La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Territori
Des que va fer fortuna això de l’Espanya buida -una frase molt evocadora i un llibre molt decebedor- pareix que parlar de despoblació rural s’ha convertit en una moda. En el seu nom es fan i es desfan llibres, congressos, càtedres, organismes, programes, estudis, campanyes… que sovint es tradueixen en un garbuix de xerrameca, tòpics, corbates i powerpoints, arrebossats amb la pols que queda quan els cotxes desapareixen en direcció a la capital, de la província, de l’autonomia o aquella que, des del centre, tot ho fagocita, talment un forat negre.
Continuar llegint… Entre la sostenibilitat i la paret
Source: Seguiu Jorge Pueyo | Cultura | EL PAÍS Catalunya
L’ordenament jurídic fa que el català de la Franja es pugui beneficiar de l’avenç de l’asturià i l’aragonès
Hauríem d’estar més pendents de les notícies sobre la reivindicació de les llengües d’Espanya, més enllà de l’interès solidari que desvetllen les campanyes a favor, sobretot, de l’asturià i l’aragonès: en el primer cas impulsades per tot un moviment de la societat civil que fa anys que fa campanya a través de l’etiqueta #oficialidá; en el segon, visibilitzades per la irrupció de Jorge Pueyo, la nova estrella a les xarxes arran del seu informatiu matinal en aragonès. Quan aquí no són pocs els que abandonen el català amb l’argument que així arribaran més lluny, Pueyo ha aconseguit arribar molt lluny precisament per fer servir una llengua petita i demostrar que les xarxes són un mecanisme revolucionari per difondre la diversitat lingüística. Si fins ara érem molts els que no havíem sentit mai l’aragonès, ara el tenim només a un clic.
A Catalunya hem vist sempre les demandes d’asturians i aragonesos amb sintonia, però des de la posició de privilegi que atorga haver aconseguit la cooficialitat de bell antuvi i disposar del màxim reconeixement lingüístic constitucional possible (la sentència de l’Estatut ens va assenyalar els límits del permissible), no hem deixat de veure aquestes pretensions amb certa simpatia condescendent. I caldria fer-ne un seguiment molt més intens, amb mostres de solidaritat explícita, ni més ni menys perquè el destí polític del català en terres aragoneses depèn en bona mesura del que aconsegueixin aquestes altres llengües.
Potser és perquè tenim molt clara la unitat de la llengua —de fet, és un dels pilars de la nostra autoconcepció com a comunitat lingüística—, i al capdavall les comarques de la Franja no deixen de formar part del català occidental, però el cert és que, a causa de la fragmentació a què l’ordenament jurídic estatal sotmet la diversitat lingüística (amb sengles legislacions per a cada territori), a Aragó el català està més que abandonat a la seva sort i ja pateix les pulsions secessionistes conegudes en altres contrades. Delmat de reconeixement estatutari, les mesures per a la seva protecció hauran de venir del territori mateix, o bé aprofitar el rebuf d’iniciatives de la llengua veïna i estrènyer els llaços en una reivindicació que ha de ser compartida.
Tampoc hem de menystenir les fites del reconeixement de l’asturià, perquè el que passi allà tindrà ressò en el que passi a Aragó. El passat 21 de març, el Tribunal Constitucional va donar per bo l’ús de l’asturià a la Junta General del Principat d’Astúries (el seu parlament) en desestimar el recurs d’inconstitucionalitat presentat per Vox a l’article del reglament que ho permetia, cosa que aquí ha passat inadvertida. El recurs argumentava que, atès que l’Estatut d’autonomia asturià no proclama la cooficialitat de la llengua pròpia, el reglament de la cambra no podia atorgar a la llengua una funció que consideren exclusiva justament de la cooficialitat, i que, segons com, es donava a l’asturià una cooficialitat de fet per una via espúria.
Amb bon criteri (reconeguem-ho també si l’encerten), el TC ha fet prevaler el precepte constitucional recollit a l’article 3.3, el que qualifica les diverses llengües d’Espanya com “un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”, però també —i vet aquí la gran notícia— la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que en l’article 10 és força clara en aquest sentit: “2. Pel que fa a les comunitats regionals (…) les parts es comprometen a permetre i/o fomentar: e) l’ús per les col·lectivitats regionals de llengües regionals o minoritàries en els debats de llurs assemblees, sense excloure, tanmateix, l’ús de la llengua o de les llengües oficials de l’estat”. Celebrem la sentència, perquè ha donat prioritat a la mateixa Carta Europea per davant dels límits de l’Estatut autonòmic i d’una interpretació suspicaç i ultra del reglament de la cambra.
És clar que el que és bo per a l’asturià és, de retruc, bo per a l’aragonès i per al català. Ja se’n feia ressò el president de la Chunta Aragonesista, Joaquín Palacín, a l’article d’Heraldo de Aragón titulat “El Tribunal Constitucional y el aragonés”: “Esta sentencia favorece a nuestras lenguas propias, toda vez que avala, sin ningún género de duda, su uso público e institucional”. Seguiu Jorge Pueyo, no només per la gràcia que ens fa sentir-lo parlar, sinó perquè és la millor manera de promoure el català a la Franja.
Cristina Capdevila: “El chapurriau corre riesgo de extinguirse, porque no cuenta con una gramática”
abr. 28
1.9 L'inexistent català d'Aragó
No sic un metge dialectòleg, sinó un pacient de la Franja. Un d'eixos pacients repel·lents que se documenten un poc.
Amb este mapa de 3 isoglosses, 1 frontera entre llengües i 1 límit autonòmic vull explicar que el català d'Aragó no existeix. pic.twitter.com/2DBnlRKHnC
— Manel Riu Fillat ||*|| 🏴☠️ (@Mireiagalindo) April 27, 2021
3.9 L'inexistent català d'Aragó
Entre aragonès i català hi ha isoglosses que s'entrecreuen; la més rellevant: diftongació (viello) / no diftongació (vell). D'astí ix la línia lila nord.
Entre castellà i català no s'entrecreua res: el castellà importat se va menjar l'aragonès. pic.twitter.com/NxhDJ0s0hZ
— Manel Riu Fillat ||*|| 🏴☠️ (@Mireiagalindo) April 27, 2021
5.9 L'inexistent català d'Aragó
La línia roia és la isoglossa "pllat(o)" (dintro de la línia) / "plat(o)" (fora de la línia). Com se veu, "pllat(o)" no se dóna a tota la Franja, se dóna en català i en aragonès, se dóna a Aragó i a Catalunya. No és de cap "català d'Aragó". pic.twitter.com/9f6uug2fvu
— Manel Riu Fillat ||*|| 🏴☠️ (@Mireiagalindo) April 27, 2021
7.9 L'inexistent català d'Aragó
La línia açul és la isoglossa "cantés(e)-cantesa-cantase" (al nord) / "cantara" (al sud). "cantés(e)" no se dóna a tota la Franja, se dóna a Catalunya i País Valencià; "cantara" se dóna al País Valencià. No és de cap "català d'Aragó". pic.twitter.com/lE2F3B2IxH
— Manel Riu Fillat ||*|| 🏴☠️ (@Mireiagalindo) April 27, 2021
9.9 L'inexistent català d'Aragó
D'on vine, doncs, això de "català d'Aragó"? És de fa poc. La llei PP-PAR anomenava LAPAO el català (2013). La llei PSOE ho va canviar (2016), però… amb l'ull posat en l'immens blaverisme aragonès. "Sí, es catalán; pero catalán de Aragón, ¡ojo!" pic.twitter.com/SyNyKjlatZ
— Manel Riu Fillat ||*|| 🏴☠️ (@Mireiagalindo) April 27, 2021
La negación de la existencia del catalán en las comarcas orientales de Aragón ha llegado en los últimos meses a su máximo apogeo, con varias iniciativas que intentan esconder la evidencia de esta lengua, con diversos nombres y desde el anticatalanismo.
Asociaciones negacionistas, con la ayuda de instituciones gobernados por partidos contrarios al catalán y medios alineados políticamente a estas posturas, han conseguido sacar adelante proyectos que den visibilización al sin sentido del “chapurriau”.
Por un lado el pasado 23 de abril, dieron comienzo las emisiones de “Aragó oriental Radio, la primera emisora en aragonés oriental”, iniciativa de la asociación literana “Lo Timó” y que según su director, Francisco Pallarol, “contará con colaboradores/as aragonesoparlantes de Tamarite, Altorricón, Albelda, Azanuy y Purroy de la Solana”. Además, “se está haciendo mucha promoción entre las asociaciones de las tres provincias aragonesas vinculadas el chapurreat/chapurreáu (aragonés oriental), y se puede sintonizar a través de su blog y su canal de Youtube”. Según los medios anticatalanistas que han dado promoción a esta inciativa “se trata de una Radio para rechazar que se habla catalán en Aragón”.
https://www.hoyaragon.es/noticias-aragon/arago-oriental-radio/
Por otro lado, la localidad de Torrevelilla se convertirá el fin de semana del 18 al 20 de junio en un plató de cine. Ya que además de contribuir a la preservación de sus tradiciones y costumbres, cosa de la que nos alegramos desde esta plataforma, se pondrá en valor “la lengua propia de Torrevelilla y seis pueblos de la comarca del Bajo Aragón “Lo Chapurriau”.
Al parecer el documental “se rodarán en Chapurriáu e irán subtitulado en castellano en blanco y en amarillo la transcripición en Chapurriáu”. Entre los participantes Ferrán Rañé como actor y descendiente de Torrevelilla. El proyecto sale auspiciado por el Ayuntamiento de Torrevelilla (PSOE), la Asoc. Cult. C.B. Torevelilla y el Museo Histórico. La Comarca del Bajo Aragón (PSOE) sumará su ayuda con 4.500 euros, gracias al apoyo de todos consejeros/as, en especial de su consejera delegada de Patrimonio y Lenguas, Mº José Gascón (PAR-Alcaldesa de La Codonyera), conocida por sus artículos en “La Comarca”. ”El mundo del chapurriau” de clara tendencia anticatalanista.
https://www.lacomarca.net/lo-chapurriau-rodara-junio-torrevelilla/
Estas iniciativas que niegan las evidencias científicas están encontrando espacio con subvenciones públicas, no solo negando un hecho lingüístico claro como es el catalán en Aragón, sino induciendo a confusión con la otra realidad lingüística, la del aragonés. Desconocemos si una Dirección de Política Lingüística, últimamente atareada con instaurar una normativización de facto del aragonés sin que le corresponda, esté pendiente de este tema.
Subvenciones a entidades sin ánimo de lucro en materia de política lingüística. Gobierno de Aragón
abr. 21Source: Subvenciones a entidades sin ánimo de lucro en materia de política lingüística. Gobierno de Aragón
El objeto es convocar subvenciones para la realización de actividades dirigidas al fomento de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón (aragonés y catalán de Aragón). Las ayudas irán destinadas a la difusión, promoción e investigación del patrimonio lingüístico del aragonés y del catalán de Aragón; tanto de la lengua viva como de la toponimia.
Podrán ser objeto de subvención las actividades organizadas por entidades sin ánimo de lucro, y se ajusten a alguna de las siguientes tipologías relacionadas con la difusión y promoción de las lenguas propias de Aragón:
– Participación en proyectos institucionales de protección, recuperación, enseñanza, promoción y difusión del patrimonio lingüístico de Aragón.
– Conciertos y festivales o muestras de cine, música o artes escénicas.
– Jornadas, Congresos y Conferencias.
– Investigación sobre el patrimonio lingüístico
– Otras actividades multidisciplinares relacionadas con la promoción y sensibilización social del patrimonio lingüístico de Aragón.
Plazo de presentación:
EN PLAZO – 05/05/2021
Plazo de resolución:
3 meses a contar desde la fecha de publicación de la presente convocatoria en el Boletín Oficial de Aragón