La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Territori
La setmana passada van tenir lloc les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018). És fantàstic que els sociolingüistes es trobon cada dos anys i s’explicon los seus projectes en píndoles molt curtes. Però també els moments de cafè on un s’interessa per la recerca de l’altre, un tercer demana un article per a una revista, altres posen les bases per a futurs projectes, o fins i tot els grups d’investigadors aprofiten per a fer reunions menudes de treball. El que actualment es coneix com networking ;)
Us deixo aquí els enllaços als moments dels vídeos on vaig intervenir:
- «L’efecte xarxa en les llengües minoritzades», on explico com estic desenvolupant la tècnica de l’ERGM en anàlisi de xarxes sociolingüístiques per a analitzar quins factors personals i/o relacionals estan implicats en la tria d’una llengua per a interactuar amb una altra persona. La presentació veu tant de les recerques que faig a partir de la tesi com del projecte que hem desenvolupat amb Anchel Reyes sobre l’aragonès a Echo ( (visiteu el seu bloc Sociolochia, perquè és una joia per a la sociolingüística i la sociologia rural)). Si esteu interessats en l’anàlisi de xarxes en sociolingüística teniu una conferència molt més àmplia aquí.
- A «L’estudi de la transmissió familiar de la llengua al Cens i l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja 2014» recopilava successius estudis que hem fet amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística i que en síntesi el que ens mostren és que, si bé les enquestes d’usos lingüístics a la Franja no mostren en termes generals que la transmissió intergeneracional del català estiga patint un trencament, la innovació que hem fet en l’anàlisi del Cens 2011 a Aragó ens ha permès observar que territorialment la transmissió s’està trencant tant a l’extrem nord (Ribagorça) com a l’extrem sud (Mesquí), i molt possiblement, hi ha fluxos contraposats a la Llitera.
- A «L’ús del català als diferents territoris de llengua catalana. Evolució en la dècada 2003/13» explicava el projecte que desenvoluparem amb altres investigadors, on aplicarem una anàlisi per sintetitzar els usos lingüístics a tots els territoris de llengua catalana. Aquesta tècnica, com ja hem explicat de forma sintètica aquí, ens ha fet possible a Xavier Vila i a mi mostrar que l’ús del català ha decrescut a Catalunya, però concentrat entre els anys 2003 i 2008, i especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona i entre generacions grans de castellanoparlants inicials que possiblement ixen del mercat laboral.
Podeu veure la resta de vídeos en els enllaços que venen a continuació. Per temàtica en l’aplicació de l’anàlisi de xarxes en dades massives us recomano els dos estudis que presentava Jordi Morales. En la temàtica de la Franja us recomano la presentació d’Esteve Valls, perquè detecta certs paral·lelismes entre la castellanització del català a la Franja i les zones més sensibles de substitució. I també us recomano la presentació d’Avel·lí Flors, especialment perquè en el seu estudi sobre els comportaments sociolingüístics dels jóvens de Castelló aplica el concepte de rol sociolingüístic en un pla més qualitatiu, i m’ha ajudat molt també a repensar el concepte (més vídeos):
- 14/6/18 matí: IV Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»
- 14/6/18 tarda: IV Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»
- 15/6/18 matí: IV Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»
- 15/6/18 tarda: IV Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»
Minut 21. À Punt – 12.06.2018 | Morella-Els Ports
Jiménez Losantos: “antiguamente hablaban algunos Chapurriau, que es un dialecto, no es el catalán”
juny 20
“La parte de Aragón que antiguamente hablaban algunos chapurriau, que es un dialecto, no es el catalán, y por supuesto la Franja de Huesca, que también se la quieren comer, con la colaboración de Lambán”
Source: Convocados los premios literarios en aragonés y catalán de 2018 – Aragón_hoy
Convocados los premios literarios en aragonés y catalán de 2018
El galardón Arnal Cavero reconoce la creación literaria en aragonés y el Guillem Nicolau en catalán
La convocatoria se publica hoy en el BOA
El Departamento de Educación, Cultura y Deporte –a través de la Dirección General de Política Lingüística- ha convocado los premios literarios Arnal Cavero (en aragonés) y Guillem Nicolau (catalán), ambos dotados con 3.000 euros.
Estos premios son un instrumento imprescindible para el fomento de la creación literaria en las lenguas propias de Aragón. Se enmarcan, asimismo, en las medidas del Gobierno de Aragón para desarrollar una política lingüística para el aragonés y el catalán realista adaptada a la normativa vigente y a los compromisos internacionales.
El plazo de presentación de solicitudes es de 20 días naturales a contar desde el día siguiente al de la publicación de la convocatoria en el Boletín Oficial de Aragón (se publica hoy).
A los premios podrán presentarse obras de creación literaria en cualquier género (narrativa, poesía, teatro, ensayo) escritas en lengua aragonesa en cualquiera de sus variedades, así como la traducción desde cualquier otra lengua al aragonés. Deberán tener una extensión mínima de 100 páginas para prosa, de 350 versos para las obras poéticas, y sin límite de extensión en la modalidad de ensayo.
Centre Aragonès de Barcelona, carrer Joaquin Costa, 68 (Ronda de Sant Antoni) el dia 28 de juny a les 19,30h. Presentació del llibre “Àngel Villalba, Cançons i Poemes”. Intervindran el President de la comarca Baix Aragó Casp, el Conseller de Cultura Comarcal, l’autor del llibre i per confirmar el Director de Política lingüística del Govern d’Aragó. En acabar els parlaments es farà un petit recital de cançons.
Presentació a la biblioteca d’Alcanyís de “El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya" a càrrec dels autors Javier Giralt Latorre i Maria Teresa Moret Oliver, editat per Prensas de la Universidad de Zaragoza. pic.twitter.com/NELddoBlAF
— Carles Terès Bellès (@gatalan) June 13, 2018
Vos informem que passat demà es presentarà el llibre El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya, de Javier Giralt Latorre i María Teresa Moret Oliver. Serà a les 19:00 h a la Sala de Audiovisuales de la Biblioteca Municipal d’Alcanyís.
ASCUMA
ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Los proyectos presentados deberán guardar relación con la obra y figura de Jesús Moncada, la historia de Mequinenza o con ambas, y del territorio y su entorno
Mequinenza 7/6/2018. Hasta el 25 de septiembre está abierto el plazo para presentar proyectos al I Premio de Investigación “Jesús Moncada” que convoca el Ayuntamiento de Mequinenza. Está dotado con 3.000 euros y tiene por objeto promover el estudio de la literatura, la lengua y la cultura desde la creencia de que toda sociedad que quiere avanzar debe mirar a su pasado, tomar conciencia de su presente y proyectarse hacia el futuro. Una iniciativa que pretende situar a Mequinenza como epicentro cultural de referencia.
El objeto del Premio “Jesús Moncada”, convocado mediante procedimiento de concurrencia competitiva, es desarrollar un proyecto de investigación en el que se trabajará en un tema o línea de reflexión concreta que guarde relación con la obra y figura de Jesús Moncada, en la historia de Mequinenza o con ambas, y del territorio y su entorno, siendo libre la elección del tema dentro de este abanico de interés específico.
Los proyectos deberán ser originales e inéditos y no haber sido premiados con anterioridad ni haberse presentado a ningún otro certamen. Tendrán una extensión máxima de 300 páginas, a una sola cara tal como se fija en las bases de la convocatoria, donde se detalla todo el procedimiento, que pueden consultarse en el Boletín Oficial de la Provincia de Zaragoza (BOPZ).
Será un jurado, presidido por la alcaldesa o concejal de cultura y formado por dos vocales de relevancia de la vida literaria, un representante del mundo editorial, un representante de la Universidad y un secretario, el que determine el trabajo ganador en base a los criterios de valoración establecidos.
El plazo de resolución y notificación será de seis meses a partir del plazo de presentación de las solicitudes. Los derechos de la primera edición, en cualquier soporte, de la obra premiada quedan expresamente cedidos al Ayuntamiento de Mequinenza por su autor o autores que deberán estar presentes el acto de entrega y presentación del proyecto de investigación.
No tos penseu que a l’estiu fem vacances…. Lo pròxim 16 de juny seguim en més música de KM0 perque tindrem un concert de cançons acústiques des de Fondespatla en los Trinitunes !!!!!
Animeu-tos i veniu a conèixer una proposta de músics del Matarranya !!!!
Montroig, Rafels i altres topònims en català a principis del s. XX | Xarxes socials i llengües
juny 7Source: Montroig, Rafels i altres topònims en català a principis del s. XX | Xarxes socials i llengües
Dimecres que ve (13/6/2018) los professors de la Universitat de Saragossa Javier Giralt i Maite Moret presentaran a Alcanyís lo llibre que analitze els textos en català del Matarranya durant lo segle XIV. Allà es comprove com la toponímia original és l’autòctona. Després hi ha tot un procés de castellanització, que deu arribar al seu punt àlgid durant lo segle XVI, en què desapareix la llengua en la documentació escrita. Però a principis de segle XX encara hi ha topònims del Matarranya que a la premsa en castellà s’escriuen en català. Ho haig “descobert” gràcies a un magnífic recopilatori de notícies de premsa de Vall-de-roures que fa Enrique Puch, i que tos recomano visitar. N’enganxo alguns que haig detectat, com Montroig i Rafels:
8 febrero 1901
Con motivo de haberse incluido en el plan extraordinario de carreteras, los trozos 2ª la de Beceite a Gandesa y 3ª de Valderrobles a Montroig, se han celebrado en esta última población fiestas y regocijos populares.
La realización de esta obra, tanto tiempo en proyecto, es de gran utilidad para las comunicaciones rápidas entre Tortosa y el Bajo Aragón. Diario del Comercio pág. 2
27 febrero 1909
Tortosa, 25.- Un sujeto que llegó a esta ciudad en el tren de esta madrugada para tomar el coche y dirigrse a Valderrobles, fue conducido a la Inspección de Vigilancia por el vigilante del barrio de Ferreries por presentar síntomas de enajenación mental.
Averiguose que el detenido se llama Pascual Sipres Ortiz, natural de Rafels, provincia de Teruel, que procedía de Barcelona. Diario del Comercio pág. 2
Fixeu-tos que apareix un castellanitzant “Valderrobles”, i no l’aragonesitzant “Valderrobres”. En diaris en català també apareix la versió castellanitzant:
24 julio 1915
La política. Els reformistes.
L’escriptor Manuel Rovira i Serra ha dirigit un manifest als afectes del districte de Valderrobles presentant-se com a futur candidat reformista, i fent exposició de les seves idees polítiques. Poble Català any 12 nº 3772
Però en diaris en català també apareix la recuperació del topònim tradicional Vall-de-roures:
30 junio 1922
L’Administració principal de Correus ha convocat la subhasta de conducció del correu des de Tortosa a Vallderroures, sota el tipus de 18.900 pessetes. Poden presentar-se els plecs a Tarragona, Tortosa o Gandesa fins al dia 15. Seràn oberts el dia 20. La Veu de Catalunya any 32 núm. 8.188-8.200
De fet, hi ha dos línies d’investigació molt interessants per a gent de lingüística històrica. Una és analitzar el procés de castellanització per via dels documents, i també de la toponímia, que pareix que és més lenta. L’altra és investigar la introducció de la denominació xapurriau al Matarranya, i xapurreat a la Llitera. Les dos vies crec que poden ser molt fructíferes.
Vall-de-roures, 4 de maig de 2018 Diferents posicions entre els alcaldes reunits amb tècnics del Departament de Participació Ciutadana i Sostenibilitat. El consens es convertix en el cavall de Troia de l’ens comarcal El saló de plens comarcal va acollir el passat 23 una primera reunió de treball sobre la possible i futura creació del […]
Dimecres 13 de juny, a les 19h, a la sala d’audiovisuals de la biblioteca d’Alcanyís, es presenta el llibre:
Sie manifiesta cosa a tots hòmens: El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya
de Javier Giralt Latorre i Maria Teresa Moret Oliver, editat per Prensas de la Universidad de Zaragoza.
La presentació anirà a càrrec dels autors i d’Ignacio Micolau, arxiver, bibliotecari i tècnic de cultura de l’Ajuntament d’Alcanyís.
Podeu llegir una interessant ressenya del llibre en aquest article d’Artur Quintana.
