Skip to content

Archive

Category: Territori

Source: VIATGES PEDRAFORCA: UNA RUTA DE 5 DIES PEL MATARRANYA (TEROL): ITINERARI I ALGUNES DADES PRÀCTIQUES

La renda bruta per càpita en totes les comarques turolenses del Baix Aragó Històric està per sota de la mitjana d’Aragó. L’última dada registrada en la comunitat és de l’any 2016 i xifra aquest indicador de riquesa en 15.981€ per persona, quantitat a la qual no arriba cap de les comarques del territori. La que més s’acosta és Andorra – Sierra d’Arcs (15.317€), seguida del Baix Aragó (13.922€) i Conques Mineres (12.991€). A una distància considerable per darrere queden Maestrat (11.238€), Baix Martín (11.143€) i Matarranya, aquesta última amb un muntant 5.000 euros inferior a la mitjana autonòmica de tot just 10.936€.

Precisament el Matarranya té el dubtós honor d’erigir-se com a tercera Comarca amb menor renda per càpita en tot Aragó, només superada en el baix per la Serra d’Albarrasí (10.916€) i el Camp de Belchite (8.577€). A anys llum queden les zones a priori més enriquides com La Jacetania (19.148€) o la Foia d’Osca (17.683€).

Aquest és un de les dades més cridaneres que ofereix un detallat informe elaborat per Comissions Obreres, en el qual la conclusió principal adverteix de la urgència de la reindustrialització en la conca minera. L’altre, sens dubte, fa referència a la desocupació: 6 de cada 10 persones parades en el territori són dones.

En total (exceptuant Maestrat i Baix Aragó – Casp, de les quals no s’ofereixen dades) en el Baix Aragó Històric hi ha 2.531 aturats, dels quals el 61% són dones, la qual cosa posa encara més de manifest la labor d’associacions com Fademur en pro de l’apoderament de la dona rural. “És una cosa habitual en les zones despoblades: quan les dones no tenen oportunitats laborals i es van dels pobles les comarques deixen de tenir futur”, va explicar Manuel Pina, secretari general de Comissions Obreres a Aragó.

Una mica d’esperança: menys parats de llarga durada i més contractes indefinits, encara que insuficients
Així mateix, crida l’atenció per a bé el percentatge d’aturats de llarga durada ja que en la zona és una mica inferior al nivell d’Aragó: en la comunitat el 33,7% dels aturats porten més d’un any sense treball, mentre que en el territori les xifres oscil·len entre el 26,7% de Conques Mineres i el 32,9% del Baix Martín.

Les bones notícies tenen a veure també amb la contractació en el primer trimestre de 2019. En total es van signar 3.717 contractes, dels quals gairebé la meitat es van situar a la Comarca del Baix Aragó. La dada més positiva ve donat perquè el 13,2% de les noves contractacions en tot el territori van ser a temps indefinit, xifra tres punts percentuals superior a l’autonòmica (10,2%). No obstant això, aquesta dada no ha de prendre’s com la panacea ni molt menys, ja que 13,2% de contractació indefinida continua sent un percentatge residual i sens dubte insuficient per a assentar població.

A més, els percentatges de contractes indefinits varien notablement en funció de la zona: el Matarraña és la Comarca més pròspera (20,4%), per davant del Baix Martín (15,9%) i el Baix Aragó (12,6%). No obstant això, poc tenen a veure aquestes dades amb els escassos 9,2% i 8,2% de Conques Mineres i Andorra – Sierra d’Arcs, respectivament.

Despoblats i envellits

Altres aspectes sobre els quals l’informe de CCOO ofereix dades són dos mals endèmics del territori per tots coneguts: la despoblació i l’envelliment. Sota Aragó (28.587), Andorra – Sierra d’Arcs (10.098), Matarraña (8.222), Conques Mineres (8.067) i Baix Martín (6.383) sumen 61.357 habitants, un 4,68% del total d’Aragó.

La densitat de població de la comunitat és de 27,4 habitants per quilòmetre quadrat, xifra ja de per si mateix baixa a la qual ni tan sols s’acosta cap de les nostres comarques: El Baix Aragó i Andorra – Sierra d’Arcs, les que compten amb una major concentració d’habitants, sumen 21,9 i 15 persones per quilòmetre quadrat respectivament. I d’aquí, en picat. Matarraña, Baix Martín i Conques Mineres ostenten pírrics 8,8, 8 i 5,7 habitants per quilòmetre quadrat, xifres que la mateixa Unió Europea qualifica com a desert demogràfic.

Altres dades interessants són els referents a l’envelliment de la població, que afecten especialment el Baix Martín. Mentre l’edat mitjana a nivell autonòmic i en el Baix Aragó és de 44,5 anys aquesta zona l’eleva fins als 49,4 anys i, com a dada addicional, gairebé un de cada tres dels seus habitants són majors de 65 anys (el 29,5%).

Source: El Matarranya de les comarques més pobres d’Aragó ~ EbreDigital.cat

Source: Xerrada sobre l’Aragó Oriental a l’IES Andalán de Saragossa | Mas de Bringuè

Diapositiva Aragón Oriental Vall-de-roures

Vall.de.roures

Dijous passat, 23 de maig, va tenir lloc a la biblioteca de l’ Institut “Andalán”  de Saragossa una xerrada impartida per l’ex professor d’aquest centre i periodista Màrio  Sasot.
Amb el títol de “L’Aragó Oriental, aquest desconegut”, Sasot va anar presentant, a través de 90 diapositives, diferents llocs d’interès d’una franja territorial que va des de les muntanyes pirinenques de la Ribargorça Oriental fins als Ports de Beceit.
Una terra, com va informar el ponent, caracteritzada per parlar majoritàriament una modalitat del català occidental i proveïda d’una gran riquesa i varietat, tant en l’àmbit lingüístic com el geogràfic, l’econòmic i social.
Portats per la seva mà i el seu discurs, els assistents van anar descobrint uns territoris, unes gents i uns monuments desconeguts per a la majoria d’ells, com els monestirs de Obarra i Alaó, el barranc de Montrebei  i Montanyana a la Ribargorça; el castell de  Benavarri i les fonts del riu Sosa a Gabasa, a la Llitera;   l’ermita de Xalamera i Vilella, al Baix Cinca, o els pobles i les rutes naturalistes del Matarranya. També es va parlar de personatges il·lustres nascuts en aquelles contrades  i escriptors de la zona com Josep Antoni Chauvell, Jesús Moncada o Desideri Lombarte.
Al final de la xerrada es va entaular un animat, respectuós i enriquidor col·loqui d’una hora de duració, on van sorgir temes de vibrant actualitat i interès, com el retorn dels béns religiosos de parròquies aragoneses dipositats actualment a Lleida, les possibles afeccions de l’ensenyament i normalització d’una llengua sobre les parles locals, els sentiments lingüístics i d’adscripció territorial dels parlants de la Franja, etc.

 

Barranco-de-Gabasa-

Barranc de Gabasa

Las postales han sido emitidas a petición de la asociación Amics de Nonasp, la creadora de este espacio

Zaragoza, 29 de mayo de 2019.– CORREOS ha emitido una tarjeta postal dedicada al Museo Etnográfico de Nonaspe. Esta postal ha sido creada a petición de la asociación Amics de Nonasp, fundadora y propietaria de este espacio que muestra la historia de este municipio. La asociación Amics de Nonasp acondicionó el edificio y restauró las piezas que componen la exposición.

La tarjeta muestra una fotografía de la puerta entrada al museo. El edificio, situado en calle Soldevilla 33, se compone de planta baja y una planta. Consta de 17 espacios expositivos con un total de 440 m2. Se puede contemplar los diferentes instrumentos de labranza y cultivo, en la planta primera se recrea el hogar de un antiguo labrador. También conservan una escuela, una barbería, una carnicería, una tienda y un horno de pan que nos hacen viajar a las primeras décadas del pasado siglo.

Se han emitido 300 unidades de tarifa A, que corresponde al franqueo de una carta nacional. La postal es prepagada, esto es, que lleva el franqueo incluido en el precio. Las tarjetas prepagadas son un instrumento de difusión a todo el mundo y, mediante la red postal, de acontecimientos de cualquier índole. También constituyen un elemento de coleccionismo y recuerdo. En este caso permitirán dar a conocer este Museo zaragozano que ha surgido por la voluntad de los vecinos y amigos de la localidad.

Precisamente en esta misma localidad se ha recuperado la antigua oficina de CORREOS, un pequeño espacio en el centro del pueblo donde se recrea el oficio de los antiguos empleados, con uniformes, buzones y todo tipo de elementos de elementos de trabajo en los que se refleja la evolución y la adaptación de CORREOS a los nuevos tiempos.

El próximo sábado, 2 de junio, la Asociación de Amigos de Ferrocarril y el Tranvía de Zaragoza ha programado un viaje del vagón de los ambulantes postales que viajará hasta Nonaspe, donde se presentará el matasellos turístico de la localidad.

POSTAL AMIGOS DE NONASPE

Source: Promeses de noves infraestructures viàries a la Llitera Alta » Temps de Franja

Source: Quatre ans d’una Dirección General de Política Lingüística | Arainfo

Source: Más de 700 personas recorrieron a pie los 27 kilómetros que separan Vallibona de Pena-roja, rememorando la ancestral leyenda – Vinaròs News

Poema del pena-rogí Desideri Lombarte (Pena-roja, Matarranya, 7 de febrer de 1937 – Barcelona, 3 d’octubre de 1989) musicat i interpretat pel calaceità Miquel Blanc, inclòs en el CD “Una roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte”, enregistrat a l’estudi ALEATORIA de Queretes (Matarranya) per Jean-Pierre Guitard el 1998, i editat per l’Associació Cultural del Matarraya ASCUMA. El disseny i les fotos de la caràtula són de la Montse i la Nuria Lombarte, filles del poeta.

MAGAZIN 1 de juny de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Anàlisi electoral”. Luis Valén, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:40- 12:55.- Natxo Sorolla. Sociòleg
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín i Juan Carlos Valén
13:10- 13:25.- Campament d’estiu de Sarabastall. Mª Carmen Albiac, presidenta de l’associació.
13:25- 13: 40.- IX Jornada Tècnica del Porcí a Favara. Josep Mª Valén Llop, president de l’ADS del Porcí.
13:40 – 14.- Entrevista a… Jesús Susín Navarro dels Amics del ferrocarril de Saragossa, que juntament amb els Amics de Nonasp i la compañía d’assegurances MGS Seguros, fleten el “TREN BLAU” , tren històric amb vagons de l’any 26. Exprés Saragossa – Nonasp, amb molta gent i moltes sorpreses…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Yolanda Abad, Natxo Sorolla, Mari Carmen Albiac, José Mª Valén, Jesús Susín i Elías Satué.

Source: El Museu del meu poble » Temps de Franja

Source: El Premi Territorial Matarranya en el concurs literari Ficcions » Temps de Franja

Source: “Llengua de vida” » Temps de Franja

Source: Charla de Mario Sasot sobre el Aragón Oriental en Zaragoza | Mas de Bringuè

Diapositiva Aragón Oriental Vall-de-roures

Foto de Valderrobres

Ciclo de  actividades “ANDALÁN en abierto”.
Charla de: Mario Sasot Escuer
Ex profesor del IES Andalán y periodista.
“EL ARAGÓN ORIENTAL, ESE DESCONOCIDO”
Día:  23 de mayo de 2019
Hora: 19:00
Lugar:  Biblioteca del IES Andalán, C/a Parín s/n Barrio de la Almozara. Zaragoza

 

Los distintos trabajos lingüísticos realizados en colaboración con distintas asociaciones culturales de la zona y los reportajes escritos para La Vanguardia sobre la
Franja en otoño de 1983 me obligaron a recorrer, casi palmo a palmo, las tierras
de la Ribagorza Oriental, la Alta y Baja Litera, el Bajo Cinca, y las para mí hasta
entonces desconocidas cuencas del río Matarraña, el Mezquín y el Bergantes. Un
descubrimiento que me ha marcado para siempre.
La charla que ofrecemos en el IES “Andalán” es el fruto y resultado de esa dedicación y tiene como objetivo dar a conocer a las gentes del resto de Aragón esta
parte tan bella, interesante y desconocida de nuestro territorio, donde hay vida,
arte, pueblos y parajes raros y hermosos como los monasterios de Obarra y Alaón
y el barranco de Montrebei, en la Ribagorza; la casa romana de Villa Fortunatus
y las ermitas de Chalamera y San Valero de Velilla, en el Bajo Cinca; el mausoleo
romano de Favara o los hermosos pueblos de Calaceite, Cretas, Valderrobres y
los magníficos parajes del Parrissal de Beceite o las rocas del Mas Mut en Perrarroya de Tastavins, en la comarca del Matarraña.

Primera diapositiva Vall-de-roures

La Franja