

 

Llegir-ne més.

Tant’ amare, habib, tant’ amare

// Patrici Barquín

 

Poc desprès de l’estrena de la cinta de Superman, va haver-hi una mena de «proto fake news», que afirmava que un xiquet, imbuït per la fantasia de la cinta, s’havia lligat un llençol a l’esquena i havia saltat per la finestra d’un gratacels, perquè pensava que podia volar. Lo mateix expliquen de l’estrena de Spiderman i un xiquet que va aboconar-se per la finestra, convençut de que s’enganxaria per la paret i treparia amunt i avall, tal com feia lo superheroi (encara sort que prèviament no havia fet que li piqués una aranya radioactiva). Espero que no fos lo mateix xiquet que en veure pel·lícules violentes o de tant jugar al Call of Duty o al GTA o a qualsevol altre videojoc, va acabar amb un kalashnikov disparant, a tort i a dret, a mestra.

 

Llegir-ne més.

Estius familiars*

// María Dolores Gimeno

En aquells temps d’economia de subsistència i una mica més, moltes famílies urbanes solien passar l’estiu a les viles. Temps de nuclis familiars més extensos i de descansos allargats, perquè ja del mes de juliol, los iaios o els sogres, la mare i els fills-nets, tots s’instal·laven un parell de mesos a la casa que encara tenien a la vila d’origen, d’a on havien emigrat per guanyar-se millor la vida. Imperava la divisió de treballs o funcions, ja que la majoria de les dones es dedicaven a «sus labores», és a dir, a les tasques domèstiques, tal com ho registrava el DNI. I els pares de família es quedaven treballant a la ciudat, de Rodríguez, i només venien los caps de setmana o la quinzena rasa de les vacacions oficials.

Llegir-ne més.

Adages i refranys antics*

// Tomàs Bosque

 

Tal i com estan escrits a un llibret de 1736:

 

Al home que de tu fia, fia dell, ques cortesia

 

Amistat per interés, no dura perque no ho es.

 

Ab lo qui beu masa vi, negocia en ell dematì.

 

A ningù demanaràs los diners que guardaràs.

 

A carn dura, dent agùda.

 

Allo quet importa à tu no ho deixes fer à ningù.

 

Llegir-ne més.

Herois d’anar per casa*

// Luismi Agud Sorli

 

Los poemes èpics grecs i romans tenien com a tema central la figura de l’heroi: una persona semi divina, de semblança forta i musculosa, que actue de cara a l’adversitat emprant la violència quan és necessari, buscant sempre fer el bé per a la humanitat. Ve a ser com un robot programat per complir un objectiu, i que remou cel i terra per conquerir Troia, trobar el velló d’or o arribar a Ítaca.

 

Llegir-ne més.

Inflació*

// José Miguel Gràcia

No s’entén per què la UE no va començar a prendre mesures contra la inflació als primers símptomes. D’això ja fa força temps. Tal vegada, tant el Banc Central Europeu com la Unió Europea, obnubilats pel creixement econòmic i pel record de la seva mala praxis en l’anterior crisi del 2008, van menysprear les fatals conseqüències de la inflació que ha arribat gairebé als dos dígits en general a la UE. Ara som on som i s’imposa el realisme, massa tard, esclar. La lluita contra els augments de preus serà dura, molt dura. Cada dia que passa sense prendre mesures dràstiques, farà més difícil i dolorós el control dels preus desbocats.

Llegir-ne més.

Source: Arrancan las obras en Mazaleón para reformar las piscinas y automatizar la cloración de agua

Source: El Dj que hace comarca desde Fabara: del nieto de Crispín a Krispinight

Source: Cortes de tráfico por actuaciones urgentes en la carretera A-225 de Aguaviva

Source: Arens de Lledó construirá dos pisos ante la falta de vivienda de alquiler

Source: ARAGÓN TV Y ARAGÓN RADIO EN EL «DÍA EUROPEO DE LAS LENGUAS 2022» – Lenguas de Aragón

Source: Vozes en o Zierzo – 25/09/2022 09:46 – Voces en el Cierzo – Voces en el Cierzo

Vozes en o Zierzo – 25/09/2022 09:46

Resumen del vídeoDocumental que realiza un recorrido por la historia de dos de esas lenguas, el aragonés y el catalán de Aragón, a través de los más de mil años que han pasado desde los primeros testimonios escritos aparecidos siglo X, hasta nuestros días, tiempo en el que se han alternado momentos más y menos favorables para ellas. En Aragón se hablan hoy tres lenguas propias: el castellano, lengua oficial, empleada por la totalidadad de la población autóctona; el aragonés, que utilizan unas 25.000 personas, conservado en el norte y el catalán, hablado desde la Ribagorza hasta el Matarraña por 55.500 aragoneses, según datos del Instituto Nacional de Estadística.

Source: DIYA EUROPEO D’AS LUENGAS 2022 / DIA EUROPEU DE LES LLENGÜES 2022 / DÍA EUROPEO DE LAS LENGUAS 2022 – Lenguas de Aragón

El 26 de septiembre se celebra el Día Europeo de las Lenguas, instituido por el Consejo de Europa.

La radio y la televisión públicas de Aragón, así como la plataforma Aragón Cultura, se sumarán a esta celebración, emitiendo el documental Aragonés y catalán, nuestras lenguas, de Vicky Calavia, el próximo domingo, 25 de septiembre, a las 10:00, que se podrá visualizar también en la plataforma «A la carta» hasta el 25 de octubre.

Asimismo, desde el día 22 hasta el 27 emitirán un spot publicitario en el que han participado Marisol Aznar, Thaïs Villas y Jorge Pueyo.

Tanto Aragón Radio como la plataforma Aragón Cultura tendrán una programación especial en la que, entre otros contenidos, podrán verse y oírse los video-poemas de escritoras en aragonés y catalán de Aragón, que forman parte de la exposición Vozes en o zierzo/Veus en el cerç/ Voces en el cierzo, que se inaugurará el día 4 de octubre en el Paraninfo de la Universidad de Zaragoza.

Source: Agricultor zaragozano ante los precios de la luz: “A estos costes ya no es rentable ningún cultivo”

Source: La escritora Marta Momblant Ribas, Premio Guillem Nicolau 2022

La autora, con raíces en Beceite, recibe este reconocimiento por parte del Gobierno de Aragón, por su obra ‘Dona, Lletra Aigua’

Marta Momblant Ribas recibirá el Premio Guillem Nicolau 2022
Marta Momblant recibirá el Premio Guillem Nicolau 2022. /M.M.

La Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón ha hecho público este jueves el fallo del Premio Guillem Nicolau 2022, que ha recaído en la escritora Marta Momblant Ribas, barcelonesa con raíces en Beceite. El objetivo de este galardón, dotado con 3.000 euros, es reconocer la labor literaria en catalán de Aragón. El jurado –compuesto por el jefe de Servicio de Política Lingüística, Francho Beltrán, como presidente; Lluís Rajadell Andrés (ganador de la edición del año 2021), Carmen Mesalles Rue y Lourdes Ibarz Llop, como vocales; y el asesor docente Carlos Costa Sorolla, como secretario–, decidió, por unanimidad, otorgar el galardón a la obra titulada ‘Dona Lletra Aigua’ que, abierta la plica, resultó ser original de Marta Momblant.

El jurado ha premiado la obra porque -subrayaron desde DGA- «describe la sociedad» y el territorio de una comarca aragonesa, como el Matarraña, desde una óptica femenina y feminista, «con un lenguaje ágil y, en ocasiones, poético, mostrando la necesidad de luchar por el reconocimiento de una las lenguas de la Comunidad, el catalán de Aragón.» La obra se desarrolla en un contexto denominado ‘Ruralia’ que está está inspirado en el Matarraña. La autora ha subrayado que buena parte de la novela se inspira en mujeres, habitantes de Beceite y del Matarraña, de diferentes perfiles. «He querido destacar en todo momento por un lado la dureza de la vida para la mujer rural pero por otro ha sido mi empeño destacar la belleza en todo tipo de situaciones. Desde el día a día de una mujer ganadera en su granja de cerdos hasta otro tipo de experiencias», ha destacado la autora.

Momblant cuenta con raíces en Beceite donde, desde niña y adolescente, pasó largas temporadas. En los años 90, procedente de Londres, decidieron establecerse en la localidad durante 8 años. Fue precisamente en esa época donde la escritora Nicolau más inspiración tuvo en este trabajo ahora galardonado. Es la tercera vez que Mombalnt recibe el galardón, después de ser premiada en 2009 y en 2018, con las novelas ‘La venta de l’Hereva’ y ‘Arbagel’, respectivamente. Este premio lleva el nombre del humanista y traductor maellano del siglo XIV Guillem Nicolau.

Source: La V Tastavins Trail de Peñarroya será campeonato de Aragón por equipos

Programa del MAGAZIN del dissabte 24 de setembre de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:40.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:40-11:55.- L’Associació Musical favarola “Sant Roc”, ofereix cursos de: piano, bateria, vent i metall . El president Luis Carví i el professor Chema Conte, ens presentaran aquest nou curs 2022-23.
11:55- 12:30.- Àgora: “Retornar, al cole, a la feina, a la “normalitat”…, com ho portem tot això?” Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Eduardo Satué, Luis Valén, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.-Apuntes de salud. . Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª Ráfales, “Lo Gravat”
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Nova secció on les dones són les protagonistes. “Us presentem a… “ , a càrrec de Raquel Llop Labaila
13:25-13:40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40-14.- Entrevista a Miguel Alcañiz Comas, Tinent General, actualmente a la reserva, que aquest estiu ha rebut el títol honorífic de “Fill predilecte de Maella”, el seu poble de neixement.
Participants: Luis Carví, Chema Conte, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Luis Valén, Josep Mª Ráfales, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Raquel Llop, Alberto Balaguer, Miguel Alcañiz, Marcos Calleja i Elías Satué.

Pdf: elies45-3.pdf

Tanto los textos literarios como los no literarios han sido imprescindibles para el estudio de las lenguas desde una perspectiva diacrónica, pero también como una fuente de información para analizar su variación lingüística interna. Si nos centramos en la realidad lingüística de Aragón, comprobaremos que, a diferencia del castellano o el aragonés, no existen obras literarias medievales escritas en catalán, a pesar de la amplia producción en esta lengua en otros territorios de la antigua Corona de Aragón. Por tanto, para conocer el catalán en Aragón de época medieval y moderna, el filólogo se ve obligado a examinar los textos notariales que se redactaron en la Franja de Aragón entre los siglos XIV, XV y XVI, los cuales se han convertido en instrumentos imprescindibles para el estudio de la historia de la lengua catalana en tierras aragonesas. En este trabajo daremos cuenta de la metodología que utilizamos para la localización y el estudio de un corpus documental redactado por profesionales, así como de las destrezas que son necesarias para enfrentarse a un análisis de estas características

La Franja