Skip to content

Archive

Category: Territori

Source: Les Heroides d’en Guillem Nicolau | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

El proppassat desembre l’editorial Barcino ha presentat als Amics dels Clàssics, a Barcelona, la primera edició de les Heroides de Publi Ovidi Nasó  en traducció catalana d’en Guillem  Nicolau, conegut també  com el Rector de Maella, el màxim representant de les lletres aragoneses medievals en català i un dels primers autors del nostre incipient humanisme. Un escriptor el nom del qual ha servit per a batejar l’únic premi que s’atorga al nostre país a obres literàries en llengua catalana d’autors aragonesos, o que se senten  vinculats a nosaltres –com és ben sabut es tracta d’un premi guadianesc, o sia sotmès als aires polítics que bufen un dia o un altre. No sabem on havia nascut en Guillem Nicolau,  ni tampoc on va morir. Però sí  sabem que era rector de Sant Esteve de Maella almenys des del 1375 i que seguia essent-ne quan va morir el juliol del 1392 o poc abans.  Malgrat que l’autoria de les Heroides i de la Crònica de Sicília per part d’en Guillem Nicolau és ben establerta des de fa més d’un segle, fins al passat desembre no se n’havia imprès cap d’aquestes obres. L’edició aquesta és, doncs, el primer text d’en Guillem Nicolau que podem llegir sencer sense que hàgim de recórrer als manuscrits originals –fins ara només n’existien alguns fragments impresos. Aquesta, a cura d’en Josep Pujol, és també la primera edició crítica que se n’ha fet. I no es tracta només de comparar els dos originals que s’han conservat de la traducció d’en Nicolau, el de París, sencer, i els pocs fragments del de Barcelona. En Pujol hi publica també les nombrosíssimes glosses que havia versionat en Nicolau, i que en la còpia de la seua traducció que ha arribat fins a nosaltres no s’han conservat,  per més que han quedat evidències que el text era glossat per en Nicolau. L’original glossat de les Heroides va ser traduït sencer al castellà, i una part de les glosses s’integraren en el Tirant lo Blanc. A partir d’aquestes dues fonts en Pujol ha pogut reconstruir el text original glossat d’en Nicolau.

Artur Quintana

Source: Beceite: El Parrizal y la Pesquera registran más de 84.000 visitantes

Source: Preocupación en el sector ganadero ante la normativa propuesta por DGA

MAGAZIN 2 de febrer 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora:”Els avenços científics i tècnics, són positius; però s’han de posar límits?”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Les llengües del Pirineu. Roberto Albiac
12:40- 12:55.- Pàgina escolar dels alumnes de 5è del Col.legi Virgen del Portal de Maella
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:25- 13: 40.- Javier Negro, sacerdot escolapi aragonés, 5 anys a l’Àfrica. Vol ser, acompanyat per la fundació Ítaka Escolapios, “La veu dels sense veu”. Aquest any amb els projectes de la campanya “Al ritmo de Congo”
13:40 – 14.- Entrevista a la professora de francés de l’institut de Casp, Julia Cortés, coordinadora de la participació en el programa europeu Erasmus+
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Roberto Albiac, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Herido grave un camionero en un accidente en la NII, a la altura de Fraga | Noticias de Huesca en Heraldo.es

El passat diumenge 20 de gener, en el marc de les festes de Sant Antoni de Saidí, es va presentar el projecte “Fem memòria”. Aquesta iniciativa pretén recuperar, mitjançant entrevistes a la gent gran, la memòria històrica d’aquest municipi utilitzant el format audiovisual.

Continuar llegint… Saidí fa memòria » Temps de Franja


Source: Llegenda del Cossant del Monestir de Santa Maria d’Alaó de Sopeira » Temps de Franja

Source: El “provocador” llibre de José Bada » Temps de Franja

Source: Un Sant Antoni participatiu i musical » Temps de Franja

MAGAZIN 26 de gener de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música.
11:55- 12:30.- Àgora:”Les faules, literatura per entendre millor la vida”. Arancha Bielsa, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:40- 12:55.- Pàgina escolar dels alumnes de 3er i 4art del Cra Fabara Nonaspe “Dos Aguas” de Fabara.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Laura Gandul, dietista-nutricionista, ens parlarà sobre l’alimentació dels bebes, començant per la lactància materna…
13:25- 13: 40.- Racó de natura. Vicente Roc.
13:40- 14.- Entrevista a… Óscar Alcaide, mestre de primària i president del club de Datchball de Casp; ha portat, en categoría d’adults a l’equip de Maella al campionat d’Espanya. Ens explicarà què és això del DATCHBALL…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Yolanda Abad, Laura Gandul, Vicente Roc, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Matarranya tiene magia

Descubre la magia de sus rincones con encanto, pueblos pintorescos, arquitectura medieval, antiguos y nuevos pobladores, tradiciones, parajes naturales, arqueología, enigmas y misterios…

Source: 66 anys d’un Sant Antoni a l’altre… | Mas de Bringuè

mi primer sant antonimario encima del armario

D’una foto a l’altra hi ha no més (i no menys) que 66 anys.

La primera és  de la pujada a l’ermita de Sant Antoni de Saidí ,el 17 de gener de l’any 1953. El nen que posa davant el fotógraf muntat a sobre del cavall de la família (el Romero, tot engalanat) tenia llavors 21 mesos. Darrera del noble animal es pot endivinar la figura del tio Antonio de Felipa, germà gran de la mare, mort fa tan sol tres setmanes, subjectant una de les garretes de la cofoia criatura, perquè no caigués.

L’altra,  mostra el mateix nen, el darrer dijous, 17 de gener de 2019,  moments abants de la pujada a l’ermita de Sant Antoni, on va participar, tocant la “mandúrria” durant la pujada del Sant i durant la misa baturra celebrada a la bella ermita. Les carrosses de tractors adornats amb motius lúdics, crítics o històrics, han substituit a les cavalleries amb flors o colxes de seda..

Source: Prensas Universitarias de Zaragoza

Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014)

P.V.P. 16,00 €  
Autor Sorolla, Natxo (coord.)

Editorial Prensas de la Universidad de Zaragoza 1
Colección Papers d Avignon, 2
Temática Lenguas de España
ISBN 978-84-17633-46-2
2019, 186 pp., 16×23,5, Rústica
Catalán

Reseña
Aquesta publicació té com a objectiu l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics realitzada a la Franja l’any 2014 (EULF2014), per tal d’oferir informació sobre la realitat sociolingüística dels municipis catalanoparlants d’Aragó, des d’una perspectiva acadèmica, quantitativa i representativa d’aquesta realitat sociolingüística. Es compara els resultats amb la primera onada de la mateixa enquesta, realitzada una dècada abans (any 2004), i és possible estendre la comparació als estudis sociolingüístics realitzats en la resta de territoris de llengua catalana. La cerca del coneixement sobre la relació entre llengües i societat que inspira aquest treball és rellevant acadèmicament i científicament i també ho és socialment, tant al territori mateix com a fora. Esperem que la seua lectura també despertarà l’interès del lector, de la ciutadania i de les administracions, que disposaran així d’unes dades actualitzades que l’ajudaran a entendre millor aquesta relació complexa entre les llengües i els diferents aspectes socials a la Franja.

Queretes també ha sigut un dels pobles que ha perdut població en 2018 // NDM

Queretes també ha sigut un dels pobles que ha perdut població en 2018 // NDM

VALL-DE-ROURES ÉS EL MUNICIPI QUE MÉS CREIX I CALACEIT EL QUE MÉS HABITANTS PERD EN 2018

Les dades de població de la comarca del Matarranya extretes de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) revelen que la despoblació està patent en la majoria dels municipis de la zona. De fet, en la comparativa entre els tres últims anys (2016, 2017 i 2018), la majoria de municipis han decrescut pel que fa a habitants. Així i tot, els pobles més minuts, han augmentat la seva població.

Vall-de-roures, capital comarcal, és un dels pocs municipis on la densitat demogràfica seguix augmentant any rere any, situant-se a finals de 2018 en un total de 2.388 habitants i amb l’augment més gros de població en un any (50 habitants més, respecte a 2017). El creixement demogràfic ho perseguixen les poblacions comarcals com Arenys de Lledó (199 a 206), Lledó (de 166 a 172), La Torre del Compte (de 130 a 132) i Torredarques (de 83 a 89), un índex positiu que seguix encoratjant al creixement dels nostres municipis. La Freixneda (443) i Mont-roig (340) també han crescut en set i cinc adults respectivament.

Davant d’estes xifres positives, la majoria de municipis seguixen decreixent pel que fa a població, 11 d’ells han perdut habitants durant l’últim any: Beseit (de 551 a 541), Calaceit (de 1038 a 1011), Fondespatla (de 298 a 286), Fórnols (de 78 a 75), La Portellada (de 246 a 243), la Vall del Tormo (de 298 a 279), Massalió (de 543 a 539), Pena-roja de Tastavins (de 461 a 439), Queretes (de 572 a 571), Ràfels (de 146 a 143) i Valljunquera (de 341 a 325). Calaceit, per la seua banda, tot i ser el segon municipi amb més habitants del Matarranya, és el que més ha decrescut durant l’últim any amb 27 habitants menys.

La comarca del Matarranya seguix decreixent durant els dos últims anys (8259 al 2017 i 8277 al 2018),  durant els quals ha perdut un total de 55 habitants i tanca 2018 amb un total de 8222 residents.

PAULA VIVER

Source: El Matarranya perd població per tercer any consecutiu – Ràdio Matarranya

Natxo Sorolla
(Publicat a La Comarca, Viles i gents, 18/1/2019)

Al Matarranya els Baby Boomers (Generació X) van nàixer entre els anys 60 i 70. És la generació que devie consolidar anar de festa a Vall-de-roures, que sempre va conduir superant les taxes d’alcoholèmia, i que va tastar les últimes llengüetades de la Ruta del Bakalao a Calaceit. Però és una generació que ha matat lo gorrino a casa en normalitat i ha vist treballar el monte en animals. Dos mons que aquí han tingut la seua connexió natural. Los Millennials (Generació Y) van arribar després (entre els 80 i els 90) i els va tocar fer una bona transició per la irrupció de les noves tecnologies. Per a ells l’ecosistema està format tant per la subsistència com per l’opulència, en pares que no han agarrat mai un avió i fills que han inaugurat los Erasmus. Però per a qui pot ser més complicat entendre la connexió entre els dos mons és per a la Generació Z (Centennials), que van arribar en lo mòbil ja davall lo braç. I això es fa més evident si són urbans. Perquè mentalment estan lluny de les economies de subsistència.

Les pel·lícules i documentals són una gran ferramenta per a immergir-se temporalment en una societat i en un temps. I xalar i patir com los seus protagonistes. Un bon inici és entendre el món social de forma rigorosa, per via del programa «Economia en colors» de Sala i Martín (capítols Rosa i Lila). I també entendre que el nostre comportament individual en bona part se base en la societat a on estem inserits, per via del El Show de Truman. Podem entendre el procés de modernització que mos distancie de la matança del gorrino, i mos aproxime a Instagram, en Bienvenido Mr. Marshall o Los Santos Inocentes. Però tinc una gran predilecció per les de Paco Martínez Soria, perquè se centren en lo conflicte entre un sistema i l’altre (La ciudad no es para mi, Hay que educar a papá, El turismo ese gran invento).

Si voleu posar una nota cool al tema, teniu la versió elegant i anglesa de la industrialització a Peaky Blinders. Però com a documents que s’expliquen sols crec que la major creació en anys és lo documental «Historia del mundo» (capítols del 5 al 8). Parteixen de les societats preindustrials i arriben a la societat informacional. D’esta última època la ciència ficció generalment destaque los perills de les noves tecnologies, i serveix per a reflexionar-hi: Terminator, Blade Runner… Però crec que n’hi ha un que ho sintetitze tot, i des d’un punt de vista més social: Caida en picado de «Black Mirror». Que tos aprofiton! :-)

La Franja