La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: TerritoriPrograma del MAGAZIN del dissabte 24 de febrer de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
A les 11:15 parlarem amb Víctor Taberner Barriendos, concejal de cultura, esports i festes de l’Ajuntament de Favara del “I Concurs per a la Portada i Contraportada del llibre de Festes de Sant Roc 2024.
11:45-11:55.- Teatre radiofònic. El grup de teatre MAUSOLEO de Favara, presenta l’obra “LOS SORDOS”, d’autor anònim. Actrius: Hortensia Carceller, Mª Carmen Aranda, Tere Costa i Pilar Vidal.
11:55- 12:30.- Àgora. “El dia internacional de: els llibres, la ràdio, la dona, els refugiats…” Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona , Luis Valén i Elías Satué
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Cicle sobre les drogues. Eduardo Satué.
12:40-12:55.- Refranys del Quixot. Bienvenido Giménez
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10-13:25.- Pedro Martínez, naturalista.
13:25-13:40.- Actualitat cunícola. Michel Campanales.
13:40-14.- Entrevista al favarol Alejandro Villalba. Va estudiar CTA (Control i tecnología dels aliments). Actualment treballa a la industria del formatge “La Pardina”.
Participants: Víctor Taberner, Hortensia Carceller, Mª Carmen Aranda, Tere Costa, Pilar Vidal, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Luis Valén, Bienvenido Giménez, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Pedro Martínez, Michel Campanales, Alejandro Villalba, Marcos Calleja i Elías Satué
Source: Matarranya: vida d’una llengua quasi invisible – Lletraferit
Vall de roures, Matarranya © C. FenollosaViatge a la comarca aragonesa fronterera amb València i Catalunya, on la llengua s’amaga
| 15/02/2024 | 
3 min, 5 seg
En el carrer que avança cap al pont medieval i la part antiga de Vall-de-roures hi ha un mural que diu: Yo parlo chapurreau. El rètol, al costat, indica Avenida de la Hispanidad. Acaba en la Plaza Autonomía de Aragón, després de creuar l’Avenida de Madrid i la Calle Lope de Vega. Tots els rètols estan en castellà. De camí, en un dels ponts de la carretera, he llegit una altra pintada més subalterna que deia: Jove, utilitza la llengua! Les dos fan referència a la mateixa: al valencià-català. Ací es parla molt paregut a com es fa a Morella o Tortosa. Fins fa pocs anys era la majoritària d’esta comarca, el Matarranya, la part més meridional de l’anomenada Franja d’Aragó, territori al qual pertany oficialment. El despoblament de jóvens i la immigració dels últims vint anys estan inclinant ara la balança cap al castellà.
En 1984, dèsset alcaldes de la Franja –inclòs el de Vall-de-roures– signaren la Declaració de Mequinensa. Era molt clara i senzilla: reconeixien que “dintre de la nostra Comunitat Aragonesa es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que se parla a la Franja Oriental pertany al patrimoni cultural d’Aragó”; rebutjaven “les denominacions despectives de ‘chapurreau’ i d’altres paregudes”; declaraven la urgència de la normalització de l’idioma; en proposaven l’ensenyament optatiu, “per ara en fase experimental”; es comprometien a fomentar-ne l’ús públic en “retolació bilingüe de carrers i places, edictes, mitjans de comunicació, etc.”; i, finalment, es declaraven “plenament conscients” que “la integració cultural i política d’Aragó” no seria possible sense que tots els aragonesos reconegueren com a pròpia “la riquesa cultural i lingüística de la Franja”.
El carrer Pla, a penes llegible, en el poble de Cretes © C. Fenollosa.
Quaranta anys després, la llengua encara viu i se sent, però quasi no es veu. No és oficial i continua sent optativa. Vora el 90% d’alumnes en fan classe, això sí, tot i que en pobles com Vall-de-roures és fora de l’horari lectiu. Dinem allà, en la part nova. La carta només està en castellà, com en la majoria de restaurants del Matarranya –i de València–. A la vesprada visitem Cretes. Té una església plateresca que fa goig. Després passem per Calaceit, igual de tranquil·la i discretament majestuosa, i on la pedra, al sol, pren el mateix color de pa acabat de coure. Dos xiquets juguen amb un patinet. Ho fan en la seua llengua materna, la nostra. És ja de nit quan arribem a la Freixneda. L’ajuntament és una meravella renaixentista en un plaça porticada. Fa fred i no hi ha ningú. En la part alta queden les ruïnes del castell i d’un cementeri sense tombes. En tornar a Vall-de-roures sopem en un bar. Uns hòmens, que també parlen la mateixa llengua, beuen a la barra i pressionen en castellà a la cambrera sud-americana, que aguanta estoica la seua conversa estúpida. Els turistes sopen en les taules. En la televisió, mentrestant, fan el futbol.
Carles Fenollosa (València, 1989) és filòleg i escriptor. És coautor del llibre Créixer sense Maradona i ha publicat la novel·la Narcís o l’onanisme, Premi Lletraferit 2018, i l’assaig Irreductibles. Una història de la llengua i la literatura dels valencians.
//Pep Espluga Trenc
El Poble Espanyol de Montjuïc és una d’ixes estranyes obres que els humans d’esta part del món fan de tant en tant. La història és coneguda: al caliu dels preparatius de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929 es va decidir construir un espai que representés l’arquitectura popular de les diferents regions d’Espanya. Un espai singular i desconcertant, que va ser dissenyat com una obra efímera però que, malgrat totes les calamitats passades, encara està dempeus. El cas és que, des de fa uns mesos, al Poble Espanyol de Montjuïc s’hi pot veure l’exposició titulada “Un viatge fotogràfic: La construcció del Poble Espanyol”, que n’explica tot el procés constructiu i les circumstàncies en les que es va fer. Encara sou a temps de veure-la perquè té voluntat de ser permanent, com el propi conjunt arquitectònic. Continuar llegint… La Franja i el ‘Poble Espanyol’ de Montjuïc » Temps de Franja
// M Llop
La tarda del quinze de febrer plovia a Saragossa, era una pluja lleugera, agradable. Caminava lentament; no volia arribar a l’Alfageria on seria testimoni, una altra volta, de la caiguda legislativa de la llengua que parlem a l’Aragó Oriental. Durant els últims vuit anys s’han aconseguit progressos importants en relació amb les llengües minoritzades a la nostra comunitat: Creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, d’una Direcció General de Política Lingüística, reconeixement de la nostra literatura reactivant els Premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero, etc. Continuar llegint… Crònica d’una mort anunciada » Temps de Franja
Manifiesto que han preparado profesores de @unizar como respuesta a la decisión del Gobierno de Aragón de derogar en la Ley de Patrimonio Cultural Aragonés la referencia a los nombres de las lenguas propias de Aragón, el aragonés y el catalán.
¡Ya hemos firmado 170 profesores! pic.twitter.com/AUcq3DIBFA— David Serrano-Dolader (@octimana) February 14, 2024
"Anular el reconocimiento del aragonés y del catalán de Aragón, supone un atentado contra la identidad de los aragoneses y contra nuestra propia historia" al@heraldoes pic.twitter.com/CikTq0DXi6
— Marc Blasco 🎗✊🌈 (@marc_bcncat) February 14, 2024
Programa del MAGAZIN del dissabte 17 de febrer de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45-11:55.- Dintre del programa escolar “Recreos Activos”, del CRA Fabara- Nonaspe, hi ha una activitat que és “Entrevistes radiofòniques”. Escolars de 4art i 5è de Favara, han entrevistat a Raquel, tutora de 1er i 2on.
11:55- 12:30.- Àgora. “La Publicitat”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona , Luis Valén i Elías Satué
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué.
12:40-12:55.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª Ráfales, “Lo Gravat”
12:55- 13:05.- Esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:05-13:25.- El cine, “Los Goyas”. Lifo Ros
13:25-13:40.- Retalls d’història. Paco Doménech
13:40-14.- Entrevista a … Eduardo Satué de Velasco, presidente de la Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria (Sespas)
Participants: Alumnes del CRA de Favara, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Luis Valén, Josep Mª Ráfales, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Lifo Ros, Paco Doménech, Marcos Calleja i Elías Satué