Skip to content

Archive

Category: Territori

Pena-roja de Tastavins, 16 d’abril de 2019 Queda un mes per a la Rogativa de Vallibona a Pena-roja i els dos pobles estan ultimant els preparatius per a esta celebració septennal. Un dels actes més destacats de la festa és la representació de l’obra de teatre que rememora la història que agermana els dos pobles i per la […]

https://www.youtube.com/watch?time_continue=25&v=6fx45U1lETk

Source: Vallibona i Pena-roja assagen l’obra de teatre que narra l’origen de la rogativa entre els dos pobles – Ràdio Matarranya

Temps de Franja 41 digital (7 de febrer de 2019) es va publicar el nostre comentari sobre les inscripcions a l’escut de l’antic convent dels agustins de Fraga. Posteriorment s’han fet obres al denominat “torreó” de l’antic convent. Aquestes obres han fet possible que es pugui veure unes inscripcions a la façana que no es veien abans. Estan al segon balcó, a la esquerra de l’escut i a la mateixa alçada. Abans es podia apreciar la primera línia de les inscripcions. La resta estava tapada per la pintura. Amb les obres, han tret la pintura i es pot veure gairebé la totalitat de les inscripcions. Hem utilitzat una màquina fotogràfica amb teleobjectiu:

COMENZÓ ESTA OBRA DÍA DE NUESTRO

PADRE S. AGUSTÍN AÑO 1578 SIENDO

PRIOR MUY R. P.   …….. (No es por llegir)

Continuar llegint… Les inscripcions a la façana de l’antic convent dels agustins de Fraga (2) » Temps de Franja

// Arnau Timoneda

L’institut Matarraña ha iniciat un interessant projecte pedagògic sobre la música tradicional de la comarca que s’anirà treballant durant el present curs 2018-19. Així que la passada convocatòria del Dia Internacional de la Llengua Materna del mes de febrer va celebrar-se la segona edició de la jornada “Iaios a l’institut”, on els alumnes de tercer de l’ESO van participar en una trobada intergeneracional i van poder cantar i interpretar les composicions que recordaven la gent gran. Una necessària transmissió del patrimoni musical a les noves generacions on els iaios i iaies se sentiren veritables protagonistes de la trobada cultural al centre. El passat primer d’abril una altra convocatòria al voltant del cançoneret popular del Matarranya, on ara hi van participar els alumnes de segon de l’ESO, acompanyats per la professora de català del centre Pepa Nogués. Carles Sancho durant dos sessions va interpretar cançons tradicionals diverses com jotes, albades, de ronda, de ball, de festa, folies… totes elles extretes del Cançoner del Molinar publicat el 1996 on ell hi va participar. I també d’altres composicions dels cantautors franjolins Àngel Villalba, de Favara, i Anton Abad, de Saidí, i del desaparegut grup valencià Al Tall, temes relacionats amb la música popular del Matarranya. Per al final de curs el centre ha programat una sèrie d’activitats interdisciplinaris al voltant del mateix tema.

Continuar llegint… El cançoner popular del Matarranya a l’institut » Temps de Franja

// Govern d’Aragó

El Grup de teatre Garbinada de Mequinensa ha estat guardonat amb el Premi Desideri Lombarte 2019 “per la tasca continuada, d’especial notorietat i importància, que ha desenvolupat en benefici del català d’Aragó, especialment pel que fa a la dignificació, difusió i exaltació de l’escriptor mequinensà Jesús Moncada, constituint un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa”.

Continuar llegint… El grup de teatre Garbinada, Premi Desideri Lombarte 2019 » Temps de Franja

Amb motiu del dia de Sant Jordi, la Comarca del Matarranya organitza una nova edició del La cita serà a La Portellada, el dia 23 d’abril, a les 18.00 h, a la plaça de l’Ajuntament. En esta ocasió es llegiran contes del llibre Davall de la figuera. Històries de la Tia Pasquala. Els interessats en llegir hauran d’inscriure’s abans del 15 d’abril al telèfon 978 89 08 81 o al correu: cultura@matarranya.org

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Facebook: Associació Cultural del Matarranya-ASCUMA

Web: ascuma.org

MAGAZIN 13 d’abril de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Canvi climàtic”. Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30-12:40.- Cunicultura. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Rubén Martín, xef favarol a “Casa y Tinelo”ens presentarà:“Cuina de setmana Santa”
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver
13:10- 13:25.- Racó de natura. Vicente Roc
13:25- 13: 40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
13:40 – 14.- Entrevista a la Fundación Secretariado Gitano de Aragón…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Michel Campanales, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Vicente Roc, Yolanda Abad, Rubén Martín, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Traduït del francès (malson ucrònic d’un no-nacionalista) | Arainfo

 | 6 abril, 2019 07.04
Traduït del francès (malson ucrònic d’un no-nacionalista)

«Aviat celebrarem els dos-cents aniversari del triomf de la raó i la destrucció de l’obscurantisme. Napoleó Bonaparte va establir a la Península, igual que a la resta de l’Europa occidental, les bases del progrés que van convertir la nostra Espanya en una societat racional i moderna. I tot només a canvi d’integrar-nos dins la república de la Gran França, que, com diu la constitució, és “indivisible, laica, democràtica i social”. Quin valor té la independència si et governa un impresentable com Ferran VII, per molt espanyol que fos? És cert que la bella llengua de Cervantes ha quedat relegada a un paper estrictament domèstic, però això no té importància: tots sabem que els idiomes estan fets per a entendre’s i prou. El francès és avui la llengua dels negocis, de la cultura, la que ens permet anar pel món sense cap barrera de comunicació. Hi ha uns pocs radicals que lluiten per a què el castellà recuperi l’esplendor del seu Segle d’Or. L’espanyol està bé per a parlar amb els de casa, amb els amics, per anar als toros o de «verbena». Però a la universitat, a les empreses, a la justícia… convindrem que no hi ha idioma més escaient que el dels enciclopedistes, el de Voltaire, Proust o Curie. L’autonomia espanyola serveix per a optimitzar la governabilitat, però tampoc cal ultrapassar els límits: tots formem part de la unitat indissoluble de la Gran França, eix vertebrador d’una Europa antigament corcada per monarquies obsoletes. Allò que volen els independentistes espanyols està fora de lloc. Com podria la nostra pintoresca però pobra pell de brau sobreviure sense la tutela de París? N’hi ha fins i tot que diuen que s’hauria de millorar la comunicació entre Madrid i Barcelona! El que compta és que des d’ambdues ciutats de províncies es puga arribar el més ràpid possible a París, que és on es prenen les decisions importants i on es couen els grans negocis.Continuar llegint… Traduït del francès (malson ucrònic d’un no-nacionalista) | Arainfo

Connecti.cat, el programa diari de la Xarxa de Televisions Locals, va fer el passat dimarts a la tarda una connexió en directe des del poble de Mont-roig per a conèixer les primeres valoracions de l’obertura de la carretera nacional 232.

https://www.youtube.com/watch?time_continue=44&v=UBwLTbE_I4w

Source: Mont-roig i la N-232 al Connecti.cat de la Xarxa – Ràdio Matarranya

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca us convida a la presentació de la reproducció en petita escala del Dofí de Vil·la Fortunatus, el dia 10 d’abril de 2019, a les sis de la tarda, a la Sala d’Associacions de l’Estació d’Autobusos de Fraga.

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Source: Seminario nuevos parlants de lenguas minoritarias | Seminario Aragonés de Sociolingüística

 

O mierques 27 de marzo teniemos a ocasión d’organizar un seminario en a Facultat de Ciencias Socials y de lo Treballo d’a Universidat de Zaragoza, sobre nuevos fablants de luengas minorizadas, con a profesora Maite Puigdevall, experta internacional en este tema.

Maite, de la Universitat Oberta de Catalunya, fació la suya tesi doctoral sobre politica lingüistica contimparada, fendo comparanza entre los casos de Gales y Catalunya baixo lo titol de “The Challenge of Language Planning in the Private Sector. Welsh and Catalan Perspectives”. Amás amás estió treballando como asesora en temas lingüisticos y culturals en o parlamento europeu y treballando pa lo ret Mercator, conoixendo bien a realidat d’as luengas minorizadas en a Unión Europea.

 

Maite nos ufrió una charrada en do explicó o desenrrollo d’os estudios sobre neofablants de luengas minorizadas en Europa, amostrando as diferencias basicas entre fablants nativos (L1) y neofablants (L2). Charró d’os contextos en que han naixiu os neofablants, como a colonización, a inmigración, a globalización u la normalización lingüística. Tamién sobre a caracteristica basica d’os neofablants, haber aprendiu a lengua difuera de casa. A posibilidat de tornar-se usuario habitual d’a segunda luenga. Y os conflictos de lechitimidat d’uso que se producen.

Explicó lo fenomeno d’o purismo lingüistico, dau que devant d’a realidat de que lo refuerzo d’a transmisión intercheneracional no ye suficient pa mantenir a comunidat lingüistica, a necesidat d’atrayer fablants adultos no nativos provoca una reacción en bells sectors, de defensa d’a pureza d’a luenga. Oblidando la radiz d’esta ye social, no “natural”. Amás amás, a relación entre neofablants y nativos gosa estar difícil, entre atrás cosas porque o perfil mas repetiu de parlant L2 ye d’o choven urbano con nivel d’estudios medio-alto, mientres que los parlants L1 gosan estar chent mas gran, con un nivel d’estudios inferior.

                                                                                                              

Os usos lingüisticos d’os neofablants son contextuals, y tienen un paper fundamental as suyas trayectorias vitals. Pa fer servir o idioma minorizau, ye menister acceder a chent que charre lo idioma y a espacios d’uso seguro, que tienen un alto component emocional y comunitario. En este sentiu, charró d’os procesos de muda lingüistica, ye decir, os procesos de cambio d’uso d’una luenga enta l’atra.

Pa rematar, presentó lo estudio de caso que son desenrollando, en o marco d’o prochecto d’I+D sobre mudas lingüisticas “El neohablante como sujeto social: el proceso de conversión lingüística en Galicia, Euskadi, Aragón y el País Valenciano”, centrau en o programa “Voluntaris por la Llengua” y en as collas de “Diables de Barcelona”, como dos claros eixemplos d’espacios seguros que favoreixen a muda lingüistica en o caso catalán.

Vos convidamos a veyer la suya conferencia.

* Agradeixemos a difusión feita por a Oficina de Lengua Aragonesa d’o Concello de Zaragoza.

MAGAZIN 6 d’abril de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”España vaciada”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30-12:40.- Miguel Antolín, presidente de la Cofradía La Sangre de Cristo.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver
13:10- 13:25.- Reflexions de Roberto Albiac.
13:25- 13: 40.- Actualitat agrícola. Alberto Balaguer
13:40 – 14.- Entrevista a Manuel Gimeno, un dels fundadors de “TERUEL EXISTE”, plataforma ciutadana creada fa 20 anys contra la despoblació. Juntament amb “Soria Ya”, i moltes d’altres organitzacions van ser capaces de reunir, el 31M a Madrid, a 100.000 persones sota el lema “La revuelta de la España vaciada”
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Miguel Antolín, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Mario Rius, Roberto Albiac, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Presentació de la novel·la “Arbagel”, de Marta Momblant, a Barcelona | Mas de Bringuè

Source: Cloenda de l’Any Fabra | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

L’Any Fabra fa un mes que es va acabar, però com que Tots els aniversaris tenen capvuitada, encara en podem parlar. Fabra establí les normes del català. Podia haver tornat a la llengua medieval, o centrar-se en la variant barcelonina, i no ho va fer, sinó que establí una normativa on qualsevol parlant català s’hi sabés retrobar. Quan Fabra  començà a estudiar el català no li calgué partir del no-res: el català havia deixat de ser oficial des de feia  uns dos-cents anys, però continuava sent-ho a Andorra, i el Registre Civil, que sempre havia estat dut per l’Església, i en moltes diòcesis  en català, havia passat a l’Estat  només el 1871. Existia una considerable praxi administrativa d’escriure en català, i  en literatura. A l’escola fins a la Llei Moyano de 1857 que només permetia l’ensenyament en castellà, aquest era als primers nivells en català per a passar al llatí als nivells superiors. No faltaven gramàtiques o diccionaris catalans. Resumint: la tan divulgada mistificació segons la qual Fabra s’inventà un català  artificial, no té més fonament que la catalanofòbia de tants filòlegs i comunicadors. Fabra, com tot normativitzador d’una llengua, hagué de triar entre diverses variants, i ho va fer considerant-ne  l’ús en la llengua parlada i en els clàssics, com ho havien fet molts altres normativitzadors, i entre ells els castellans. Mentre els normativitzadors castellans no foren mai perseguits com a tals pels governs, Fabra ho fou pels dos dictadors sota els quals malvisqué: en Primo l’expulsà de la  Càtedra de  Català, que recuperaria a la  República, i que tornaria a perdre quan els franquistes ocuparen Barcelona. Fabra s’hagué de refugiar a  Prada a la Catalunya Nord. Decisió necessària, perquè  podia esperar el pitjor, que l’afusellessen o condemnessen a cadena perpètua. Prova que això podria haver passat és que una de les primeres accions dels franquistes a Badalona fou anar a la casa de Fabra i saquejar-la escampant pel carrer els seus llibres i materials . El 1948  Fabra morí a Prada i hi és enterrat. No em consta que Pedro Sánchez hi anés en el recent viatge seu per Catalunya i Occitània a recordar els republicans.

Artur Quintana

Source: Presentació de ‘Records per a la pau’ d’en José R. Bada Panillo » Temps de Franja

// Artur Quintana i Font

El dissabte 23 de març del 2019 s’ha presentat al Cinema Municipal de Favara del Matarranya el llibre de memòries Records per a la pau d’Un xiquet de la guerra, el favarol José Ramón Bada Panillo, en versió catalana d’en Carles Terès. Poc temps abans se n’havia presentat a Casp l’original castellà. Ambdues obres han estat editades per la Comarca de Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp, amb la col·laboració de la Fundación Seminario de investigación para la Paz (SIP) i el Govern d’Aragó. La presentació ha anat a càrrec de l’autor acomboiat pel conseller de cultura de la comarca, en Víctor Prats, el president d’honor de SIP, en Jesús María Alemany, la presidenta de SIP, na Carmen Magallón Portolés, i el Director General de Política Lingüística, en José Ignacio López Susín. El president de la comarca i batlle de Favara, en Francisco J. Domènech, no hi va poder assistir a causa d’un dol familiar.



La coberta del llibre

 

Les memòries de l’autor van especialment des de l’esclat de la sedició franquista el juliol del 1936, quan l’autor era un xiquet de poca edat —havia nascut el 1929—, allargassant-se fins al 19 de desembre del 1954 quan va cantar missa a Favara, i centrant-se en els anys de la Guerra amb la immediata postguerra. En Bada va viure amb ulls esbatanats d’infant les matances entre franquistes i republicans al seu poble —son pare i molts parents i convilatans van ser assassinats— per mor de la sedició del 1936 que va provocar la Guerra i les moltes seqüeles que, en bona part, segueixen en peu a l’hora actual. Favara va ser entre les viles més afectades per aquelles matances perquè va canviar de govern en tres ocasions durant la Guerra: primer va guanyar la sedició, després la República i finalment la sedició. A les memòries en Bada exposa amb enteresa i sense prendre mai partit —els fets, per si sols ja parlen prou— tots els horrors que li va tocar viure, des de l’assassinat de son pare per part dels republicans, ell que va ser l’últim que el va veure en vida, fins a la defensa aferrissada per part de sa mare d’una miliciana que els franquistes volien assassinar en ocupar definitivament Favara. Tant l’autor com els qui l’havien acompanyat en la presentació van insistir amb vehemència que a les guerres no hi ha vençuts ni vencedors, sinó només víctimes.

 





Dos moments de la presentació al cinema de Favara de Matarranya. / Cèlia Badet
La Franja