La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Territori//Carles Terès
Nuria Sesé presentà el projecte Rebost a l’Espacio Pirineos de Graus, amb la sala plena de públic. La presentació es va fer en aragonès ribagorçà i també en el bellíssim català de l’autora, nascuda a l’ombra del Turbó, a Vilacarlle.
El Director General de Política Lingüística, Ignacio López Susín, ha explicat la importància del treball, una tasca d’un any sencer recollint contes, jocs, lligallengües, endevinalles i una gran quantitat de vocabulari per la majoria de pobles i llogarrets de la Ribagorça. Després l’autora els va donar una forma atractiva per a què els mestres ho puguin usar com a material didàctic amè i divertit. Els formats que inclou l’aplicació són presentacions interactives, àudios, vídeos, fitxes i documents en PDF. Continuar llegint… Presentació de Rebost a Graus » Temps de Franja
Source: Festa de la Llengua Materna 2018: “Cantant Desideri” » Temps de Franja
// Clarió
Dimecres, 21 de febrer Biblioteca Municipal, Valderrobres / Vallderoures.
18 h Tallers infantils exposició Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar.
L’exposició es podrà visitar durant tota la setmana.
18.45 h Conta-mos un qüento!
(Si voleu vindre a explicar un conte en la vostra llengua materna inscriviu-tos a la Biblioteca.)
19.30 h Actuació musical de Yababé amb la presentació del seu disc: “Cantant Desideri”
A més, a les 18.30 h firma de discos i fotocall amb los músics a la Llibreria Serret
Dissabte, 3 de març Cretas / Queretes
17.30 h Jocs tradicionals del Matarranya i Xocolatada, a la Plaça
19.30 h Taller d’instruments musicals pels sagals i sagales, a la Barraca 2.0
A continuació, Presentació del Dia de la llengua materna i actuació musical de Yababé amb la presentació del seu disc: “Cantant Desideri”. Donatiu: de 3 € (no socis).
Si tos voleu quedar a sopar reserveu a la Barraca 2.0: whatsapp 629 673 223
Activitat en el marc dels actes que promou la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó amb motiu del Dia de la Llengua materna declarat per la UNESCO.
Turismo rural en Teruel: pueblos del Matarranya que debes conocer, por ser Conjunto Histórico Artístico o algunos de los Pueblos más Bonitos de España
Source: Pueblos del Matarranya que debes conocer – LalaViajera
// Bárbara Marqueta*
El proppassat dilluns, 19 de febrer, el Doctor Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili) va impartir al “Seminario Permanente de Investigaciones Lingüísticas” del Grupo Psylex (Universitat de Saragossa) una ponència titulada “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán.”
El ponent va presentar els resultats de les seves investigacions en l’àmbit de la disciplina coneguda com a Sociolingüística, que estudia les llengües des de la perspectiva de les seves relacions, amb les particularitats socioculturals de la comunitat de parlants que les usa en diferents contextos interpersonals. Els estudis del Dr. Sorolla se centren especialment en l’impacte de les xarxes socials/interpersonals en comunitats bilingües i trilingües, on coexisteix una llengua d’ús comú i una llengua o llengües d’ús minoritari. En el cas de la Comunitat Autònoma d’Aragó, la primera és el castellà i la(-es) segona (-es) l’aragonès i el català.
Natxo Sorolla i Javier Giralt. / Maite Moret
La hipòtesi fonamental de les seves investigacions ‒i que el ponent va facilitar a la audiència mitjançant comparacions amb situacions de la vida quotidiana‒, és que són xarxes socials de petita escala i amb finalitats específiques (com les que s’estableixen entre companys a l’aula o entre afeccionats a un esport) les que determinen les nostres interaccions lingüístiques, és a dir, que fem ús d’una determinada llengua per tal de parlar amb una determinada persona i en un determinat entorn comunicatiu. Una conseqüència d’aquest fet és que només podem realitzar una visió exacta de l’ús de les llengües minoritàries si parem atenció a aquestes xarxes socials, que no sempre es tenen en compte a l’hora d’analitzar en quina mesura es parla en una regió determinada.
En definitiva, es va recordar als assistents que són precisament les petites decisions quotidianes, les més ordinàries aparentment, les repercussions de les quals són encara més grans. De fet, les llengües no es diferencien gaire de les persones, en aquest sentit; en el cas concret de les llengües minoritàries, està clar que els parlants han de ser informats que són els petits canvis quotidians en la seva conducta els que han conduït, condueixen i conduiran, bé cap a la seva preservació, bé cap a la seva desaparició.
(Aquesta conferència, i les altres celebrades al Seminari organitzat pel grup Psylex, es poden veure a https://zaragozalinguistica.wordpress.com/)
Dues imatges de la ponència. / Maite Moret
*Dpto. Lingüística General e Hispánica. Universidad de Zaragoza
Source: Torna la selecció alemanya de rem a Mequinensa » Temps de Franja
// Ajuntament de Mequinensa
La selecció alemanya de rem sub-23 torna a Mequinensa per cinquè any consecutiu, per realitzar una concentració de preparació de quinze dies de cara als pròxims compromisos esportius en què ha de participar. La Federació Alemanya de Rem ha tornat a escollir la localitat del Baix Cinca per realitzar aquests entrenaments per les condicions úniques que ofereix per practicar eix esport la làmina d’aigua de la cua del pantà de Riba- roja.
L’Ajuntament de Mequinensa i el Capri Club també posen a la disposició de l’equip alemany les seves instal·lacions: hangars, gimnàs, sales d’estudis i reunions durant els 15 dies d’estada previstos.
L’arribada de l’expedició alemanya, formada per 60 persones entre esportistes i tècnics de la Federació, suposa un important impuls pels establiments de la localitat sobre tot del sector serveis. La mateixa sensació produeix l’arribada del grup de Cambridge que també passa per les instal·lacions de Mequinensa per preparar la temporada hivernal.
/ Arxiu Ajuntament de Mequinensa
Source: · ACTOS DEL DÍA DE LA LENGUA MATERNA 2018 DEL GOBIERNO DE ARAGÓN – Lenguas de Aragón
21 de febrero de 2018
– 11:00 PALACIO DE CONGRESOS DE JACA.- ACTO INSTITUCIONAL
– 19:00 UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA.- FACULTAD DE EDUCACIÓN. Estreno de “Recosiros I. Biblioteca d’autors en aragonés”
19-febrero-2018
La Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón presentó la semana pasada en Graus “Rebost” (despensa), una compilación de recursos didácticos online destinados a rescatar y conservar el patrimonio lingüístico de la Ribagorza. Se trata de vídeos, presentaciones en “PowerPoint”, archivos sonoros y documentos con textos, fichas y partituras elaborados por la maestra Nuria Sesé Ferro.
La finalidad es facilitar a los centros educativos de la Ribagorza recursos didácticos comunes –y adaptados a las variedades lingüísticas-, que ayuden a normalizar la lengua autóctona en la escuela. Asimismo, se ofrece la posibilidad a los centros educativos de contar con materiales ajustados a la realidad sociolingüística de la Ribagorza.
Los materiales son versátiles y funcionales para poder ser utilizados en clase de música, educación física o las asignaturas relacionadas con el medio, además de servir para el aprendizaje de aragonés y catalán.
El “Rebost”, la palabra en aragonés ribagorzano que designa la despensa, es el fruto de muchas horas de investigación y de la colaboración de numerosas personas que desean que su lengua –sea el aragonés o el catalán- no se pierda, que se transmita y que sea útil. Es el objetivo también del Gobierno de Aragón, que propició en su día la investigación y que facilita ahora que llegue a sus destinatarios finales: “los docentes y los niños y niñas de la comarca”, explicó el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín. “Con la ayuda de la tecnología, la riqueza de nuestras lenguas se hace presente en la enseñanza; esperamos y deseamos que el esfuerzo y cariño de su autora consiga alcanzar el objetivo de ser empleado en la escuela”.
Para ser más accesible, se ha organizado con distintos criterios:
– Tipologías textuales (cuentos, adivinanzas, trabalenguas y vocabularios) y juegos con contenido lingüístico.
– Modalidades lingüísticas: aragonés bajo ribagorzano, aragonés benasqués y catalán ribagorzano.
– Bloques temáticos: naturaleza, mundo vegetal y mineral; mundo animal; las personas, necesidades y relaciones; la casa y el entorno próximo.
La autora explica que se ha hecho una adaptación didáctica con fichas y soporte informático (vídeos, archivos sonoros, PowerPoint), que sean funcionales para el profesorado y atractivas para el alumnado, con el objetivo de poder incluirlos en sus temas de estudio como un recurso más. Además, no es necesario dominar la lengua para poder utilizarlo. “Rebost no va dirigido exclusivamente a especialistas, aunque puede serles útil. La presencia del aragonés o el catalán en clases de música, educación física, naturales o sociales ayudaría a normalizar la lengua autóctona en la escuela”, dijo Nuria Sesé, que tiene el catalán de Isábena como lengua materna y conoce de primera mano el aragonés ribagorzano y el aragonés benasqués.
A los contenidos se puede acceder mediante la página web http://lenguasdearagon.org/rebos
Source: La promesa | Viles i Gents
(Publicat a La Comarca el 2 de febrer del 2018)
En l’imaginari carregalesc Morella ha segut sempre sinònim de fred. Mai no n’haig patit tant com la vesprada d’un dos de novembre, entre 1960 i 1963, a posta de sol, en l’obligada visita anual al cementeri morellà.
Sense calefacció de cap classe, als immensos dormitoris dels “Escolàpios” també en passàvem. I molt. I per a combatre’l cada un se les havie d’apatuscar com podie. Les mantes mos les havíem de dur de casa. Jo vaig arribar a tindre’n cinc. I algunes, que eren amples, doblades. Ere qüestió de traure el màxim profit dels escassos recursos al nostre abast. Jo mateix, quan me posava a dormir, ficava dintre del llit la roba que havia de dur en ser l’atre dia per a mantindre-la calenta. I hi havie qui, tot i el perill de ser castigat, sucumbie a la temptació de no llevâ’s los “calçoncillos”. Es considerave un hàbit antihigiènic i ere severament castigat. El correctiu consistie en dutxâ’s amb aigua freda l’endemà al mati, tant a l’hivern com a l’estiu. Atenent a l’extrema climatologia morellana els alumnes ho consideràvem un càstig cruel. Ere per això que els imprevisibles controls als pocs minuts d’haver-mos gitat eren tant temuts.
A mi em van enganxar un camí. I recordo aquella nit com una de les més roïnes dels meus anys a l’Escola Pia. Pensar que de cop i volta hauries de passar de l’amable escalforeta del llit a la inhumana gelabror de la dutxa ere com un malson insuperable. Em donaven calfreds només de cavil·lâ-hi. Però, per a satisfacció meua, aquell matí la fortuna em va vindre de cara per partida doble. Primerament quan al donar l’aigua va resultar que les canyeries s’havien gelat i no en va eixir gens. I en segon lloc quan lo “padre maestro”, al considerar que el fet d’haver-me hagut d’enfrontar a una remullada en condicions tan extremes ja ere prou penitència, va decidir perdonâ’m. Això sí, amb la promesa de no dormir mai més amb “calçoncillos”.
Aquella lliçó va ser molt dura, certament. Però també molt eficaç. Perquè passats si fa o no fa sixanta anys de la promesa mai no l’haig trencat.
José A. Carrégalo