MAGAZIN 28 d’abril de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”Encara hi ha valors sòlids, o tot és relatiu?” Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:40- 12:55.- Presentació del llibre de Lola Bielsa Masdeu:” Fabara volvió a ser republicana”
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- El sociòleg Natxo Sorolla.
13:25- 13: 40.- Naupesca. El caspolino David Gallego y su empresa “Kite Aragón”.
13:40- 14.- Entrevista a David Julian Rojas, párroco de Mazaleón, Maella, Fabara y Nonaspe.
Participants: Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Yolanda Abad, Natxo Sorolla, Lola Bielsa, Marcos Calleja i Elías Satué.
// Carles Sancho Meix
Quan vaig començar a estudiar a Terol magisteri, el curs 1974-1975, vam coincidir un grup d’estudiants del Matarranya que ens coneixíem i teníem amistat perquè havíem fet el batxillerat a l’Institut d’Alcanyís. A primer curs, en l’especialitat de Ciències Socials, vam trobar-nos amb la presència a l’aula de tres estudiants valencianes que eren amigues i sempre anaven juntes i entre elles parlaven la seua llengua. Nosaltres estàvem sorpresos perquè les enteníem perfectament, així que, quan coincidíem, parlàvem elles en valencià i nosaltres en allò que en dèiem xapurreau, sense cap problema de comunicació. Continuar llegint… Històries de la mili* » Temps de Franja
Source: Adelanto de Los que dejaron su tierra – Editorial Libros.com
“Ho havia sentit a dir però volia creure que allò no arribaria mai”. El viejo Nelson de Camí de Sirga, la gran novela del mequinenzano Jesús Moncada, se resistía a pensar que su pueblo iba a desaparecer bajo las aguas de un pantano. La vieja villa sucumbió a la piqueta, pero su memoria jamás lo hizo. Se mantiene en la literatura del escritor, y en los mequinenzanos que hoy habitan un pueblo nuevo que, a pesar de construirse sobre los escombros del infortunio, sigue vivo y ha sabido reconvertirse en localidad ‘costera’. El Aragón vacío es consciente de que habita bajo la amenaza de una demografía menguante, pero no solo quiere creer que “aquello” no llegará nunca, sino que sueña con un mañana mejor.
Source: Club de Fans de La Ronda de Boltaña
https://www.facebook.com/groups/34010525107/permalink/10155381617690108/https://www.facebook.com/groups/34010525107/permalink/10155381617690108/