Skip to content

Archive

Category: Territori

Source: II Jornada de literatura catalana d’Aragó: els clàssics » Temps de Franja

// Redacció

Sant Jordi 2021. “Mils d’amorets”, Desideri Lombarte i Rosalia Gil: Poesia i vida

III Jornada de literatura catalana d’Aragó: els clàssics

Amb la participació de Rosalia Gil, dona de Desideri Lombarte, i d’altres especialistes sobre l’escriptor.

Diumenge, 25 d’abril 2021 a les 19 h on line
Inscripcions i informació: cliqueu aquí.

Organitza: Associació Cultural del Matarranya i Clarió- Associació de famílies del Matarranya per la llengua.

La idea de la Jornada és parlar una mica a través de la Rosalia Gil de les arrels d’en Desideri (lo mas, la seua mare, la seua iaia…) i també de la relació amb la Rosalia, de com van arribar a ser conscients de la llengua i dels primers anys de reivindicació.
Una excusa per passar una bona estona els que ja som afins i els que encara no i celebrar Sant Jordi d’alguna manera.

 

 

 

Share this…

Source: Cretas acoge la cata anual de vinos de la IGP del Bajo Aragón

lleng

Source: Nou número de ‘Littera’, la publicació periòdica del CELLIT » Temps de Franja

Source: Alcañiz de la Frontera | Historias del Bajo Aragón

Source: Pel Forat de l’Altre Món. Un projecte de recuperació de memòria i identitat comarcal » Temps de Franja

Source: La joventut díscola d’Albelda en temps antics » Temps de Franja

Source: Un complot polític lliterà, el Canal d’Aragó i Catalunya i un cònsol en terra hostil » Temps de Franja

Source: Aprobados los convenios para promocionar el aragonés, el catalán y sus variedades dialectales

El Consejo de Gobierno ha aprobado la suscripción de un convenio de colaboración con la comarca de la Jacetania para la promoción de la lengua aragonesa y sus variedades dialectales.

Veladores y calles de Jaca.
Veladores y calles de Jaca. Marzo 2021.
Rafael Gobantes

El Consejo de Gobierno ha aprobado la suscripción de un convenio de colaboración con la comarca de la Jacetania para la promoción de la lengua aragonesa y sus variedades dialectales que recibirá una aportación económica de 5.000 euros destinada a proyectos que desarrollan en su seno.

Asimismo, se ha dado también el visto bueno al acuerdo para suscribir un convenio de colaboración con la comarca del Bajo Cinca destinada a la implementación de medidas a favor del catalán de Aragón y sus variedades dialectales.

El presupuesto que el Departamento de Educación, Cultura y Deporte –a través de la Dirección General de Política Lingüística– destina a esta iniciativa es de 5.000 euros.

En este sentido, la comarca del Bajo Cinca/Baix Cinca, al amparo de este acuerdo, impulsará el programa de animación lectora en catalán “Contes a la vora del riu” y un Concert de música folk en català.

Por lo que respecta a la comarca de la Jacetania, el acuerdo aprobado favorecerá la edición de un cuento en aragonés, el desarrollo de recursos museográficos en aragonés y una serie de trabajos de toponimia en la comarca.

El Departamento de Educación, Cultura y Deporte realizará estas aportaciones dentro de sus competencias en materia de política lingüística, cuya dirección general ayuda en el impulso a la enseñanza de las lenguas propias de Aragón en todos los niveles y etapas y promociona la investigación del patrimonio lingüístico aragonés.

También coordina y colabora con otras administraciones y entidades en la implementación de programas y planes específicos para el efectivo uso y normalización social de las lenguas propias de Aragón en las zonas de utilización predominante.

Source: Parlo català » Temps de Franja

Source: Gent del Matarranya

El dijous dia 1 d’abril va morir Pasqual Vidal i Fígols de Massalió als 75 anys. Pasqual va ser un pensador i investigador de les tradicions i costums del Matarranya i especialment de la seva localitat natal. Dibuixava i tenia un estil característic que il·lustrava tot aquell patrimoni material i immaterial que anava recopilant al llarg de la seva vida. Les seves aportacions,  dibuixos i fotografies, han estat definitives per a la recuperació. Destacava per la tenacitat i capacitat de treball.

Entre les seves publicacions es poden trobar llibres com: A la falda de la iaia-Literatura oral de Massalió (ASCUMA), Festes i tradicions de la Comarca del Matarranya-Vila de Massalió (DGA) i La cuina senzilla-Quadern 5-Massalió (Cinctorres Club). Va col·laborar com a il·lustrador als llibres de Joan Josep Rovira: Rutes Carlistes (Cinctorres Club), Pa Blader (Tartaruga Edicions) i Terra Màtria i al llibre coordinat per Teresa Lombarte: A la taula… al primer crit! Com es menja al Matarranya, del Bergantes a l’Algars (Asociación de mujeres y consumidores Kalat-Zeyd, Calaceit). A més va fer els dibuixos del llibre de Rafael Ferrer: Literatura oral de La Fresneda (ASCUMA), els dibuixos del Museu Etnològic Lo Masmut de Pena-roja de Tastavins i del Museu Etnològic de Nonasp amb l’Associació Amics de Nonasp. Va il·lustrar també una Guia didàctica: La vida als masos de Pepa Nogués i Guies del Port (Programa Educació Ambiental del Parc Natural dels Ports). Va presentar quatre llibres del seu amic Luis Felipe Navarro i va aportar testimonis de literatura oral de Massalió, junt amb Carme Alcover, per als llibres: Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa, (IET, ASCUMA, CARRUTXA).

Té nombrosos articles a revistes i periòdics: Temps de Franja, Sorolla’t, Rolde-Revista de cultura aragonesa, Gaiteros de Aragón-Revista de música y cultura popular, Cinga. Anuari de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, L’Eixam, Kalat-Zeyd, Llibres de festes de Massalió i La Comarca.

Pasqual Vidal va formar part de manera molt activa en les activitats del seu poble donant suport a la recuperació de l’interior de l’ermita de Massalió, la pujada ‘dels Dolors’, la catalogació de l’església i torre i el disseny de les creus del terme, entre elles la ‘Creu de la Replaceta’. Membre de la Coral de Massalió, va participar en l’enregistrament del CD de l’Associació Corals del Matarranya, Música Tradicional del Matarranya. Va ser soci de l’Associació Cultural del Matarranya on va fer recerca, va preparar exposicions i xerrades. Sempre interessat per la cultura i l’ensenyament impartia tallers a les escoles.

L’any 1999 va rebre un premi i homenatge per part de la Asociación de Gaiteros de Aragón. L’any 2006 va guanyar el primer Premi ‘Pau Vila’ de la Universitat de Barcelona-Institut de Ciències de l’Educació amb Margarita Celma, publicant el llibre didàctic: Fa un munt d’anys al Matarranya.

Un record sincer per a aquest defensor de la llengua i cultura catalana a l’Aragó.

Margarita Celma

 

Pasqual Vidal i Fígols y Margarita Celma.

Més informació

Source: Més català a Perpinyà que a Fraga | Cultura | EL PAÍS Catalunya

Com a acte d’enguany de l’activitat “Quedaran les paraules”, la Comarca del Matarranya (Departament de Cultura) ha organitzat  una caminada literària per al dia 23 a Ràfels. Es faran lectures –capítols del meu llibre  sobre lo Floro relacionats amb els indrets de Ràfels i el Matarranya– tal com s’indica en el cartell que adjunto.

 

Source: Caminada literària. Comarca del Matarranya | Lo Finestró

Source: Si això és un home

Si això és un home

De l’infern patit a Auschwitz Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que, alhora, constituís una dolorida reflexió sobre la condició humana titulat Se questo è un uomo (1947)

Si això és un home

De l’infern patit a Auschwitz Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que, alhora, constituís una dolorida reflexió sobre la condició humana titulat Se questo è un uomo (1947). Quan los presoners queden reduïts a la supervivència animal, desapareixen los valors de la solidaritat i la empatia inherents a la humanitat, i l’home dixa de ser-ho també entre els altres condemnats a l’extermini: «Qualsevol que hagi esperat que el seu veí acabi de morir per emportar-se un quart de pa, també és, sense culpa seva, més lluny del model de l’home pensant que el pigmeu més cru i el sàdic més atroç», diu l’escriptor italià. Lo 20 de març mos va dixar un home bo, Josep Anton Carrégalo, fill de Mont-roig, de qui mos queda a la memòria la seua personalitat amable amb tots, lliure de prejudicis ideològics, i la seua excepcional tasca d’investigador, creador literari i activista cultural. Per amor al seu poble natal va impulsar l’associació Sucarrats i va estudiar el seu folklore amb treballs molt reconeguts pels especialistes. Temps de Franja, revista amb la qual va col·laborar, li va dedicar una sentida necrològica i s’hi ha reeditat l’entrevista que el 2009 li va fer Artur Quintana. Pocs dies desprès, lo blog pretesament cultural del «Chapurriau» va publicar una altra necrològica on s’alternaven la llista de mèrits del mont-rogí i expressions difamatòries amb voluntat de ferir: «Estire la garra lo folclorista Carrégalo», és l’eloqüent títol, sota el qual se fa etimologia de mal gust amb lo seu cognom i es menysprea a d’altres estudiosos, en la línia d’alguns articles del blog. Sortosament, les xarxes socials s’han convertit en tribunes personals que poden difondre qualsevol idea sense filtres, però també permeten que opinions malaltisses o comentaris vulgars, denigrants o d’odi que abans se quedaven a la barra del bar ara es llànçon desacomplexats a l’esfera pública. I poden arribar a casos d’abjecció tan deshumanitzada com este, que tracta d’emportar-se el bon nom del veí que acaba de morir.

Col·lectius Lo cresol i Viles i gents, Associació Cultural Sucarrats i Associació Cultural del Matarranya

La Franja