Lo @BOAdeldia publica hue una Resolución d’a DG de Patrimonio Cultural que estableixe la ortografía de l’aragonés aprebada per l’@AAL_Academia de cara a l’uso institucional y en a ensenyanza, deixando sin efecto las resolucions de 17/7/2023 y 16/5/2017.https://t.co/jYl89czVe9 pic.twitter.com/F27WDi6GBf
— Academia Aragonesa de la Lengua (@AAL_Academia) August 13, 2024
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: LlenguaSource: Boletín Oficial de Aragón
RESOLUCIÓN de 12 de julio de 2024, de la Directora General de Patrimonio Cultural, sobre las normas referidas al uso correcto de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón en el ámbito institucional y de la enseñanza.
Publicado el 13/08/2024 (Nº 157)
Sección: III. Otras Disposiciones y Acuerdos
Emisor: DEPARTAMENTO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE
Texto completo:El Estatuto de Autonomía de Aragón en su artículo 71.4 establece como competencia exclusiva de la Comunidad Autónoma de Aragón sus lenguas y modalidades lingüísticas propias.
La Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, establece como objeto de la misma el propiciar la conservación, recuperación, promoción, enseñanza y difusión de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de utilización histórica predominante de las mismas.
De acuerdo con el artículo 7 de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, corresponde a la Academia Aragonesa de la Lengua establecer las normas referidas al uso correcto de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, al tiempo que el artículo 8 determina que, en el caso de que las instituciones públicas utilicen las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, deberán seguir la norma lingüística establecida por la Academia Aragonesa de la Lengua.
Con fecha de 3 de abril de 2023 (“Boletín Oficial de Aragón”, número 75, de 20 de abril de 2023) la Academia Aragonesa de la Lengua (en adelante AAL) aprobó, a propuesta del Instituto de l´aragonés, un acuerdo normativo “sobre la norma ortográfica oficial del aragonés”, que determina lo siguiente: “Se aprueba el documento anexo, titulado “Ortografía del aragonés”, como norma ortográfica oficial de la lengua aragonesa, dejando sin efecto el acuerdo normativo 1/2022, de 6 de octubre. A los efectos previstos en los artículos 7.2 y 8 de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, y en relación con el aragonés, el uso correcto queda definido por la utilización de dicha norma ortográfica”.
El pasado 17 de julio de 2023 (“Boletín Oficial de Aragón”, número 144, de 28 de julio de 2023), la Dirección General de Política Lingüística resolvió adoptar las medidas necesarias para promover la implantación de las normas establecidas por la AAL en cumplimiento del artículo 8 de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, si bien estableció un periodo de transición de duración indefinida para su aplicación en el ámbito institucional y de la enseñanza.
Dado que un aplazamiento sine die del cumplimiento del artículo 8 de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, podría suponer la ineficacia de facto de dicha Resolución, con el objetivo de evitar la inseguridad jurídica que esta contradicción con la Ley puede provocar, y en uso de las competencias atribuidas a esta Dirección General, resuelvo:
Primero.- Establecer la ortografía del aragonés aprobada por el citado acuerdo normativo 2/2023 de la Academia Aragonesa de la Lengua, de cara a su uso institucional y en la enseñanza, conforme a lo dispuesto en el artículo 8 de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
Segundo.- Dejar sin efecto la Resolución de 17 de julio de 2023, de la Dirección General de Política Lingüística, por la que se da publicidad a algunas medidas para la implementación, en el ámbito institucional y de la enseñanza, de las normas referidas al uso correcto de la lengua aragonesa establecidas por la Academia Aragonesa de la Lengua y la Resolución de 16 de mayo de 2017, del Director General de Política Lingüística, por la que se da publicidad a algunos aspectos básicos de la representación gráfica de la lengua aragonesa.
Zaragoza, 12 de julio de 2024.
La Directora General de Patrimonio Cultural,
GLORIA PÉREZ GARCÍA
En El Punt Avui, 10-8-24
🤩 Per petició popular…. Lo 16 d’agost torne la música electrònica al nostre escenari: RAVESTIU !!!
👉 De la mà dels djs locals Rubén Martí, Raiman, D. Balbin i Andrés Aznar, lo divendres 16 d’agost tindrem una nit de maquineta, ‘bakalao’, remember i hard techno que omplirà de samplers, greus i loops lo CSA. Així que si te mole lo rotllo i tens ganes de ballar, no t’ho pots perdre !!! 👹👿🙀
😍 En esta ocasió los donatius seran sol de 2 euros i tot lo recaptat anirà destinat al manteniment de l’Argilaga !!! 👏👏👏👏
➡️➡️➡️ No sigues un/a modorro/a i vine a ballar en natres !!!!
‘Massalió Viu’ va presentar esta moció a l’ajuntament. L’equip de govern va votar en contra al·legant que ‘no tenemos nada en contra de la enseñanza del catalán, como cualquier otra lengua, pero no es nuestra lengua materna”.
Bases i el cartell del XI Certamen de Microrelats Javier Tomeo de temàtica social 2024-2025 que acaben de publicar l’Asociación Literária y Artística Poiesis i la revista Compromiso y Cultura, d’Alcanyís, en què hi ha una categoria en català, en col·laboració amb ASCUMA, adreçada a les persones nascudes o residents en el Baix Aragó Històric, la franja catalanoparlant d’Aragó i les comarques catalanes i valencianes al voltant del Matarranya.
En les cinc categories convocades els microrelats seleccionats cada mes s’aniran publicant en Compromiso y Cultura d’octubre a juny. Els premis i accèssits es faran públics al juny de 2025 i es publicaran.
Les bases i el cartell també es poden consultar en https://asociacionpoiesis.blogspot.com/2024/08/convocado-el-xi-certamen-de.html
(Publicat a La Comarca el 12 de juliol del 2024)
Vall-de-roures ha passat de tindre quatre carnisseries obertes al mateix temps a no tindre’n cap, un canvi operat entre els primers anys vuitanta del segle XX i l’actualitat, al mateix temps que la seua població passava de 1.900 habitants a 2.500. Mentre la demanda de carn i dels seus derivats creixia per damunt del 25%, d’acord amb l’augment de la població, l’oferta tradicional d’estos productes ha caigut un 100%. A començaments dels anys vuitanta, els supermercats no existien o existien en una versió embrionària, mentre que ara son la principal forma d’omplir la cistella del consumidor.Continuar llegint…Sense carnisseries | Viles i Gents
(Publicat a La Comarca el 5 de juliol del 2024)
Any 1757. Victor Mirabeau, filòsof il·lustrat francès, inventà una paraula que es tornaria clau poques dècades després: «civilització». El concepte es va estendre com la pólvora als cafès intel·lectuals francesos, alemanys, britànics o espanyols. De repent, Europa havia descobert una forma per identificar-se a ell mateixa: el món civilitzat.Continuar llegint…Bàrbars i civilitzats | Viles i Gents
(Publicat a La Comarca el 28 de juny del 2024)
En un món cada vegada més connectat i divers, les festes locals reflecteixen la riquesa cultural que ens envolta. Amb una població que abraça diverses tradicions, creences i costums, les celebracions festives esdevenen punts de trobada on les diferències es converteixen en oportunitats d’enriquiment i comprensió.Continuar llegint…Un viatge cultural a través de les festes | Viles i Gents
(Publicat a La Comarca el 14 de juny del 2024)
Matí de Sant Joan / abans que eixire el sol, / mos vam alçar del llit / i vam anar a la Font. Mos vam rentar la cara / com un bateig d’amor. Aquell ventet fresquet / i aquell raig d’aigua clara / van trencar la dolçor / d’aquella nit sagrada».
Així comença el poema d’amor que Desideri Lombarte va escriure l’estiu de 1981 quan només tenie 44 anys i ja estave abocat a la màxima intensitat creativa perquè ere ben conscient del seu delicat estat de salut. Havie d’aprofitar el temps i ho va fer tan bé que quan la mort el va enxampar, el 1989, ens va deixar un munt de llibres i de treballs de poesia, investigació, teatre, etnografia… que en fan un referent essencial de la cultura aragonesa en català.Continuar llegint…Matí de Sant Joan, 2024 | Viles i Gents
(Publicat a La Comarca el 21 de juny del 2024)
En molts pobles petits estan traient els bars, i això representa una pèrdua enorme per a les comunitats locals. El bar no és només un lloc on prendre una cervesa o un cafè; és un centre de reunions, de trobada, un lloc on es comparteixen notícies, alegries i tristeses.Continuar llegint… Sense bar | Viles i Gents
Publicat a La Comarcal el 5 de juny del 2024)
No patiu, no m’he passat (encara) al catalanglish. Senzillament he fet una fusió de les paraules ‘ànima’ i ‘animal’, ambdues amb el mateix origen: animam, terme llatí que denominava tant l’ànima (substància espiritual distinta del cos físic) com l’alè o respiració que ens distingeix dels vegetals.
La nostra tradició monoteista afirma que el creador només va creure oportú de dotar d’ànima els homo sapiens. Per contra, moltes religions —més antigues que la nostra— atorgaven a les bèsties qualitats espirituals. És possible que si haguéssim conservat aquesta visió de la vida, no se’ns passaria pel cap que la tortura d’un animal fos un espectacle.Continuar llegint…Ànimals | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 1 de juny del 2024)
En l’adveniment de les eleccions europees de juny de 2024, Europa s’enfronta a un escenari carregat de desafiaments inèdits que amenacen la seva cohesió democràtica. Un dels temes que ressalta especialment en aquest context –i que ens afecta de manera directa– és el tractament de les llengües minoritàries, com el català, en les institucions europees. Malgrat les promeses repetides, com les del PSOE que suggerien un suport a l’oficialitat del català a la Unió Europea, la realitat és que aquesta qüestió continua “encallada”. La falta d’avanços concrets demostra una vegada més que les promeses en períodes electorals sovint es queden en l’aire sense materialitzar-se. Paral·lelament i segons els diversos baròmetres electorals, observem un augment preocupant de l’extrema dreta a Europa, una tendència que sens dubte pot afectar negativament la diversitat cultural i lingüística del continent.Continuar llegint…Juny incert a Estrasburg –i arreu | Viles i Gents