Skip to content

Archive

Category: Territori

Source: La Gran Charlotada aúna disfraces y espectáculo taurino con una masiva asistencia

Source: Presentan una nueva edición del Cuaderno de Historia y Cultura de Beceite

Source: Nonaspe reclama trato igualitario tras las ayudas aprobadas por DGA para el incendio de Ateca

Source: Valderrobres escenifica su Bolero para honrar a San Roque

Source: Una fuerte tromba de agua y granizo descarga con gran intensidad en Beceite y Valderrobres

Source: Dos incendios en dos días en Nonaspe

Jornades Culturals del Matarranya 2022
Dintre de les Jornades Culturals del Matarranya 2022
1)Presentació del llibre Qui va ser realment Carles Emili Montañès? de Joaquim Montclús i Esteban.
Massalió, 21 d’agost, a les 19:30, a les Escoles Velles
Intervindran l’Alcalde Rafael Martí Casals i l’autor Joaquim Montclús Esteban
2)Conferència l’Estirp del Rei Llop. Les nostres terres abans de la conquesta cristiana, a càrrec de David Garrido Valls, doctor en història i professor
Calaceit, 22 d’agost a les 20:00 h, al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit
3)Xarla conferència sobre el personatge ‘el coronel Blai Ferrer Ruiz’, de Mont-roig, a càrrec de Delvina Serret i Joaquim Montclús.
Mont-roig, 23 d’agost, al Saló de Plens de l’Ajuntament, a les 19:00 h

‘Los canons de Navarone’

// Patrici Barquín

Los canons de Navarone és un tros de pel·lícula d’aquelles que vèiem la gent menuda, asseguts a la cuina, davant una tele en blanc i negre, mentre menjàvem una torrada de pa en oli i sucre (lo vi me donava cor agre). Com que se suposava que era una pel·lícula de guerra i d’herois, la veiem quasi com qui va a missa i desplega tota la seua fe, pa poder quedar extasiat davant l’avorrit sermó del capellà. És a dir, la veiem entre l’expectació de que hi hagués una ma de trets i explosions i la realitat d’un gran guió i d’una història carregada de reflexions i resistència contra lo nazisme que tenia terroritzada una part del mediterrani, o de l’Egeu (mai he acabat de tenir-ho clar del tot), a compte d’uns enormes canons estratègicament col·locats: los canons de Navarone. Continuar llegint… ‘Los canons de Navarone’ » Temps de Franja

Natxo Sorolla (Publicat al Viles i gents de La Comarca, 29/7/2022)
Un paio gord, oliós, enorme, en xandall, i una barra grossa de pa davall lo braç. Al costat d’una xica primeta, escarransida. Compartixen un espai doble d’aquells grans al metro. Però ell ocupe quasi tot lo seient, i des de dalt, se la mire desafiant. Ella està pràcticament empastrada a les barres, donant l’esquena i evitant lo contacte visual. Ell li solte «xaica, aparta, que em pansiràs!». És una tira còmica que il·lustre el conflicte de llengües a Ucraïna. Perquè per a entendre el percal, cal entendre el conflicte lingüístic. L’ucraïnès i el rus son dos llengües eslaves tan emparentades que se disputen lo seu origen en los mateixos escrits antics en «eslau oriental». I molts dels grans escriptors russos son d’origen ucraïnès. Perquè el rus sempre ha anat lligat en lo prestigi i el poder, del tsar, o del soviet, però l’ucraïnès és una llengua històricament minoritzada. Situacions que ja coneixem per aquí. Però Ucraïna, com a entitat, és ben real: esta república que, juntament en la de Rússia i dos més, són les fundadores de la Unió Soviètica. D’igual a igual. Però la realitat és que ha regnat un «xaica, aparta, que em pansiràs» de Rússia cap a Ucraïna. Si, ho sentiu bé, del gord que no vol que el pansixque l’escarransit. Perquè una tercera part dels ucraïnesos son russòfons. I des de la independència d’Ucraïna (1991) se batalle per gestionar eixa diversitat. L’origen sociolingüístic «immediat» del conflicte actual està en la Llei de política lingüística promoguda el 2012 per Ianukòvitx, president favorable als interessos de Rússia, per la qual qualsevol territori ucraïnès en un 10% de parlants inicials de rus la podie fer cooficial, juntament en l’ucraïnès. L’oposició proeuropea denunciave que eixa política estave feta per a «tranquil·litzar el Kremlin». Però l’any 2014 es produeix la caiguda del govern (Euromaiden), i un líder proeuropeu, Zelenski, se fa en lo poder: deroguen la llei de política lingüística. Alguns russòfons ho veuen com un perill, i per exemple l’independentisme pro-rus passe del 10% al 40% al Donbass, iniciant-se un conflicte armat. En tot lo percal irromp militarment la invasió russa, en un Kremlin que obertament parle de «no abandonar la nostra gent», als russòfons. «Ucraïna, aparta, que em pansiràs!», li diu Putin a Ucraïna. La resta, ja és la història que coneixeu per les televisions. Si teniu interès per a entendre el conflicte lingüístic des de dins, i veure com les identitats no sempre coincideixen en la llengua, aquí un tuit explicant història d’Ucraïna per via de la pròpia família, i aquí un altre explicant lo bilingüisme i les relacions de poder al país.

 

 

 

 

Source: La cultura asiática del bonsái llega a Valderrobres

Source: Cuatro terrazas bajoaragonesas asequibles y con encanto son «Soletes»

Source: Vicky Calavia: «Mientras siga viva continuaré contando historias»

Source: El ferrocarril histórico y turístico ‘Lo Caspolino’ avanza sobre raíles

La Franja