Source: El xapurriau entre xinxetes* » Temps de Franja
// Ramon Mur
Rebo la fotografia d’un ban, escrit sobre foli blanc i clavat aquest a la paret entre quatre xinxetes. És el manifest del ‘lloc’ sobre el dia de la llengua materna. No porta signatura, no és datat més que en la referència del text al 21 de febrer, tampoc no porta segell i és difícil saber si es ban, pregó municipal o manifest corporatiu d’algun colectiu social o professional. En aualsevol cas, és cartell o pòster anònim sense que ningú no pugui entendre per què aquest tipus de manifests no porten alguna identificació. És que el seu autor o autores s’avergonyessen d’haver-lo escrit i difós?
Transcorreguts dos dies de la publicació d’aquesta informació a ‘Entre Páginas’, Artur Quintana me comunica que el pasquí sobre el dia de la Llengua Materna aparegué clavat amb quatre xinxetes sobre la porta de l’Ajuntament de La Codonyera, la que dona a la carrera del Pare Faci. És a dir que l’anònim va aparèixer sobre la porta de la casa consistorial d’un ajuntament que permet i consent l’enganxada de cartells anònims per les parets d’els edificis de la localitat, inclosa la casa de la vila.
L’anònim meçquinenc, enganxat a la paret amb quatre xinxetes, diu així: “Día internacional de la lengua materna. Hoy, día 21 de febrero, es el día de la lengua materna. Nuestra lengua materna es la que nos enseñaron nuestros padres cuando éramos pequeños y, en La Codoñera, se llama chapurriau . Ha sido, y es, una lengua de transmisión oral desde hace muchos siglos, de padres a hijos. Queremos seguir hablándola así y escribirla también con unas normas, pero sin que se desvirtúe y se pierdan nuestras peculiaridades. Nuestra lengua es una riqueza cultural y patrimonial que tenemos en el Aragón oriental y queremos que se siga llamando chapurriau, como siempre se ha dicho. A mucha honra y orgullo. Aúpa el chapurriau, como lengua materna, en su día internacional”.
De veritat volen que el seu xapurriau s’escrigue? Abans no era així, tal i com figura a la pancarta de la foto. “Queremos seguir hablándola así y escribirla también con unas normas…”. Quines normes? Eixa norma universal de tots els idiomes segons la qual en castellà hablar se escriu així encara que se pronuncia ablar, en inglès before s’escriu tal qual però se diu bifor i en català el carrer escrit pareix carré amb accent agut quan s’escolta? Acliu-vos, amics defensors del xapurriau perquè no fa tant que defensaveu només un idioma local parlamentat pero no passat a paper amb el llapis, la ploma, la màquina de cinta entintada o el ordenador.
Es, de totes formes, molt gratificant de comprovar que aqueix idioma “chapurriau, como siempre se ha dicho” sigue defensat per tants alcaldes, mestres d’escola, catedràtics de filologies diverses, doctors, legisladors, magistrats, rapsodes sols en castellào i moltes il·lustres i il·lustrades personalitas més. Només els falta comptar con un o altre acadèmic en esta o aquella acadèmia. Tot aplegarà. Així de contents i satisfets estan tots els defensos del xapurriau “de siempre”. Per cert, també seria interessant d’investigar sobre el concepte de ‘sempitern’ aplicado al caso que ens ocupa. Cert és que ells, els “chapurriaunadores” estan feliços com anisses, igual que el tort que se sent satisfeto amb el seu ull de vidre.
J més m’estimo de quedar-me amb l’acordo del Consell Insular de Formentera (Illes Balears) a favor de la unitat de la llengua catalana perquè como dieva m’ agüelo, citant en Juan Moneva i Pujol, “Aixó que en Bellmunt en diuem xapurriau es català, la mateix llengua que se parla, amb totes les variables que se vullga, en Aragó, Catalunya, Balears o València”. No cregueu pas que m’agüelo i Moneva eren abrandats catalans separatistas, sinó aragonesos de cap a peus”.
*Text cedit per l’autor. L’original en castellà el podeu llegir al seu blog Entre páginas.
Día Internacional de la Mujer Trabajadora
La iniciativa es una colaboración del Departamento de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón con la formación musical Mosicaires
El videoclip se completa con una serie de fichas didácticas que el alumnado puede trabajar en los centros educativos
🔵 Contraportada en El Diario de Teruel d'hoy.
"Uno no ama su lengua por ser la más bonita sino porque es la lengua del corazón, con la que su familia y su gente definen su cultura, sus sentimientos y sus paisajes"
(Moltas gracias per contar con yo, @Juderias) pic.twitter.com/8BGIm6gR0o
— Jorge Pueyo (@jorge_pueyo95) March 2, 2021
Reprenc aquí el tema de les energies renovables, sobre les quals he escrit en altres ocasions. Ho faig perquè sóc testimoni aquests dies d’una trista discussió en el si d’una llista de correu a la qual estic subscrit, sobre el futur del Maestrat, aquesta agresta comarca de Terol on tant vaig aprendre. El debat se centra en l’explosió especulativa de desenes de projectes de parcs eòlics. Això no és nou, ni és exclusiu del Maestrat. Tot el contrari, està present per tota la geografia espanyola, aixecant controvèrsies locals, plataformes de protesta i ardents defensors. És injust ficar a tots els habitants de tots els territoris en els mateixos sacs.
Entre d’altres coses, sabem que molts d’aquests projectes es tramiten de manera inadequada, dividint-los en d’altres de més petits per eludir o minimitzar els procediments d’avaluació d’impacte ambiental o les garanties financeres. També sabem que, habitualment, molts d’aquests projectes se situen en límits entre municipis, de manera que els possibles beneficis per ocupació de terra van a parar a un d’ells, mentre el veí simplement es menja l’impacte paisatgístic, motiu pel qual s’enceten les corresponents discussions.

Continuar llegint… L’atractiu de l’extractiu* » Temps de Franja
Source: Vox, vocis | Lo Finestró
// Redacció
“Que Déu me perdono per lo que vaig a dir”. Històries mai contades del Jesús Moncada
Amb la participació de Rosa Maria Moncada i Teresa i Neus Pallarès (germana i amigues personals de l’escriptor)
JORNADES DE LITERATURA CATALANA D’ARAGÓ: ELS CLÀSSICS I
Diumenge, 28 de febrer a les 19 h
On line (amb meet, es podrà seguir amb el mòbil)
Inscripcions: Feu click aquí per sol·licitar l’enllaç de la vídeoconferència

Con el objetivo de impulsar las actividades de la “Cátedra Johan Fernández d´Heredia, de lenguas propias de Aragón y patrimonio inmaterial aragonés”, el Consejo de Gobierno del Ejecutivo aragonés ha dado hoy el visto bueno para la firma de una adenda al convenio de colaboración que mantienen el Gobierno de Aragón y la Universidad de Zaragoza con el objetivo de contribuir a la generación de conocimiento en las áreas de interés de la cátedra.
Los fines de esta cátedra se centran en el desarrollo de la cooperación entre el Gobierno de Aragón y la Universidad de Zaragoza, favoreciendo la creación de nuevo conocimiento y promoviendo la difusión de todos los aspectos de interés común entre ambas en el ámbito de las lenguas minoritarias de Aragón y muy especialmente del aragonés, así como del patrimonio inmaterial de Aragón, con carácter interdisciplinar y transversal.
La colaboración se centrará específicamente en el desarrollo de las siguientes actividades.
– Apoyar e incentivar proyectos de investigación en diferentes líneas temáticas del ámbito de actuación del Gobierno de Aragón.
– Apoyar la realización de tesis doctorales, trabajos de fin de carrera y fin de máster en el ámbito de actividad cubierto por la cátedra.
– Llevar a cabo tareas de investigación en distintas áreas del saber (sociología, derecho, lingüística, economía, comunicación, educación, antropología…) relacionadas con el objeto de la cátedra.
– Convocar o participar en la convocatoria de becas y ayudas de investigación.
– Realizar colaboraciones y favorecer el contacto con otras universidades de manera que se produzca intercambio de experiencias e información.
– Promover, diseñar y organizar actividades de comunicación y formativas. Conferencias, seminarios, cursos…
– Realizar todo tipo de publicaciones relacionadas con la materia de la cátedra.
– Organizar actividades culturales y de difusión cultural, científica, social o humanística.
El Gobierno de Aragón destinará un presupuesto de 30.000 euros para la ejecución de las acciones incluidas en el acuerdo.
Al amparo de este mismo convenio, durante el pasado año 2020 esta cátedra contribuyó a la edición del libro “Aragonés y catalán en la historia lingüística de Aragón”, se inició una nueva serie dentro de la colección Papers d’Avignon, de Prensas Universitarias de la Universidad de Zaragoza, ha colaborado también en el proyecto “Aragón Natural” y ha realizado dos ediciones del curso Iniciación a la lengua aragonesa, además de otras actuaciones de investigación y formación.
Más información en:
http:///index.php/mod.noticias/mem.iDetalle/id.272888