Skip to content

Archive

Category: Llengua

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 1 de juny del 2024)

En l’adveniment de les eleccions europees de juny de 2024, Europa s’enfronta a un escenari carregat de desafiaments inèdits que amenacen la seva cohesió democràtica. Un dels temes que ressalta especialment en aquest context i que ens afecta de manera directa és el tractament de les llengües minoritàries, com el català, en les institucions europees. Malgrat les promeses repetides, com les del PSOE que suggerien un suport a l’oficialitat del català a la Unió Europea, la realitat és que aquesta qüestió continua “encallada”. La falta d’avanços concrets demostra una vegada més que les promeses en períodes electorals sovint es queden en l’aire sense materialitzar-se. Paral·lelament i segons els diversos baròmetres electorals, observem un augment preocupant de l’extrema dreta a Europa, una tendència que sens dubte pot afectar negativament la diversitat cultural i lingüística del continent.Continuar llegint…Juny incert a Estrasburg –i arreu | Viles i Gents

Publicat a La Comarca el 30 de maig del 2024)

L’altre dia estava present en una conversa en la qual participaven persones del poble d’una certa edat i alguns altres més pròxims a la meua. Los més grans es referien en tota naturalitat a determinades partides del terme municipal pel seu nom (Los Vilars, lo Pinyeral, la Serena, Vernola…), mentre que alguns dels més joves se’ls quedaven mirant incrèduls per no poder ubicar aquelles parts del terme municipal del seu poble a les que els altres feen referència. Algun inclús va confessar en veu baixa que mai havie sentit aquells noms.Continuar llegint…Topònims | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 18 de maig del 2024)

Ensenyar català com a aragonès, o com aconseguir la quadratura del cercle? És fàcil: només cal que observeu què fan a les escoles de l’Alt i Mitjà Isàvena. L’any 1984 va ser possible per primera vegada des de feia segles d’ensenyar català a les escoles del nostre país que ho demanessen. Les de l’Alt i Mitjà Isàvena no ho van demanar. L’any 1997 es va introduir l’ensenyament de l’aragonès a les escoles i ben aviat  la de les Paüls demanà l’ensenyament, no pas del català com corresponia, la llengua pròpia i històrica de les Paüls, sinó de l’aragonès que no n’és ni pròpia ni històrica. Les escoles d’Isàvena i Lasquarri, seguint l’exemple de la de les Paüls, també demanaren més endavant l’ensenyament de l’aragonès. La Conselleria d’Educació va estar d’acord amb aquests nyaps, sense fer cabal de les denúncies d’aquesta situació del tot contrària als dictàmens dels romanistes especialitzats en aragonès i en català, i que van des de Saroïhandy, Alcover, Griera, Krüger, Moll, Alvar, Coromines, Haensch, Veny, Sistac, Nagore, Moret H. i MT., Francino, Latas, …Continuar llegint… Ensenyar català com a aragonès | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 25 de maig del 2024)

Les colonitzacions jueves a Palestina provenen del segle XIX, però es van pontenciar sobre tot en el període de domini britànic, de 1917 a 1948. Enfonsats els països antijueus (nazis i feixistes) al final de la Segona Gran Guerra, les potències guanyadores, encapçalades per Estats Units i el Regne Unit, van creure convenient crear l’estat israelià. Malgrat que molts jueus no n’estaven d’acord (ni ho estan) per raons diverses, un cop expulsats els habitants indígenes, es van quedar els nous vinguts. Els invasors no van obligar als palestins a fugir, ja que es podien quedar en el territori del nou estat, clar que sotmesos a la nova autoritat, com ciutadans de segona i amb els drets molt retallats. La propaganda del nou estat va ser que els palestins van marxar motu proprio per por a patir una guerra. En resum: 700.000 palestins van haver de marxar, sobre tot dels territoris de Jerusalem i Tel Aviv. Aquest fet és anomenat pels palestins Nakba (desastre, catàstrofe en àrab). Nosaltres tenim dos termes molt concrets: 1ª fase, invasió; 2ª, neteja ètnica. Aquest és l’origen del conflicte actual. Continuar llegint… Nakba | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 17 de maig del 2024)

L’agricultura de sembradura és avorrida. No dic que no done faena, dic que done faenes poc variades, repetitives i concentrades en determinades èpoques de l’any. Llaurar, sembrar i recol·lecció. I així any rere any. La producció de gra és quasi un monocultiu a la major part de la província de Terol, que, degut al clima dur derivat de l’altitud, no pot cultivar pràcticament cap altra collita. Ara creix la truficulturaContinuar llegint…Agricultura avorrida | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 11 de maig del 2024)

D’un temps cara ací, començo a entendre un sentiment molt intern que no sabia anomenar. Una sensació estranya que viu en mi des de fa molts anys i que, arran d’haver-la escoltat en altres persones, ha posat llum a això que sentia, m’ha fet sentir compresa i ha facilitat una certa reconciliació en allò que pensava, ere culpa meua. Soc d’eixes persones de la zona del Matarranya que, primer per estudiar i ara per treballar, fa anys que no viuen diàriament al poble. Vaig sempre que puc, tots els caps de setmana possibles i, encara així, hi ha alguna cosa que s’ha trencat, un fil prim que, en algunes ocasions, he sentit que es trencave i me deslligave de les meues arrels, d’allò que sempre he considerat casa meua i que tantes voltes m’ha ressonat al cap que senzillament soc d’ací, per molts anys que porta vivint fora, vivint lluny.Continuar llegint…Forasteres a casa | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 10 de maig del 2024)

30 d’abril de 1945. Mussolini penja cap per avall al mig de la plaça major de Milan. Hitler és mort al seu búnquer de Berlin. La guerra ha acabat. Europa és, d’ara en avant, en pau. Encara que a l’est i al sud ens toqués esperar una mica més, podríem situar aquí l’inici del que coneixem com a Europa democràtica. Aquella que Fukuyama va titllar de ser «la fi de la història»; lo triomf de la socialdemocràcia sobre el totalitarisme. Continuar llegint…Hi haurà un dia en que tots… | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 4 de maig del 2024)

Mireu el món i veureu el que passa. Conflictes amb guerres hi ha a Gaza, Ucraïna, Sudan, Birmània i una llarga llista més. El resultat de totes elles és la mort de soldats, civils, nens i persones grans –el resultat més cruel de tots–; destrucció d’estructures socials i econòmiques; fre o endarreriment del desenvolupament econòmic dels països en conflicte i distorsions a nivell mundial o regional. Tot i que, les guerres i conflictes armats produeixen resultats més que positius per alguns, els fabricants i proveïdors de material bèl·lic i els especuladors. I a més es permeten donar lliçons de moralitat i pacifisme. Coneixeu cap país –governs i institucions públiques– que dediqui tots els esforços exclusivament a resoldre els conflictes i a detenir les guerres? Jo no.

Continuar llegint… Les guerres que ens envolten | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 3 de maig del 2024)

El títol d’avui, com bé saben els centenars de membres de les associacions de la Franja, que ja el tenen a les mans, fa referència a un llibre-disc molt recent que porta per títol: «Tomàs Bosque canta Desideri Lombarte». Amb música nostra i vuit lletres del gran poeta de Pena-roja, que ens va deixar ara fa trenta-cinc anys després d’escriure una obra monumental que el situa entre els autor més grans de la nostra llengua.

La primera de les cançons, amb lletra meua, està pensada per situar el nom del poeta i la seua magna obra, al centre geogràfic i cultural de les terres i viles del Matarranya absolut. Primer pas per apropar l’obra immensa de D. L. al centre de la cultura aragonesa, donant prestigi també a les moltes obres que es publiquen en la nostra llengua, el català d’Aragó. La lletra de la cançó que tanque la gravació, la hi vaig dedicar fa vint anys a Desideri i conta les virtuts d’una masovera com les que vivien als masos del Tastavins, quan el poeta ere un çagalet que corrie i jugava per l’era del mas del Molinar. Continuar llegint… Muntanyes del Matarranya | Viles i Gents

XXIII HISTÒRIES DEL RIU.
3 D’AGOST DE 2024
LA MARATÓ DE “LA VEU DEL BAIX MATARRANYA”.
107.6 FM. FAVARA (SARAGOSSA)
9- 9:05.- Sintonia de Ángel Villalba. “Així m’agrades Matarranya”
9:05- 9:20.- Moda i cura del cabell a l’estiu. Mari Paz Bielsa. (15 min)
9:20- 9:35.- Raquel Llop . (15 min)
9:35- 9:45.- Mari Tere Roc Valls, presidenta de les Dones Favaroles. (10 min))
9:45-10:05.- Parlem amb l’alcalde de Faió, Roberto Cabistany Díaz del PP. 20 minuts)
10:05- 10:20.- Parlarem amb un metge de l’àrea de Salud de Maella – (15 min)
10:20- 10:35.-Plats freds del xef maellà Rubén Catalán i la sumiller Susana Gámez Segovia. (15 min).
10:35- 11.- Tertúlia. Gent jove i preparada.
Óscar Brunet Mediavilla, Delfín Roc Bielsa i Judith Bielsa Millán (25 minuts) .
11- 11:15.- Alberto Balaguer. Actualitat agrària. (15 min)
11:15- 11:30.-Parlem amb l’alcaldesa de Maella María Elena Bondia Pinós del PP ( 15 min)
11:30- 11:50.- Música per a recordar. Luis Carví (20 min)
11:50- 12:05.- Christian Garrido Álvarez, fotògraf, ha exposat durant el mes de juliol a Saragossa “Pasaba por allí” . (15 min)
12:05- 12:20.- Parlem amb l’alcalde de Nonasp, Fernando Taberner Salvador del PP- (15 minuts)
12.20- 12:35.- Una història de Nonasp. Mario Rius i Estela Rius (15 min)
12:35- 12:50.-President Societat de caçadors de Favara. Marcos Víctor Calleja . (15min)
12:50- 13:05.- Natxo Sorolla, sociòleg. (15 min)
13:05 – 13:20.- Parlem amb l’alcalde de Favara, Juan Jesús Villalba Forner d’Aragón Existe . (15 min)
13:20- 13:35.- Presentació llibre del recull de narracions curtes del segon concurs de La Veu del Baix Matarranya, patrocinart per l’Ajuntament de Favara. Daniel Baquer Cortés (15 minuts).
13:35- 13:50.- Entrevista a la jugadora favarola de fútbol de primera divisió, internacional… Bárbara Latorre Viñals. (15 min)
13:50- 14-. Exposició a La Casa dels Ferros de Favara. Jesús Guallar Rodrigo-(10 minuts)
14- 14:50- Retalls radiofònics de l´última temporada de La Veu del Baix Matarranya. Marcos Calleja. (50 minuts)
14:50- 15:40.- Coctel musical. Country amb Javi Roc / Free Stil amb Marcos Calleja / Iñaki Balaguer (50 minuts)
15:40- 16:10.- Festes a Maella. Virginia Rufín Barberán concejala de festes. (30 minuts)
16:10- 16:20.- Gent del Matarranya pel món. La nonaspina Gabriela Vicente viu a Talca (Chile).
16:20- 16:40.- Tertúlia esports.- José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver , José Miguel Latorre del club ciclista de Favara , Jorge Mas president club de pádel i Cristian Carceller. (20 minuts)
16:40- 17.- “Això és el cine”. Lifo Ros i Eduardo Satué, entrevisten a Santiago Ráfales Barberán, director de cine nonaspí (20 minuts)
17- 17:30.- Festes a Nonasp. Sadoc Gallardo Vacas, concejal de festes .(30 minuts).
17:30- 18.- Àgora: “L’Edadisme” .. Arancha BBielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquin Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué (30 min).
18- 18:30.- Festes a Favara. Víctor Taberner Barriendos, concejal de festes. (30 minuts)
18:30- 18:45.- Una història de Nonasp. Josep Mª Ráfales “Lo Gravat”. (15 min)
18:45- 19.- Fauna local. Lauren Pons Andrés (15 minuts) .
19- 19:15.- Una història de Maella. Yolanda Abad. (15 minuts)
19:15- 19:40.- Obra teatral a càrrec del Mausoleo Teatro de Favara dirigit per Pilar Vidal (25 minuts)
19:40- 19:55.-.- Racó de Natura “Reintroducción del lince en Aragón”amb Pedro J. Martínez. (15 minut)
19:55- 20:10.- Neus Valls. Psicòloga (15 minuts)
20:10- 20:40.- Gent del Matarranya pel món. El nonaspí Diego Ráfales Millán, de Metges sense fronteres (30 minuts)
20:40- 20:55.- Una historia de Favara. Paco Doménech (20 min)
20:55- 21.- Sintonia i final. Tècnics. Marcos, Miguel Ángel i Ino.

Source: Una sugerencia oportuna | Opinión | Chaime Marcuello

Concepción Gimeno Gracia, Justicia de Aragón, remitió al Gobierno de nuestro país, con fecha de 18 de junio, una oportuna ‘Sugerencia relativa a actuaciones en materia de política lingüística’.

Respondía de ese modo a una queja previa (6/02/2024) de “varias asociaciones culturales dedicadas a la promoción y defensa de las lenguas propias de Aragón y sus modalidades lingüísticas, por el que manifestaban su preocupación con las medidas adoptadas por el Gobierno de Aragón en materia de fomento y protección de los derechos lingüísticos de la ciudadanía aragonesa”. En los antecedentes se puede leer la respuesta literal de la Dirección General de Patrimonio Cultural a solicitud de información. Ahí queda claro el panorama creado por el Gobierno de coalición de PP y Vox en lo que toca a las lenguas de nuestro país, de Aragón.

El Justiciazgo juega un papel crucial en la protección
de los derechos lingüísticos y en la supervisión
de los poderes públicos en esta materia

Como se lee en las consideraciones jurídicas de la sugerencia, “no se habrían previsto partidas presupuestarias específicas dirigidas a la conservación, protección y difusión de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, lo que afectaría a la puesta en marcha políticas públicas orientadas a tales fines”. Circunstancia que está claramente en contra de la legislación vigente y, en el fondo, contra un mínimo de inteligencia y cuidado del legado cultural aragonés.

Nuestro Estatuto de Autonomía, en su artículo 7, reconoce las lenguas y modalidades lingüísticas propias como elementos fundamentales de nuestro patrimonio histórico y cultural. Este precepto establece que una Ley de las Cortes de Aragón regulará y desarrollará el régimen jurídico de estas lenguas en diversos aspectos. En cumplimiento de esta previsión estatutaria, la Ley 3/2013 incluye una serie de disposiciones que la Administración de la Comunidad Autónoma de Aragón debe considerar al formular políticas lingüísticas. El Gobierno de Azcón debe ser el primero en cumplir la legislación vigente.

El Gobierno de Aragón tiene un mes para responder la sugerencia planteada

Por eso, desde el Justiciazgo (responsable de garantizar que las políticas lingüísticas respeten los derechos reconocidos y promovidos por la Ley 3/2013) se lo recuerdan. Toca tomarse en serio este tesoro. Sólo los muy cerriles pueden empeñarse en lo contrario. El camino construido en el gobierno de Lambán por la extinta Dirección General de Política Lingüística puede ser cuestionado, criticado, refutado, pero no se puede negar que se ocupó de cumplir con lo establecido. Mejoró las medidas de protección del patrimonio lingüístico aragonés, dignificó las lenguas propias, su conservación y difusión, su promoción y enseñanza así como la cooperación entre administraciones y entidades. Desmontar lo conseguido sólo cabe en cabezas mezquinas, más preocupadas por derruir que por construir y cuidar. En un asunto como éste, no conduce a buen puerto ni aporta nada al bien común.

Esperemos que desde el Departamento de Presidencia, Interior y Cultura del Gobierno de Aragón muestren algo de inteligencia y sean capaces de responder antes de un mes a Concepción Gimeno, Justicia de Aragón, y valoren “la posibilidad de hacer uso de las líneas presupuestarias de actuación para los bienes inmateriales del patrimonio cultural, en orden a financiar intervenciones en materia de lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, así como que, en coordinación con los Departamentos con competencia en la materia, tenga en cuenta las previsiones recogidas en los diversos preceptos de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, en el ejercicio de sus atribuciones!.

Chaime Marcuello Servós es profesor de la Universidad de Zaragoza

Source: Nuevo nombre de l’aragonés, no será LAPAPYP, agora se diz LAHUAS – Odichital

Nuevo nombre de l’aragonés, no será LAPAPYP , agora se diz LAHUAS

En as zagueras semanas, Aragón ha estato testigo d’una nueva ofensiva que menaza ra preservación y promoción de l’aragonés y ro catalán. Esta situación ha suscitato una ola de reaccions y preocupacions entre diversos sectors de ro pueblo treballador, especialment entre defensors de ro patrimonio lingüistico y cultural.

A proposició de lei de ro grupo parlamentario VOX diz:

“Modificación de ra Lei 3/1999, de 10 de marzo, de ro Patrimonio Cultural Aragonés. Se modifica l’articlo 4 de ra Lei 3/1999, de 10 de marzo, de ro Patrimonio Cultural Aragonés, con a siguient redacción:

Articlo 4. Luengas y modalidaz lingüisticas d’Aragón.

1. Amás de ro espanyol, Aragón conta con diversas modalidaz lingüisticas propias de ra luenga aragonesa historica, d’uso en as arias septentrional y oriental de ra Comunidat Autonoma.”

Contexto de ra situación

L’orichen d’esta controversia radica en una propuesta presentata per o partito d’extrema dreita Vox, que busca derogar a lei que actualment reconoxe y proteche l’aragonés y ro catalán en a comunidat autonoma d’Aragón. Esta lei, que heba estato un logro significativo pa ras comunidaz lingüisticas, ye agora en periglo, lo que ha chenerato un intenso debat publico y politico.

A propuesta ha estato criticata durament per diversos colectivos que desfienden a diversidat cultural y lingüistica d’Aragón.

Reaccions y mobilización social

As reaccions a esta propuesta no s’han feto asperar. Diversas organizacions culturals y socials han manifestato ro suyo refús, destacando ra importancia de preservar y fomentar l’uso de l’aragonés y ro catalán como partes esencials de ro patrimonio d’Aragón. Amás, a comunidat academica ha subrayato ra necesidat de seguir promovendo estos idiomas en l’ambito educativo pa guarenciar ra suya supervivencia a largo plazo.

Implicacions pa ro futuro

A propuesta s’enmarca en un contexto mas amplio de tensions y debaz sobre ra identidat y ra cultura en Espanya. O debat sobre ra lei de luengas en Aragón reflecta, en parte, ras tensions entre ra tendencia capitalista a ra uniformidat y ras reivindicacions d’autonomía cultural y lingüistica que existen en diversas rechions de ro país.

A posible derogación d’esta lei poderba tener consecuencias significativas pa ras comunidaz lingüisticas, afectando tanto a ra educación como a ra vida cutiana de ras personas que usan l’aragonés y ro catalán. Per ixo, ros defensors d’estas luengas son redoplando ros suyos esfuerzos pa privar que esta propuesta prospere, destacando ra importancia d’un Aragón inclusivo y respectuoso con a suya diversidat cultural.

Conclusión

O debat sobre la lei de luengas en Aragón ye un reflecto de ras tensions actuals sobre identidat y cultura en Espanya. A propuesta de derogación per parte de Vox ha suscitato una fuerte oposición de diversos sectors d’a sociedat aragonesa, que veyen en ella un ataque directo a ro suyo patrimonio cultural. En es proximos meses, será crucial observar cómo evoluciona esta situación y qué medidas s’adoptarán pa protecher y promover os idiomes aragonés y catalán en es suyos territorios.

Source: La Justicia de Aragón sugiere a DGA que implemente medidas en favor del aragonés y el catalán

La institución del Justiciazgo atiende así la queja presentada por varias asociaciones defensoras de las lenguas propias y da un plazo de un mes al Gobierno para aceptar o no la sugerencia

Imagen del cartel de Aguaviva en modo bilingüe./ Google Earth
Imagen del cartel de Aguaviva en modo bilingüe./ Google Earth

La Justicia de Aragón ha emitido una sugerencia al Gobierno de Aragón a fin de que cumpla los preceptos legales que «recogen toda una serie de líneas de actuación relacionadas con el patrimonio lingüístico aragonés»; preceptos que, por tanto, la Administración de la Comunidad Autónoma de Aragón, explica, «debería tomar en consideración» en materia de política lingüística. Todo ello, explican desde la institución, como consecuencia de la queja presentada en el mes de febrero de este año por la Associació Cultural del Matarranya, Rolde de Estudios Aragoneses, Consello d’a Fabla Aragonesa e Institut d’Estudis del Baix Cinca y en la que ponían de manifiesto el incumplimiento por el actual Gobierno de Aragón de lo ordenado por el Estatuto de Autonomía de Aragón, la Constitución Española y la Carta Europea de las Lenguas, eliminando la Dirección General de Política Lingüística y todas las líneas existentes para la promoción y difusión del aragonés y el catalán de Aragón.

Aluden, de igual modo, a los diferentes premios literarios, a la cátedra en la Universidad de Zaragoza, a diferentes convenios con comarcas y ayuntamientos, a la Academia Aragonesa de la Lengua y a diferentes subvenciones a asociaciones. Así la Justicia se refiere a «preceptos como los referidos a los derechos lingüísticos, a la dignificación de las lenguas y modalidades lingüísticas propias, a la Academia Aragonesa de la Lengua, a la conservación del patrimonio lingüístico aragonés, a la difusión del patrimonio lingüístico aragonés, a la promoción cultural de lenguas y modalidades lingüísticas propias, a la enseñanza de las lenguas propias, a la iniciativa social, o a la política de cooperación entre la Administración autonómica y entidades que puedan contribuir al cumplimiento de los fines previstos en la Ley de Lenguas».

A su vez, este compromiso de las Administraciones Públicas por la protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias, se recoge, recuerdan desde la institución, en la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, de 1992. Sin olvidar que la propia Constitución Española de 1978, en su artículo 3.3, establece que las distintas modalidades lingüísticas de España constituyen un elemento básico del patrimonio cultural y que, por tanto, han de ser objeto de especial respeto y protección.

Además, pone de manifiesto que la propia legislación obliga al Gobierno a establecer partidas para llevar a cabo esta protección, promoción y difusión. Según explican, para la puesta en marcha de estas actuaciones esta previsto que la Administración destine las partidas presupuestarias oportunas para la consecución de tales fines; consignación presupuestaria que, en concreto, aparece regulada en la disposición adicional cuarta de la Ley 3/2013 al establecer que «el Gobierno de Aragón consignará las partidas presupuestarias necesarias para la puesta en marcha de la presente Ley».

Desde el Justiciazgo añaden que existen previsiones legales que deberían ser tomadas en consideración por el Gobierno de Aragón en el ejercicio de sus competencias en materia de política lingüística, y, por tanto, en la implementación de políticas públicas en esta materia. Por todo ello la Justicia da un plazo de un mes al Gobierno para comunicar si acepta o no la sugerencia, indicando en caso negativo las razones por las que no lo haga. Asimismo, recuerda que la institución del Justiciazgo tiene competencias específicas en materia lingüística atribuidas por el artículo 19 de la vigente Ley de lenguas. En concreto, el precepto aludido establece que el Justiciazgo velará por la protección de los derechos lingüísticos y por la supervisión de las actuaciones de los poderes públicos sobre este particular.

Source: La Escuela de Idiomas de Alcañiz aumenta su oferta de clases semipresenciales

En catalán se añade la semipresencialidad en el nivel C1.2 y en el nivel C2 -el más alto que la escuela imparte- habrá dos grupos, uno semipresencial y otro completamente online. En este caso la prueba será presencial y los alumnos deberán apuntarse entre el 30 de agosto y el 12 de septiembre.

Source: Nuevo periodico dichital de raso en aragonés — Verkami

Nuevo periodico dichital de raso en aragonés

Revoluciona la comunicación! Refirma un periodico dichital de raso en aragonés. Salvemos a cultura y la voz d’a nuestra comunidat!

Chor

Un projecte de

Categoria

Creat a

O nuestro prochecto ye crear un periodico dichital de raso en aragonés, con l’obchectivo de preservar y promover a nuestra rica cultura y identidat.

Este periodico incluyirá noticias, reportaches, entrevistas y conteniu cultural, ofrindo una plataforma pa que la nuestra comunidat pueda expresar-se y mantener-se informada en o suyo idioma materno.

Queremos trencar as barreras lingüisticas y guarenciar que as voces d’a comunidat aragionesofablant sían ascuitadas y respectadas.

Este periodico será accesible en formato dichital, per arribar a una audiencia global, y ofrirá conteniu de cualidat que reflecte as realidaz y os intereses d’os fablants d’o nuestro idioma.

A tuya contribución a lo nuestro prochecto de micromecenache nos aduyará a cubrir os gastos inicials, como agora la creyación d’o sitio web.

Con o tuyo refirme, podremos construyir un futuro en qué lo nuestro idioma tienga un espacio digno en o panorama mediatico.

Aduya-nos a dar vida a este suenio y a fer que lo nuestro idioma y cultura continen prosperando. Cada aportación conta!

Destín d’os fundos

O presupuesto d’o prochecto se distribuyirá d’a siguient manera:

Desembolique y mantenimiento d’o sitio web: 60%

  • Disenyo y programación
  • Hosting y dominios

Comunicación y mercadotecnia: 10%

  • Campanyas de promoción en rez socials
  • Material promocional

Infrastructura tecnica: 15%

  • Software de producción y edición

Gastos operativas: 5%

  • Suministros
  • Servicios administrativos

Este presupuesto nos permitirá crear un periodico de comunicación sostenible y de cualidat que responda a las necesidaz d’a nuestra comunidat. Gracias a la tuya contribución, podremos dar vida a este prochecto y guarenciar a suya continuidat. Aduya-nos a fer realidat este suenio!

Calandario de producción

Mes 0-1: Planificación y Preparación

  • Disenyo inicial d’o sitio web
  • Compra de software necesario

Mes 1: Desembolique y Formación

  • Desembolique d’o sitio web
  • Creyación d’os primers contenius

Mes 1-2: Lanzamiento Piloto

  • Lanzamiento d’o sitio web
  • Publicación d’os primers articlos y videos
  • Replegada de feedback d’a comunidat
  • Calandario d’entregas de recompensas

Mes 2-3: Recompensas

  • Ninvío d’agradeiximientos personalizaus
  • Acceso anticipau a los primers contenius
  • Con este calandario, aseguramos que lo prochecto se desembolique de manera eficient y que los mecenas reciben as suyas recompensas en tiempo razonable, valurando asinas o suyo refirme crucial per fer realidat o periodico de raso en aragonés.

Recompensas

  • 15€ Colaboración altruista sin recompensa
  • 25€ Ninvío d’agradeiximientos personalizaus
  • 35€ Acceso anticipau a los primers contenius

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja