Valderrobres, capital de la comarca del Matarraña/Matarranya.
Laura Uranga
El Boletín Oficial del Estado (BOE) ha tenido que rectificar la redacción del real decreto publicado el pasado día 14 relativo a ayudas a zonas fruteras afectadas por las heladas de principios de abril por haber utilizado denominaciones incorrectas de cuatro comarcas aragonesas y de otras 35 de Cataluña y la Comunidad Valenciana. En en el caso del Matarraña/Matarranya, Litera/Llitera, Bajo Cinca/Baix Cinca y Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp, la publicación oficial solo incluía los nombres en castellano obviando los correspondientes en otra lengua vernácula de esas demarcaciones, el catalán, también oficiales.
Tras las numerosas críticas recibidas de asociaciones, particulares y también de formaciones políticas, como Compromís, el BOE publica este viernes una corrección de “errores” que sustituye la denominación monolingüe de las cuatro comarcas aragonesas por la bilingüe. También sustituye los nombres de 18 comarcas catalanas, publicados inicialmente en castellano, por su nombre oficial en catalán. Además, cambia las denominaciones de 17 comarcas valencianas que estaban solo en castellano por el correspondiente en valenciano o bilingüe -en el caso de comarcas bilingües-.
El real decreto publicado el pasado día 14 establecía ayudas para centrales fruteras de comarcas afectadas por las heladas registradas entre el 2 y el 5 de abril asociadas a la borrasca Ciril, entre las que figuran el Matarraña/Matarranya, la Litera/Llitera,m el Bajo Cinca/Baix Cinca y el Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp, que perdieron la mayor parte de su cosecha de melocotón y almendra.
Compromís califica como “ofensiva” la nomenclatura comarcal aplicada por el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación en su polémico decreto y señala que su movilización para denunciar la utilización de nombres no oficiales o solo en la versión castellana ha sido “determinante” para la rectificación gubernamental. “Desgraciadamente, no es la primera vez que ocurre. Desde la administración central se continúa usando denominaciones incorrectas para la toponimia valenciana”, señala en un comunicado la formación política valenciana. A pesar de “la promesa de no volver a repetir” los errores, Compromís lamenta que se siguen dando en publicaciones oficiales.
A pesar de la rectificación, el Gobierno deberá responder a las preguntas parlamentarias presentadas al respecto por Compromís, que quiere saber quién redacto el real decreto y cómo accedió al cargo, qué protocolo de corrección de publicaciones sigue el Ministerio de Agricultura, por qué no se han respetado las denominaciones oficiales, cómo se va a disculpar el Gobierno por esta “falta de respeto” a la nomenclatura oficial y qué va a hacer para que el error no se vuelva a repetir.
Des de l’1 de setembre passat, els ciutadans interessats poden navegar pel portal d’internet de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, la institució científica oficial en l’àmbit de les llengües pròpies d’Aragó. El portal està disponible a la URL https://academiaaragonesadelalengua.org. S’hi pot trobar informació bàsica sobre la institució i sobre els acadèmics i acadèmiques que la componen. També se’n descriuen els òrgans de govern i grups de treball, els acords presos pel Ple, les memòries anuals, així com un formulari electrònic de contacte. A mesura que avancin els treballs de l’Acadèmia, el portal contindrà també els documents normatius aprovats i les publicacions de la mateixa. El portal té, a més, dos apartats específics on es descriurà el funcionament i les activitats de l’Instituto de l’Aragonés i l’Institut Aragonès del Català.
Divendres 2 de setembre, a la Sala de Premsa del Paranimf de la Universitat de Saragossa, el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, i el director de la càtedra Johan Ferrández d’Heredia (Govern d’Aragó – Universitat de Saragossa), José Domingo Dueñas, van presentar el CatAragonario, una nova eina digital per a aprofundir en el coneixement del català d’Aragó. En la roda de premsa hi van participar també el director de l’Instituto de Estudios Turolenses de la DPT, Nacho Escuín, i el director del projecte, Javier Giralt.
Alguns parlen de «guerra» entre Rússia i Ucraïna. Altres destaquen que l’entrada de tropes no és més que una «invasió» russa. I altres apunten que és una «resposta» a l’agressió d’Estats Units i l’OTAN trencant lo pacte tàcit de no ampliació a l’òrbita ex-soviètica. L’ús del llenguatge és molt transcendent. Evidentment, lo conflicte té moltes interpretacions, i també n’hi ha de materials: geoestratègia, control dels gas, nous candidats a controlar el món, i vells que mossegaran mentre perden.
// Antoni Bengochea És un tema del que sé molt poc perquè estic molt poc informat, ja que els mitjans de comunicació no informen d’aquest tema, però dins del poc que sé, sé que són precisament els oligarques els que s’ocupen que els mitjans de comunicació no ens informin. Gràcies a la invasió russa d’Ucraïna, ara es parla d’oligarques, referint-se a Rússia òbviament, però oligarques també n’hi ha d’ucraïnesos, i, per suposat, d’espanyols. Si els oligarques russos donen suport al putinisme, també són els espanyols els que donen suport i imposen les normes de la democràcia liberal hispànica, a la que li senyalen les coordenades i li marquen els límits.
Natxo Sorolla (Publicat al Viles i gents de La Comarca, 9/9/2022)
Alguns parlen de «guerra» entre Rússia i Ucraïna. Altres destaquen que l’entrada de tropes no és més que una «invasió» russa. I altres apunten que és una «resposta» a l’agressió d’Estats Units i l’OTAN trencant lo pacte tàcit de no ampliació a l’òrbita ex-soviètica. L’ús del llenguatge és molt transcendent. Evidentment, lo conflicte té moltes interpretacions, i també n’hi ha de materials: geoestratègia, control dels gas, nous candidats a controlar el món, i vells que mossegaran mentre perden.
Però també hi ha un conflicte lingüístic i d’identitats. Fa unes setmanes parlava aquí del conflicte lingüístic pel que Putin suposadament entre a defensar «la seua gent» a Ucraïna. Moltes d’estes coses les explicave, entre altres, l’estudiós Miquel Cabal,quan les tropes van començar a disparar. Lo vaig conèixer fa uns anys com «aquell de filologia eslava que està fent un doctorat per a entendre el context sociolingüístic dels tàtars de Crimea». En aquell moment tot me pareixie tan exòtic, particular, llunyà… Algú dirie que fee «humanitats», aquells coneixements singulars que no se sap bé per què alguns se dediquen tant a preservar. I ara ell té els coneixements bàsics per a interpretar el que pot portar a Europa a passar un hivern fresquet sense gas, o una nova crisi econòmica que pot canviar la nostra posició en la geoestratègia mundial.
I en este marc de conflicte internacional, les TV mos indiquen qui son los bons. Les llengües no són només per a comunicar-se. I en conseqüència, l’ús de la llengua s’adapte. Les llengües emmarquen identitats de tota classe. I no és casual que ara veguem molts més «Kyiv»per a parlar de la capital d’Ucraïna, en ucraïnès, i ja no els «Kiev» que habitualment usàvem, i que mos havien arribat pel rus. Perquè les grans llengües sovint han estat la via per la que mos arribe informació sobre les llengües menudes. I sobre la gent que les parle. Per això quan l’ucraïnès se fa més simpàtic per múltiples raons, abandonem la traducció russa.
En un sentit oposat, tampoc és casual que aquí a molta gent li costo acceptar que en la nostra llengua diguem «Ucraïna». Perquè argumenten que «tota la vida s’ha dit Ucrània». Però eixa és una derivació molt estranya, internacionalment. Perquè en ucraïnès és «Ukraïna», i d’eixa raïl ho deriven la resta de llengües del món. Només lo castellà fa la derivació «Ucrania». Però com sabem, les grans llengües sovint son les que s’interposen davant les menudetes com la nostra. Encara que eixa «traducció» de la nostra gran llengua sigue exòtica i particular. Per això més val que sempre tinguem un sentit crític. Més val que mos fixem en lo valor de les humanitats.
«Ucraïna, aparta, que em pansiràs!» (I)Per què «Ucraïna» si sempre s’ha dit «Ucrània»? (i II)
Comença el procés de matrícula per estudiar català a l’EOI a Alcanyís. Per a accedir als nivells superiors hauríeu de fer *prova d’accés i la inscripció acaba este diumenge a les 23:59 h.” Més informació
